InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [9.000 membres]
 
Butlletí número 103 (dimecres 25/03/2009) - Informació triada per Eugeni S. Reig
 
1) Eugeni S. Reig - Sobre l'aixovar valencià
 
2) Maria del Pla - El catanyol, imparable
 
3) Patrícia Gabancho - Reflexions castellanes
 
4) La UOC i el TERMCAT creen un observatori de la terminologia de la societat del coneixement
 
5) David Paloma - Els mapes del tresor
 
6) ERPV presenta una moció a Xixona per a sol·licitar l'ingrés del municipi en l'Institut Ramon Llull
 
7) Presentació del Pla de política lingüística de la URV per al 2009-2011
 
8) Softcatalà presenta la traducció al català de l'escriptori GNOME 2.26

9) El 'Lliga't a la música' selecciona els 25 grups que optaran a guanyar el premi
 
========================================================================================
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://mailings.migjorn.cat/alta/
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)
========================================================================================
 
1)
 
Publicat en el número 528 del setmanari El Punt (edició del País Valencià) 15 de març del 2009
 
 
 

Sobre l'aixovar valencià

Eugeni S. Reig

 

Per a un valencià ¿què significa la paraula aixovar? Per als valencians l'aixovar és el “conjunt de roba d'ús personal (mudades, camises de dormir, mocadors, etc.) o per a ús de la casa (tovalles, tovalloles, llençols, etc.) que la dona aporta al matrimoni i que ha adquirit amb els seus diners o li ha estat regalada pels seus pares o altres persones de la seua família i que, sovint, ella mateixa ha cosit o ha brodat”. Per als valencians, aquest és l'únic significat que té la paraula aixovar. No en té cap altre. Heus ací un parell de fragments molt breus de la novel·la Júlia de l'escriptora alcoiana Isabel-Clara Simó: «Pense que, a part del jornal, hi ha la roba, l'aixovar. Ma mare vol acompanyar-la perquè siga fet a gust d'ella, que tots sabem que és una xica fina.», «Ella, pobreta, d'aixovar només tenia unes estovalles a mig brodar i un joc de llit de tela grollera, que havia brodat de nits, deixant-hi els ulls.

 

Si llegim els articles 19 i 20 del Capítol iii De la vivenda habitual de la família de la Llei 10/2007, de 20 de març, de la Generalitat Valenciana, de Règim Econòmic Matrimonial Valencià, observem que es fa un ús impropi de la paraula aixovar. En la llei donen a la paraula valenciana aixovar el significat que trobem en el DRAE si cerquem la paraula castellana ajuar, significat que correspon al concepte que els castellanoparlants tenen d'eixa paraula, però no al que tenim els valencians d'aixovar. És trist i lamentable comprovar que els nostres legisladors no coneixen el significat de les nostres paraules.
 
===========================================================================================================
 
 
2)
 
Publicat en el número 66 de la revista Llengua Nacional
 
 

El catanyol, imparable

 

 
Maria del Pla
 
 

Un dia qualsevol de la primera quinzena del mes de juny passat. Em llevo a quarts de vuit del matí, com cada dia, i poso

 

Catalunya Ràdio, com cada dia. La corresponsal de Lleida, parlant del temps, ens fa saber que «a Solsona tenen nou». Entesos: a Solsona estan a nou graus de temperatura, ens ha volgut dir la noia que s'acaba de cruspir el pronom feble en, potser perquè ni tan sols ha desdejunat i té un rau-rau de gana al païdor.

Al cap d'una hora, si fa no fa, a Catalunya Ràdio hi ha tertúlia. Els contertulians, tots catalans de naixement i de força anomenada, parlen de «la oposició al govern», de «la opinió del president» i de «la única sortida que té el president», amanits amb un «també hi ha una altra» (es refereixen a opció) i amb un «encara pot haver-hi una altra», a part de donar per fet que les paraules del president no cauran, sembla, «a dins d'un sac trencat». Res d'apostrofar en el llenguatge parlat, doncs, ni res de la combinació binària n'hi, perquè probablement els ha anat caient, amb el temps, a dins d'un sac de cul foradat.

A mig matí compro l'Avui, com cada dia, i hi dono un cop d'ull, res més que un cop d'ull. Un columnista ens fa saber «que hi ha gent que vol treballar i n'hi ha d'altres que no els deixen», amb referència a la vaga que duen a terme els transportistes en aquells dies. Que no els deixen què?, em pregunto. I m'adono que vol dir que els altres no els ho deixen fer, de treballar. Més endavant, en un altre article hi trobo un «al dia següent» per l'endemà. Unes formes, ves per on, que cada dia sovintegen més a les pàgines d'aquest diari, al costat d'algunes altres que fan posar els pèls de punta: uns dies abans, en el text d'una col·laboradora setmanal hi havia llegit «A tot arreu couen faves».

Havent dinat, com cada dia, veig, i escolto, el Telenotícies migdia de TV3, abans la Nostra i avui no sabem de qui. Parlen de la vaga de transportistes i de les «estanteries pràcticament buides» pel que fa a l'aviram, la carn i la fruita i verdura d'algunes parades de no sé quin mercat. Estanteries? On són les nostres poselles? I les postades? I els prestatges? Tot seguit, els presentadors ens etziben un «Portugal ha posat reserves», per un «Portugal hi ha posat reserves»; un «diu que no tenen cap prova», per «un diu que no en tenen cap prova», i un «tornen a produir més» per un «en tornen a produir més». Certament, la llengua que es parla a TV3 comença a patir una certa manca de pronoms febles.

A la nit, com cada dia, veig, i escolto, el Telenotícies vespre. Acabat l'espai que TV3 dedica al temps peso figues al sofà una estoneta. Quan torno a ser d'aquest món, tinc la sèrie Ventdelplà a la pantalla. I si al migdia hi havia hagut una certa manca de pronoms febles, en el noticiari de TV3, ara la cosa ja és greu. En efecte, el pronom feble hi desapareix dels diàlegs de la sèrie com per art d'encanteri: «si decideixes anar» per «si decideixes anar-hi», «en Martí tenia ganes d'anar» per «en Martí tenia ganes d'anar-hi», «no podia fer res més» per «no hi podia fer res més»..., al costat d'algun en, com ara «és una mostra» per «n'és una mostra».

Altrament, la fonètica que ens serveixen tant Catalunya Ràdio com TV3 com més va més castellana és. Els dos sons de la s –sonora i sorda–, els confonen força sovint; així, «vessant» es pot convertir en vesant, mentre que «Isona» o «Camarasa» es poden convertir en Issona o Camarassa. Enllaços fònics com elzamics (els amics) o ca-ri dolén (car i dolent) ja no s'hi solen fer. Ni els dels sants amb h o vocal a l'inici del nom. Els san-tHonorat o san-tAndreu dels nostres pares i avis avui s'han convertit en «san Honorat» i «san Andreu» d'una manera definitiva en els mitjans de comunicació diguem-ne «nacionals», així com cen-thomes, pronunciat «cen homes», com a exemple dels mil més que n'hi ha. I no parlem dels fonemes. A vegades no saps si el locutor o locutora que condueix el programa o dóna les notícies ha dit «lloc» o «joc», perquè ha pronunciat ioc, i ho has d'endevinar pel context.

Això sí, fem mans i mànegues per aprendre idiomes estrangers i governativament signem una hora més de castellà en l'educació primària, en comptes de preocupar-nos perquè el català que aventen diàriament els locutors, locutores i contertulians dels nostres mitjans de comunicació sigui mínimament correcte. Si no és així, tenim mala peça al teler, perquè la força d'aquests mitjans és immensament poderosa pel que fa a la seva incidència social. Recordeu, si no, com en un tres i no res van esbandir, aquesta primavera passada, la «secada» de Catalunya per instaurar-hi la «sequera». I recordeu, també, que si avui els catalans tenim esquenes, en comptes d'«esquena», és gràcies a les retransmissions dels partits de futbol que fa TV3, ja que els jugadors, des dels primers partits, anys ha, «rematen d'esquenes a la porteria», o «juguen d'esquenes a la porteria», o «cauen d'esquenes a terra»...

Em jugo un patacó i tot que, d'aquí a poc temps, els jugadors «es cauran d'esquenes al terra» en les retransmissions dels partits de futbol que ens oferirà TV3.

 

===========================================================================================================
 
 
3)
 
Publicat en el diari AVUI (pàgina 22) Dijous, 19 de març del 2009
http://paper.avui.cat/article/dialeg/158286/reflexions/castellanes.html
 
EL FENOMEN DE L'EMIGRACIÓ I L'ORGULL D'UNA SAGA FAMILIAR

Reflexions castellanes

Patrícia Gabancho
 
 

Els meus avis van ser emigrants. Arribaren de països diferents cap a la terra de promissió que era l'Argentina quan s'encetava el segle XX. Si he de ser precisa, l'àvia italiana ja va néixer a Buenos Aires, de família immigrada (els seus pares eren de Roma) i l'àvia irlandesa va arribar-hi de petita, després d'una travessia en vaixell autènticament èpica, durant la qual va morir la part feble de la família, tres criatures. Dels avis, l'un, suís, va acabar tenint una empresa molt pròspera i l'altre, basc, no va sortir mai d'una relativa pobresa, tanmateix digna. Aquest últim era analfabet: a penes adolescent, la família el va pujar al barco i ja t'apanyaràs. No li van donar ni una adreça. Ja de gran, era de tracte sec, molt aspre; un home violent, primitiu. Espanya era això: fa quatre dies encara, la major part de la població rural era analfabeta, la que estava preparant la maleta de cartró per fer el camí cap al nord, fos Alemanya, Catalunya, Madrid o aquell País Basc que havia expulsat el meu avi.

HI HA, EN MI, UN PETIT ORGULL POSAT EN aquesta saga familiar, malgrat que és força habitual a Buenos Aires. Em representa un substràtum interessant. I haurien d'estar orgullosos els qui comparteixen aquesta aventura, tot i que sóc conscient que una emigració sempre és començar de zero, i implica necessitat i precarietat. Alguna vegada he explicat al meu fill el coixí social que fan els amics de joventut, que són la teva generació i que avancen a mesura que ho fas tu. Podríem fer broma amb els sonors pupitres d'Aznar o amb els financers amics de Zapatero, però no és això: es tracta d'un confort social que l'immigrant llença per la borda. Quan un emigrant se'n surt, una part del mèrit és de la terra que el rep, però un altre tros, i ben gros, és d'ell mateix: de la intel·ligència amb què gestiona les oportunitats, i també les gratituds.

DIC AIXÒ PERQUÈ EM SORPRÈN LA IRRITACIÓ que provoca als espanyols que es relacioni la presència (social) del castellà a Catalunya amb paràmetres socio-culturals més aviat precaris. Els posa a mil. Darrera hi ha la pretensió de fer creure que el castellà és consubstancial a Catalunya, com si hagués brollat aquí fa mil anys, però també hi ha la consideració de l'emigració com una mena de vergonya. Però a tot arreu on s'ha fet penetrar una llengua aliena en una societat ha estat per pressió demogràfica, és a dir, per flux migratori -com avui el castellà als Estats Units- o per pressió política colonial. A Catalunya van ser les dues coses alhora. Avui, dècades després, s'ha frustrat la normalització per altres factors, com la nova immigració, el pes dels mitjans de comunicació, el servilisme català o l'escola estovada.

HI HA, EN AQUEST CANVI DE LLENGUA SOCIAL, un altre element també important: l'actitud de la burgesia davant la catàstrofe del 36 i del 39. Hagués estat natural un pacte, tàcit o ideològic, amb el vencedor per tal de mantenir l'estatus, però va ser més profund: van eliminar, de forma profilàctica, qualsevol rastre de catalanitat. La classe dirigent del país va decidir, en un suïcidi identitari, que el catalanisme que ells mateixos havien recolzat des de començament de segle era un error i que calia preservar la descendència de caure en el mateix parany. És clar que el sabien ben sabut, el castellà: la burgesia sempre parla la llengua del poder. I feia temps que s'arrossegava la qüestió del prestigi, però en aquest cas va ser una amputació conscient. I també és cert que, des d'aleshores, ha passat aigua sota el pont i el català ha tornat a ser on era (amb l'excepció dels pijos, que són els fills inútils d'aquesta burgesia).

A VEGADES, PER PROVOCAR, DIC QUE QUAN trobes un castellanoparlant a Catalunya, furgant cap enrera hi ha un immigrant o un franquista. No és cap mal: molta gent ha evolucionat des d'aquí cap a un bilingüisme actiu. El monolingüisme castellà, una o dues generacions després, ja connota ideologia, adscripció o costum, que sempre és escassa flexibilitat i poca apetència cultural. L'ascens cultural costa molt més que el mer ascens social o econòmic, i no és casual que aquest segment social estancat nodreixi el fracàs escolar. Però amb això convivim sense massa friccions, i no serà la política o la llengua qui ho destorbi. Altres coses potser sí.

ÉS INTERESSANT UN ESTUDI, PUBLICAT PER la revista Eines de la Fundació Josep Irla, que retrata el nivell cultural dels votants catalans de cada partit a través del consum d'informació (diaris, internet). Resulta que el gruix dels menys sofisticats corresponen al PP! Potser són espanyols molt espanyols que troben que el PSC catalaneja massa. Al costat d'això, fa poc vaig conèixer un taxista andalús que en castellà es confessava independentista perquè no volia que els seus fills haguessin d'emigrar, com ell ho va fer de jove. No cal dir que el tripijoc del nou finançament ens hi durà de cap.

LA REALITAT ÉS, DONCS, MOLT COMPLEXA, i si la llengua encara funciona com a indicador social és precisament perquè milers i milers de persones han incorporat el català al seu bagatge demostrant que l'ascens social i cultural és possible i desitjable. El sobiranisme és només un pas més, i tampoc cal que ens hi trobem tots.

===========================================================================================================
 
4)
 
La UOC i el TERMCAT creen un observatori de la terminologia de la societat del coneixement
 

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i el Centre de Terminologia Termcat han creat Talaia, un observatori de terminologia de la societat del coneixement fruit d'un acord de col·laboració entre ambdues institucions. L'observatori recull, a partir d'un buidatge semiautomatitzat i de tècniques lingüístiques i estadístiques de filtraltge, la terminologia en català, castellà i anglès publicada als articles de les revistes acadèmiques de la UOC, que estudien els efectes i la influència de l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació en les persones, les organitzacions i el conjunt de la societat.

L'objectiu de Talaia és posar al servei de la societat terminologia neològica de qualitat en els tres idiomes, a fi de facilitar les comunicacions especialitzades i afavorir el treball multilingüe i l'elaboració d'estudis sobre neologia emergent o sobre formes que tenen un ús rellevant en la comunitat d'especialistes. Actualment, l'observatori (http://www.termcat.cat/dicci/talaia/index.htm) conté 168 denominacions procedents de la primera revista buidada, Artnodes, una publicació sobre art, ciència i tecnologia. Destaquen termes com art en xarxa, art transgènic, cibercepció, hacktivisme, wiki, bit, ciberespai, comunitat virtual, entorn digital, lloc web, realitat virtual i wiki, entre d'altres. Progressivament s'hi aniran incorporant els termes procedents d'altres publicacions acadèmiques de la UOC. La tasca de buidatge dels termes es desenvolupa al Servei Lingüístic de la UOC després dels processos de correcció i traducció i aplicant-hi tecnologies lingüístiques per a l'explotació de textos. Posteriorment, els termes s'incorporen a la base de dades del Termcat amb un indicador a cada entrada que orienta sobre l'adequació de la denominació catalana utilitzada. El contingut terminològic és descriptiu i els termes s'hi recullen tal com han aparegut publicats en les fonts de buidatge. Cada fitxa terminològica conté els camps següents: entrada catalana, categoria gramatical de la denominació catalana, indicador de ponderació, equivalent castellà, equivalent anglès, àrea temàtica genèrica, freqüència d'ús del terme, rellevància del terme, nota i contextos d'ús en català, castellà i anglès, amb la font de procedència corresponent. Els termes es poden consultar actualment seguint tres procediments diferents: utilitzant l'Accés alfabètic (agrupa les denominacions alfabèticament en català, castellà o anglès), utilitzant l'Accés per ponderació (agrupa les denominacions segons que hagin estat validades pel Termcat, que no hagin estat validades pel Termcat o que es trobin encara en procés d'estudi), o bé utilitzant la Cerca (mostra totes les fitxes que continguin el mot consultat, en qualsevol dels camps de la fitxa).
 
===========================================================================================================
 
5)
 
Ressenya publicada en el número 1933 de la revista PRESÈNCIA (del 13 al 19 de mar del 2009)
 

«Atles lingüístic del domini català»

Volum III

Autors: Joan Veny, Lídia Pons i Griera

Editorial: Institut d'Estudis Catalans

Pàgines: 435

PVP: 110 euros

 

Joan Veny i Lídia Pons reforcen el patrimoni dialectal del domini català amb 300 mapes més

Mapes, il·lustracions i índexs conformen el tercer volum de l'Atles lingüístic del domini català, dedicat especialment al cicle de la vida i al temps cronològic.

 

 

Els mapes del tresor

 

Aplaudeixo amb entusiasme la publicació de cada volum de l'Atles lingüístic. Ho faig meravellat per tota la informació que conté, pel rigor i la cura amb què la saben presentar Joan Veny i Lídia Pons, per l'edició luxosa de l'obra, al capdavall per tot el que presenta i representa. En el primer volum hi havia 179 mapes; en el segon, 269 mapes, i ara, en el tercer, 291 mapes dedicats en aquesta ocasió al cicle de la vida (86), al món espiritual, les creences i les festes religioses (47), als jocs (38), al temps cronològic i la meteorologia (71) i a la topografia (49). Per a cadascun d'aquests mapes, el lector hi pot llegir la transcripció fonètica en 190 localitats de tot el domini lingüístic, 85 que pertanyen al català oriental i 105, al català occidental. Més enllà de les transcripcions fonètiques, destaca la informació complementària, sempre enriquidora. A vegades és tanta la informació addicional que un té la sensació, davant d'un sol mapa (per exemple, el dels costums del bateig o el de les pedres segons la forma i grandària), que es poden pouar dades per bastir mitja tesi. No en va ja hi ha hagut qui se n'ha servit i fins qui se n'ha aprofitat en termes acadèmics.      

El tercer volum incorpora a més a més 50 llistes de material no cartografiat, amb fotografies i dibuixos referents a aspectes diversos de la cultura popular: el joc del cavallfort, les bales, la xarranca, la simbomba, fonts i places i bassols… És un tresor extraordinari, tot i pecar d'un cert excés, a parer meu, de fotografies de pobles i carrers. Com es nota el pas del temps en alguns mapes del tresor: «demanar la promesa», «refusar el pretendent», les formes del «nuviatge», és a dir, el que es dóna a la núvia a més del dot… Els mèrits de l'Atles s'incrementen a cada volum. 

 

 

David Paloma

 

===========================================================================================================
 
6)
 

ERPV presenta una moció a Xixona per a sol·licitar l'ingrés del municipi en l'Institut Ramon Llull

 

escrit per Xavi Galbis    

dijous, 12 març de 2009

 

El grup municipal d'Esquerra Republicana del País Valencià d'esta localitat de l'Alacantí ha anunciat en una nota de premsa que presentarà en el pròxim ple una moció a fi d'instar l'Ajuntament de Xixona que ingresse en la "Xarxa de ciutats valencianes Ramon Llull", una institució que agrupa la representació valenciana dins de l'Institut Ramon Llull, integrada fins el moment per les poblacions de Gandia, Morella, Vinaròs i Sueca.

La Fundació Ramon Llull es va constituir tot just fa un any per al foment de la "projecció exterior de la llengua i cultura catalanes". Ara mateix en formen part  la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears, el Govern del Principat d'Andorra, l'Ajuntament de l'Alguer i el Consell General dels Pirineus Orientals. Al mateix temps, s'han iniciat contactes amb distints ajuntaments de la Franja de Ponent per tal de tractar la seua incorporació a l'IRL.

Per la seua banda, el novembre passat es va formalitzar la constitució de la "Xarxa de ciutats valencianes Ramon Llull", que es troba integrada pels municipis de Sueca (La Ribera Baixa), Gandia (La Safor), Vinaròs (Baix Maestrat) i Morella (Els Ports), alguns dels quals ja van participar en la delegació oficial que va representar la cultura catalana l'any passat en la fira del llibre de Frankfurt. L'objectiu de la xarxa és que s'hi puguen adherir aquelles poblacions del País Valencià que ho desitgen.

En este sentit, Esquerra Republicana de Xixona presentarà una moció en el pròxim ple municipal per a sol·licitar l'ingrés del consistori en la xarxa ja que, segons han subratllat, "esta fundació és un gran aparador de la nostra llengua i cultura a nivell mundial".

Font: Valencianisme.com

 
===========================================================================================================
 
7)
 
Presentació del Pla de política lingüística de la URV per al 2009-2011

Dia: dijous 26 de març del 2009
Hora: 12,30 h
Lloc: sala de graus del campus Catalunya (av. Catalunya, 35, Tarragona)

L'acte anirà a càrrec de l'escriptor Màrius Serra.
 
Font:

===========================================================================================================
 
8)
 
Softcatalà presenta la traducció al català de l'escriptori GNOME 2.26

Ja està disponible la versió 2.26 de l'entorn d'escriptori GNOME [1]. El GNOME proporciona la interfície gràfica d'usuari i un conjunt d'aplicacions que permeten realitzar les tasques habituals amb l'ordinador, com ara l'edició de textos, la navegació per Internet, la reproducció d'àudio/vídeo i la missatgeria instantània, entre moltes d'altres. Tot això posant un èmfasi especial en l'accessibilitat, la internacionalització i els principis d'usabilitat i del programari lliure. El GNOME és compatible amb el Linux, Solaris, *BSD i d'altres sistemes basats en l'UNIX, i és l'entorn d'escriptori predeterminat de les principals distribucions d'aquests sistemes operatius.

Algunes de les novetats que cal destacar en aquesta ocasió se centren en un programa nou d'enregistrament de CD/DVD, el Brasero [2], una més senzilla compartició de fitxers, la funció d'importació de fitxers de correu PST de l'Outlook que incorpora el client de correu Evolution [3], així com la compatibilitat amb el protocol Exchange MAPI, la integració del gestor de so PulseAudio a l'escriptori, la videoconferència a través de còdecs lliures amb el programa de missatgeria instantània Telepathy i la incorporació de lectors d'empremtes dactilars, entre d'altres.

Si voleu obtenir més informació sobre totes les novetats del GNOME 2.26, podeu llegir les notes de la versió [4] al lloc web del GNOME.

Com de costum, aquesta versió també estarà traduïda al català [5], gràcies a l'esforç dels voluntaris del projecte de traducció del GNOME [6], en el qual us animem a col·laborar subscrivint-vos a la seva llista de correu [7].

Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a
http://www.softcatala.org.

[1]
http://www.gnome.org
[2] http://www.softcatala.cat/wiki/Rebost:Brasero
[3] http://www.softcatala.cat/wiki/Rebost:Evolution
[4] http://library.gnome.org/misc/release-notes/2.26/
[5] http://l10n.gnome.org/languages/ca/gnome-2-26/ui/
[6] http://www.softcatala.org/wiki/Projectes/GNOME
[7] http://llistes.softcatala.org/mailman/listinfo/gnome

 
===========================================================================================================
 
9)

El 'Lliga't a la música' selecciona els 25 grups que optaran a guanyar el premi

 

El concurs adreçat als adolescents 'Lliga't a la música' ha seleccionat un total de 25 grups i solistes de la vuitantena que s'havien presentat d'instituts i escoles de música de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears per participar en el nou certamen.

El concurs, organitzat per la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) i pel concurs de maquetes dels Països Catalans 'Enganxa't a la música', ha hagut de descartar la resta de formacions bàsicament perquè no complien amb algun dels requisits de les bases, bé sigui per cantar en altres llengües o perquè la mitjana de components dels grups superava els 18 anys. En aquest sentit, l'organització també vol agrair la participació als grups que no han quedat seleccionats i els anima a fer-ho en pròximes edicions.

Els grups i solistes seleccionats han estat (per ordre alfabètic): A corre cuita (Vilassar de Mar), Agnòstics del So (Tordera), Agraviats (La Plana), Auxili (Ontinyent), Donant pel Sak (Oliva i Benirredrà), Edelweis (Banyoles), Error 404 (Lleida), Falcon & Firkin (Manresa), Iclama (Barcelona), Le Pim Pam Pum (Sant Celoni), Marc Ràmia (Mataró), Mateu (Súria), N'Crisi (El Vendrell), 02 (Sant Esteve de Palautordera), Odina (L'Hospitalet de Llobregat), Parot's Chocolate (Gràcia, Raval (BCN) i Cardedeu), Pas de Zebra (Llinars del Vallès), Records de Gel (Granollers), Red Souls (Les Preses), Sam López (Gandesa), Temps Mort (L'Ametlla del Vallès), The Lastand (Valls), Unanimous Silent (Cornellà), Vicen-T (Crevillent) i Xiuxiuejant (Maó).

Des d'ara i fins el 5 d'abril, el jurat escoltarà aquestes 25 formacions per tal d'escollir la que consideri millor. Cal recordar que els premis pel grup o solista guanyador són un val per valor de 1.000 euros en material musical, la classificació directa entre els 20 primers de la 1a fase de la convocatòria de l'Enganxa't, la participació al disc recopilatori promocional del concurs i un concert a qualsevol punt dels Països Catalans.

El Lliga't a la música és un concurs adreçat als adolescents organitzat per la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) i pel concurs de maquetes dels Països Catalans 'Enganxa't a la música'. Tercera Via hi col·labora cedint el seu portal per poder registrar els grups, que podeu escoltar a: www.terceravia.org/lligat

Més informació:

Enganxa't: Josep Cartanyà (607 602 313)

FOLC: Mireia Grangé (625 170 535

 

============================================================================================================
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://mailings.migjorn.cat/alta/
Si voleu posar-vos en contacte amb l'administrador d'InfoMigjorn, escriviu a l'adreça InfoMigjorn@telefonica.net
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)
 
===========================================================================================================