InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [8.500 membres]
 
Butlletí número 87 (dimecres 25/02/2009) - Informació triada per Eugeni S. Reig
 
1) Eugeni S. Reig - Bufar i fer ampolles
 
2) Presentació del llibre Històries de muntanya i de vora mar de Jordi Valor i Serra
 
3) La llengua a la Diputació de Castelló
 
4) Exposició "Realitat i vitalitat de la llengua catalana" a Sabadell
 
5) Desclot - Dialectitzant
 
6) La CE defensa les classes d'Erasmus en català
 
7) Víctor Alexandre - La llengua com a element integrador
 
8)  puntVAL
 
9) Ha eixit el número 525 del setmanari EL PUNT (Edició del País Valencià)
 
========================================================================================
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)
========================================================================================
 
1)
 
Eugeni S. Reig - Bufar i fer ampolles
 
Publicat en el núm. 525 del setmanari El Punt (edició del País Valencià) (del 22 al 28 de febrer del 2009)
 

Bufar i fer ampolles

La paraula ampolla deriva del llatí ampŭlla que significa 'flascó menut i ventrut'. Eixos flascons eren usats pels romans per a posar perfums i medicaments. La paraula bambolla –i les seues variants formals bombolla i bimbolla– tenen exactament el mateix origen etimològic. I la paraula castellana ampolla, també. En la nostra llengua, la paraula ampolla com a sinònim de botella, és dir, de recipient de vidre o d'altres materials destinat a contindre líquids, és molt antiga i bastant generalitzada. Però la idea primitiva d'ampolla, la que és més fidel al seu origen etimològic, és la de glòbul petit i ple d'aire, que ens recorda l'ampŭlla romana . La frase bufar i fer ampolles és molt antiga i es va formar en una època en la qual encara no s'havia generalitzat el mot ampolla amb el significat de botella. En aquesta frase la paraula ampolla té el significat de bambolla de sabó, brumerol de sabó. Bufar i fer bambolles de sabó és facilíssim, qualsevol xiquet ho fa. Bufar i fer botelles de vidre és dificilíssim i requerix anys d'experiència i d'ofici.
 
 
===========================================================================================================
 
 
2)
 
Presentació del llibre Històries de muntanya i de vora mar de Jordi Valor i Serra
 
A càrrec d'Eugeni S. Reig
 
Divendres 27 de febrer del 2009 a les 8 de la vesprada
 
Seu Universitària de Benissa
Carrer de la Purissima, 57-59
BENISSA
 

===========================================================================================================
 
 
3)
 
Article publicat en el diari digital pàgina26.com dimecres 18 de febrer del 2009
 

La llengua a la Diputació de Castelló

Parlem la nostra llengua, estiguem on estiguem. Hem de ser més persistents perquè moltes vegades la gent a Castelló parla el castellà perquè fa més «finet». Del cor surten les paraules que volem dir, quan estan dites amb sentiment, ja que és la llengua del nostres pares. És ben bé igual el nom que diguem, la llengua és una de sola. Aquí al País Valencià parlem valencià, però no ens hem de preocupar de res, perquè ens entendran des de Salses a Guardamar i de la Franja de Ponent fins a Maó. És una paradoxa que parlant valencià, automàticament, m'entenen a Perpinyà, Elx, Formentera i fins i tot a Fraga ja que, per exemple, també el president Iglesias parla català.

Esquerra ha fet el tret de sortida d'una campanya per l'ús de la nostra llengua. Bernat Joan, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, ha presentat la campanya «Encomana el català». Com diu en Bernat, «Un dels grans problemes que presenta avui l'ús social del català és que un 70% de catalanoparlants afirmen que canvien sistemàticament de llengua davant una persona que no se'ls adreça en català» i «si canviassin les pautes d'ús dels que ja saben català, l'adquisició de la llengua per part dels que no la saben seria molt més fàcil». La llengua catalana és el més important que llegarà el nostre país a nivell cultural a les futures generacions i les nostres institucions haurien d'estar a l'alçada de l'empresa.

En canvi, la Diputació de Castelló ha encetat la seua particular croada en favor del multiculturalisme posant en marxa l'estudi del romanès per tots els funcionaris, al mateix temps que margina l'ús del català al Butlletí Oficial de la Província, per posar només un exemple. Ja em sembla bé que la gent sigui culta i parli molts idiomes, jo en parlo quatre, però quan vas a la Diputació, pots trobar algun funcionari que parla la nostra llengua, però els altres, això sí, amb molta educació, et diuen que parles castellà o espanyol, que és el mateix. Mireu, igual que el valencià i el català, que és també el mateix.

Al Principat, aquesta campanya durarà un mes i continuarà en una forma distinta durant tota la legislatura, però alguna cosa en quedarà. En canvi no crec que cap funcionari de la Diputació aprendrà el romanès, bé, els casats amb ciutadans d'aquell país, segur que sí. Des d'ací recomano a tots els que parlem la nostra llengua «encomanar el català» a tothom per coherència i normalitat.
 
Rafel Fabregat és militant d'Esquerra-Castelló i Conseller Nacional.

===========================================================================================================
 
4)
 
L'Exposició "Realitat i vitalitat de la llengua catalana" es presenta el 25 de febrer a Sabadell.
Hora: 19.30h
Organitza l'acte: Òmnium Cultural Sabadell
Parlarà: Jordi Solé i Camardons
Lloc: Auditori Biblioteca Vapor Badia
carrer Treus Creus 127
Sabadell
 
===========================================================================================================
 
5)
 
 
Dialectitzant
 
Desclot
 
AVUI, dissabte, 7 de febrer del 2009

En una crònica que es va publicar en aquesta mateixa casa fa tres dies els autors es referien a una frase que va utilitzar el president Montilla per tallar les preguntes que pretenien fer-li un grup de periodistes. Mala gent. Més interessats -com sol passar- en els propis interessos o en els dels seus lectors que no en els del president. Un dels informadors volia que Montilla li aclarís com va l'enèsima ronda de negociacions sobre finançament amb el govern espanyol. El president va tallar amb escassa gràcia i molta contundència: "Res a afegir". Molt bé. Segons els cronistes de l'AVUI, el "res a afegir" montillà és equivalent a l'"això no toca" pujolià. Sí i no. Sí en la intenció i no en l'expressió. Quan Jordi Pujol va decidir consagrar una frase per no parlar del que no volia parlar no es va fixar en cap moment en la llengua que a Catalunya viu i treballa amb el català. La seva va ser una troballa pròpia i genuïna. Dins allò que el mestre Fabra denominaria "geni de la llengua". Com "tites, tites, tites". I tan útil que, a partir d'aquell moment, alguns polítics espanyols , amb ironia o sense, deixaven anar de tant en tant un "hoy no toca". El "res a afegir", per contra, és una traducció literal del "nada que añadir" castellà. Excessivament literal, perquè almenys el president hi podria haver afegit el pronom adverbial "hi". Fins aquí la historieta. La moral final diu que, segons com l'utilitzem, podem convertir el català en un dialecte o mantenir-lo com a llengua. Podem fer servir recursos propis i una mica d'imaginació o podem calcar les solucions que proposa el castellà. Senyor president, vostè hauria de parlar més amb Quim Monzó.

 

===========================================================================================================
 
6)
 
La CE defensa les classes d'Erasmus en català

Dimecres, 4 de febrer del 2009

El comissari d'Educació, Formació, Cultura i Joventut, Ján Figel ha reclamat a l'Estat espanyol que 'preservi i promogui el seu multilingüisme' en lloc d'estar 'a la defensiva' i 'simplificar i buscar una lingua franca'. D'aquesta manera, la Comissió Europea defensa que les universitats catalanes imparteixin les classes als estudiants estrangers d'Erasmus en català. Segons el comissari, 'Erasmus permet l'ús de qualsevol llengua que s'utilitzi normalment per ensenyar en una universitat, no preferim un idioma a cap d'altre'. A més, ha negat haver rebut cap queixa que els estudiants catalans no tinguin un bon nivell de castellà.

Per a Figel, el 'model' d'ensenyament 'ha d'encoratjar a parlar almenys la llengua materna més dues', i reivindica que 'la resposta no és el monolingüisme, sinó el multilingüisme'. En declaracions a l'Agència Catalana de Notícies (ACN), el comissari europeu ha celebrat la 'gran quantitat d'estudiants europeus que fan Erasmus a Catalunya i a Espanya indistintament' de la llengua perquè 'és una gran inversió en el futur d'Europa'.


 

===========================================================================================================
 
7)
 
La llengua com a element integrador
Imprimeix Correu-e
per Víctor Alexandre   
 
Publicat en el Diari de Sant Cugat  divendres 23 de gener del 2009
 
Molt bona, francament, la iniciativa de la regidoria d'Immigració de Sant Cugat d'afavorir la integració dels nouvinguts bolivians a la nostra cultura mitjançant uns cursos de llengua catalana. Concretament, són una vintena les persones que se'n beneficiaran fins al proper mes de juny. Quan se'ls pregunta la raó per la qual s'han matriculat, la majoria responen que ho fan per raons de feina o per integrar-se més. Són raons lògiques, certament. La anomalia, en tot cas, és la pregunta en si mateixa. Vull dir que la pregunta ja demostra no sols la anormalitat de Catalunya com a país, sinó també l'amenaça que pesa sobre la llengua catalana. La prova és que aquesta pregunta no es fa mai, en clau espanyola, francesa o alemanya, als immigrants que viuen en aquests països. Aprendre espanyol, a Espanya, concretament, no és una opció, és una necessitat. I com que ho és, l'aprenentatge de l'espanyol és immediat. A Catalunya, en canvi, el català només és una opció, ja que no hi ha cap necessitat d'aprendre'l. I en un país on no cal saber-ne la llengua per viure-hi, s'ha de tenir molt bona voluntat per aprendre-la. De fet, em pregunto quants de nosaltres faríem aquest esforç en un país on els mateixos parlants fossin els primers a transmetre'ns la idea que aital despesa d'energia no té cap sentit. Doncs això és el que comuniquem als nouvinguts cada cop que els parlem en espanyol. Per sort, ens queda l'escola. Gràcies a la necessitat dels pares d'ajudar els seus fills en els treballs escolars, molta gent de fora aprèn català. Per això hi ha qui vol que l'escolarització es pugui fer també en espanyol, per tallar aquesta necessitat i convertir el català en una llengua merament ornamental. Volen evitar el que em deia fa poc una dona siriana: "Aprenc català per guanyar-me el respecte de la meva filla".

===========================================================================================================
 
8)
 
puntVAL

puntVAL és una iniciativa que pretén que el govern valencià s'implique en la voluntat del poble valencià de tindre un domini per al valencià i per a la cultura valenciana.

L'objectiu és que esta demanda arribe les màximes persones possibles i fer pressió social a la Generalitat Valenciana per a que demane a l'ICANN la gestió d'un domini .VAL. En cas d'obtindre una negativa per part de la Generalitat Valenciana, optarem per la via privada.

El recolzament a la creació, publicació i promoció del valencià a través de les tecnologies de la comunicació i informació fa necessari tindre un espai propi ben definit per a la llengua i cultura valenciana.

Les facilitats que dona l'ICANN per a obtindre un domini genèric d'alt nivell (gTDL) no fan més que reafirmar la nostra convicció de reclamar un domini que identifique als valencians, el qual no està en funcionament per falta de voluntat política.

 
===========================================================================================================
8)
 
Ha eixit el número 525 del setmanari EL PUNT (Edició del País Valencià) diumenge 22 de febrer del 2009
 

 SUMARI

DOSSIER

·          VACUNES EN QÜESTIÓ,  arran la polèmica sobre la idoneïtat de la subministrada contra el papil·loma, que ha creat dubtes a molts pares que amplien els recels sobre tot el calendari vacunal, sovint qüestionat per excessiu o, per contra, per incomplet.

 

OPINIÓ

·       Aquesta setmana, trobem els espais de: Vicent Àlvarez, Vicent Luna i Sirera, Pau Ribera, Pep Ferrer, Albert Ferrer i Orts, Eugeni S. Reig (Clar i en valencià), Dolors Jimeno (De viatge), Rafa Arnal (Faltes o bones), Ferran Santonja (Fem zàping), Mònica Baixauli (La claqueta) i Josep Lluís Pitarch (El repunt).

 

ENTREVISTA

  • ENRIC MORERA,   defén l'obertura del partit a sectors no nacionalistes i subratlla la voluntat de tancar el debat sobre la simbologia valenciana. Assegura que tot allò que tinga quatre barres forma part dels nostres elements identitaris i el bloc les assumeix com a propis.

SOCIETAT

  • EL PUNT CELEBRA ELS SEUS 30 ANYS,    i posa en marxa el nou web en coincidència amb aquesta data tan significativa en que va aparèixer l'edició diària el 24 de febrer del 1979. El portal personalitza els continguts periodístics en l'àmbit local de cada usuari.

 

REPORTATGE

  • ELS ULTRES S'ACARNISSEN AMB QUIMERA  el centre social autogestionat de Mislata, que s'ha convertit en el blanc preferit de grupuscles d'extrema dreta que l'han atacat en una trentena d'ocasions amb total impunitat a pesar de les reiterades denúncies presentades davant la policia.

 

POLÍTICA

ELS QUE NO DIMITEIXEN  formen part de la doctrina Camps, a qui la fiscalia relaciona amb el cas Gürtel que investiga el jutge Garzón. Pel moment no hi ha cap dimissió a pesar que hi ha indicis de comissió de delictes greus.

 

AQUESTA SETMANA A PRESÈNCIA:

§     Dossier:  la desgràcia de ser un ximpanzé.

§     Reportatge: El Poblenou del Delta.

§     Entrevista: Mario Gas.

§     Societat: Turisme d'hivern.

 
===========================================================================================================
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta
Si voleu posar-vos en contacte amb l'administrador d'InfoMigjorn, escriviu a l'adreça InfoMigjorn@telefonica.net
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)
 
===========================================================================================================