InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.000 membres]
 
Butlletí número 124 (dijous 30/04/2009) - Informació triada i enviada per Eugeni S. Reig
 
1) Joan-Carles Martí - 90 escolars de 3 anys es queden sense plaça en valencià a Elx
 
2) Joan Tudela - La Crida coixeja
 
3) Conferència «De la conquesta al bateig. Els musulmans al regne de València».
 
4) Poalada, equivalent valencià per al terme castellà botellón
 
5) Diccionari del lèxic de les poesies d'Ausiàs March
 
6) Leonardo Giménez  - De coherències i de realitats lingüístiques
 
7) L'ÚLTIMA PARAULA al Teatre Micalet
 
8) Presentació de Veu Pròpia al Berguedà
 
========================================================================================
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
========================================================================================
 
1)
 
 
Editorial d'EL TEMPIR
 
per Joan-Carles Martí i Casanova
20 abril 2009
 
Mitjançant el Consell Escolar Municipal de la Regidoria d'Educació de l'Ajuntament d'Elx EL TEMPIR ha tingut accés a les dades de la Campanya de Matriculació al terme municipal d'Elx.

S'ha de ressaltar que la Generalitat Valenciana tan sols oferta 515 places en valencià mentre n'oferta 1.827 en castellà a la ciutat d'Elx fins cobrir un total de 2.342 places.

Així, 140 escolars de 3 anys es queden sense plaça en la xarxa pública d'Elx perquè la demanda real és de 2.482 places. Dit d'una altra manera la xarxa pública d'Elx té un alt punt de saturació i no pot atendre, ara mateix, 140 sol·licituds de matriculació en L3.


Així, un total de 90 escolars de EL-3 anys que han sol·licitat plaça en valencià en la xarxa pública no podran seguir l'ensenyament en la llengua que han triat. Aquesta xifra es veu reduïda a 50 escolars pel que fa a la demanda de places en castellà.


La demanda de places en valencià és tradicionalment més alta que l'oferta escolar segons denuncia, cada any, EL TEMPIR des de 1994. La societat elxana sempre ha anat per davant en aquest tema i els polítics no han estat mai a l'alçada de les circumstàncies. Així i tot, les campanyes de sensibilització cíviques i municipals i el prestigi de les “línies en valencià” han significat que Elx haja vist créixer, tímidament, el nombre de places en valencià.


Per tant, l'oferta actual de places en valencià en L3 és del 22% de places i el 78% restant ha de fer Incorporació Progressiva del Valencià, un programa insuficient valencià que no garanteix el ple coneixement de les dues llengües oficials.

La demanda potencial –amb la xarxa existent actualment- puja fins al 25% atès que hi ha 90 escolars (3%) nascuts en el 2005 que tot i haver sol·licitat una plaça en valencià no l'obtindran per no haver-ne cap disponible. El nombre d'escolars que no disposen de plaça en castellà queda reduït a gairebé la meitat: un total de 50.


La pràctica totalitat de demanda no atesa és de l'àmplia zona de la ciutat que manté una vitalitat important del valencià: tot el Pla de Sant Josep, els barris tradicionals al sud de la Vila i Altabix-Ciutat Esportiva. A Carrús, la zona nord de la ciutat de més immigració, l'oferta en L3 fou de 150 i la demanda fou de 153, la qual cosa demostra que els pares no tenen cap problema i demanden també factors de qualitat i de veïnat estricte pel que fa a l'escola.

Hem d'esmentar dues excepcions. La primera és clarament induïda per l'administració educativa. Al Camp d'Elx –l'amplíssima zona rural del terme on els infants valencianoparlants són majoritaris- tan sols hi ha 50 places en valencià per a L3 front a les 306 places que s'ofereixen en castellà. En tractar-se sovint de línies unitàries s'opta clarament pel castellà la qual cosa fa que els pares no puguen optar per línies en valencià a la zona més extensa i amb una vitalitat més alta de la llengua a Elx. Això és un atemptat claríssim a una zona que hauria de tenir una consideració especial.

L'excepció negativa és el centre de la ciutat. La bibliografia és extensa però és sabut que la Vila i els seus voltants –el rovellet de l'ou- és una zona de castellanització interna important (els avis sovint parlen valencià però els néts castellà). Així i tot, no tot és blanc ni negre com demostra el fet que s'hagen cobert 45 de les 75 places ofertades en L3 amb alumnat de la zona més cèntrica de la ciutat.

Les 30 places sobrants a la zona centre fan que la xifra de 120 escolars de L3 que no han estat atesos en el seu barri de residència podran desplaçar-se a la zona centre si els pares així ho desitgen la qual cosa fa davallar la xifra a 90 sol·licituds no ateses.

És intolerable, però, que hi haja infants que no podran estar escolaritzats en el seu barri amb tot el que comporta de desarrelament i de molèsties per a les famílies.

EL TEMPIR és del parer que la societat elxana escolaritzaria molt majoritàriament els seus infants en “línies en valencià” ja que està demostrat que és el sistema que millor garanteix l'aprenentatge de les dues llengües.

Joan-Carles Martí i Casanova,
Vicepresident d'El Tempir
www.eltempir.cat
 
============================================================================================================
 
 
2)
 

La Crida coixeja

per Joan Tudela

(Publicat al diari Avui el 4 de maig del 1987)

Els últims cartells de la Crida ens incitaven a dues coses: parlar i escriure en català i fer valer els nostres drets lingüístics a comissaria. Home! Potser els de la Crida passen mitja vida a comissaria, però la gent, més que res, veu la tele. Vull dir que per al futur del català són més importants els mitjans de comunicació i el sistema educatiu. I ara mateix hi ha un bon motiu de protesta, que és l'amenaça castellanitzadora de les teles privades. Suspesos en sociolingüística.

Una de les últimes accions cridaires ha estat contra la Diputació de Barcelona, el dia que inaugurava nova seu, perquè la consideren administració espanyola. Sisplau! Encara que ara hagi d'encongir-se o a la llarga desaparèixer, forma part de la nostra administració local, que és tan catalana com la Generalitat. I no és pas una institució odiosa al catalanisme. Ja fa anys que, sota la presidència d'Antoni Dalmau, fa una política lingüística i cultural catalanista (la col·lecció Clàssics del nacionalisme català n'és un exemple). Prat de la Riba, que n'era president, s'hi va basar per constituir la Mancomunitat. Tarradellas, que també en va ser president, va fer-la servir perquè la Generalitat provisional fos alguna cosa més que un símbol. Suspesos en història de Catalunya del segle XX.

En espectacularitat, però, no hi ha qui els guanyi, els de la Crida. El ràpel de Sant Jordi a la façana de El Corte Inglés va ser d'allò més vistós. Matrícula d'honor en escenografia.

I és que els de la Crida són més amics de l'acció que de la reflexió.

El catalanisme lingüístic sempre ha estat plural. Rellegeixo ara aquest article no pas com un antagonisme, sinó com un debat intern del catalanisme lingüístic. La Crida i jo volíem el mateix: la plenitud de la llengua catalana, que continua sent la nostra gran assignatura pendent.

============================================================================================================
 
 
3)
 

Conferència «De la conquesta al bateig. Els musulmans al regne de València».

Dijous 30 d'abril, a les 20 h, té lloc al Centre de Congressos d'Elx l'última conferència del cicle Moriscos del sud valencià: memòria d'un poble oblidat, organitzat per l'Institut d'Estudis Comarcals del Baix Vinalopó i l'Institut Municipal de Cultura d'Elx. La xarrada estarà a càrrec de Josep Torró i Abad (Universitat de València) i du per títol «De la conquesta al bateig. Els musulmans al regne de València». Esperem la vostra assistència.

Recordeu que fins al 30 d'agost podeu visitar l'exposició Moriscos del sud valencià: memòria d'un poble oblidat, organitzada també per l'Institut d'Estudis Comarcals del Baix Vinalopó i l'Institut Municipal de Cultura d'Elx, al Museu d'Arqueologia i d'Història d'Elx.

 

============================================================================================================
 
4)
 
Poalada, equivalent valencià per al terme castellà botellón
 
 
Publicat pr Miquel Boronat en Novetats en les fitxes de la CDLPV

botellón

  1. Francesc-Xavier Llorca Ibi ha trobat una possibilitat d'equivalent català (14.04.2009):
    He sentit a Tavernes de la Valldigna el terme «poalà» (< poalada) per definir el botellón. Ja que no tenim una alternativa fixada, almenys la solució de Tavernes és un localisme autòcton aprofitable.
    rull2004 (pàg. 301) comenta algunes altres opcions en català:
    [...] I pel que fa al mot espanyol botellón 'fenomen social en què el jovent consumeix alcohol al carrer', el fet que aparegui als mitjans de comunicació espanyols fa que calgui trobar-ne una traducció. El Canal 9 empra botellot, i el lingüista Joan Abril proposa botellada.

    Altres han proposat també botilada, ampollot, ampollada...

    Pel que sembla, Joan Abril va modificar posteriorment la seua opinió i va considerar millor l'opció entrompada (veg. Vilaweb, 12.04.2007 [?]):

    [...] Al diari electrònic de Vilaweb del dijous 23 de març hi llegíem el següent: «L'Associació de Veïns del Raval de Barcelona ha fet avui al vespre una ‘ocupació pacífica' de la Rambla del Raval en protesta pels aldarulls de l'entrompada de divendres i per reclamar millores al barri». Crec que és una manera elegant i genuïnament catalana d'expressar aquesta manifestació juvenil de consumir alcohol amb colla al carrer, en principi com a protesta pels preus abusius imposats des de les sales de festa. [...] Per tant, l'entrompada recull fidelment aquesta idea, i ho fa d'una manera genuïna, senzilla i directa.
    En el mateix sentit de la primera citació de Joan Abril es pronuncia Gabriel Bibiloni —després d'explicar per què considera «desencertada en el grau d'aberració major» la forma botellot— (veg. El blog de Gabriel Bibiloni, 11.03.2006, on tracta la qüestió amb bastant detall):
[...] si no poguéssim prescindir per res del món d'un derivat de botella, seria més raonable de dir-ne botellada (paraula que s'ajusta millor al sentit de «desplegament o escampadissa de botelles» i que ens en recorda d'altres com castanyada, calçotada o mocadorada). O ens sucam el cervell, vejam si surt alguna cosa original.

En canvi, Ésadir preferix no adaptar-ho al català (28.05.2007 dl.):

No ho traduïm quan es tracta del terme d'argot que defineix una manifestació social de caràcter juvenil consistent a reunir-se en espais públics i oberts (carrers, parcs, etc.) amb la finalitat de consumir de manera generalitzada begudes alcohòliques a un preu assequible, barrejades en ampolles grosses.

La Comunitat de Madrid fa una llei contra el «botellón»
Convocatòria d'un «macrobotellón» a diverses ciutats
  1. Sobre l'adaptació d'este tipus de mots, vegeu la fitxa pelotazo.
  2. Sobre l'activitat i altres denominacions en espanyol, en parla la Wikipedia (s. v. botellón, [25.05.2007]):
    Botellón, botellada, botelo, telo, botelleo, botellona, echar unos litros, mandarse una botella o pulirse una botella es conocido como la costumbre establecida desde finales del siglo xx, sobre todo entre los jóvenes, de consumir, principalmente bebidas alcohólicas, refrescos, snacks, tabaco e incluso, en algunos casos drogas ilegales, tanto duras como blandas, agrupándose en plena vía pública. Se desconoce la etimología exacta del término. Esta actividad se realiza, entre otros, en lugares públicos como parques o zonas abiertas de la vía pública. En algunas ciudades, donde el botellón se ha centralizado en algún punto en concreto, se llegan a reunir miles de personas cada fin de semana, pasando estos lugares a ser comúnmente llamados botellódromos por los medios de comunicación.
==========================================================================================================
 
5)
 
Diccionari del lèxic de les poesies d'Ausiàs March
 
 
L'editorial Denes acaba de publicar el Diccionari del lèxic de les poesies d'Ausiàs March, resultat d'un projecte d'investigació dirigit pel Dr. Rafael Alemany (Universitat d'Alacant).

Més informació en:
http://www.cervantesvirtual.com/bib_autor/ausiasmarch/include/pausiasmarch_diccionari.jsp

 
============================================================================================================
 
6)
 
Publicat en el diari digital Pàgina26 dimecres 22 d'abril del 2009
 

De coherències i de realitats lingüístiques

Leonardo Giménez

 
Fa uns quants dies, en este mateix diari, A. Esteve, J. C. Carbonell, Ll. Hurtado i X. Gómez, claustrals de la Universitat de València, publicaren un article titulat «Vindicació de la coherència», en contestació al meu «Vindicació del valencià i d'Emili Casanova», replicador d'un anterior d'ells, que, al seu torn, s'oposava a la proposta del professor Casanova que les denominacions de valencià o llengua valenciana tingueren rang acadèmic o de primer ordre en els estatuts de la UV. A més d'insistir en les seues tesis, els mencionats claustrals em feien desqualificacions personals que obviaré per no ser productives per a este debat, ni per a cap. Els referits articulistes exigien «coherència» i «lleialtat» a Casanova. «Coherència» és, entre altres definicions, «actuació d'acord amb el pensament», i en eixe sentit crec que la proposta del professor Casanova és coherent i lleial amb la seua trajectòria professional i intel·lectual i amb la consciència i sentiments lingüistics valencians. I si per «lleialtat» s'entén la fidelitat a la «inqüestionabilitat» i prevalença d'una onomàstica (en uns estatuts, en el nom d'una llicenciatura, etc.), que, de fet, té, o pot tindre'n, sinònims més o menys apreciats i jerarquitzats, és que el concepte de «lleialtat» queda reduït als d'«acatament» acrític i al de «submissió», en el cas dels discrepants, és clar. I proclamar que coherència és proposar que l'AVL utilitze habitualment, ací, les denominacions «català/llengua catalana» és pixar fora de test i tindre una percepció de la realitat bastant «alterada».

Jo no sé a quina realitat m'he d'enfrontar, segons diuen els referits claustrals, però una realitat ben palpable és que la immensa majoria de valencians i valencianes, dissortadament, no té gens assumida, i en conseqüència, majoritàriament, rebutja una de les denominacions d'esta llengua, i això és un bon problema per a la normalització lingüística, tal com la conceben sensibilitats com la dels claustrals mencionats, i que necesssita solucions. Un clau es clava per la punta i no per la cabota, perquè si no ho fem així destrossem el clau i el barandat, i el quadre o el que siga es queda per penjar. Però l'article dels claustrals no ha entrat en el fons de la qüestió, que no hauria de ser la coherència d'este o aquell professor, sinó vore si les denominacions «valencià/llengua valenciana» han de figurar com a onomàstica prevalent de la llengua pròpia en unes institucions valencianes, i si els noms «català/llengua catalana» són un valor per a la normalització lingüística, en el conjunt de la societat valenciana, o no. Sense qüestionar, per a res, la unitat de la llengua. En el meu replicat article intentava argumentar una resposta a això, com sí que la dóna, i ben complida, el dels professors de la UV A. Saragossà, C. Calvo, G. M. Hernández, O. Luque, E. Obiol, E. Bea i A. Monzón, «La jerarquia del noms “valencià” i “català”», publicat en «Nou Dise», i també l'inicial de Casanova. Arguments que no cal repetir, però sí que vull afegir que la fortalesa, la salut, el nom i el/s model/s lingüístic/s d'un idioma estan molt en relació amb un poder polític, econòmic i/o militar que l'assumix i hi dóna suport.

¿On està eixe poder que puga avalar i espentar ací els noms «català/llengua catalana» i el model lingüístic unitarista o el «marcadament» convergent, propi dels àmbits universitaris i «lletraferits», en la societat valenciana? Eixe poder ací ni ha estat ni està ni se l'espera. El poder polític que hi ha n'està visceralment en contra, i les alternatives previsibles, en el millor dels casos, no els impulsaran ni fomentaran, per la qual cosa eixe patró pot ser que siga inviable i, sobretot, contraproduent fora d'àmbits universitaris i/o intel·lectuals, per a la normalització lingüística. Pense que, en una societat democràtica, el redreçament lingüístic no es pot fer contra el poder, ni sistemàticament en els jutjats, encara que en algun cas sí que en calga anar en contra, sinó des de totes i amb totes les institucions i amb la societat destinatària. Per tant, comptant amb el suport, o almenys amb la neutralitat, d'un ampli sector del poder en general, actual o futur possible, la via d'un valencianisme lingüístic, amb personalitat pròpia dins de la natural unitat lingüística, potser és la que té més possibilitats de suscitar consens i il·lusió entre els valencians corrents, que són els que poden deturar la davallada de la nostra llengua, que en les ciutats mitjanes i grans se'n va com un punt de calça. Respecte de les homologacions i/o equivalències, el que jo volia dir és que els organismes corresponents de la Generalitat de Catalunya no han qüestionat mai el nom «valencià» en els certificats de la JQCV, i que ara, després de la sentències judicials, sembla que tampoc ocorre ací, en la pràctica, amb els de Catalunya o les Illes i amb la titulació de Filologia Catalana de qualsevol universitat. No cal dir, però, que les deshomologacions decretades pel Consell han sigut arbitràries i temeràries, entre altres raons, pel perjuí causat a centenars de titulats en els estudis superiors de valencià, però també crec que l'adaptació onomàstica, a més de ser pertinent, llevaria munició als contraris d'esta llengua.  

D'altra banda, els claustrals em desqualifiquen en «descobrir-me» dos faltes gramaticals i dos de significat (també en «pillaren» una a E. Casanova, quin horror!, però no a altres professors, molt solvents, però de la seua «sensibilitat»). Si en una controvèrsia, que no és estrictament sobre normativa ni gramàtica, s'utilitzen quatre suposades faltes gramaticals per a invalidar l'oponent, crec que no hi ha debat possible, sinó una altra cosa. Què no farien en altres situacions de més «poder»? Per culpa d'eixes actituds censores hi ha gent que fuig d'escriure en esta preciosa llengua. Així i tot, el censor encara ha d'anar a escola, perquè «estela», com a «deixant», és un mot perfectament normatiu, tal com establix el SALT i usava mossén Verdaguer, encara que no l'incloga així la «Bíblia». En el significat de «conscienciós», m'he trabucat, però «conscienciador», en quin diccionari està? En el DIEC 2 no. M'he deixat una preposició i, ai, en l'«haver-hi» d'eixa frase me n'he eixit del recte camí. 

J. Leonardo Giménez és funcionari d'Administració Local i ha estat alcalde d'Antella pel PSPV-PSOE.   
 

============================================================================================================
 
7)
 
COMPANYIA TEATRE MICALET

 

L'ÚLTIMA PARAULA

 

A partir del 24 d'abril

 

de Paco Zarzoso dirigida per Joan Peris

amb Pilar Almeria, Isabel Carmona, Héctor Fuster, Lola López, Isabel Requena i Miguel Seguí

 

L'ÚLTIMA PARAULA és una comèdia que transcorre a la sala de reunions dels guionistes d'Infortunios en la notaria, la veteraníssima sèrie de ficció amb més èxit del país.

El mateix dia que la sèrie ha batut tots els rècords d'audiència, un membre de l'equip desapareix, però abans entrega un desconcertant guió que provoca una cataclisme als guionistes, a la productora, al canal de televisió i finalment

al món audiovisual.

 

L'ÚLTIMA PARAULA és una crítica mordaç i divertida al món televisiu.

 

 

PROMOCIÓ AMICS DE L'OCTUBRE

 

2 entrades amb 25% de descompte

 

 

PROMOCIÓ ACPV

 

2x1 els dies

dissabte 9 de maig a les 18 h.

2 entrades per  16 euros al pati de butaques

dissabte 9 de maig a les 22:30 h.

2 entrades per 16 euros al pati de butaques

diumenge 10 de maig a les 20 h.

2 entrades per 16 euros al pati de butaques

dimecres 13 de maig a les 20:30 h.

2 entrades per 12 euros al pati de butaques

La promoció sols s'aplicarà reservant les entrades telefònicament, 963921482 de dilluns a divendres de 10 a 14 h. i de 15 a 19 h. Per a recollir-les serà imprescindible presentar el carnet en taquilla.

· La promoció és personal i intransferible. Vàlida per a 2 entrades per carnet.

Octubre Centre de Cultura Contemporània

Carrer de Sant Ferran, 12

46001 València

963 157 799

 

 
============================================================================================================
 
8)
 
Ens plau convidar-vos a la presentació de Veu Pròpia al Berguedà que tindrà lloc el proper dissabte 2 de maig a les 7 de la tarda a Berga.
Trobareu tota la informació a: http://www.veupropiabagesbergueda.blogspot.com/

Aprofitant l'avinentesa també us fem arribar els darrers articles de Veu Pròpia publicats en diferents Mitjans d'informació.
-Imposicions, publicat a
El demà, el podeu llegir a el bloc del Barcelonès: http://veupropiabarcelona.blogspot.com/
-Aprendre o adoptar el català, publicat a indirecte.cat el podeu llegir a el bloc del Bages: http://veupropiabagesbergueda.blogspot.com/search/label/ARTICLES
 
============================================================================================================
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta
Si voleu posar-vos en contacte amb l'administrador d'InfoMigjorn, escriviu a l'adreça InfoMigjorn@telefonica.net
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
============================================================================================================