El president de l'Eurocambra defensa
no utilitzar el català a les sessions
plenàries
Publicat en el diari digital El Singular Digital dijous 22
de gener del 2009
El president del Parlament Europeu, Hans-Gert Pöttering,
creu encertat que els eurodiputats catalans no puguin usar la llengua pròpia
durant les sessions plenàries. “Si tinguéssim una trentena de llengües, el
sistema no podria funcionar”, ha advertit.
A parer seu, ja és suficient
que els ciutadans puguin adreçar suggeriments a
Els representants catalans i
Pöttering iniciarà dilluns una
visita a Barcelona i participarà en un debat sobres les eleccions europees del 7
de juny.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Bernat Joan diu que el president del Parlament Europeu s'equivoca qualifcant el català de "llengua regional"
Publicat en Avui.cat divendres 23 de gener del
2009
Bernat Joan, secretari de Política
Lingüística de
Bernat Joan precisa que el català
no és una "llengua regional" ni una "llengua autonòmica" i posa com a exemple la
campanya que va fer anys enrere amb Eduard Voltas, secretari de Cultura, entre
les companyies distribuïdores de cinema pel doblatge al català. En aquell moment
el discurs que s'imposava era que "si s'expandia el doblatge al català, llavors
les altres llengües autonòmiques" també ho voldrien. Segons Joan, el primer
exercici de pedagogia consistia a explicar que el català no és una llengua
autonòmica. El secretari de Política Lingüística explica que el català es
parla i és oficial a tres comunitats autònomes de l'Estat espanyol, i es parla a
altres indrets com
En un article a Cronica.cat, Joan dubta que l'ús del català
pogués desencadenar un "caos lingüístic" i recorda al president del Parlament
que si ni el volum de parlants, la presència mediàtica, l'ús formal, l'ús
universitari o la producció literària no té cap implicació sobre l'oficialitat
del català a Europa, llavors només queda intentar ser com les llengües com ara
el letó, l'estonià, el lituà, l'eslovè, l'eslovac, el gaèlic o el maltès, amb
molts menys parlants però amb Estat propi. Segons Bernat Joan, amb la seva
actitud el president del Parlament Europeu "ens ho ha dit ben clar, i els fets
no el desmenteixen: si voleu ser directament a Europa, aconseguiu ser un Estat
independent" dins de
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
La perversitat de l'efecte
dòmino
Jordi Palmer
Publicat en AVUI.cat divendres 23 de gener
del 2009
http://www.avui.cat/article/opinio/51912/la/perversitat/lefecte/domino.html
El president del Parlament Europeu, l'alemany Hans-Gert Pöttering, adscrit al Partit Popular Europeu, considera que els eurodiputats catalans han de renunciar a utilitzar el català en les sessions plenàries. "Si acceptem totes les llengües de totes les regions europees tindrem 33 llengües al Parlament", ha assegurat el polític.
Aquest bon senyor s'afegeix així a la il·lustre llista de negadors dels drets dels catalanoparlants i ho fa, com gairebé tots, amb aquesta perversa teoria de l'efecte dòmino. Quan Hans-Gert Pöttering considera que si s'accepta el català s'hauran d'acceptar el cors o el sard, el que està dient és que, en realitat, els catalans tenen raó en les seves demandes però que s'han de fotre, no sigui cosa que s'esvaloti el galliner.
Els d'Air Berlin ho van plantejar
igual, si ho feien en català, aviat ho haurien de fer en basc o gallec
–tot i que per allà ningú va badar boca–, i per si de cas, més valia tallar
l'epidèmia d'arrel per molt justes i democràtiques que fossin les demandes. A
Si
EL MEU AMIC M'EXPLICAVA L'ANÈCDOTA en un to divertit, però a la vegada desconcertat, perquè no s'imaginava que es poguessin produir segons quins problemes de comunicació entre persones que parlen el mateix idioma, encara que ho facin amb accents i deixos diferents. I tanmateix, això que li havia succeït no és res que no sigui freqüent entre molts ciutadans de Barcelona, on les expressions d'estranyesa o d'incomprensió davant de qualsevol accent o dialecte del català que no sigui el que ells fan servir (i que ara no entraré a qualificar) són el pa de cada dia. Ni tan sols cal que l'interlocutor vingui d'un indret extraterrestre com Mallorca: amb que procedeixi de racons exòtics com les terres de Ponent, el delta de l'Ebre o les comarques de l'anomenat rerepaís, n'hi pot haver prou perquè es reprodueixi el problema.
UN PROBLEMA QUE TAN SOLS POT SER d'actitud, i més concretament d'una barreja de mandra, displicència i una cosa difusa que, per qualificar-la d'alguna manera, en diré arrogància. I només pot explicar-se d'aquesta manera per dos motius. Un, que la mateixa situació no es dóna mai a l'inrevés: és a dir, no s'ha vist mai -que jo sàpiga- que un mallorquí afirmi que no entén allò que li diu un de Barcelona, encara que aquest parli en el xava més estrepitós que pugui imaginar-se. I encara menys, com és lògic, resulta concebible que un tortosí, posem per cas, declari que no comprèn el parlar de la capital. I dos, que aquesta mena de problema tampoc no es detecta en altres idiomes de comunitats civilitzades: ¿algú s'imagina, sense anar més lluny, que un madrileny es queixi de no comprendre el que diu un orador canari, andalús o bolivià i, a més, es quedi tan ample? No: el que faria l'hipotètic madrileny seria, senzillament, parar l'orella i mirar d'enganxar el discurs, cosa que de ben segur aconseguiria sense trencar-se cap os per l'esforç. I, en cas que no ho aconseguís, segurament se'n guardaria de dir-ho per no passar per soca.
NOSALTRES, PERÒ, ANEM D'UNA ALTRA manera. Un altre exemple: fa uns dies, amb motiu de l'estrena de l'adaptació teatral de la novel·la de Llorenç Villalonga Mort de dama, que aquests dies es representa al TNC (i que encara no he pogut anar a veure, però espero no trigar gaire a fer-ho), alguns diaris destacaven com qui sap què el fet que els actors catalans que hi intervenen havien hagut d'aprendre, agafeu-vos, a parlar el mallorquí, o a imitar-lo. Caram, quina notícia: sense voler treure cap mèrit als actors i les actrius de Mort de dama, en principi la imitació d'accents, dialectes o maneres de parlar característiques és una habilitat que forma part del seu ofici, i es troba entre els mínims que podem esperar d'un actor o una actriu amb cara i ulls. ¿Algú s'imagina com una notícia destacable que un actor de llengua castellana sigui capaç d'imitar el parlar argentí, suposem? Recentment, l'actor australià Hugh Jackman explicava en una entrevista que li havia agradat treballar al film Australia, perquè això li havia permès d'actuar, per primera vegada en anys, usant el seu accent natural. És a dir, que a totes les altres pel·lícules que ha fet ha hagut d'impostar un anglès que no es correspon amb el que ell parla a casa seva: però no semblava que això l'hagués destarotat massa, a dir veritat.
ÉS HABITUAL, A BARCELONA, ESCOLTAR escarafalls contra els blaveros valencians, els gonelles mallorquins i altres negacionistes de la unitat de la llengua catalana: escarafalls ben justificats, perquè són discursos que no tan sols manquen de tot rigor i veracitat, sinó que brollen de la visceralitat més fatxa. Però després resulta que, al mateix Cap i Casal, persones que no tenen res a veure amb la ultradreta practiquen aquesta mena de blaverisme banal consistent a declarar-se incompetents en el seu propi idioma quan el senten parlar d'una forma més o menys diferent a la seva habitual. Saps què? Potser que recorrem al castellà, i així segur que ens entendrem tots.
Publicat a l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, dissabte 31 de gener del 2009
Amb bones paraules
D'aixetes i grifons
Gabriel Bibiloni
En el camp de la història de les paraules caldria ser prudents davant la tendència de treure conclusions de quatre dades esparses. La història de les paraules s'explica a partir de documentació abundant i del bon coneixement de la història de les coses que les paraules designen. S'ha dit, i molts creuen, que grifó ('aixeta' a Mallorca) és una paraula antiga i genuïna. Segurament, per a molta gent la creença es fonamenta únicament en tres citacions de l'Alcover-Moll (1368, 1461 i 1493) i en el contrast entre el caràcter agut del mot català i el caràcter pla del mot espanyol. El fet és que el grifó, que no era al Fabra i sembla que amb bon criteri, va ser introduït en el DIEC. Intentem fer una primera aproximació al tema.
En català medieval griu, grif, grifó o grifoll (del llatí griphus) és el nom d'un animal fabulós meitat àguila i meitat lleó. Diuen que la pràctica de posar el cap d'aquest animal en algunes sortides d'aigua (gàrgoles, fonts públiques) va fer que tant el català grifó com l'occità grifo o grifol agafassin el significat de 'sortida d'aigua' o 'raig d'aigua emergent'. Quina classe d'objectes són els referenciats a les tres citacions d'Alcover-Moll (el grifó de coure d'un destil·lador o el grifó penjant d'or d'un collar i unes gerres)? Sense fotografies d'aquests objectes es fa difícil donar una resposta. El grifó de la tercera citació (del text Lo Passi en cobles, 1493) és un simple raig d'aigua: "y ab set griffons d'aigua prengueren naixença" (a la mateixa obra hi surt "puix d'aygua de vida no troba·l griffó", no citada per Alcover-Moll). Té relació el nostre grifó actual amb aquells grifons?
El seguiment dels diccionaris de l'Acadèmia espanyola (28 entre 1734 i 1992) ens dóna pistes ben interessants. Tots els diccionaris del XVIII només donen per a grifo el significat d'animal fabulós. Cap referència a cap classe d'aixeta. El 1803 apareix en escena la paraula grifón, definida com "cañón de metal con su llave, agujereada en un extremo que dándole una media vuelta sirve para sacar el agua de las fuentes". Hem d'esperar fins al 1884 per a veure aquesta definició aplicada a la paraula grifo (llave, generalmente de bronce, colocada en la boca de las cañerías y en calderas y otros depósitos de líquidos). Aquesta definició de grifo ja es mantindrà fins avui, i a partir de 1889 grifón ja no es defineix i passa a ser un mot secundari amb remissió a grifo. Es dedueix, doncs, que durant la major part del segle XIX la paraula per a dir aixeta en castellà és grifón (recollida per vuit diccionaris acadèmics entre 1803 i 1884), paraula que després quedarà obsoleta i només restarà grifo. No és clara la relació entre grifo i grifón: aquest podria ser pres del francès griffon ('punt de sortida de l'aigua d'una deu, pres de l'occità grifo esmentat), i grifo, una regressió de grifón (Coromines). Per al nostre propòsit és igual.
Quan va començar a haver-hi aixetes a les cases? La cosa va començar per les cases d'alta categoria i no es va estendre a la resta fins a època recent. En tot cas, l'aixeta amb clau de guies, que és la que ha arribat fins avui, va ser inventada pel comerciant anglès Thomas Grill el 1800. Curiosament, a partir d'aquest moment els diccionaris espanyols duen la paraula grifón. Abans les úniques aixetes que hi havia eren les de les bótes i altres recipients. I com es deien a Mallorca les aixetes de les bótes de vi? Es deien aixetes (o xetes), una paraula que tots els mallorquins de certa edat han après dels seus pares i avis, abans de llegir-la o sentir-la a TV3. Ja és casualitat que les aixetes de les cases mallorquines apareguin en un moment de forta castellanització i just coincidint amb el desplegament de la paraula castellana grifón.
Coromines (DECLC, entrada esgarrifar), després d'afirmar que grifó (aixeta) és paraula usada a la pagesia mallorquina, afegeix que "així mateix s'hi havia usat la forma llatinitzant o italianitzant grifo, que he sentit a Palma (1969), a Porreres (1964) [...]". Certament, a Mallorca s'usà primer grifó, abans que en època molt recent els nostres lampistes llatinitzants i italianitzants introduïssin el grifo amb l'accent a la i. I no pensaven en cap animal fantàstic. Sembla que tan fantàstic com la relació d'aquell mot medieval amb les aixetes actuals.
============================================================================================================Acció Cultural del País Valencià ha anunciat que aquest dimarts a la nit iniciarà una Iniciativa Popular Legislativa per tal que el parlament espanyol aprovi una llei “que asseguri que totes les televisions en català es veuen arreu del territori lingüístic”. Aquest fet, tal com ha explicat l'ACPV, “implica l'elaboració d'una llei i la recollida de mig milió de signatures”. “L'objectiu –ha afirmat Eliseu Climent- és, òbviament, difícil, però el pas que podem fer és històric. Deixeu-me que us diga que la vida només té sentit viure-la per a projectes importants”.
Aquest és el text que Eliseu Climent ha enviat convidant a la celebració de
reunions per a preparar la Iniciativa Popular Legislativa Televisió Sense
Fronteres:
Benvolgut amic / Benvolguda amiga:
El tema és important. Molt important. Al meu entendre -i estic segur que també al vostre-, decisiu per al nostre futur. Es tracta de TV3. Com sabeu, el govern de la Generalitat valenciana ha decidit tancar definitivament TV3 (malgrat que el de la Generalitat catalana ja ha posat Canal 9 a Catalunya): de moment, ja ha tancat els repetidors de la Carrasqueta, Llosa de Ranes i Alginet (que donen cobertura a l'Alacantí, la Costera i la Ribera Alta, respectivament) i, a més, han multat Acció Cultural amb 700.000 euros. Evidentment, la voluntat del Govern valencià és tancar també la resta de repetidors i incrementar la multa a Acció Cultural. Però el tema va més enllà de TV3, molt més enllà. Com sabeu, en el món globalitzat que ens toca viure, només les comunitats amb una cohesió interna potent podrem sobreviure En aquest sentit, la nostra llengua ("el nostre valencià, el català de tots", que deia Enric Valor), si no té instruments de comunicació, i malgrat els esforços que fem tots dia a dia, tindrà un futur més que dubtós. Mirem si no quina llengua hi ha en la majoria de quioscos o de televisions. El Govern valencià hauria de tenir com a prioritat salvar les nostres senyes d'identitat. Però no ho fa. I tenim un exemple recent i significatiu de la seua actitud: el president Camps acaba d'explicitar que mai més no se l'anomene "Francesc": diu que és "Francisco" només. Ja no accepta ni tan sols el bilingüisme! És obvi que per salvar la llengua cal una major cohesió comunicativa i cultural (i també econòmica) entre els territoris de Cata lunya, el País Valencià i les Illes Balears. I això també hauria de ser una altra prioritat del Govern valencià. Però el president Camps, mentre que ja s'ha reunit més de cinquanta vegades amb el president murcià, no ho ha fet ni una sola amb els presidents català o balear.
Com deia Joan Fuster, no volen que mirem al nord.
No volen que mirem cap a Europa. Però és justament d'Europa, d'on pot eixir la
solució a aquest trist atemptat a la llibertat d'informació i a la llengua. Per
què d'Europa? Doncs perquè el Congrés espanyol va aprovar l'any 2000 la Carta Eu
Regionals o Minoritàries, la qual afirma que “Les parts es comprometen a
garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i televisió
dels països veïns en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d'una
llengua regional o minoritària, i a no oposar-se a la retransmissió d'emissions
de ràdio i de televisió dels països veïns en aquesta llengua. Es comprometen, a
més, a ga rantir que no sigui imposada a la premsa cap restricció a la llibertat
d'expressió i a la lliure circulació de la informació en una llengua usada en
una forma idèntica o pròxima d'una llengua regional o minoritària” (article
11.2). Es tracta senzillament d'aplicar aquest text aprovat pel Congrés
espanyol, de reclamar directament al Congrés de Diputats de Madrid que
s'intercanvien totes les televisions en llengua catala na, fetes 2 des de
Catalunya, València i Balears (les que hi ha i les que vindran). Per tant, que
una per sona d'Alcoi, Vinaròs o Castelló puga veure no només TV3, Canal 9.. sinó
també IB3, la televisió de Mallorca... I com? Doncs mitjançant una Iniciativa
Legislativa Popular, una possibilitat contemplada per la llei espanyola. Aquesta
Iniciativa permet presentar propostes de llei sempre que tinguen el suport d'un
mínim de 500.000 signatures de tot l'Estat. L'objectiu és, òbviament, difícil,
però el pas que podem fer és històric. Deixeu-me que us diga que la vida només
té sentit viure-la per a projectes importants.
El nostre poble, la
nostra gent, els postres avantpassats sempre han dit i diuen “voler és poder”:
és, en definitiva, el “we can” d'Obama, l'inimaginable i, per sort, actual
president dels EUA. Us anime a deixar el pessimisme i treballar tots junts per a
aconseguir un objectiu importantíssim. Malgrat el que va dir el comte-duc
d'Olivares -“los valencianos son gente muelle”-, hem de trencar aquest mite, com
l'han trencat tanta gent de la nostra història, des de Vicent Peris (que
encapçalà les Germanies), passant per Joan Baptista Basset (el nostre general
maulet) o Joan Baptista Peset (rector de la Universitat de València, víctima de
la dictadura). Gràcies a la pressió popular hem liquidat entre tots l'absurd
projecte de fer l'assignatura de Ciutadania en anglès i ara, amb la nostra
pressió popular, guanyarem també un espai de llibertat i una major normalitat de
la nostra llengua.
Tots tenim un lloc en aquest projecte, tots som
necessaris per fer-lo realitat. Per això us convoque, a vós i als vostres amics,
a una reunió per tal de tractar aquests temes amb els representants d'Acció
Cultural que hi acudiran.
Endavant.
Eliseu
Climent
Els partits catalans semblen disposats a intentar forçar el
Govern espanyol a garantir d'una vegada per totes la reciprocitat d'emissions
entre TV3 i Canal 9 al País Valencià. Tant CiU a través d'una moció al Senat com
l'Entesa a través d'una esmena a aquesta moció o Esquerra al Congrés dels
Diputats demanaran aquesta setmana que el Ministeri d'Indústria compleixi els
compromisos adquirits per Zapatero i concedeixi un tercer multiplex al País
Valencià, que aniria destinat exclusivament a complir amb la reciprocitat tal
com ja succeeix al Principat. L'Entesa demana que es garanteixi 'de manera
immediata' la reciprocitat amb la concessió d'aquest tercer múltiplex i demana
un informe sobre el conflicte del tancament de repetidors.
Paral·lelament a aquestes mocions parlamentàries, ACPV ha anunciat que
preparen una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per tal que s'assegurin per
llei que totes les televisions en català es puguin veure arreu dels Països
Catalans.
La moció de CiU insta el govern espanyol a complir els seus
compromisos en relació amb la recepció normalitzada i estable dels canals de TV3
i Canal 33 al País Valencià. En aquest sentit, es demana aprovar 'de manera
immediata' el reial decret, ja elaborat pel Ministeri d'Indústria, pel qual es
modifica el Pla Tècnic Nacional de la Televisió Digital i atorga un tercer
múltiplex condicionat a l'efectivitat de la reciprocitat entre les emissions del
Canal 9 i Televisió de Catalunya, acordada per la Generalitat de Catalunya i la
Generalitat Valenciana.
L'Entesa també reclama presentar davant el Senat,
en el termini de tres mesos, un informe sobre les actuacions portades a terme
per normalitzar les emissions d'aquests canals al País Valencià i per resoldre
el conflicte generat pel tancament dels repetidors que durant anys han permès la
recepció de TV3 i el Canal 33al País Valencià.
Segons l'Entesa, aquest
informe ha d'incloure la confirmació, per part de l'Agència Estatal de
Ràdiocomunicacions o per part dels òrgans competents del Ministeri d'Indústria,
Turisme i Comerç que exerceixen les seves funcions, que els canals 47 i 55 eren
i són canals dependents de l'Administració General de l'Estat, i que en el reial
decret del 29 de juliol, els canals 47 i 55 no figuren com atribuïts al País
Valencià ni a cap comunitat autònoma. També, l'informe ha de presentar la
confirmació que les competències quant a l'atorgament de concessions per a la
gestió, control i inspecció dels canals de TDT correspon a l'administració
general de l'Estat i en concret a l'Agència Estatal de Ràdiocomunicacions o dels
òrgans competents del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç que exerceixen les
seves funcions.
Finalment, aquest informe ha d'icloure, segons indica
l'Entesa, la presentació dels recursos pertinents davant els tribunals que han
ordenat el tancament dels repetidors de La Carrasqueta (Alacant) el 9 de
desembre del 2007, el tancament dels repetidors d'Alginet, a la comarca de la
Ribera Alta, i el de la Llosa de Ranes, a la comarca de Costera el 28 de
novembre del 2008, així com encarregar-se de la defensa d'Acció Cultural del
País Valencià, que ha estat multat pel jutge per l'emissió dels canals de TV3 i
Canal 33, pels canals 47 i 55.
Esquerra defensarà una moció al
Congrés
Esquerra Republicana també reclamarà aquest dijous al
govern espanyol que s'impulsi 'd'una vegada per totes' la reciprocitat entre les
emissions de TV3 i el Canal 9. Com a conseqüència de la interpel·lació del
passat mes de desembre, el portaveu d'Esquerra al Congrés, Joan Ridao, defensarà
aquest dijous una moció per aconseguir la reciprocitat de les emissions entre
TV3 i Canal 9.
Esquerra explica que la moció, que Ridao defensarà, pretén
que el Ministeri d'Indústria compleixi el compromís del propi president del
govern espanyol, el 25 d'abril del 2007, i posteriorment refermat per qui
aleshores era Ministre d'Indústria, Joan Clos. Un decret firmat per Clos on es
deia que aquelles comunitats que arribessin a un acord poguessin disposar d'un
tercer múltiplex per permetre les emissions de reciprocitat de les emissions de
les seves respectives televisions. La moció reclama que s'aprovi 'de forma
immediata' el reial decret perquè es modifiqui el Plan Técnico Nacional de la
TDT, que atorga el tercer múltiplex al País Valencià, després de l'acord entre
la Generalitat de Catalunya i la Valenciana. El portaveu d'Esquerra ha explicat
que 'l'acord permetria d'aquesta manera assegurar que TV3 es pugui veure al País
Valencià i Canal 9 a Catalunya d'una vegada per totes, més enllà de l'apagada
analògica l'any 2010'.
La moció també reclama avaluar la incorporació en
el Projecte de Llei de l'Àudiovisual d'espais de comunicació que facilitin la
reciprocitat d'emissió entre territoris d'una mateixa comunitat lingüística, en
base al compromís assumit pel govern de l'Estat amb la ratificació de la Carta
Europea de les Llengües minoritàries, o regionals. Ridao ha afirmat que espera
'trobar una major predisposició per part del Ministre d'Indústria, Miguel
Sebastián' qui durant la interpel·lació de desembre va afirmar que era una
qüestió que havia d'arreglar la Generalitat Valenciana, 'obviant el decret de
Clos i rentant-se les mans sobre les responsabilitats del seu
Ministeri'.
Recollida de signatures
d'ACPV
Paral·lelament a aquestes iniciatives a Madrid, el
president d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Eliseu Climent, ha anunciat que la seva
entitat prepara una recollida de signatures per tal de tirar endavant una
Iniciativa Legislativa Popular (ILP) demanant que el Congrés dels Diputats
impulsi una llei garantint les emissions arreu del territori lingüístic català
d'aquelles televisions que emetin en català. Per tal de recollir les 500.000
signatures que calen per engegar el tràmit parlamentari, ACPV ha anunciat que la
recollida de firmes es farà a tot l'Estat, amb especial atenció als territoris
lingüísticament més sensibles, com els Països Catalans, Galícia i el País
Basc.
La Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ens envia la convocatòria següent:
Dilluns, 16 de febrer, s'inicia el termini d'inscripció a les proves per a l'obtenció dels certificats de català de 2009
Aquesta és l'única convocatòria que hi haurà durant l'any 2009
El proper dilluns, 16 de febrer s'obre el termini per inscriure's a la convocatòria de proves per obtenir els certificats de coneixement de la llengua catalana de la Secretaria de Política Lingüística.
Les dates d'examen són:
- Certificat de nivell bàsic de català (A bàsic): 20.06.2009
- Certificat de nivell elemental de català (A elemental): 20.06.2009
- Certificat de nivell intermedi de català (B): 16.05.2009
- Certificat de nivell de suficiència de català (C): 06.06.2009
- Certificat de nivell superior de català (D): 23.05.2009Aquesta serà l'única convocatòria del 2009.
La inscripció es pot fer de manera telemàtica des del portal de serveis i tràmits de la Generalitat de Catalunya (http://www.cat365.net), o bé per telèfon (012).
Per a més informació sobre la convocatòria (terminis i condicions de preinscripció, de pagament, de sol·licitud d'exempció i de bonificació de l'import de les taxes, dates i llocs de notificacions de l'hora i el lloc de les proves, etc): http://www.gencat.cat/llengua/certificats