InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [9.000 membres]

            

Butlletí número 111 (dimecres 08/04/2009) –

Informació triada per Eugeni S. Reig i Xavier Marí

     

                   

1)  Xavier Gual - 'Apetxuga' en català

     Màrius Serra - Col·loquial?

     Joan Calsapeu - Diccionari del català col·loquial

     

2)  El Butlletí de l'IEC, abril 2009 - Vint-i-cinc anys de política lingüística

      

3)  Albert Branchadell - Fracassos lingüístics catalans

            

4)  L'Obra Cultural Balear prepara mobilitzacions contra els atacs del PP a la llengua

     

5)  Junts pel català - Actes a Barcelona

            

=====================================================

Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta

 

Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)

=====================================================

          

1)

      

'Apetxuga' en català

         

Xavier Gual

        

Publicat a l'AVUI, dimecres 1 d'abril del 2009

http://paper.avui.cat/article/dialeg/159765/apetxuga/catala.html   

 

Fa uns anys, quan escrivia la novel·la titulada Ketchup, vaig adonar-me que per fer parlar els personatges joves i marginals no tenia referents en català. Vaig decidir obviar qualsevol calc del castellà i ser com més versemblant millor. Tot i així, la sensació va ser la d'inventar-me un registre que no existia al carrer. Hauria estat més tranquil si hagués tingut a les mans el Diccionari del català col·loquial, editat recentment per Enciclopèdia Catalana i el Grup Flaix. El volum, amb 2.400 entrades, és una eina per als professionals dels mitjans de comunicació però també per als estudiants d'institut, que ara podran incorporar -al marge de la normativa- alternatives a expressions que es diuen en castellà. La idea que el català només pot ser una llengua culta i formal ha fet que el castellà s'hagi menjat bona part del registre col·loquial. Els serials i les radiofórmules han de poder utilitzar el català sense que grinyoli per acadèmic o per forà. Fa anys que diversos professionals han posat pedretes per fer el camí. Miquel Calçada, responsable del Grup Flaix, sempre ha tingut cura de la qualitat de la llengua, culta i col·loquial. Màrius Serra, a través dels articles de la premsa, ha obert centenars de debats lingüístics enriquidors. També Roger de Gràcia ha fet pedagogia caçant paraules perdudes o deixant parlar els joves en horari de màxima audiència. Encara que el registre col·loquial canviï molt de pressa, el necessitem fresc per escoltar-lo al carrer i al pati.

  

==============================

  

Col·loquial?

                 

Màrius Serra

            

Publicat al suplement CULTURA de l'AVUI, dissabte 28 de març del 2009  (MOTACIONS 

 

Fullejo el Diccionari del català col·loquial publicat per Enciclopèdia Catalana en associació amb el grup radiofònic Flaix de Miquel Calçada i Carles Cuní. Hi consten les solucions adoptades davant del micròfon pels locutors d'unes emissores adreçades als més joves. La bona notícia és que moltes de les solucions proposades funcionen. La dolenta és el punt de partida: es confirma que l'argot (jove) del català d'avui és l'espanyol. No un català empobrit o deteriorat, sinó l'espanyol directament. També hi ha una certa influència anglòfona, és clar, però el xàfec hispà és tan copiós que l'única solució sembla obrir el paraigua i trobar equivalències admissibles. Això és el que fan els autors del diccionari, compilat per Jaume Salvanyà i revisat per Carles Riera i Josep Ruaix. S'enfronten al cotarro, l'empollon, a l'igual, liar-la, agafar el tranquillo, un xupito o les xutxes, i proposen la tropa, el repel·lent, pots comptar, fer-la grossa, dominar, un didalet o les gominoles. És una tasca lloable, però alhora resulta descoratjador que un diccionari teòricament dedicat al català col·loquial sigui en realitat un diccionari bilingüe.

 

==============================

 

Diccionari del català col·loquial

             

Joan Calsapeu

      

Publicat dijous 2 d'abril del 2009

http://joancalsapeu.blogspot.com/2009/04/diccionari-del-catala-colloquial.html

  

Dissabte passat, al Cultura de l'Avui, Màrius Serra en deixava anar una de freda i una de calenta a l'entorn del nounat Diccionari del català col·loquial (Enciclopèdia Catalana, 2009). La freda: l'argot jove del català d'avui és l'espanyol (cosa que converteix el dit volum en un diccionari bilingüe); la calenta: les solucions proposades funcionen. Servidor, que valoro i agraeixo el diccionari –poca broma, que Josep Ruaix hi ha ficat cullerot i escumadora!-, hi trobo a faltar un pa de pagès i un cadafet d'olives. El pa: no hi ha equivalències valencianes i balears, dues fonts riquíssimes de solucions col·loquials (queferós [val.] al costat de pesat per evitar pelma*; popes, polpes [bal.] al costat de sacsó i de mitxelí*). Les olives: trobo a faltar entrades com “chanchullo” (estrafolleria [centr.]; mangalotxa, maganxa, mangalatxa [val.]) o l'empipador “pelotazo” (enriquiment sobtat és estàndard; jo goso proposar, com a forma col·loquial, martingala bruta); tampoc no hi ha proposta de solució per a l'etílic "botellón" (l'aplec de la garrafa, potser?).

       

  

2)

               

El Butlletí de l'IEC, número 130, abril 2009

Vint-i-cinc anys de política lingüística

   

El debat sobre l'estat del català i les seves perspectives de futur centra el cicle organitzat a l'IEC amb motiu dels vint-i-cinc anys de la Llei de normalització lingüística a Catalunya.
     

http://www.iec.cat/butlleti

    

     

 

3)

          

Fracassos lingüístics catalans

  

Albert Branchadell

 

Publicat a El Periódico de Catalunya, divendres 27 de març del 2009

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=598699&idseccio_PK=1006

 

Amb un any de retard, l'Institut d'Estudis Catalans i la Societat Catalana de Sociolingüística que presideix Joaquim Torres organitzen una sèrie d'actes en ocasió del 25è aniversari de la llei de normalització lingüística del 1983. En aquests cinc lustres, la política lingüística catalana ha conegut èxits notables i també ha tingut fracassos rotunds. Precisament aquests dies estan d'actualitat diferents iniciatives que tenen en comú il.lustrar certs fracassos.

  
En primer lloc, la política lingüística catalana no ha aconseguit contrarestar una norma d'ús molt arrelada entre els catalans, l'anomenada "norma d'adaptació" o "de convergència", que els sociolingüistes més militants anomenen "de subordinació". A l'Enquesta d'Usos Lingüístics del 2003, el 70,6% de les persones entrevistades van manifestar que si es dirigeixen a algú en català i els respon en castellà, llavors prossegueixen la conversa en aquesta llengua. I sembla que a l'enquesta del 2008 (els resultats de la qual encara no són públics) el percentatge ha augmentat.
  
Citant aquestes dades, la Generalitat ha posat en marxa la campanya Encomana el català, que, segons Bernat Joan, secretari de Política Lingüística, té com a principal objectiu "sensibilitzar la població que sap parlar català perquè mantingui la llengua en aquells contextos en què la sol canviar, per exemple, amb persones que l'entenen però que no la parlen". En realitat, aquesta campanya no és res més que la reedició de campanyes anteriors. El 1982 la Generalitat ja va impulsar una campanya que tenia un objectiu calcat: "Fomentar l'ús del català per part dels que el sabien parlar, sempre que els seus interlocutors l'entenguessin encara que no poguessin utilitzar-lo". I totes les campanyes posteriors (des de Depèn de vostè fins a Dóna corda al català) comparteixen la mateixa apel.lació a la responsabilitat dels catalanoparlants.
  
En segon lloc, la política lingüística catalana tampoc ha aconseguit garantir el dret que proclamava la llei del 1983 d'expressar-se en català en tots els àmbits, incloent-hi les relacions amb les empreses privades. Aquesta qüestió va ser regulada explícitament a l'article 27 de l'estatut del consumidor, que estableix que les empreses i els establiments "s'han de trobar en condicions de poder atendre els consumidors quan s'expressin en qualsevol de les llengües oficials de Catalunya", reproduït després en la llei de política lingüística del 1998, i elevat a rang estatutari el 2006 (en termes més exigents). Segons Joan Carles Vilalta, director general de Turisme, la Generalitat hauria posat en marxa una campanya d'inspecció en bars i restaurants, per fer complir un precepte que qualsevol consumidor de "tallats" sap que, malgrat tanta legislació en aquest sentit, no es respecta en infinitat d'establiments metropolitans.

  
En tercer lloc, la política lingüística catalana no ha aconseguit elevar el llistó de la presència del català al cinema, que continua arran de terra després de 26 anys d'estimular i fomentar amb "mesures adequades" el doblatge i la subtitulació en català de pel.lícules no catalanes, segons la redacció de la llei del 1983.
El conseller de Cultura de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras, acaba de presentar les bases de la futura llei del cine de Catalunya, que en l'apartat lingüístic no és res més que una actualització (amb un encomiable tendència cap a la subtitulació) del decret aprovat per la Generalitat a l'empara de la llei de 1998 i derogat el 2000 davant de la inexpugnable oposició de les majors.

  
En quart lloc, la política lingüística catalana no ha aconseguit que el català sigui una llengua oficial de les institucions europees (ni de les espanyoles). El 10 de febrer passat es va celebrar el 21è aniversari de l'aprovació pel Parlament de Catalunya d'una petició al Parlament Europeu demanant que declarés el català llengua oficial de les institucions comunitàries (una cosa que, per cert, no ha estat mai compe- tència del Parlament Europeu). En aquell moment, les institucions europees tenien 9 llengües oficials. Avui en tenen 23 i el català no és (ni ha de ser) una d'aquestes, com Hans-Gert Pöttering, el president del Parlament Europeu, es va en- carregar de recordar-nos en la visita que va fer fa poc a Barcelona.

El 2004 els catalans van aconseguir que el ministre espanyol d'Afers Estrangers, Miguel Ángel Moratinos, fes gestions en aquest sentit al Consell Europeu, però tot va quedar en una espècie de foc d'encenalls simbòlic i el Govern espanyol no té intencions de remoure la qüestió, tot i els 25 diputats d'un partit català agermanat amb el PSOE que a les eleccions europees del 2004 proclamaven que "els i les socialistes catalans proposem que el català sigui reconegut com a llengua oficial de la Unió Europea".
     
¿Per què tant fracàs acumulat? Una resposta fàcil és donar sempre les culpes a l'enemic extern, siguin les pautes diglòssiques heretades del franquisme, els immigrants recalcitrants, les irreductibles majors, el secular uniformisme espanyol o la incomprensió de Brussel.les. Però si no volem estar tota la vida repetint campanyes idèntiques sense aconseguir cap dels seus objectius, valdria la pena que reflexionéssim sobre el que fem malament, per tal que la dosi de rectificació necessària posi terme a la frustració col.lectiva.
           
Albert Branchadell, professor de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB

 

    

4)

  

L'Obra Cultural Balear prepara mobilitzacions contra els atacs del PP a la llengua
Preparen una cadena humana per al proper 9 de maig a Palma

   

Publicat a Directe.cat, dimecres 1 d'abril del 2009

http://www.directe.cat/article/lobra-cultural-balear-prepara-mobilitzacions-contra-els-atacs-del-pp-a-la-llengua

    

L'Obra Cultural Balear (OCB) ha anunciat avui que respondrà a la campanya d'atacs a la llengua impulsada dels del PP i des de determinats sectors socials amb una cadena humana el dissabte 9 de maig. L'acció es durà a terme sota el lema Drets per la llengua per lluitar contra la criminalització dels drets lingüístics dels ciutadans. El president de l'OCB, Jaume Mateu, ha assegurat que no es vol focalitzar únicament una mobilització per donar suport la nova normativa del català a la salut pública sinó que serà una mobilització més àmplia per fer complir la Llei de normalització lingüística i vetllar per la pau en el tema de la llengua. En aquest sentit, responsabilitzen al PP de 'qualsevol conflicte lingüístic i de qualsevol discriminació cap als ciutadans de les Illes Balears que exerceixin el seu legítim dret a expressar-se en la llengua pròpia'.

           

El portaveu de l'entitat, Tomeu Martí, ha reivindicat el dret que tenen els ciutadans a fer servir la llengua catalana i ha rebutjat la campanya demagògica actual. Segons Martí, el que és lamentable és que, 30 anys després de començat el procés de normalització lingüística, aquests drets lingüístics encara no estiguin garantits. El coordinador també ha anunciat la celebració d'assemblees als diferents municipis de Mallorca per informar sobre la iniciativa i ha fet una crida a tota la població a respondre amb calma i de manera reflexiva a les agressions contra la llengua pròpia dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers. 

               

               

5)

 

Junts pel català

            

Publicat a Indirecte.cat, dijous 2 d'abril del 2009

http://in.directe.cat/daniel-ruiz-trillo/bloc/junts-pel-catala

 

Aquest mes d'abril serà mogut pel català, gràcies a l'acció i el compromís de diverses entitats que lluiten per poder viure plenament -i dignament- en català. Per començar, el dia 17, divendres, a les 19 hores, gairebé totes s'aplegaran en un acte públic i unitari a favor del català, que es farà al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona. Hi participaran la FOLC, la CAL, la Plataforma per la Llengua, l'Espai País Valencià i l'Associació del Matarranya. L'acte, organitzat pel setmanari digital El Demà, es clourà amb un recital.

Dos dies més tard, el diumenge 19, i també a Barcelona, un acte també unitari i públic pretendrà restaurar la memòria històrica de tots aquells que van ser perseguits per utillitzar el català, ara que fa 70 anys de l'inici de la repressió franquista cap a la nostra
llengua. L'acte està organitzat per la Comissió de la Dignitat i les associacions d'Escriptors en Llengua Catalana i d'Actors i Intèrprets en Català. Alguns d'aquests escriptors i actors llegiran durant l'acte textos satírics contra Franco i atacs que ha rebut i que encara rep la llengua catalana. L'acte, que tindrà lloc als Jardinets de Gràcia (Passeig de Gràcia / Diagonal), començarà a les 12 del migdia i servirà per reclamar el reconeixement dels plens drets a Europa.
 
Al cap de pocs dies arribarà Sant Jordi, el dia escollit per la Plataforma per la Llengua per al seu acte "El català, llengua comuna".

     =================================================================================

 

InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:

– Retalls de notícies de premsa.

– Articles, publicats o inèdits.

– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.

– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.

Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.

 

Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.

 

Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací

Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta

Si voleu posar-vos en contacte amb l'administrador d'InfoMigjorn, escriviu a l'adreça InfoMigjorn@telefonica.net

 

Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)

 

=================================================================================