Publicat en el núm. 1929 de la revista PRESÈNCIA (del 13 al 19 de febrer del 2009)
«El morfema
ideològic»
Autor: Josep À.
Mas
Editorial: Onada
edicions
Pàgines: 232
PVP: 20 euros
Josep-Àngel Mas relaciona ideologia i variants
lingüístiques en el si del País Valencià
L'autor parteix de la hipòtesi que les formes
lingüístiques que usen els parlants van més enllà d'una simple tria
estilística.
Ideologia i llengua
Mas
publica una versió resumida i adaptada de la seva tesi doctoral, que bé es
podria presentar com una revelació dels models de llengua formal en l'espai
comunicatiu valencià. És una revelació en la mesura que l'autor enllaça
ideologia i llengua, de manera que per a cada model de llengua hi correspon una
ideologia predominant. El model vernacular, per exemple, representa l'oposició a
l'ús públic i formal del valencià, en graus diversos. És el grup dels
“assimilistes espanyolistes”, majoritaris en les dades de l'estudi. A l'altra
banda hi ha el model uniformista, residual i molt proper a un català oriental.
En aquest grup hi ha els partidaris del català “com a única llengua oficial
nacional”. També hi ha el model convergent, el particularista, el secessionista
i el normatiu indeterminat. Potser en el conjunt hi trobo a faltar una voluntat
més exhaustiva de les dades lingüístiques que s'adscriuen a cada model i alhora
una presentació més cenyida de les diferents ideologies que les sostenen (és
molt interessant, per exemple, la classificació dels principals partits polítics
valencians en relació amb el model de llengua de les seves pàgines web).
L'estructura del llibre és hereva de la recerca acadèmica: primer el marc teòric
i després els resultats de la recerca. En canvi, no són gaire acadèmics ni el
preàmbul, que l'autor mateix qualifica de “preacadèmic”, però que és
encertadíssim, ni el pròleg de Brauli Montoya, que alterna la lloança en part
excessiva amb la crítica en part inoportuna. És ben cert que l'obra de Mas pot
obrir el foc de la difusió de l'estàndard entre els valencians i, sobretot, del
marcatge de variants ideologitzades com a línia de recerca. Hi ajuda un estil
viu, agut i lúcid que recorda els millors assagistes valencians.
David Paloma
Una campanya recull signatures a favor
de l'oficialitat del català a Aragó
AVUI.cat dilluns 2 de febrer del
2009
Un grup de particulars aragonesos, englobats en la iniciativa Ley de lenguas, sí ha obert una recollida de signatures per Internet per "urgir a les autoritats aragoneses" a donar compliment al mandat estatutari que les obliga a promulgar una llei de llengües d'Aragó en les que s'ha de definir l'estatus legal del català i l'aragonès.
L'escrit que acompanya la recollida de
signatures especifica que hi ha diversos textos legals que avalen la necessitat
de protegir el "patrimoni lingüístic aragonès" entès aquest com una realitat
trilingüe en la que a més del castellà s'hi parlen dues llengües més, el català
i l'aragonès. En aquest sentit,
Els firmants, que ja superen el miler i
als quals s'han adherit entitats com el Centre d'Estudis Ribagorçans,
l'Associació Cultural del Matarranya i Amics de Nonasp demanen doncs que les
autoritats aragoneses legalitzin l'aragonès i el català mitjançant una llei que
"per sobre de qualsevol ideologia, pacte, unitat o signe polític" desenvolupi
una llei que protegeixi els drets lingüístics dels més de 70.000 aragonesos que
no tenen el castellà com a llengua pròpia.
Ley de Lenguas, SÍ
|
Aragón es un territorio donde además del
castellano, conviven históricamente el aragonés y el catalán como lenguas
propias. Para proteger y asegurar la supervivencia de estas lenguas en
todas sus variedades dialectales con sus comunidades lingüísticas es
necesaria la creación, aprobación y aplicación urgente de una Ley de
Lenguas adecuada a las necesidades básicas de cada lengua y territorio.
Esta medida legislativa viene demandada por
multitud de órganos, instituciones y documentos oficiales implicados y
relacionados con la protección del patrimonio lingüístico aragonés y
universal. Así, En caso de que no hubiese quedado patente la
necesidad y obligación de promulgar una Ley de Lenguas que haga legales al
aragonés y catalán, existen también disposiciones de ámbito más general
que obligan, igualmente, a la protección por parte del Gobierno y de las
autoridades competentes de la diversidad lingüística de Aragón. De esta
forma, Por todo ello, urge que las autoridades aragonesas
actúen decididamente cumpliendo su cometido, de forma que se cree y se
apruebe debidamente una Ley de Lenguas como marco legal imprescindible, y
se aplique una política lingüística para la protección y difusión de las
lenguas propias. Esta ley, por encima de cualquier ideología, pacto,
unidad o signo político, ha de desarrollar y proteger todos y cada uno de
los derechos establecidos por Firmar la carta: http://www.leydelenguas.com/ |
Vicent Sanchis
AVUI, diumenge 1 de febrer del 2009
http://paper.avui.cat/article/opinio/153073/catala/llengua/o/dialecte.html
En una conversa més o menys pública
l'altre dia l'expresident de
El mimetisme i la dependència van molt més
enllà. Fins al punt
que les noves paraules o expressions que van entrant per la necessitat d'ús en
el català ho fan sempre per la porta del castellà. Fins al punt també que les
construccions de les oracions, les frases fetes, l'argot juvenil, tot,
absolutament tot, en el català és una adaptació del castellà.
En
aquest sentit, només cal mirar el cas gallec. Va ser a Galícia on es va
formar la llengua que va anar guanyant territoris cap al sud amb la conquesta
cristiana i l'expulsió dels musulmans. Gallec i portuguès van rebre el mateix
nom compost durant segles, perquè es tractava del mateix idioma. La història
dels dos països es va allunyar políticament quan al segle XVII Portugal es va
separar de
Quan dos idiomes comparteixen territori sempre n'hi ha
un que guanya i un altre que perd. Contra els defensors del
perversament anomenat bilingüisme, si tots els parlants d'una llengua en dominen
una altra de més potent, no es pot evitar una contaminació gradual. Als Països
Catalans tots els catalanoparlants es poden expressar perfectament en castellà.
I és en aquest idioma que reben una quantitat desmesurada d'influències. El
cinema els arriba en castellà, la televisió és majoritàriament en castellà, el
castellà és també la llengua de la judicatura, de la delinqüència real o
fictícia, dels videojocs, de la majoria de les cançons, de l'humor i la broma,
dels molt pobres i dels molt rics, dels turistes que intenten que els entenguin,
de la immigració peninsular dels seixanta i de la immigració llatinoamericana
del 2000... Del sistema i dels antisistema.
El castellà és la
llengua dominant en la majoria dels àmbits. I ha arribat també a ser
considerada la llengua de moda entre l'adolescència i la joventut. És evident
que no es poden comparar les capacitats d'influència real de l'una i de l'altra.
I també ho és que per cada pas que fa el català el castellà en fa vint. Quan
teníem quatre canals de televisió, dos en castellà i dos en català, en van
arribar dos més en castellà. I dos més. I ara uns vint més gràcies a la
implantació de la televisió digital terrestre.
Tot això no només
té conseqüències en les arribades o en les desercions lingüístiques, en
el nombre de parlants d'un idioma i de l'altre, tot això té un reflex també en
l'acomodació, en la còpia, en el calc lingüístics. En la pèrdua de vitalitat del
català a l'hora de mantenir estructures pròpies i a l'hora d'innovar, d'acceptar
neologismes, de resistir o assumir les influències externes.
El
català corre un seriós perill de dialectalització, d'esdevenir un
patuès més del castellà. Feta la constatació, advertit el perill, el que no
hauria de fer ningú és assumir-ne les conseqüències amb fatalitat,
resignar-s'hi. Hi ha moltes maneres de combatre'n els símptomes. Per exemple, si
parlem de polítiques públiques, incentivant totes aquelles iniciatives que
serveixen per escampar usos i modes entre els joves, en tots els àmbits on
s'expressen massivament.
La Ràdio i Televisió pública Valenciana (RTVV), ha presentat 24.9, el nou canal de televisió que estrenarà el mes vinent. Es tracta d'un canal d'informació 24 h que emetrà notícies ininterrompudament a través butlletins de 30 minuts, a més d'emetre els informatius diaris de Canal 9. Aquest serà el quart canal analògic de la RTVV i el tercer que emetrà per TDT i estarà dirigit per José López Jaraba, anteriorment delegat de l'ABC.
Hi haurà també espai per a continguts diversos, com ara entrevistes o reportatges concrets sobre temes d'actualitat d'entre deu minuts i un quart d'hora de durada. Així ho va confirmar el director general de RTVV, Pedro García, al Consell d'Administració de l'ens públic valencià. Segons afirma la cadena, 24.9 sorgeix amb la idea d'oferir als espectadors no només la informació actualitzada en cada moment, sinó a més un plus d'anàlisi, debat, entrevistes, que permet aprofundir en temes interessants. Els representants de l'oposició al Consell van criticar la poca informació que ha donat l'executiu valencià sobre el nou canal. Un canal que a part de tot això no consta per enlloc als pressupostos de la RTVV per 2009.
Programa Xerrem
El dia 5 de Març a les 17,30 hores al local Els Propis que es troba a Barcelona, Via Júlia 201-203, es farà una presentació del Programa Xerrem a càrrec del Sr. Jordi Esteban, orientat a totes les persones que estiguin interessades en el tema del català, des dels que no el parlen fins els que el volen perfeccionar. En aquesta presentació ja us podreu apuntar les persones interessades en participar en algun dels grups dels cursos Xerrem que es faran al local Els Propis. A la Presentació es diran els diferents horaris. Al final oferirem un pica-pica
El programa Xerrem està dirigit pel Sr. Jordi Esteban membre de la CAL i consta de un programari interactiu diferent d'una classe normal, en el qual hi han 5 nivell diferents d'aprenentatge, es fa per grups i basat en la conversa. No ens trobem amb el professor habitual sinó amb un dinamitzador anomenat xerpa.
Si algú de vosaltres voleu mes informació sobre aquest grups Xerrem o voleu formar-ne un a la vostra zona, podeu demanar-ho a traves d'un correu a la nostra web i ens posarem en contacte.
Era el 25 de novembre de
També el marcaran els processos d'independència filipí i cubà. I
posteriorment, el txecoslovac i l'irlandès. En concret, tant pels fets de Pasqua
de 1916 (aixecament militar a Dublín) com la mort de Terence Mc Swiney, batlle
de Cork, l'octubre de 1920, després d'una heroica vaga de fam contra el domini
anglès sobre l'illa. Això explica que Daniel Cardona s'emmiralli en la lluita
armada i, sobretot, en la necessitat d'organitzar-se, tant internament com
externament. No és casual que fundi diversos grups polítics (Estat Català,
Així, doncs, Rubiralta constata que, a partir de l'etapa Cardona, el camp
d'acció de l'independentisme català deixa de ser exclusivament cultural i s'obre
a les idees i reptes polítics. No obstant això, el crític Lluís Bonada sosté que
Daniel Cardona presentava aspectes que el feien polèmic o contradictori: «Era
admirat com a persona i com a polític honest, però, alhora, escarnit per il·lús
i somniador; i era molt escoltat i popular per la seva ingent tasca de
publicista i activista, però molt poc seguit» (El Temps, 8-7-2008). És
coneguda la seva amistat amb Joan Salvat-Papasseit, a qui farà costat a mesura
que la salut del poeta empitjorarà. El prestigi d'home sacrificat i generós es
consolidarà exercint de batlle de Sant Just Desvern, on tenia la casa pairal,
durant els anys de la guerra (1936-39). En el pròleg del llibre, Jordi Amigó i
Barbeta assenyala que «Cardona tallà l'inici de la violència i evità que s'hi
instaurés un cercle de venjances: la repressió del 39 no va trobar arguments
sòlids i va ser limitada».
El nacionalisme de Cardona i del seu principal mentor, el Dr. Martí i
Julià, era d'abast universal «per a l'alliberament i la recerca del benestar
col·lectiu i individual, de caire defensiu [...] de contingut antiimperialista i
arrel profundament democràtica». La fermesa i transparència de Cardona el va
convertir en «consciència crítica d'altres viaranys polítics menys directes».
Això explica que fos crític amb el possibilisme de Francesc Macià i ERC. En
aquest sentit, va rebutjar una conselleria que l'Avi li oferia a l'hora
de formar govern. Daniel Cardona considerava «pitjor l'absorció que la
tirania».
La lectura de biografies de lluitadors incorruptibles, sovint poc conegudes, produeix esfereïment. I és que Cardona ho lliurà tot en bé de l'alliberament català: treball, salut i hisenda. «Jo m'he batut per Catalunya», va deixar escrit.
Sessió especial de la trobada mensual d'Escriptors al terrat per celebrar
el Dia Internacional de la Dona.
Lectura de poemes de diverses autores a càrrec de Montse Anfruns, Àngels Gregori, Marisol González Felip, Teresa Pascual, Isabel Robles i Encarna Sant-Celoni.
A l'Octubre Centre de Cultura Contemporània (Edifici El Siglo)
C/ de Sant Ferran, 12 - 46001 València