Butlletí número 126 (dimarts 05/05/2009) - Informació triada
i enviada per Eugeni S. Reig
1) Eugeni S. Reig - El
betacisme
3) Joan Tudela - Déu nos en guard, dels metges
4) Francesc Esteve - Toni Viñas, mestre,
‘in memoriam'
5) Ja està disponible Jaunty Jackalope,
la versió 9.04 de l'Ubuntu en català
6) Activitats de dinamització
lingüística als municipis de Mallorca
7) S'ha mort Mavi
Dolç
8) Conferència sobre
multilingüisme
9) Màrius Serra -
Ensolir?
=======================================================================================
=======================================================================================
1)
Publicat en el
número 530 del setmanari EL PUNT (edició del País Valencià) diumenge 19 d'abril
del 2009
El betacisme
Eugeni S. Reig
Anomenem betacisme el fet de pronunciar la
v com a bilabial en lloc de labiodental. La pronúncia tradicional
valenciana distingix el so labiodental representat ortogràficament per la lletra
v del so bilabial representat per la lletra b, diferenciació que
ja fa temps que es va perdre en les àrees corresponents als subdialectes apitxat
i nord-septentrional, però que s'ha mantingut fins avui en la resta de l'àrea
idiomàtica valenciana.
¿Per quin motiu es produïx el citat fenomen? La
causa es troba en la pèrdua del so plosiu de la b. La b valenciana
és bilabial oclusiva sonora. En una paraula com ara cabàs els valencians pronunciem la
b amb un so explosiu rotund. Si aquesta b passa a pronunciar-se
com a bilabial fricativa sonora, per a la qual cosa els dos llavis s'acosten
però no arriben a tocar-se i hi ha una eixida continuada d'aire, aleshores el so
de la b i el de la v estan tan prop que es confonen. ¿Per quin
motiu es produïx el canvi, d'explosiva a fricativa, en la pronunciació de la
b? Doncs perquè la b, en castellà, sobretot si és intervocàlica,
es pronuncia sempre fricativa, fenomen que va fer que el castellà perdera, ja en
el segle xvi, el so labiodental
fricatiu sonor. I és la influència del castellà, la imitació de la seua manera
de pronunciar, la que ens posa als valencians en el camí de perdre un so tan
característic de la nostra llengua.
La pèrdua del so
labiodental fricatiu sonor seria una mutilació molt important per a la nostra
llengua que ens acostaria més al castellà. Per desgràcia, en Canal 9 només
sentim valencià betacista. Qui hauria de donar llum, dóna
fum.
===========================================================================================================
2)
===========================================================================================================
3)
Publicat en el diari digital La Malla dijous 19 de
febrer del 2009
per Joan Tudela
(Article publicat al diari Avui el 29 de
juny del 1987)
A l'hospital on vaig haver d'anar a tractar-me una
al·lèrgia, em va tocar un metge atípic. Compartia la seva saviesa professional i
res no el feia tan content com revelar l'argot críptic de la medicina. Va
arribar al punt de donar-me bibliografia... De manera que, quan van
canviar-me'l, vaig explicar-li el meu cas al nou amb coneixement de causa i amb
precisió terminològica. Mai que ho hagués fet. Es va anar enrabiant, fins que va
cridar:
-De què treballa, vostè?
-De periodista.
Es va tranquil·litzar. Tothom sap que un
periodista és algú que sap una mica de tot i no gaire de res. El poder dels
sacerdots de la bata blanca no trontollava.
Hi vaig pensar divendres a la nit, veient el
magnífic debat a TV3 sobre l'eutanàsia, que és només un cas límit d'un problema
més general, la relació entre metge i pacient. Tots hi van fer un bon paper,
tret del metge i la metgessa, que no sabien parlar gens. A mi m'esvera veure que
la majoria de metges no tenen cap facilitat de paraula. Perquè costa de creure
que algú que no sap enraonar pugui raonar i, per tant, prendre decisions
raonades i raonables.
La majoria de metges et segresten el llenguatge,
et segresten la llibertat i et segresten el cos. És a dir, et segresten. I la
majoria de ciutadans s'hi conformen, cosa que no farien en assumpte de diners,
en què es comporten com a persones lliures i majors d'edat. Hem de canviar de
mentalitat metges i ciutadans, però ràpid, ràpid. Tots hi sortirem guanyant.
La misogínia té una rica
tradició a les lletres catalanes, que fa el cim ja a l'època medieval amb Jaume
Roig i que arriba fins a Santiago Rusiñol. Però la literatura contra les dones
ens ha fet oblidar la literatura contra els metges, que també arriba fins a
Rusiñol. Recordo bé aquell aforisme seu del recull Màximes i mals
pensaments (1927), que fa així: "Quan un metge va per primera vegada a una
casa, es mira els mobles abans que el malalt per saber el que farà pagar de la
visita". Ara em fa gràcia de rellegir aquest article meu com un petit
homenatge a la tradició literària de criticar els metges.
===========================================================================================================
4)
Article publicat en el número 534 del
setmanari EL PUNT (edició del País Valencià) de diumenge 26 d'abril del
2009
Toni Viñas, mestre, ‘in
memoriam'
Quan jo estudiava
batxillerat a l'institut, el meu professor de llatí va explicar un parell
d'etimologies que m'han restat tan gravades a la memòria: “‘Mestre' ve de ‘magister', que vol dir ‘el qui és més':
‘magis-ter'. Mentre que ‘ministre' prové de ‘minister', és a dir, del ‘qui és menys':
‘minis-ter'. Per això és més noble
ser mestre que ministre. I no comprenc per què els ensenyants de primària
insisteixen a dir-se ‘professors' i no ‘mestres', que és una paraula amb un
significat entranyable”.
Això m'ho deia Agustí
Ventura a l'institut de Xàtiva. I la venerable etimologia, ara voldria
aplicar-la amb tota la profunditat de la paraula a un altre dels meus professors
–mestres!– de llatí: Antoni Viñas Almenar. Toni Viñas em va impartir llatí en
segon i en tercer cursos de Filologia. I ja des de la primera classe vaig veure
que tenia alguna cosa d'especial com a ensenyant i com a persona. Si recorde
aquella classe tan vivament –encara se'm fa ben present la traducció d'un
passatge grandiloqüent de Ciceró i les preguntes que Toni em va fer– és perquè
em va impressionar ja d'entrada amb una combinació de coneixement i bonhomia que
jo descriuria d'una manera que pot sorprendre: per la serenor. La seua exposició
no era una recitació de conceptes tècnics ni erudits ni un interrogatori sobre
ablatius abstrusos ni menys encara un lluïment del docent. Feia la classe, igual
que parlava, amb aquella serenitat i profunditat que caracteritza les persones
sàvies i sensates. Una impressió a la qual contribuïa bona cosa la seua potent
veu greu i la seua dicció i maneres pausades.
Ara, la serenor que
infonia no era de cap manera la gravetat que s'atribueix als adusts barons
llatins. Recorde una divertida anècdota que el retrata molt bé. Fet l'examen del
primer quadrimestre al gener, s'acostava Pasqua i, malgrat la insistència dels
estudiants, Toni no ens donava encara les qualificacions. Va començar la classe
amb la lectura, amb la seua veu pausada i quasi cavernosa, d'un passatge llatí:
“Ille...”. Un company que s'asseia al
meu costat va interrompre la sonoritat d'aquell “Il·le”.“I les... notes?”, exclamà amb
una clamorosa al·literació. La riallada de Toni, malgrat la interrupció insolent
–però ben ocurrent–, encara em ressona en la memòria. I així és com més m'agrada
recordar-lo: amb la rialla amb què acabava moltes de les seues frases, amb la
qual ell mateix ironitzava sobre alguna llatinada o algun tecnicisme gramatical
o jurídic que acabava de pronunciar.
Poc després del Toni
professor, vaig conèixer el Toni sindicalista i activista, compromès amb la
causa d'una universitat radicalment justa, democràtica i valenciana, com a
militant i impulsor destacat del Sindicat de Treballadores i Treballadors de
l'Ensenyament. Quan el PP va accedir al Govern valencià, el 1995 i es va
comprovar que hi hauria garrotades contra l'ús del català, l'ensenyament i
la
Universitat, va nàixer la Mesa per l'Ensenyament en Valencià, on s'apleguen
sindicats, entitats per la llengua i professionals de l'àmbit educatiu, i de la
qual Toni fou un membre molt actiu. Allí, com en el Sindicat, la seua opinió,
sempre rigorosament fonamentada, era escoltada amb un respecte absolut. I les
seues consideracions quan es tractava de matèria legal –Toni era també
llicenciat en Dret–, eren de fet les que guiaven les decisions amb la força d'un
dictamen jurídic. He d'insistir en la serenor: davant les arbitrarietats i
agressions del Govern del PP contra la llengua, contra l'ensenyament i contra la
universitat, alguns ens enceníem fàcilment i potser estiràvem més el braç que la
màniga en la reacció. Toni mantenia la calma i, sense alterar-se, assenyalava
què era el que més convenia fer ateses les circumstàncies i la
legalitat.
Havent reprès una nova
etapa d'activitat, la
Mesa per l'Ensenyament en Valencià ha decidit recuperar la
memòria històrica del període anterior recollint tots els documents que havia
produït. Fa només unes setmanes, el coordinador d'aquesta plataforma, Isidre
Crespo, tingué l'encert d'assenyalar una font extraordinària que promet contenir
una enorme part de tot el que va generar la Mesa: l'arxiu personal de Toni Viñas, perquè ell
n'era una de les ànimes i certament la seua veu serena i greu del rigor jurídic.
I ara que aquest 27 d'abril el Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament li ret
un homenatge al paranimf de la seua Universitat, em vénen al cap uns versos d'un
altre enamorat del món clàssic que escauen perfectament a Toni, i als qui tenim
la sort de dir-nos-en amics, companys i deixebles: “Així, nosaltres podrem veure
i honorar la seva tomba, / quan anirem a furgar enmig dels seus llibres”.
Francesc
Esteve
===========================================================================================================
5)
Ja està disponible Jaunty Jackalope, la versió 9.04 de
l'Ubuntu en català
Ja està disponible la versió 9.04 de
l'Ubuntu en català, amb el sobrenom Jaunty Jackalope. L'Ubuntu és un sistema
operatiu basat en el nucli Linux i desenvolupat per la comunitat. Igualment
adequat per a ordinadors portàtils, de sobretaula o servidors, inclou tot el
programari necessari per al dia a dia amb l'ordinador, ja es tracti
d'aplicacions de processament de textos, de correu electrònic, de navegació per
Internet, d'eines de programació o de gestió de servidors.
En aquesta
ocasió, com en edicions anteriors, totes les aplicacions predeterminades de
l'escriptori estan traduïdes al català.
Algunes de les novetats que es
presenten són les següents:
* Escriptori GNOME 2.26
[1]. L'Ubuntu inclou la darrera versió de l'escriptori GNOME [2], amb funcions
interessants com ara un enregistrador de discos nou, el Brasero [3], millores en
la gestió de l'àudio amb el PulseAudio i també en la gestió de pantalles
múltiples.
* OpenOffice.org 3.0. El popular paquet
ofimàtic [4], totalment compatible amb l'Office de Microsoft, permet crear
presentacions, escriure documents i fulls de càlcul tant a casa com a la
feina.
* Sistema de notificacions nou. En aquesta edició
s'ha dissenyat un sistema de notificacions completament nou, el qual podeu veure
en acció en aquest vídeo Flash [5].
* Arrencada més
ràpida. Una sèrie de millores al procés d'arrencada permeten que l'Ubuntu 9.04
s'iniciï de manera molt més ràpida.
* Ubuntu Netbook Remix
[6]. També s'ofereix la darrera versió adaptada als ordinadors de mida reduïda i
baix cost enfocats principalment per a l'ús d'Internet, els netbooks. Aquesta
variant proporciona una interfície més senzilla d'utilitzar que permet als
usuaris poder-se connectar a Internet i utilitzar les seves aplicacions
preferides de manera molt fàcil. En aquest vídeo [7] la podreu veure en acció
(enllaç alternatiu [8]).
* Nucli Linux 2.6.28. Aquesta
versió del nucli conté com a funcions noves més destacades el sistema de fitxers
ext4 i el sistema de gestió de memòria GEM per als processadors
gràfics.
* Sistema de fitxers ext4. Es podrà instal·lar el
nou sistema de fitxers ext4, tot i que l'ext3 romandrà com a opció
predeterminada. Es considerarà la utilització de l'ext4 per a la propera versió
basant-se en les experiències dels usuaris.
* Servidor
X.Org 1.6. També trobareu la darrera versió del servidor gràfic al Jaunty, i
diverses targetes gràfiques han passat a utilitzar controladors lliures com a
conseqüència d'aquesta i d'altres actualitzacions.
*
Sistemes informàtics en núvol. L'edició de servidor permet experimentar
fàcilment amb núvols de càlcul. L'Eucalyptus [9], una tecnologia de programari
lliure inclosa a l'Ubuntu amb aquesta finalitat, us permet utilitzar els vostres
servidors per a experimentar amb el vostre propi núvol de càlcul amb l'API de
l'EC2 d'Amazon.
* Arquitectura ARM. L'estrena de la
primera versió de l'Ubuntu adaptada a l'arquitectura dels microprocessadors ARM
permetrà utilitzar el sistema operatiu en dispositius de molt baix consum
d'energia.
Per a obtenir informació més detallada sobre les novetats,
consulteu les notícies de llançament de la versió per a ordinadors de sobretaula
[10] i de la versió per a servidors [11] (en anglès), així com les notes de la
versió [12].
Com de costum, la comunitat d'usuaris de l'Ubuntu en català
[13], de la qual Softcatalà forma part, ha organitzat una festa [14] per a
celebrar aquest llançament.
Si voleu participar en la traducció de
l'Ubuntu al català, aneu a la pàgina de l'equip de traducció [15], on trobareu
tota la informació necessària per a ajudar a traduir-lo a la vostra
llengua.
Per a instal·lar l'Ubuntu, o bé provar-lo sense fer canvis al
vostre ordinador, teniu dues opcions:
* Baixar-vos la
imatge de CD [16], amb la qual podreu iniciar la instal·lació o bé carregar el
sistema sense instal·lar-lo per veure com funciona.
*
Instal·lar el WUBI [17], amb el qual podreu instal·lar i desinstal·lar l'Ubuntu
de manera molt fàcil dins d'un sistema Windows. També el trobareu al CD
d'instal·lació de l'Ubuntu, des d'on s'iniciarà automàticament en inserir el
CD.
L'Ubuntu és un sistema operatiu utilitzat diàriament per milions de
persones d'arreu del món. En l'àmbit dels Països Catalans, s'estima que
l'utilitzen més de 80.000 persones [18].
Softcatalà és una associació
sense afany de lucre que treballa per a la difusió de la llengua catalana en el
sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de
la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Durant el 2008 el
seu lloc web va ser visitat per una mitjana de 410.000 visitants únics mensuals,
i va distribuir 600.000 còpies de programari en català. Per a obtenir més
informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català,
podeu consultar el seu lloc web a
http://www.softcatala.org[1]
http://library.gnome.org/misc/release-notes/2.26/index.html.ca[2]
http://www.softcatala.org/wiki/GNOME[3]
http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Brasero[4]
http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Openoffice.org[5]
http://www.markshuttleworth.com/wp-content/uploads/2008/12/jaunty904_notifications_example1_web_092.swf[6]
http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Ubuntu_Netbook_Remix[7]
http://www.canonical.com/files/video/netbook-screencast.ogg[8]
http://www.canonical.com/files/video/netbook-screencast.mp4[9]
http://eucalyptus.cs.ucsb.edu/[10]
http://www.ubuntu.com/news/ubuntu-9.04-desktop[11]
http://www.ubuntu.com/news/ubuntu-9.04-server[12]
https://wiki.ubuntu.com/JauntyJackalope/ReleaseNotes/ca[13]
http://www.ubuntu.cat/[14]
http://www.ubuntu.cat/node/76[15]
https://wiki.ubuntu.com/UbuntuCatalanTranslators[16]
http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Ubuntu[17]
http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Wubi[18]
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/130205===========================================================================================================
6)
Activitats
de dinamització lingüística als municipis de Mallorca
Taller per la llengua
La Direcció Insular de Política Lingüística del Consell de
Mallorca ofereix als ajuntaments de l'illa la tercera activitat destinada a
estendre l'ús social del català als municipis.
Després de l'oferta del
taller de còmic i el de plantes aromàtiques, en aquesta ocasió es tracta del
Taller per la llengua , una taller adreçat al públic general amb la finalitat de
fomentar els usos interpersonals en llengua catalana. L'activitat consisteix en
una sessió de quatre hores en què s'analitzen una sèrie de dades objectives
sobre els usos lingüístics i es reflexiona sobre el paper que juga cadascú de
nosaltres envers la pervivència de la llengua. El Grup Blanquerna és l'entitat
que imparteix les sessions.
Aquesta és una activitat
totalment gratuïta per als ajuntamens. La Direcció Insular ha ofert dotze
tallers per la llengua, que es faran de maig a octubre als municipis que ho
sol·licitin
Secció de Dinamització Lingüística
Servei de
Normalització Lingüística
Consell de Mallorca
Pl. de l'Hospital, 4
07012 Palma
Tel.: 971 219 593
Fax: 971 219 640
www.conselldemallorca.cat
===============================================================================================================================================================
7)
S'ha mort Mavi Dolç
L'1 de maig d'enguany s'ha mort la valenciana Mavi Dolç, gran
defensora de la llengua catalana i membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils.
Al web http://www.grupbarnils.cat/ hi podeu trobar diversos escrits sobre ella i enllaços que en
parlen. També el vídeo d'una taula redona en què va participar, sobre la llengua
catalana als mitjans de comunicació.
=====================================================================================================================================================================
La Càtedra de multilingüisme Linguamón – UOC es complau a
informar de la primera conferència sobre multilingüisme que es farà en el cicle
2009:
"Multilingüisme i riquesa dels estats: una recerca empírica"
és el títol de la conferència que impartirà el catedràtic de Ciències Polítiques
David Laitin, de la Universitat de Standford (Estats Units), el proper 6 de maig
al Centre de suport de la UOC del Barcelonès (Rambla de Catalunya, 6.
Barcelona).
L'acte començarà a les 19 hores i
és obert a tothom. Atès que la conferència es farà en anglès, es comptarà
amb un servei d'interpretació simultània anglès-català.
Càtedra
de multilingüisme Linguamón-UOC
======================================================================================================================================================================
9)
Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI
dissabte 2 de maig del 2009
Motacions
per Màrius Serra
Ensolir?
Vaig a Sant Feliu de Llobregat a fer
una conferència i en torno amb un verb que no coneixia: ensolir. Els
meus amfitrions del Palau Falguera m'expliquen que ensolir vol dir agafar-se els
dits, per exemple amb una porta o una finestra o un calaix, però sempre un dit.
Mai, ehem, cap altre membre. A qui s'ensoleix li surt un sangtraït, anomenat
ensolida. Per més que busco el mot per aquí per allà, no el localitzo
enlloc. Ni al Coromines ni a l'Alcover-Moll. Només al Facebook hi ha un grup
anomenat "Jo conec el significat del mot ensolir", en el qual observo que el
camp d'acció de l'ensolida s'estén per d'altres municipis propers, com Molins de
Rei, Corbera de Llobregat, La Palma de Cervelló, Vallirana, Cervelló, Sant Just
Desvern i Esplugues de Llobregat. Mai, però, a Sant Joan Despí (potser per la
malèvola influència de TV3). Hi ha moltes poblacions que presumeixen de mots
propis. Només cal anar a Badalona: micacos, badius, tornem-his... Però el que em
fascina del verb ensolir és que no li conec parangó. Ell solet substitueix la
locució "enganxar-se els dits". En temps de crisi econòmica, l'emprenedor ha de
lluitar per no ensolir-se.
=============================================================================================
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius
relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge
als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga
coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la
llengua catalana.
============================================================================================================