InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [9.000 membres]
 
Butlletí número 115 (dimecres 15/04/2009) - Informació triada i enviada per Eugeni S. Reig
 
1) Joan Solà - 25 anys de la LNL (i 3)
 
2) Telèfon de la llengua
 
3) Ressenya del llibre Compendi de normes d'estil. Manual per a redactors i correctors
 
4) Educació convoca ajudes per promoure el valencià en obres literàries i en produccions teatrals
 
5) En català sempre....començant per nosaltres
 
6) El diari La Verdad incita l'Ajuntament d'Alacant a discriminar el valencià i vulnerar la LUEV
 
7) L'Ajuntament d'Alacant aprova una ordenança municipal per a garantir el bilingüisme en la retolació
 
8) Nou llibre: 'Les normes de Castelló fan 75 anys'
 
=======================================================================================
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://mailings.migjorn.cat/alta/
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)
=======================================================================================
 
1)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI dissabte 4 d'abril del 2009

 

25 anys de la LNL (i 3)

 

El cicle commemoratiu dels vint-i-cinc anys de la Llei de política lingüística s'ha tancat amb una taula rodona amb els cinc responsables d'aquesta política a la Generalitat. Feien una impressió verídica, fonda, les cinc persones explicant en pocs minuts la duresa d'una feina que partia, que parteix, d'una inacceptable però acceptada, intolerable però tolerada concepció de l'Estat.

Aina Moll va subratllar la visió inicial de Pujol de plantejar l'acció com a empresa de tots els catalans, individus, partits i entitats; i els entrebancs que va caldre afrontar: el Manifiesto de 1981, l'estira-i-arronsa per la qüestió de l'escolarització amb un sol règim lingüístic, i el tejerazo. Però es manifestà satisfeta de la bona acollida de la idea de promulgar una llei.

Miquel Reniu va reviure la il.lusió (alimentada per signes diversos de la societat) que teníem de poder fer canviar el tarannà de la Pell de Brau: il.lusió al capdavall ingènua. Però els fets positius hi van ser: una joventut escolaritzada en català, raonable esperança de futur; el Consorci per a la Normalització Lingüística, amb unes 500 persones treballant-hi de bell antuvi; un centenar de lectorats a l'estranger; la bona imatge lingüística dels Jocs Olímpics.

Lluís Jou va focalitzar els esforços en quatre punts: el marc jurídic insuficient es va superar amb una nova llei (1998), que afectava el difícil món socioeconòmic; la massiva immigració nova, que desencadenà accions com els programes d'acollida i les parelles lingüístiques; les noves tecnologies, que van exigir reaccions com ara estimular els traductors automàtics i l'ús d'internet («un dels èxits més espectaculars del català durant segles»); i la voluntat d'unir esforços amb altres comunitats catalanoparlants, que va donar bons resultats amb el govern Balear.

Miquel Pueyo, en el primer mandat de Maragall, esdevé secretari general (rang més important que l'anterior de director general), amb un augment significatiu de pressupost i un més alt poder d'interlocució: la política lingüística afecta ara de ple tots els departaments del Govern; cosa que també implicarà un major desgast polític: els grans mitjans d'opinió enverinaran l'ambient amb la «penalització del castellà».

Bernat Joan treballa de cara endins intentant coresponsabilitzar tota la societat i empenyent diverses lleis, com la de l'oficialitat de l'aranès o la del cine; i de cara enfora vetllant pels nostres interessos a la Unió Europea i treballant amb Galícia i el País Basc per aconseguir aquell canvi de pell ideològica que dèiem: contactes esperançadors fins ahir però avui sense futur, car hi ha relació directa entre llengua i poder polític; i ara Joan, amb veu afectada però sense embuts, reconeix amb Reniu que la igualtat lingüística per la qual tots cinc han lluitat és impossible a Espanya. (Llevat si tens força política ¾que vol dir prou diputats¾ i vols exercir-la; però primer has de voler aquest objectiu: i d'aquí plora la criatura.)

 

Joan Solà
 

=======================================================================================
 
2)
 

TELÈFON DE LA LLENGUA

 

 

 

  • Alguna vegada un policia t'ha dit que li parles en castellà perquè no té obligació d'atendre't en valencià?

 

  • Has preguntat en una botiga el preu d'un producte en valencià i t'has sentit ignorat?

 

  • Has trobat mai cap carta en un restaurant redactada íntegrament en valencià?

 

  • T'han denegat notificar-te en valencià una resolució judicial, de l'administració local o autonòmica?

 

  • Què penses que seria útil fer per a la promoció i ús del valencià a qualsevol àmbit?

 

  • Estas satisfet pel bon ús que es fa del valencià a la teua localitat? Vols felicitar per la seua tasca de promoció lingüística cap entitat o persona?

 

 

Si et veus reflectit a qualsevol de les situacions anteriors, i vols efectuar cap queixa, suggeriment o, per contra, que es felicite alguna persona o entitat, posem al teu servei el TELÈFON DE LA LLENGUA.

 

I què farem?

 

            1.- Rebre i tramitar les teues queixes, per no haver-se respectat els drets lingüístics. Les queixes es transmetran als organismes competents, instant-los que es prenguen mesures correctores que eviten una nova discriminació, proposant-los accions positives a propòsit d'això i fent un seguiment de l'evolució i/o resolució del conflicte. I quan la gravetat del cas així ho aconselle, s'iniciaran els procediments legals, administratius o judicials que hi calguen.

 

            2.- Assessorament i atenció de consultes. Us informarem de quins són els drets lingüístics que ens emparen, i us oferirem assessorament sobre com exercitar-los.

 

            3.- Publicarem les bones i les males pràctiques lingüístiques. Anualment publicarem un informe en què recollirem les vostres denúncies i queixes, així com aquelles infraccions i atacs dels quals ens hàgem assabentat, i dels seus responsables.

            I igualment difondrem la tasca positiva, felicitant públicament les actituds positives envers la llengua, i transmetent a les organitzacions i particulars que garanteixen els drets lingüístics l'agraïment pel seu treball.

 

            Com ho farem?

           
            A través del telèfon 96 315 77 99 ext: 231. i de la web www.acpv.cat mitjançant un formulari.

            

            Les persones interessades a realitzar una queixa, denúncia o consulta sols hauran de telefonar i deixar les seues dades d'identificació i de contacte, així com una breu explicació del que motiva la seua cridada. O bé optar per omplir el formulari web que amb els mateixos requisits figurarà a la xarxa.

 

            El servei no permetrà en cap cas peticions anònimes.

 

            Analitzada la petició, si s'entén que no existeix vulneració dels drets lingüístics es comunicarà igualment a la persona sol·licitant i s'arxivarà, cas contrari depenent de quin haja estat el motiu de la consulta s'actuarà:

 

            .- En els casos de felicitacions, es transmetran sempre que es valore com ajustada a la realitat i legalitat lingüística.

 

            .- En el cas de queixes, consultes i denúncies, caldrà la conformitat prèvia de la persona sol·licitant, amb el cost del servei.

           

            Cost del servei.

 

            En qualsevol cas, si s'opta per la via telefònica, la tramesa de felicitacions sera gratuïa. Quant a l'assessorament, serà com ha estat fins ara, gratuït per a les persones associades a ACPV i/o alumnat i professorat del Centre Carles Salvador, que així ho acrediten.

 

            Les queixes, assessorament i interposició, tramitació i seguiment de denúncies tindran un cost mínim, ajustat a les circumstàncies del cas i del que sempre s'informarà en acceptar dur a terme l'actuació. Quedarà a la voluntat de la persona sol·licitant acceptar el cost i continuar el procediment o desistir-ne.

 

            En casos excepcionals per la seua importància o per les persones i circumstàncies concurrents, ACPV assumirà el cost del servei.

 

===========================================================================================================

 
3)

 

Ressenya del llibre Compendi de normes d'estil. Manual per a redactors i correctors 
Publicada en el número 66 de la revista Llengua Nacional

 

RAMON SANGLES I MOLES

Compendi de normes d'estil. Manual per a redactors i correctors 

Llengua Nacional

Barcelona 2008

 

Amb la brevetat i la precisió pròpies d'un compendi, el llibre de Ramon Sangles i Moles és un útil manual per a redactors i correctors. L'autor, director de la revista Llengua Nacional, explica –en els mots de presentació– que, en aquest llibre, ”a més de formular-hi els consells típics dels llibres d'estil, hi recollim temes que s'han publicat o reflectit en la nostra revista i que considerem encara poc coneguts dels professionals de la llengua”. Hi destaquen, sobretot, textos de dos grans experts de la llengua: Albert Jané i Josep Ruaix.

El volum s'estructura en nou parts: convencions i definicions, paginació i redacció, puntuació, marques tipogràfiques, reglamentacions d'ús, precisions lèxiques i sintàctiques, qüestions controvertides, tràmits oficials i, per últim, bibliografia.

Un cop presentats l'alfabet fonètic internacional, l'alfabet català i els signes de puntuació i tipogràfics, vénen unes llistes de mots que cal pronunciar correctament, ja sigui amb essa sonora ja sigui amb essa sorda (p.e., asil – etcètera), i uns altres en els quals cal no desplaçar erròniament l'accent (p.e., intèrfon, Hèlsinki). Sota l'epígraf «Definicions lingüistiques» s'expliquen termes com afèresi, anacolut, anàfora, apòcope, apòdosi, etc., sovint amb exemples il·lustratius. Seguidament hom dóna uns quants consells sobre la paginació i l'organització d'un text, sobre títols, subtítols i marques d'ordre, i sobre notes i reclams, oferint-ne exemples pràctics; i, semblantment, pel que fa a llistes bibliogràfiques.   

Les parts dedicades a puntuació i marques tipogràfiques contenen l'essencial sobre la coma, el punt, el punt en els parèntesis, el punt en les cometes, els punts suspensius, els dos punts, l'interrogant, la cursiva, les cometes, els parèntesis, la barra inclinada, els claudàtors, el guió i el guionet.

De la pàgina 67 a la 108 el llibre tracta les reglamentacions d'ús, bo i oferint unes llargues llistes sobre l'ús de la majúscula en la seva funció distintiva (p.e., el riu Ter - el Golf Pèrsic, el parc Balmes – el Camp de Mart); semblantment a propòsit de les abreviacions (abreviatures, sigles, acrònims, símbols, etc.), de l'apostrofació de l'article, de la fórmula de datació, dels dies i mesos escrits de manera abreujada, de l'expressió de l'hora, d'adverbis i locucions de temps, dels tractaments, de com especificar les adreces i, per últim, de nombres i quantitats.

Les «Precisions lèxiques i sintàctiques» són a propòsit de l'ús de les preposicions per i per a, dels pronoms adverbials en i hi, de les preposicions a i en, de l'ús de mentre i mentre que, assecar i eixugar, què i que, cadascun i cadascú, gaire i molt, l'expressió fer temps i els adjectius propi i mateix; encara en aquesta part hi trobem els usos impropis de la preposició a regida, quan s'ha d'escriure li, l'hi, la hi, etc., quan cal usar ser o estar, l'abús del mot només i de l'expressió acabar amb.

En la part titulada «Qüestions controvertides» hom tracta tres punts: les normes sobre el guionet, el neologisme blog i les duplicacions femenines innecessàries; finalment, en la part de tràmits oficials s'expliquen els que cal fer per a tenir el nom o els cognoms ben escrits (p.e., Sangles i no pas Sanglas, i Moles i no pas Molas) i es detalla com cal preparar un currículum.

En resum, un compendi: succint, però substancial. Desitgem que contribueixi a millorar l'ús lingüístic.

Carles Riera

 

===========================================================================================================
 
 
4)
 
Publicat en el diari digital Pàgina26 dissabte 21 de març del 2009
 
 
 
La Conselleria ha convocat subvencions per un import total de més de 60.000 euros per editar obres literàries en valencià o traduir-les a la nostra llengua o del valencià a altres idiomes, com també per promoure l'ús de la llengua pròpia en les produccions teatrals que es duen a terme a casa nostra. Les ajudes s'adrecen a les editorials i a les empreses i les associacions empresarials del sector teatral i tenen com a objectiu afavorir una major presència social del valencià en la creació literària i en les arts escèniques. El Consell invertirà 40.400 euros en les ajudes destinades a sufragar costs de les editorials que traduïsquen i editen obres literàries en valencià, amb la finalitat d'incrementar el fons bibliogràfic escrit en la nostra llengua i incorporar-hi obres i autors de diverses cultures, a més de facilitar el coneixement i l'ús del valencià entre els ciutadans.

S'hi tindran en compte els criteris d'interés cultural de l'obra, extensió, característiques de la traducció, nombre d'exemplars i preu de venda al públic per exemplar. Pel que fa a les subvencions per a les produccions teatrals, tenen una dotació global màxima de 20.000 d'euros i pretenen subvencionar els costs de producció i de representació en valencià de les obres, ajudar econòmicament les entitats del sector teatral i afavorir una major presència social del valencià en les arts escèniques. S'hi valorarà l'interés social i cultural de l'obra, el foment de la promoció social del valencià i el projecte de producció i representació de la producció.

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Ajudes a la traducció i edició d'obres literàries al valencià i del valencià a altres idiomes (DOCV núm. 5978, de 20/03/09). Fins al 29-4-2009.

http://wwws.gva.es/Prop/prop.jsp?id_proc=275&idioma=VA

Ajudes econòmiques per a la promoció de l'ús del valencià en les produccions teatrals en la Comunitat Valenciana. (DOCV núm. 5978, de 20/03/09). Fins al 29-4-2009.

http://wwws.gva.es/Prop/prop.jsp?id_proc=3220&idioma=VA

===========================================================================================================
 
5)
 
Publicat en les lletres 17 (1 de novembre del 2007) i  50 (15 de març del 2009) del col·lectiu "Català Sempre"

 

En català sempre....començant per nosaltres

 

Ja estam que la situació de la nostre llengua no és la que voldríem que fos. Amb tot, m'agradaria que llegíssiu les declaracions que el lingüista gal·lès (segons informacions d'Internet, irlandès) senyor Crystal feia, recentment, a propòsit de la llengua catalana: que està més bé que no ens pensam. Molta gent acusa la immigració si el català no ha fet els progressos, com a llengua vehicular dels Països Catalans, que esperàvem ara fa devers vint anys. No hi estic d'acord, sobretot no estic d'acord amb les jeremiades que sovint ens arriben de la banda de Barcelona: "Ai, que això s'acaba", "Ja només som una mena de reserva índia", i tot per l'estil...
 
Mala cosa, l'autocompassió, sobretot si és excusa per a estar-se mans plegades. "Com que ho tenim perdut, no farem res".  Ací, però, voldria assenyalar, amb tres exemples que podríem multiplicar quasi fins a l'infinit, la gran responsabilitat de molts de catalanoparlants (o sia, dels catalans curt i ras), en les dificultats que els nouvinguts topen per a integrar-se. Els tres casos són presos de la situació a Mallorca.
 
Exemple primer: Ara fa cinc dies, un professional del meu ram em diu que un home que treballa per a ell em voldria veure per comanar-me una feina. Hi vaig i el professional en qüestió, amic meu, pega un crit. "Sebas, sal, que aquí hay un señor que quiere verte". En Sebas surt, es fan les presentacions. Jo, naturalment, li parl en català. Sorpresa: parla un català perfecte, jo diria que molt per damunt la mitjana del que se sent a Mallorca, acurat, triant els mots i les expressions, i amb una fonètica excel·lent. En una entrevista posterior entre en Sebas i jo, em diu que li agrada molt llegir en català. Té una dicció exemplar que molts de locutors de ràdio i telelevisíó podrien prendre com a model.
 
El pare i la mare d'en Sebas immigraren a Mallorca fa anys i panys. I per bé que, segur, ell hi parla castellà, és catalanoparlant. Per quins set sous, doncs, el meu amic que li dóna feina persisteix i insisteix a parlar-li foraster? ("foraster" és com a Mallorca anomenam la llengua castellana). Per vici, crec jo, per una inèrcia inveterada.
 
Exemple segon: L'altra diassa, vaig a una patronal, a Ciutat (Palma, si voleu). Una jove rossa s'encarrega d'atendre els qui fan cua. Com que és castellana, tothom li parla castellà. Bé, dic que li parlen castellà per dir-ho de qualque manera, perquè sentir-los fa plorera..
 
M'arriba la tanda i m'hi adreç en català. Resposta inesperada:
"Por fin un mallorquín que me habla en catalán. Porque, a este paso, nunca llegaré a aprenderlo".
 
Exemple tercer. Aquest és pervers en màxim grau, a un grau escruixidor. Un d'aquells casos que tota la vida has tingut davant els ulls i, o no te n'adones, o només te n'adones a mitges. En solen esser protagonistes mallorquins als quals costa de parlar castellà. Ocorre sobretot a la Part Forana, o sia fora Ciutat.
 
Consisteix a no voler parlar català a persones, principalment andaluses, que fan esforços per integrar-se lingüísticament. Aquests tals fan befa de llur accent, se'n riuen si, com és d'esperar, els surt qualque expressió o forma una mica baldufenca. Curt i ras, els descoratgen de parlar la nostra llengua d'una manera (i aquí hi ha perversitat) que els diu, ben clar i llampant: "Per molt que t'esforcis a esser mallorquí, tanmateix no ho seràs mai. I no provis de parlar la nostra llengua perquè els teus esforços seran debades”.  Volem que entre un "foraster" i nosaltres hi hagi sempre una barrera que no tombi mai. Tu aquí, i nosaltres ací. (No cal dir que, aquests anys darrers, la immigració andalusa ha estat substituïda quasi completament per la d'altres països: en aquest cas, la situació és molt diferent. Un altre dia en podríem parlar).
 
Aquest tercer exemple és particularment revoltant. Val a dir que, sortosament, entre els joves no és tan freqüent. Fa un parell d'anys, un andalús establert a Mallorca em deia: "Què és que volen: que siguem sempre forasters?".
 
El fet, doncs, que gent mallorquina passi automàticament al castellà quan l'interlocutor és parlant d'aquesta llengua té dues causes principals: 1) Una attitud de submissió inveterada pel que fa a la llengua i a altres aspectes de la nostra identitat ("Sí, bwana"). 2) Un particularisme estúpid i perniciós que refusa la integració dels nouvinguts: "Foraster ets i foraster seràs. Mai no seràs un mallorquí. No t'admetrem mai dins el nostre grup".
 
Per molt paradoxal que pugui semblar, aquestes dues formes de conducta són concomitants i complementàries.

I jo ho vull denunciar enèrgicament.
 
Miquel Adrover, Mallorca, octubre 2007

Editat per primera vegada a la Lletra 17 (1 novembre 2007)

 

===========================================================================================================
 
6)

El diari La Verdad incita l'Ajuntament d'Alacant a discriminar el valencià i vulnerar la LUEV

 

escrit per Xavi Galbis    

dimecres, 11 març de 2009

 

El diari La Verdad d'Alacant, pertanyent al grup Vocento i que manté una línia editorial conservadora, espanyolista, cantonalista alacantina i propera al PP, ha publicat hui en la seua secció diària de queixes ciutadanes una foto amb un rètol en valencià d'un carrer de la capital de l'Alacantí, que segons el periòdic provoca que els ciutadans tinguen "problemes" a l'hora de localitzar esta via perquè "no entenen el valencià".

El diari carrega contra la retolació viària en valencià, que es troba regulada en la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), perquè considera que ha de ser "intel·ligible per a tothom". En concret, la "denúncia" es tracta de la imatge que figura en la part superior esquerra d'esta notícia: dues plaques, una d'antiga i una altra de més nova, en què apareix la inscripció "Carrer dels Sant Metges".

Així, segons La Verdad, "el problema" rau que en este mateix carrer hi ha un centre social al qual assistixen ciutadans "estrangers", que "no acaben de localitzar-lo" ja que "no entenen el valencià". Ignora, no obstant, que possiblement tampoc no entenguen el castellà.

Este periòdic elabora cada dia una secció de queixes ciutadanes, que les publica amb insistència fins que l'Ajuntament d'Alacant posa fi a la situació que s'hi denuncia. Paradoxalment, no ha publicat mai cap queixa referent als continus casos de discriminació lingüística cap al valencià per part del consistori, que ha sigut amonestat en repetides ocasions pel Síndic de Greuges.

Font: Valencianisme.com

 
===========================================================================================================
 
7)
 

L'Ajuntament d'Alacant aprova una ordenança municipal per a garantir el bilingüisme en la retolació

 

escrit per Xavi Galbis    

dissabte, 21 març de 2009

 

Dilluns 23 de març, l'Ajuntament d'Alacant aprovarà una ordenança en què s'establix explícitament que la retolació viària municipal haurà d'estar expressada en les dues llengües oficials, el valencià i el castellà. Vint-i-cinc anys després de la promulgació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, la presència de senyalètica exclusivament en llengua castellana és abundant arreu de la ciutat, un fet que vulnera els manaments de protecció cap al valencià que esta norma legal encomana a les administracions públiques.

 

L'aprovació d'esta disposició reglamentària municipal es produïx després que el diari La Verdad, proper ideològicament al PP, publicara fa només uns dies en la seua secció diària de denúncies una foto amb un rètol en valencià d'un carrer de la capital de l'Alacantí, que segons el periòdic provoca que els ciutadans tingueren "problemes" a l'hora de localitzar esta via perquè "no entenen el valencià".

Així, fonts de l'Ajuntament d'Alacant han explicat que amb l'ordenança es pretén garantir la no-discriminació de cap de les dues llengües en la retolació dels carrers, tot i que han matisat que des de fa uns anys tota la nova senyalètica viària hi inclou tant el valencià com el castellà.

 

En esta línia, VALENCIANISME.COM ha recordat els diferents pronunciaments del Síndic de Greuges en què amonesta el consistori alacantí per discriminació del valencià, llengua pròpia i oficial d'Alacant segons la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià.

 

Des del nostre portal han expressat que esperen que "l'aprovació d'esta ordenança servisca per tal de desenvolupar els manaments legals de protecció cap al valencià que conté la LUEV. Després de tants anys denunciant les actuacions de l'ajuntament al marge de la legalitat pel que respecta a l'ús del valencià, podem considerar tot açò com un avanç en la normalització de la nostra llengua, precisament a la ciutat d'Alacant, on va ser aprovada la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià", han conclòs.

 

Font: Valencianisme.com

 

===========================================================================================================
8)
 
Nou llibre:
 
'Les normes de Castelló fan 75 anys'
Aplec d'articles de diversos autors

Editor: Vicent Pitarch (Univ. Jaume I de Castelló / Inst. d'Est. Cat.)
Editor: Institut d'Estudis Catalans, 2008
 
Font:
 
============================================================================================================
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://mailings.migjorn.cat/alta/
Si voleu posar-vos en contacte amb l'administrador d'InfoMigjorn, escriviu a l'adreça InfoMigjorn@telefonica.net
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)
 
============================================================================================================