InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.000 membres]
 
Butlletí número 117 (dilluns 20/04/2009) - Informació triada i enviada per Eugeni S. Reig
 
1)  Joan Solà - Setmana Santa
 
2) Màrius Serra - Extra?
 
3) Eugeni S. Reig - El castellà en les obres valencianes
 
4) Gabriel Bibiloni - Advocats i missers
 
5) Conferència de Rafael Alemany
 
6) Educació vol eliminar la línia en valencià en un institut d'Alacant
 
7) PER UNA TELEVISIÓ SENSE FRONTERES, NECESSITEM EL VOSTRE "SÍ"
 
8) I Setmana per la Llengua als Països Catalans
 
9) Ha eixit el número 533 del setmanari EL PUNT (Edició del País Valencià)
 
====================================================================================
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://mailings.migjorn.cat/alta/
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)
====================================================================================
 
1)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI dissabte 18 d'abril del 2009
 

Setmana Santa

 

El Divendres enfileu la Franja i aterreu al Campell (ells en diuen i escriuen Alcampell, com Altorricó: «És que ací som a l'Aragó»), on us entauleu a La Fusteria i hi mengeu un memorable lluç fresc, amb estovalles de fil impecables. Per les claraboies del terra contempleu les reserves de vi i antigues portadores al subsòl, i reviviu l'antic taller amb els filaberquins, escaires, guilleumes, raspes i una esblaimada foto familiar a les parets, estàtics, i el dinàmic fill i cuiner us dóna la imatge perfecta de l'evolució dels temps. A la tarda estireu la conversa amb els insuperables panadons del lloc (del poble).

Aprofiteu els avantatges de l'eix transversal per fer una segona parada a Vic. Cel de clapes grises i blaves, el Dissabte, i trons que espanten unes quantes parades de la plaça Major, on us arribeu malgrat tot per contemplar el meravellós esclat de flors i plantes, amb la farigola que floreix aquests dies i el romaní que sempre rumbeja («De romaní florit i dones per casar tot l'any n'hi ha»), vora les pastanagues i l'espinac, les bruses arrugadetes com vol la moda («Mira aquesta que mona per a la nena») i les senyorials carnisseries («Garrons rostits», «Cuixetes de pollastre desossades», «Secret de porc per fer a la planxa»). A la placeta del Museu de la Pell la remorosa canalla multiètnica xuta a la pilota amb un català modèlic. Oh Vic!, poguessis esdevenir el punt d'inflexió i expansió d'aquesta llengua!

Ara estreneu les foradades de Bracons i sobtadament sortiu a la inenarrable Vall d'En Bas, avui amb una verdor humida com poques vegades, i badeu la boca sense més comentaris. Tot seguit comproveu els neguits dels veïns (que volen i no volen la variant per plantar-se de pressa més enllà d'Olot) i en un tres i no res sou a Banyoles, on els amics us tenen guarnida una taula ufanosa de menges i records inacabables, amb vi i xampany dels aturonats paisatges del Segrià, d'on veniu. I deixeu caure, lenta, la tarda sota els majestuosos plàtans del frescal passeig de l'Estany.

El vostre propi trepig silenciós pel carrer Nou de Girona us fa pensar que avui tothom ha fugit de la ciutat, però Santa Clara, Argenteria, Ballesteries aviat us diuen on és la joventut. Aquesta nit en teniu prou amb una crep en un xiringuito cèntric, mentre escolteu la conversa de la cua: «¾What és poma? ¾Apple. ¾And plàtan? ¾Banana. ¾Oh, then, one de poma anb two de plàtan». El Diumenge de Pasqua trobeu corrues de forasters, amb guies hebreus, al barri del Call i al Museu dels Jueus, joies que no us podeu perdre (i el 9 de maig no us perdeu la setmana de les Flors). Tot seguit baixeu a Sant Pol a sentir les caramelles del Cor Germanor, que fa anys que no en sentíeu: les barretines en testes blanquinoses i les lletres ferrenyes («Visca nostra terra, / visca el sant treball», «Terra nostra de preuada formosor») us traslladen als temps enyorívols d'Anselm Clavé. L'últim dinar amical és amb favetes flairoses del Maresme i escorrialles de pluja.

 

Joan Solà

 

 
NOTA.- El text d'aquest article és l'original que Joan Solà ha enviat al diari AVUI i que ha tingut l'amabiliat d'enviar també al butlletí InfoMigjorn, per tant podria haver-hi alguna petita diferència entre aquest text i el publicat en el diari.
 
===========================================================================================================
 
 
2)
 
 
Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI dissabte 18 d'abril del 2009
 
 
Motacions
per Màrius Serra

Extra?

 
Alguns prefixos es nominalitzen. Extra n'és un exemple extraordinari, perquè la seva vida nominal té dues cares ben diferenciades. En el món del cinema un extra és un comparsa que actua de farcit en una escena protagonitzada per altres. Fer d'extra, doncs, és ben poca cosa. En canvi, fer un extra vol dir permetre's un caprici, probablement amb els recursos suplementaris que ens proporciona la somiada paga extra. En l'àmbit del consum, l'extra té un prestigi cada cop més consolidat. Molts productes l'han incorporat per batejar el punt més alt de la seva gamma de qualitat. Quan jo era nen, les benzineres venien gasolines de tres qualitats: normal, súper i extra. Ara la gamma extra campa per molts sectors com a sinònim de luxe. Sobretot en el món de l'alimentació. Hi ha formatges, patès, olis i vins de qualitat extra. Fins i tot les millors colles castelleres fan castells de gamma extra. L'extra té bona salut. No sembla que hagi de seguir el trist camí de la mega informàtica, sobrepassada primer per la giga i cada cop més per la tera. La prova és que quan una samarreta XL (extra large) ja no t'entra, pots embotir-te en una XXL.
 
 

===========================================================================================================
 
 
3)
 
Publicat en el número 530 del setmanari EL PUNT (edició del País Valencià) del 29 de març al 4 d'abril
 
 

El castellà en les obres valencianes

 
Eugeni S. Reig
 

Si llegim els sainets d'Escalante o de Bernat i Baldoví ens adonem que sempre apareixen alguns personatges parlant castellà. Resulta xocant que en unes obres del segle xix amb personatges que parlen valencià i que transcorren en zona valencianoparlant apareguen sempre personatges parlant castellà. Això és així perquè, en aquella època, l'autor teatral estava obligat per llei a escriure un tan per cent determinat de l'obra en llengua castellana. Era obligatori fer-ho, no hi havia altre remei, i si no ho feia així no li donaven permís per a estrenar l'obra. Però encara és més xocant veure que actualment, en una sèrie televisiva com l'Alqueria Blanca –sèrie que ens diuen que transcorre en un poblet de l'Alcoià cap a 1960– apareixen personatges que parlen castellà. ¿Per quin motiu? Ara no hi ha cap llei que obligue a escriure part del text en castellà, com en el segle xix. És una cosa completament gratuïta i innecessària. La sèrie podria ser tota parlada íntegrament en valencià i, francament, guanyaria molt. Es veu que no som capaços de llevar-nos de damunt eixe costum de fer que, en una obra en valencià, alguns personatges parlen castellà. Probablement els autors del guió consideren que això és “normal” perquè en la societat valenciana és normal trobar persones que parlen castellà. Però en la vida hi han moltíssimes coses que són normals i no per això apareixen en les obres de teatre, en les pel·lícules o en les sèries de televisió. Tohom defeca –i malament si algú no pot fer-ho perquè pot costar-li la vida– i no per això es fa que els personatges de les obres de ficció apareguen cada dos per tres fent eixa necessitat corporal tan “normal”. Cada volta que en una obra en valencià ix un personatge parlant castellà és, més o menys, com si eixira fent de cos.

 
==========================================================================================================
 
4)
 
Article publicat a  l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, el dia 14 de març del 2009
 

Amb bones paraules

Advocats i missers

Gabriel Bibiloni

Crec que fóra bo que prenguéssim consciència que en aquest país estam fent una cosa que a altres comunitats lingüístiques en millors condicions polítiques tenen molt més fàcil que nosaltres: intentam elaborar una llengua de cultura apta per a cobrir totes les necessitats d'una societat del segle XXI que se suposa que vol viure en aquesta llengua. I això vol dir elaborar un codi que no pot ser un simple caramull de parles juxtaposades, sinó que ha de ser un instrument amb prou unitat per a vertebrar una societat i alhora prou flexible per a adaptar-se a les diverses àrees geogràfiques i a les diferents situacions comunicatives. Cada una d'aquestes situacions té la seva dinàmica i les seves exigències. La llengua és una pedrera d'immenses possibilitats d'on cal saber triar les més adequades a cada moment. Els diccionaris reflecteixen aquesta pedrera, però no totes les paraules del diccionari són bones en qualsevol situació. Les tries estilístiques d'un autor de creació poden anar per camins ben diferents d'aquells que fressen els mitjans de comunicació de masses. Aquests articles sobre llengua estan molt orientats cap a aquests mitjans, que segurament són la representació i alhora el factor de creació d'un tipus de llengua neutra, molt funcional i mirall de la unitat i cohesió de la comunitat lingüística. Doncs bé, crec que en aquest tipus de llenguatge hem d'anar molt alerta als experiments que fem.

Introduir en el llenguatge periodístic, que tendeix a ser neutre i unitari, una paraula com misser em sembla un error de dimensions majúscules. Dic introduir perquè una introducció més o menys forçada —allò que diuen entrar amb calçador— és el que veig que fan alguns mitjans de Mallorca, orals i escrits, sens dubte amb la percepció —ben errada— d'usar un llenguatge més genuí i mallorquí. Els primers sorpresos són alguns periodistes joves, que fa dos dies desconeixien aquest mot, que per això surt sovint pronunciat en els mitjans orals amb una peregrina e tancada que fa confondre els advocats amb els entusiastes de les celebracions litúrgiques dominicals.

A les Illes misser, amb e oberta, era —dic era— la paraula popular per a designar els advocats, tot i que advocat també s'ha usat sempre en els dominis formals. Tanmateix, es pot dir que, de fa temps, misser era una paraula força retirada de la circulació, substituïda pel castellanisme abogat. Jo no l'he dita mai en ma vida (de abogat vaig passar directament a advocat), ni l'he sentida mai en boca dels meus pares ni la vaig sentir mai als meus avis, que només la feien sortir en qualque refrany. Com aquell que sentencia que "sap més un misser i un ase que un misser tot sol", una proclamació de modèstia de qui ofereix alguna aportació a un altre, suposat més expert, que pot esdevenir autèntic afront si un té un lapsus i amolla "un ase tot sol" en lloc de "un misser tot sol".

D'un punt de vista històric i general de la llengua, misser —que l'Alcover-Moll proposa d'escriure missèr per a diferenciar el mot de l'adjectiu misser 'que va molt a missa'— és en rigor un tractament, que localment ha esdevingut un substantiu. Igual que mossèn, un altre tractament que col·loquialment també s'usa com a nom (un mossèn, un capellà). Misser era un tractament donat a la gent important, sobretot gent de lletres, però no sols advocats. Ve del llatí mi senior 'senyor meu', com també hi vénen, més o menys, mossèn i l'anterior mossènyer (meus senior).

Misser és una paraula que té el seu lloc en els diccionaris i en la història de la llengua i que pot ser usada per qui vulgui fer-ho en els registres oportuns, però plena d'inconvenients en un català de to neutre i abast general. És paraula excessivament local i sobretot de vitalitat quasi nul·la, circumstàncies a les quals se sumen unes resistències al seu ús en femení. Està bé usar les paraules vives i genuïnes de cada varietat dialectal, però reanimar, en els registres bàsics de l'idioma, moribunds, com misser o conco, perquè vinguin a fragmentar la llengua comuna és fer un mal servei a la normalització d'aquesta.

==========================================================================================================
 
5)
CONFERÈNCIA DE RAFAEL ALEMANY
 
El dimarts 21 d'abril del 2009, el Dr. Rafael Alemany, catedràtic de Literatura Catalana Medieval de la Universitat d'Alacant, dictarà la conferència "Ausiàs March: de la tradició a l'originalitat", dins del cicle Ausiàs March i el seu temps, que se celebrarà a l'I.E.S. Francesc Ribalta de Castelló de la Plana del 21 al 24 d'abril.
La conferència tindrà lloc a les 13 h a la Sala d'Actes del centre esmentat.
 
 
==========================================================================================================
6)
 
Notícia publicada en el diari digital Pàgina26 dimecres,25 de març del 2009

Educació vol eliminar la línia en valencià en un institut d'Alacant

Es tracta, en concret, de l'Institut de la Mare de Déu del Remei. Ignasi Bellido s'ha reunit aquest dimarts amb representats de la comunitat escolar que han explicat al secretari comarcal del Bloc de l'Alacantí la situació d'aquest centre. La línia en valencià desapareixeria perquè els alumnes del col·legi Serra de Mariola no estarien adscrits a aquest IES. Per una altra banda, també es denuncia que Conselleria, malgrat intergrar l'institut l'any 2002 aquest institut dins del Pla  Crea Escola, no ha destinat cap partida a millorar les instal·lacions del centre. Segons ha explicat la directora de l'IES, la línia en valencià ha estat bàsica per equilibrar un centre educatiu amb una presència important d'alumnes d'altres indrets del món. Els professionals d'aquest centre consideren que els grups en valencià afavoreixen un models de conducta per a uns alumnes que necessiten estímuls positius a l'hora d'integrar-se a la societat d'acollida.
 
Ignasi Bellido s'ha compromés davant de la direcció del centre a presentar una petició a les Corts a través del grup parlamentari de Compromís, en el qual s'integren diputats del Bloc. Bellido, que és membre de l'executiva nacional del valencianistes, ha dit que Conselleria pren mesures «sense preocupar-se» per conéixer la realitat que hi ha darrere d'aquesta decisió i les conseqüències que pot provocar. Finalment, des del Bloc han destacat que la situació del centre Pare Manjón, les aules prefabricades o la falta d'escoles infantils de caràcter públic donen una mostra clara de la gestió dels populars pel que fa a l'ensenyament.

 
============================================================================================================
 
7)
 
 

PER UNA TELEVISIÓ SENSE FRONTERES, NECESSITEM EL VOSTRE “SÍ”


Acció Cultural del País Valencià ha engegat una campanya que considerem important: una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) d'àmbit estatal anomenada “Televisió sense fronteres: l'espai de comunicació de les llengües catalana, euskara i gallega”.

Una incitativa que respon a l'intent de trencar l'espai comunicacional català. Perquè no podem veure tv3 al País Valencià?

. QUÈ ÉS UNA INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR (ILP)?
Una ILP és una iniciativa ciutadana per aconseguir l'aprovació d'una llei mitjançant la recollida de signatures.
És només a través d'una ILP d'àmbit estatal que podem reclamar que es respecti el dret dels mitjans de comunicació d'emetre en català a tot l'àmbit dels Països Catalans.

. QUI L'AVALA?

Persones de reconegut prestigi que fan d'impulsores del projecte: els tres presidents de la Federació Llull –Jordi Porta, Jaume Mateu i Eliseu Climent-, el president de l'IEC Salvador Giner, Jordi Pujol, Pasqual Maragall, Heribert Barrera, Jordi Carbonell, Joan Rigol, Ignasi Riera, Joan Laporta, o els abats de Montserrat i Poblet, entre molts altres.

. PER QUÈ AQUESTA ILP?

Principalment, per posar solució a l'intent de l'actual Govern valencià de tancar TV3 al País Valencià, a través de la plena legalització de les seves emissions. Però també per assolir el reconeixement legal de l'existència de les realitats lingüístiques i culturals catalana, basca i gallega i dels seus respectius espais de comunicació.
 

. QUAN TEMPS TENIM?

En un màxim de 9 mesos per a recollir un mínim de 500.000 signatures vàlides en el conjunt de l'Estat espanyol.

LA TEVA COL•LABORACIÓ ÉS MOLT IMPORTANT. PER AIXÒ ET PROPOSEM QUE ET FACIS FEDATARI I RECULLIS SIGNATURES PER TIRAR ENDAVANT L'ILP “TELEVISIÓ SENSE FRONTERES”.

 

. COM ET POTS FER FEDATARI?
Qualsevol ciutadà de l'Estat espanyol pot col•laborar en la campanya, molt senzillament: fent-se fedatària. La persona que recull signatures es diu fedatària, que vol dir que dóna fe que les signatures recollides són reals.

Per a fer-ho només heu de seguir tres passes:

1. Enviar un correu electrònic a fedataris@acpv.cat confirmant que voleu ser fedataris (en el termini dels 10 dies següents a rebre a aquest correu i donant-nos les vostres dades completes, incloent-hi el document d'identitat).
2. Emplenar una declaració jurada que ACPV us enviarà un cop confirmeu que voleu ser fedataris i la podeu retornar a ACPV signada original amb una fotocòpia del vostre document d'identitat, de dues maneres:

1. Per correu postal a ACPV:
Edifici Octubre – ACPV
Campanya ILP
Sant Ferran, 12
46001 València


2. Lliurar-la a la seu nacional d'Òmnium Cultural:
Diputació, 276 principal
08009 Barcelona
de 10h a 21h

perquè puguem enviar tots dos documents a la Junta Electoral Central.

3. Un cop fet això, des d'ACPV us avisaran de quan tindreu disponibles els fulls de signatures i el manual de fedatari que podreu recollir a la seu nacional d'Òmnium Cultural.

Més informació:

fedataris@acpv.cat

www.acpv.cat

==========================================================================================================
 
8)

 

I Setmana per la Llengua als Països Catalans

 Una quarantena d'activitats formen part de la I Setmana per la Llengua als Països Catalans organitzada per la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC)

La Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) ha organitzat aquest any, per primera vegada, la I Setmana per la Llengua als Països Catalans.

L'objectiu d'aquesta Setmana és dur a terme activitats entorn  la llengua i la cultura catalana a través de les organitzacions que formen part de la FOLC.  La setmana escollida és la de Sant Jordi (del 17 al 27 d'abril) per l'evident connotació que té al nostre país.

Les activitats tindran lloc arreu dels Països Catalans i, entre els actes previstos, podem destacar: el concert de la Gira d'Escola Valenciana a Barcelona;  el debat “El català, llengua d'ara, llengua de demà”, organitzat pel setmanari digital El Demà; el cicle Música per a l'exili de l'Obra Cultural Balear; la Jornada de cultura popular organitzada per l'Espai País Valencià; la inauguració de la nova seu d'Òmnium Cultural del Baix Camp; la XX Nit de Sant Jordi, organitzada per Òmnium Cultural de la Catalunya del Nord; la presentació de la revista BeCeroLes, del Centre d'Estudis Lingüístics i Literaris de les comarques centrals dels Països Catalans; l'enquesta sobre la missatgeria instantània i el català feta per Fes-Ho-Cat, WICCAC i la FOLC; la presentació de la Campanya de Matriculació en Valencià d'Escola Valenciana; la manifestació ” El jovent en defensa del català” organitzada per Joves de Mallorca per la Llengua; la VIII edició dels Premis Joan Coromines de la CAL; el 4a Sant Jordi Jove dels Angelets de la Terra de Perpinyà; la inauguració del “Rebost dels videojocs en català” dut a terme per Softcatalà i la FOLC; les activitats incloses dins el cicle “Riu, identitat i cultura” de la Institució Cultural de la Franja de Ponent, o la presentació de l Premi  Ce trencada de narrativa breu organitzat per l'Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana (AJELC), El Demà i la FOLC, entre d'altres activitats.

Durant la I Setmana per la Llengua també es podrà visitar l'exposició de la FOLC “Realitat i vitalitat de la llengua catalana” a l'Espai Jove de Gràcia de Barcelona (c. Gran de Gràcia núm. 190-192).

Les activitats estaran penjades al bloc http://blocs.mesvilaweb.cat/folc, de manera que es poden consultar fàcilment, fer el seguiment dels actes  i opinar sobre cada un d'ells.

Bon Sant Jordi i bona Setmana per la Llengua.

Més informació:
Mireia Grangé (625 170 535)
info@folc.cat

 

==========================================================================================================
 
9)
 
Ha eixit el número 533 del setmanari EL PUNT (Edició del País Valencià) diumenge 19 d'abril del 2009
 

 SUMARI

DOSSIER

·  LLIBRES PER A LA CRISI, dins la 40 edició de la Fira del Llibre de València que s'hi celebra entre l'optimisme moderat per la idoneïtat del seu producte en temps de crisi i la preocupació
per la incertesa respecte al suport econòmic de les institucions.

·  INTERÉS PER L'AVENTURA, dins la col—lecció “La Carrasca” de l'editorial Marfil.

·  L'ENTUSIÀSTIC DARWINISME VALENCIÀ, es fa palés a les edicions que la Universitat de València realitza dins aquest any Darwin.

·  “ELS NEONS DE SODOMA” és el llibre que acaba de publicar Xavier Aliaga, en el qual dibuixa la geografia més sòrdida d'un xicotet poble valencià amb propòsit sociològic.

·  EL COMBAT PER LA PREMSA L'EDITA LA Universitat Jaume I de Castelló, una crònica de dues experiències que durant el franquisme contribuïren a la renovació del valencianisme.

·  BROMERA PUBLICA L'OBRA GUANYADORA DEL BANCAIXA DE Francesc Gisbert, en la qual recorda la convivència entre cristians i musulmans a la fi del segle XVI.

OPINIÓ

·  Aquesta setmana, trobem els espais de: Pau Ribera, Vicent Luna i Sirera, Tomàs Escuder, Marc Adell i Cueva, Albert Ferrer i Orts, Lliris Picó i Carbonell, Eugeni S. Reig (Clar i en valencià),
Joan ventura (De set en set), Gemma Busquets (Fem zàping), Vicent Àlvarez (L'Estora), Mònica Baixauli (La claqueta) i Josep Lluís Pitarch (El repunt).

CONTRAPORTADA

·  GÀTACA TRAU UN NOU DISC, on matisen la puresa del seu inicial metall i es mantenen al marge de propostes aglutinadores com la Gira o So de son a fi de preservar el seu estil.

AQUESTA SETMANA A PRESÈNCIA:
 
- Dossier: Les novetats de Sant Jordi i la Fira del Llibre
 
===========================================================================================================
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://mailings.migjorn.cat/alta/
Si voleu posar-vos en contacte amb l'administrador d'InfoMigjorn, escriviu a l'adreça InfoMigjorn@telefonica.net
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)
 
============================================================================================================