Butlletí
número 108 (dijous 02/04/2009) –
Informació
triada per Eugeni S. Reig i
Xavier Marí
2) Sebastià Alzamora - Cavalls verds al galop
4) Tot a punt per la celebració de l'acte "El català, llengua comuna", per
Sant Jordi
=====================================================
Si voleu
donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta
Enviat pel servei Sala de premsa
de DRAC telemàtic (http://drac.com)
=====================================================
1)
De nou el nom de la llengua:
fal·làcies, messianismes i provocacions
Miquel
Nicolàs
Departament de Filologia Catalana, Universitat de València
Publicat a
NOU DISE núm. 330, dijous, 26
març de 2009 http://www.uv.es/noudise/04.pdf
Fins
ara pensàvem que només els polítics professionals recorrien al fantasma de
l'apel·latiu idiomàtic quan els calia obtenir-ne rèdit electoral. El fet que
siguen ara professors universitaris els qui reobrin la “ferida nominal”,
motu
proprio i
sense cap “agressió” prèvia, trenca l'statu
quo en
què ens creiem instal·lats de portes endins i fa trontollar novament la sempre
inestable divisòria entre ciència i política. Diguem-ho ras i curt: aquests
professors fan política valentse d'una tribuna universitària. Política
d'aficionats, de vol ras i contrària al que sempre ha sustentat la nostra
Universitat: que les denominacions
científica i popular de la llengua han de coexistir en distribució
complementària. En el cas que ens ocupa opinar és actuar: intentar la revocació
o el canvi d'una denominació legal consensuada dins
L'argumentació
que fan servir els professors “dissidents” és, com a mínim, poc plausible i
parteix d'un error de concepte interessat. Una cosa és que, jutjades amb la
perspectiva dels anys, l'estratègia i la tàctica del valencianisme d'inspiració
pancatalanista foren equívoques, ineficaces i fins i tot contraproduents, per
tal com serviren de coartada a la reacció antivalenciana del franquisme residual
i els seus aliats. I una altra cosa de ben diferent que la desfeta política del
valencianisme, i la retracció en l'ús social de la llengua, s'expliquen per
l'entestament d'una minoria a fer servir el nom proscrit de “català” en
determinats contextos, i pel model lingüístic unitarista, sustentat en unes
poques diferències gramaticals i lèxiques, i emprat només per alguns escriptors
en una part de la comunicació escrita. Matisacions aquestes que s'estalvien els
autors de la singular proposta.
Sustentar
a aquestes alçades una tal interpretació, amb l'allau d'evidències
a
contrario que
tenim, només pot ser fruit de la ignorància o d'una voluntat vehement de
substituir els fets per una versió esbiaixada i simplista, que, casualitats de
la vida, s'ajusta com un guant als interessos polítics del partit que governa al
País Valencià. Denominació, per cert, que s'evita en ambdós articles: omissió
calculada o lapsus redundant amb la intencionalitat política de la
proposta?
D'altra banda, aquesta visió del passat no s'enuncia a manera d'hipòtesi, sinó amb afirmacions taxatives d'un dogmatisme contumaç, que lluny d'invitar al diàleg provoquen el refús de molts dels qui hem patit el conflicte. Ja és prou carregosa la sensació d'estar en un impasse permanent, escoltant des de fa més de tres dècades les mateixes fal·làcies, perquè ara ens les hàgem d'escoltar a casa nostra, proferides sense pal·liatius per uns companys que sentencien ex catedra la veritat històrica revelada. En aquest sentit, la seua opinió val tant com qualsevol altra hipòtesi alternativa. Per exemple, la que sostinga que la dreta valenciana hauria refusat i combatut igualment una reivindicació del valencià formulada amb l'etiqueta “llengua valenciana” i sota una normativa gramatical populista.
Miquel
Nicolàs
Departament de Filologia Catalana
Universitat de València
2)
LLIURAMENT
DELS PREMIS CAVALL VERD DE POESIA
Sebastià Alzamora, escriptor
http://paper.avui.cat/article/dialeg/159544/cavalls/verds/galop.html
El
cap de setmana passat, com cada any per aquestes dates, es va celebrar a
Mallorca el lliurament dels premis Cavall Verd de poesia, que organitza
l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, i que arribaven enguany a la
vint-i-cinquena edició. Tan rodona xifra es va veure festejada per tot un seguit
de circumstàncies grates, que em sembla que val la pena de consignar per al
lector amable.
Tret
d'una breu etapa en què també van incloure guardons de narrativa i teatre, els
premis Cavall Verd tenen dues modalitats: el premi al millor llibre de poesia en
llengua catalana publicat durant l'any anterior, que porta el nom de Josep M.
Llompart, i el premi a la millor traducció poètica publicada dins el mateix
període en català, batejat amb el nom d'un altre poeta en estat permanent de
semioblit, Rafel Jaume. Justament el nom de Cavall Verd fa referència a una
llibreria especialitzada en poesia que Rafel Jaume va gosar obrir al centre de
Palma en plena travessia de l'ermàs franquista i que es deia així, en al·lusió,
al seu torn, a una revista de poesia que va dirigir Pablo Neruda a Madrid entre
els anys 35 i 36, sota la capçalera Caballo Verde Para
FOU
EL CAS QUE, PER PRIMERA VEGADA EN MOLTES edicions, tots dos premis es van quedar
a Mallorca, i ben merescudament. El guanyador del Josep M. Llompart va ser
Miquel Cardell per Les terrasses d'Avalon, sens dubte un dels llibres
importants d'un 2008 que, al meu humil entendre, ha estat un any més que bo per
a la poesia en català, amb llibres com els últims d'Hilari de Cara, Xavier
Farré, Josep Lluís Aguiló i Manuel Forcano, entre d'altres. Per la seva banda,
el Rafel Jaume de traducció se'l va endur el també poeta Antoni Xumet, pel seu
excel·lent transvasament a la llengua de mossèn Cinto del llibre Ofici de
paciència, d'un dels grans mestres portuguesos, Eugénio de Andrade. Xumet, a
més, és el director literari d'Edicions del Salobre, i el seu Andrade l'ha
publicat El Gall Editor: una i altra editorial porten alguns anys demostrant
que, des de les mal anomenades perifèries, es poden donar lliçons sobre com
construir un projecte editorial d'alta qualitat literària, amb volums bellament
editats, títols i autors ben escollits, i assequibles per a tots els lectors en
llengua catalana, es trobin on es trobin. Déu me'n guard de fer xovinisme
illenc, però em sembla innegable que algunes -no totes, però sí algunes- de les
millors notícies que han rebut en els últims anys els seguidors de la literatura
catalana vénen de les meves terres, i això, què volen que els digui?, a mi em
dóna gran goig i tranquil·litat de l'ànima.
TANTA
ALEGRIA ALS CAVALL VERD D'ENGUANY es va veure augmentada per l'encert de
l'organització -amb Miquel Bezares al capdavant, de qui els recomano que no es
deixin perdre el flamant llibre de relats Terminal B, allò que se'n diu
un plaer intens- d'aprofitar l'avinentesa per dedicar les jornades a recordar i
homenatjar l'obra i la figura de Damià Huguet, que de mica en mica, sense pressa
però sense pausa, tretze anys després de la seva mort prematura va guanyant el
lloc de primera fila que li correspon dins la poesia nostrada de les últimes
dècades.
JA
N'HE PARLAT EN ALTRES OCASIONS, però potser convé recordar que Damià Huguet és
un dels poetes més interessants de la seva generació (va néixer l'any 46 i va
morir cinquanta anys més tard), afirmació que, d'uns mesos ençà, es pot
comprovar llegint la seva Obra poètica completa, publicada pel segell
Perifèrics en dos grossos volums que recullen, respectivament, l'obra publicada
i la inèdita. Com que el curador de l'edició és un servidor, m'apresso a aclarir
que no estic aprofitant l'article per fer-me propaganda (la meva feina allà és,
al capdavall, irrellevant pel que interessa al lector, i, per als més
malpensats, especificaré que no guanyo res de les vendes; de res, xatos), sinó
per fer avinent a qui encara no el conegui -molts, encara- un autor que ofereix
una poesia inusualment rica, d'una potència visual enorme i amb un discurs que
és capaç de conjugar els arcans del món rural mediterrani amb la sofisticació
del cinema italià i de
I BÉ, TOT AIXÒ HO EXPLICO PER MIRAR DE transmetre la idea que, en direcció contrària a la inèrcia autocontemplativa i gemegaire que tot sovint arrosseguen els discursos sobre cultura catalana, aquesta va plena de cavalls verds que -trotant de vegades, al galop d'altres- fan camí i tiren endavant. Josep M. Llompart, Rafel Jaume, Damià Huguet. Miquel Cardell, Antoni Xumet, Miquel Bezares. El Salobre, El Gall, Perifèrics. Tot això i encara més, sense moure'ns de Mallorca. No es tracta de practicar cap forma d'optimisme babau i il·lusori, perquè no ens cal. Es tracta només de prendre consciència de la realitat en què ens trobem, i prou. Si és que encara en som capaços, esclar.
3)
Netejant l'euskera del País
Basc
Publicat a directe.cat, dimecres 1 d'abril del
2009
http://www.directe.cat/puntdemira/netejant-leuskera-del-pais-basc
Els acords en política lingüística tenen una dimensió històrica en
si mateixos. Històrica perquè dos partits antagònics pactaran per anar en contra
del nacionalisme basc provocant unes conseqüències que vam avançar fa uns
dies. Històrica perquè si l'únic que els unia era fer
oposició contra el PNB ara navegaran a la deriva buscant punts en comú.
Històrica també perquè el poble basc veurà i patirà un clar retrocés que tan ha
costat aconseguir envers l'euskera.
Sobre aquesta qüestió,
el PSOE ha votat algunes de les polítiques del PNB en aquests anys passats. Però
davant del nou mapa polític, els socialistes es comprometen amb els populars a
derogar tota la normativa que ha impulsat el govern d'Ibarretxe, sobretot durant
l'última legislatura, que s'havia intentat fer de l'euskera la llengua
vehicular.
El text
pactat defensa la llibertat d'elecció i que l'euskera no es converteixi en
l'element integrador i de cohesió social en l'ensenyament ni en l'accés a la
funció pública. Per a això s'anul·laran les normes que apunten cap a aquesta
direcció -no s'estableix un termini d'execució-, i que han deixat sense
efectivitat la legislació vigent, és a dir, la Llei d'Escola Pública Basca, que
regula els tres models d'ensenyament: el model A, que dependria de la zona i de
la demanda, permet l'ensenyament en castellà amb l'euskera com
assignatura.
La referència de
marc de convivència és l'Estatut de Gernika i el seu desenvolupament
competencial. El PSOE també renuncia a la seva modificació, per falta de
consens, però les dues parts defensaran la trentena de transferències pendents,
com la de les polítiques actives d'ocupació. Qui patirà més, també, serà la
televisió amb la reforma de la EITB que afectarà a la línia editorial, a
qüestions tan simbòliques com els mapes d'Espanya i al tancament d'espais
dedicats a l'esquerra abertzale.
Publicat a l'AVUI, dimarts 31 de març del
2009
http://paper.avui.cat/article//politica//159516/pse/pp/trauran/mapa/temps/deuskal/herria.html
El preacord assolit pel PSE-PSOE i el PP per donar
suport a la investidura com a lehendakari del socialista Patxi López inclou,
entre altres punts, que a les representacions gràfiques d'Euskal Telebista com
ara el mapa del temps, no hi figuri ni Navarra ni el País Basc francès.
Socialistes i populars volen que els gràfics s'ajustin a la "realitat política i
institucional de la comunitat autònoma d'Euskadi". Aquest és només un dels punts
de la "reforma profunda" que socialistes i populars impulsaran a la televisió
basca, que també veurà alterada la seva línia editorial. També s'impedirà "donar
cobertura" a l'esquerra abertzale als mitjans
públics.
El preacord se sustenta en un document de deu pàgines
que porta per nom Bases per al canvi democràtic al servei de la societat
basca, que recull el compromís del PP de no presentar ni donar suport a cap
moció de censura contra López. Com a contrapartida, el PSE tindrà una relació
"preferent" amb la formació conservadora, encara que podrà arribar a acords amb
altres formacions.
En l'àmbit lingüístic, revisaran els plans d'euskaldunització i faran que el coneixement de l'èuscar per accedir a l'administració pública es valori només com un mèrit en "equilibri" amb els mèrits professionals. Pel que fa a l'autogovern, ambdós partits treballaran pel "desenvolupament complet" de l'Estatut de Gernika, de "plena vigència" en les matèries pendents de transferència per part del govern espanyol.
4)
Tot a punt per la celebració de
l'acte "El català, llengua comuna", per Sant
Jordi
Plataforma per
http://www.plataforma-llengua.cat
Sant Jordi ja és a tocar, i per cinquè any consecutiu,
=================================================================================
InfoMigjorn
és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua
catalana, com ara:
– Retalls
de notícies de premsa.
– Articles,
publicats o inèdits.
–
Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de
llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes
de llibres, publicades o inèdites.
Així com
altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica
històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa,
etc.
Us pregue
encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que
l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més
gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Si voleu
donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta
Si voleu posar-vos en contacte amb l'administrador d'InfoMigjorn, escriviu a l'adreça InfoMigjorn@telefonica.net
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)
=================================================================================