InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [8.500 membres]
 
Butlletí número 84 (dijous 19/02/2009) - Informació triada per Eugeni S. Reig
 
1) El president de l'Eurocambra defensa no utilitzar el català a les sessions plenàries / Bernat Joan diu que el president del Parlament Europeu s'equivoca qualifcant el català de "llengua regional" / Jordi Palmer - La perversitat de l'efecte dòmino
 
2) Sebastià Alzamora - Blaveros catalans
 
3) Lídia Bogatyreva - CATALÀ SENSE LÍMITS
 
4) Gabriel Bibiloni - D'aixetes i grifons
 
5) L'ACPV comença una Iniciativa Legislativa Popular perquè totes les televisions en català es vegin arreu del país / Eliseu Climent: "Per salvar la llengua cal una major cohesió comunicativa"
 
6) Els partits catalans demanen al Govern espanyol que garanteixi 'de manera immediata' la reciprocitat d'emissions al País Valencià
 
7) Convocatòria del 2009 per als certificats de català
 
8) Xarrada d'Alfons Esteve sobre Els drets lingüístics dels valencians
 
========================================================================================
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)
========================================================================================
 
1)
 

El president de l'Eurocambra defensa no utilitzar el català a les sessions plenàries

 

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/el_president_del_parlament_europeu_defensa_no_usar_el_catal_als_plenaris_32248.php

 

Publicat en el diari digital El Singular Digital dijous 22 de gener del 2009

 

El president del Parlament Europeu, Hans-Gert Pöttering, creu encertat que els eurodiputats catalans no puguin usar la llengua pròpia durant les sessions plenàries. “Si tinguéssim una trentena de llengües, el sistema no podria funcionar”, ha advertit.

A parer seu, ja és suficient que els ciutadans puguin adreçar suggeriments a la Cambra europea en català. “El model que hem trobat és just”, ha opinat en una trobada amb periodistes. Així mateix, ha recordat que el web de l'Eurocambra està disponible també en la llengua catalana.

La Unió Europea no considera el català una llengua oficial i no pot ser usada en les sessions del Parlament Europeu. No obstant, el seu ús és permès als plenaris del Comitè de les Regions i a les reunions del Consell de la Unió Europea.

Els representants catalans i la Generalitat van intentar el 2006 que els diputats puguessin expressar-se en català, però un informe del dirigent popular i vicepresident de la institució, Alejo Vidal-Quadras, va frenar la iniciativa.

Pöttering iniciarà dilluns una visita a Barcelona i participarà en un debat sobres les eleccions europees del 7 de juny.

 

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

 

Bernat Joan diu que el president del Parlament Europeu s'equivoca qualifcant el català de "llengua regional"

 

http://www.avui.cat/article/mon_politica/51953/bernat/joan/president/leurocambra/sequivoca/titllant/catala/llengua/regional.html

 

Publicat en Avui.cat divendres 23 de gener del 2009 

 

Bernat Joan, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i Secretari de l'Aliança Lliure Europea, ha dit que el president del Parlament Europeu s'equivoca qualificant el català de "llengua regional". Joan respon així a l'alemany Hans-Gert Pöttering, que s'ha mostrat contrari a l'ús del català en els plens de l'Eurocambra.

Bernat Joan precisa que el català no és una "llengua regional" ni una "llengua autonòmica" i posa com a exemple la campanya que va fer anys enrere amb Eduard Voltas, secretari de Cultura, entre les companyies distribuïdores de cinema pel doblatge al català. En aquell moment el discurs que s'imposava era que "si s'expandia el doblatge al català, llavors les altres llengües autonòmiques" també ho voldrien. Segons Joan, el primer exercici de pedagogia consistia a explicar que el català no és una llengua autonòmica.  El secretari de Política Lingüística explica que el català es parla i és oficial a tres comunitats autònomes de l'Estat espanyol, i es parla a altres indrets com la Franja de Ponent, el Carxe, Andorra, la Catalunya Nord i l'Alguer.

En un article a Cronica.cat, Joan dubta que l'ús del català pogués desencadenar un "caos lingüístic" i recorda al president del Parlament que si ni el volum de parlants, la presència mediàtica, l'ús formal, l'ús universitari o la producció literària no té cap implicació sobre l'oficialitat del català a Europa, llavors només queda intentar ser com les llengües com ara el letó, l'estonià, el lituà, l'eslovè, l'eslovac, el gaèlic o el maltès, amb molts menys parlants però amb Estat propi. Segons Bernat Joan, amb la seva actitud el president del Parlament Europeu "ens ho ha dit ben clar, i els fets no el desmenteixen: si voleu ser directament a Europa, aconseguiu ser un Estat independent" dins de la Unió Europea.

 

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

 

La perversitat de l'efecte dòmino

 

Jordi Palmer

 

Publicat en AVUI.cat divendres 23 de gener del 2009

 

http://www.avui.cat/article/opinio/51912/la/perversitat/lefecte/domino.html

 

El president del Parlament Europeu, l'alemany Hans-Gert Pöttering, adscrit al Partit Popular Europeu, considera que els eurodiputats catalans han de renunciar a utilitzar el català en les sessions plenàries. "Si acceptem totes les llengües de totes les regions europees tindrem 33 llengües al Parlament", ha assegurat el polític.

 

Aquest bon senyor s'afegeix així a la il·lustre llista de negadors dels drets dels catalanoparlants i ho fa, com gairebé tots, amb aquesta perversa teoria de l'efecte dòmino. Quan Hans-Gert Pöttering considera que si s'accepta el català s'hauran d'acceptar el cors o el sard, el que està dient és que, en realitat, els catalans tenen raó en les seves demandes però que s'han de fotre, no sigui cosa que s'esvaloti el galliner. 

 

Els d'Air Berlin ho van plantejar igual, si ho feien en català, aviat ho haurien de fer en basc o gallec –tot i que per allà ningú va badar boca–, i per si de cas, més valia tallar l'epidèmia d'arrel per molt justes i democràtiques que fossin les demandes. A la Unió Europea hi ha vint-i-tres llengües oficials i a ningú se li escapa que l'orgue de grills ja el tenen muntat ara i que no vindrà d'una llengua més. Tampoc se li escapa a ningú que quan Turquia, Croàcia o Macedònia esdevinguin membres de la UE la seva llengua també serà oficial i el benvolgut Pötterin encara aprendrà unes paraules per donar-los la benvinguda.

 

Si mai Andorra entrés a la Unió Europea, a Pötterin li passarien les manies persecutòries contra el català. Però com que això no passarà a curt termini, té màniga ampla per aixecar-nos la camisa amb argumentacions puerils. La consigna és tallar en sec qualsevol demanda que no porti el seu corresponent segell estatal. Com costa ser europeu!

 
============================================================================================================
 
 
2)
 
 
Publicat en el diari AVUI (pàgina 20) dissabte 14 de febrer del 2009
L'ANÈCDOTA D'UN AMIC I UNA CONFERÈNCIA EN MALLORQUÍ

Blaveros catalans

Sebastià Alzamora / Escriptor

No fa gaire, un amic meu de Mallorca es va desplaçar a Barcelona per assistir a una trobada amb uns col·legues seus de professió, durant la qual havia de pronunciar una petita xerrada. Així doncs, davant d'un auditori reduït, el meu amic va dur a terme la seva al·locució i ho va fer, lògicament, en el seu català de Mallorca. Fins aquí, res de remarcable. La sorpresa la va tenir en obrir el torn de preguntes i trobar-se amb una objecció repetida no per tots, però sí per bastants dels assistents: que no l'havien entès. Tots eren, convé subratllar-ho, catalanoparlants de tota la vida, però els costava d'entendre algú que els xerrava en mallorquí. Ho manifestaven sense cap mala fe: al contrari, ho admetien amb una naturalitat que al visitant li va semblar més aviat desarmadora. Algun fins i tot no es va estar de recriminar-li que no vocalitzés amb més claredat. Val a dir que aquest amic meu no té cap problema de logopèdia i que vocalitza perfectament: però ho fa, com és lògic, a la mallorquina, amb abundància de vocals neutres i pronunciant la o àtona com una o, i no com una u, entre d'altres característiques habituals entre els parlars illencs. I això, que no sembla tant, es veu que causava greus problemes de comprensió a alguns dels seus col·legues.

EL MEU AMIC M'EXPLICAVA L'ANÈCDOTA en un to divertit, però a la vegada desconcertat, perquè no s'imaginava que es poguessin produir segons quins problemes de comunicació entre persones que parlen el mateix idioma, encara que ho facin amb accents i deixos diferents. I tanmateix, això que li havia succeït no és res que no sigui freqüent entre molts ciutadans de Barcelona, on les expressions d'estranyesa o d'incomprensió davant de qualsevol accent o dialecte del català que no sigui el que ells fan servir (i que ara no entraré a qualificar) són el pa de cada dia. Ni tan sols cal que l'interlocutor vingui d'un indret extraterrestre com Mallorca: amb que procedeixi de racons exòtics com les terres de Ponent, el delta de l'Ebre o les comarques de l'anomenat rerepaís, n'hi pot haver prou perquè es reprodueixi el problema.

UN PROBLEMA QUE TAN SOLS POT SER d'actitud, i més concretament d'una barreja de mandra, displicència i una cosa difusa que, per qualificar-la d'alguna manera, en diré arrogància. I només pot explicar-se d'aquesta manera per dos motius. Un, que la mateixa situació no es dóna mai a l'inrevés: és a dir, no s'ha vist mai -que jo sàpiga- que un mallorquí afirmi que no entén allò que li diu un de Barcelona, encara que aquest parli en el xava més estrepitós que pugui imaginar-se. I encara menys, com és lògic, resulta concebible que un tortosí, posem per cas, declari que no comprèn el parlar de la capital. I dos, que aquesta mena de problema tampoc no es detecta en altres idiomes de comunitats civilitzades: ¿algú s'imagina, sense anar més lluny, que un madrileny es queixi de no comprendre el que diu un orador canari, andalús o bolivià i, a més, es quedi tan ample? No: el que faria l'hipotètic madrileny seria, senzillament, parar l'orella i mirar d'enganxar el discurs, cosa que de ben segur aconseguiria sense trencar-se cap os per l'esforç. I, en cas que no ho aconseguís, segurament se'n guardaria de dir-ho per no passar per soca.

NOSALTRES, PERÒ, ANEM D'UNA ALTRA manera. Un altre exemple: fa uns dies, amb motiu de l'estrena de l'adaptació teatral de la novel·la de Llorenç Villalonga Mort de dama, que aquests dies es representa al TNC (i que encara no he pogut anar a veure, però espero no trigar gaire a fer-ho), alguns diaris destacaven com qui sap què el fet que els actors catalans que hi intervenen havien hagut d'aprendre, agafeu-vos, a parlar el mallorquí, o a imitar-lo. Caram, quina notícia: sense voler treure cap mèrit als actors i les actrius de Mort de dama, en principi la imitació d'accents, dialectes o maneres de parlar característiques és una habilitat que forma part del seu ofici, i es troba entre els mínims que podem esperar d'un actor o una actriu amb cara i ulls. ¿Algú s'imagina com una notícia destacable que un actor de llengua castellana sigui capaç d'imitar el parlar argentí, suposem? Recentment, l'actor australià Hugh Jackman explicava en una entrevista que li havia agradat treballar al film Australia, perquè això li havia permès d'actuar, per primera vegada en anys, usant el seu accent natural. És a dir, que a totes les altres pel·lícules que ha fet ha hagut d'impostar un anglès que no es correspon amb el que ell parla a casa seva: però no semblava que això l'hagués destarotat massa, a dir veritat.

ÉS HABITUAL, A BARCELONA, ESCOLTAR escarafalls contra els blaveros valencians, els gonelles mallorquins i altres negacionistes de la unitat de la llengua catalana: escarafalls ben justificats, perquè són discursos que no tan sols manquen de tot rigor i veracitat, sinó que brollen de la visceralitat més fatxa. Però després resulta que, al mateix Cap i Casal, persones que no tenen res a veure amb la ultradreta practiquen aquesta mena de blaverisme banal consistent a declarar-se incompetents en el seu propi idioma quan el senten parlar d'una forma més o menys diferent a la seva habitual. Saps què? Potser que recorrem al castellà, i així segur que ens entendrem tots.

 

============================================================================================================
 
 
3)
 

CATALÀ SENSE LÍMITS

Publicat en Veu pròpia Bagès-Berguedà dissabte 14 de febrer del 2009
http://veupropiabagesbergueda.blogspot.com/2009/02/catala-sense-limits.html
 
 
CATALÀ SENSE LÍMITS

Aquí deixo al vostre judici el que he après estudiant català a Rússia.
“Quines llengües parles?” – una pregunta bastant comuna de la gent que acabo de conèixer. No és cap secret: anglès, francès, castellà i català. Sempre la segueix una altra: “Perdó, quina era l'última?” Al meu país generalment es desconeix l'existència de la llengua catalana.
Estudio català des de fa quatre anys i quan vaig començar la carrera no sabia ben bé explicar als meus compatriotes (als que no són filòlegs) per què serveix estudiar una llengua “tan rara” però ja em defenso millor. Aquí de vegades costa fer arribar a la gent que no és cap dialecte de l'espanyol sinó una llengua normal com una altra qualsevol. He descobert que m'hi poden ajudar els exemples: mira, el rus i l'ucraïnès són llengües diferents, encara que se semblin molt, són històricament properes i abans compartien l'estat. La mateixa cosa són les relacions lingüístics entre l'espanyol i el portuguès o l'espanyol i el català.
Algunes persones afirmen que no n'hi ha cap necessitat, d'estudiar català: però a Catalunya, la gent entén castellà? – I tant que sí. Doncs a tu, per què t'és important estudiar català si saps parlar castellà? Cal reconèixer que tenen certa lògica (que no és que tinguin raó), la lògica de l'esforç mínim. Cal confessar que aquí les llengües minoritàries/minoritzades no tenen cap estatus oficial i sent parlants de la llengua que sempre ha estat dominant, lamentablement no ens esforcem gaire per aprendre alguna altra que es parla a l'estat rus.
El curiós per a mi és que no sols a Rússia sinó a Catalunya també el fet d'estudiar català per part d'una persona de fora es percep com una cosa molt rara i sorprenent. “Per què estudies català?” – em pregunten gairebé tots els catalans quan s'adonen que parlo la seva llengua. L'estudio perquè primer del tot, simplement m'interessa com a filòloga. Com que les llengües romàniques (castellà, francès) són la meva especialitat, per què no estudiar català també? Ho faig perquè crec que la llengua ajuda a descobrir la riquesa de la cultura i és la clau per conèixer la gent i el país. No és prou bon argument per estudiar-la?
Si em pregunteu si és difícil us diré que la preocupació d'alguns estudiants de fora és la dificultat pràctica. Ja m'he acostumat que el meu aspecte d'estrangera em condemna al castellà com la llengua de comunicació per defecte a Catalunya. Penses: com volen els catalans que els immigrants o els estudiants de fora n'aprenguin, de la seva llengua? Si mai ens la parlen! Bé, també m'he acostumat a demanar que em parlin en català. Tampoc em puc queixar ja que la gent que conec sempre m'ha ajudat a practicar!
L'última vegada que vaig ser a Catalunya em van preguntar si pensava que el català té bona salut. Trobo la qüestió bastant complicada tot i que vaig respondre que sí. De fora i comparant amb la situació de les llengües minoritzades a Rússia sembla que es fan moltes coses per fomentar els coneixements i l'ús de català (la educació, els periòdics, la televisió, els cursos i programes, les associacions per la llengua etc.). Després passa que ho mires més al fons i tens l'oportunitat de comprovar l'existència de problemes com el prestigi social, el baix nivell dels coneixements lingüístics, la descriminació del català en alguns àmbits, la barreja de la tria de llengua amb la política... Tot i això, sóc més aviat optimista mirant el futur de català. Llengua catalana ha sobreviscut èpoques molt dures al llarg de la seva existència i ara no és la pitjor. Mentre que hi hagi persones que parlen i que defensen la seva llengua, la llengua seguirà viva. Tot depèn de nosaltres, és clar. És estrany, però dic “de nosaltres” perquè també em sento responsable d'alguna manera del futur d'aquesta llengua.
Per a mi estudiar català és i sempre ha sigut un plaer. Són moltes, les coses interessants i curioses que té aquesta llengua (com totes les llengües, de fet). Per exemple, em fascina que el català tingui tanta diversitat dialectal. El fet d'estudiar-lo m'ha donat moltes oportunitats, sobretot, la de conèixer la gent: moltes persones meravelloses que mai no arribaria a conèixer si no optés un dia per estudiar aquesta llengua “tan rara”.

Lídia Bogatyreva
Estudiant de català a Rússia (Universitat de Moscou M. V. Lomonóssov, lectorat de català a càrrec de Ferran Güell)
============================================================================================================
 
4)
 

Publicat a l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, dissabte 31 de gener del 2009

Amb bones paraules

D'aixetes i grifons

Gabriel Bibiloni

En el camp de la història de les paraules caldria ser prudents davant la tendència de treure conclusions de quatre dades esparses. La història de les paraules s'explica a partir de documentació abundant i del bon coneixement de la història de les coses que les paraules designen. S'ha dit, i molts creuen, que grifó ('aixeta' a Mallorca) és una paraula antiga i genuïna. Segurament, per a molta gent la creença es fonamenta únicament en tres citacions de l'Alcover-Moll (1368, 1461 i 1493) i en el contrast entre el caràcter agut del mot català i el caràcter pla del mot espanyol. El fet és que el grifó, que no era al Fabra —i sembla que amb bon criteri—, va ser introduït en el DIEC. Intentem fer una primera aproximació al tema.

En català medieval griu, grif, grifó o grifoll (del llatí griphus) és el nom d'un animal fabulós meitat àguila i meitat lleó. Diuen que la pràctica de posar el cap d'aquest animal en algunes sortides d'aigua (gàrgoles, fonts públiques) va fer que tant el català grifó com l'occità grifo o grifol agafassin el significat de 'sortida d'aigua' o 'raig d'aigua emergent'. Quina classe d'objectes són els referenciats a les tres citacions d'Alcover-Moll (el grifó de coure d'un destil·lador o el grifó penjant d'or d'un collar i unes gerres)? Sense fotografies d'aquests objectes es fa difícil donar una resposta. El grifó de la tercera citació (del text Lo Passi en cobles, 1493) és un simple raig d'aigua: "y ab set griffons d'aigua prengueren naixença" (a la mateixa obra hi surt "puix d'aygua de vida no troba·l griffó", no citada per Alcover-Moll). Té relació el nostre grifó actual amb aquells grifons?

El seguiment dels diccionaris de l'Acadèmia espanyola (28 entre 1734 i 1992) ens dóna pistes ben interessants. Tots els diccionaris del XVIII només donen per a grifo el significat d'animal fabulós. Cap referència a cap classe d'aixeta. El 1803 apareix en escena la paraula grifón, definida com "cañón de metal con su llave, agujereada en un extremo que dándole una media vuelta sirve para sacar el agua de las fuentes". Hem d'esperar fins al 1884 per a veure aquesta definició aplicada a la paraula grifo (llave, generalmente de bronce, colocada en la boca de las cañerías y en calderas y otros depósitos de líquidos). Aquesta definició de grifo ja es mantindrà fins avui, i a partir de 1889 grifón ja no es defineix i passa a ser un mot secundari amb remissió a grifo. Es dedueix, doncs, que durant la major part del segle XIX la paraula per a dir aixeta en castellà és grifón (recollida per vuit diccionaris acadèmics entre 1803 i 1884), paraula que després quedarà obsoleta i només restarà grifo. No és clara la relació entre grifo i grifón: aquest podria ser pres del francès griffon ('punt de sortida de l'aigua d'una deu, pres de l'occità grifo esmentat), i grifo, una regressió de grifón (Coromines). Per al nostre propòsit és igual.

Quan va començar a haver-hi aixetes a les cases? La cosa va començar per les cases d'alta categoria i no es va estendre a la resta fins a època recent. En tot cas, l'aixeta amb clau de guies, que és la que ha arribat fins avui, va ser inventada pel comerciant anglès Thomas Grill el 1800. Curiosament, a partir d'aquest moment els diccionaris espanyols duen la paraula grifón. Abans les úniques aixetes que hi havia eren les de les bótes i altres recipients. I com es deien a Mallorca les aixetes de les bótes de vi? Es deien aixetes (o xetes), una paraula que tots els mallorquins de certa edat han après dels seus pares i avis, abans de llegir-la o sentir-la a TV3. Ja és casualitat que les aixetes de les cases mallorquines apareguin en un moment de forta castellanització i just coincidint amb el desplegament de la paraula castellana grifón.

Coromines (DECLC, entrada esgarrifar), després d'afirmar que grifó (aixeta) és paraula usada a la pagesia mallorquina, afegeix que "així mateix s'hi havia usat la forma llatinitzant o italianitzant grifo, que he sentit a Palma (1969), a Porreres (1964) [...]". Certament, a Mallorca s'usà primer grifó, abans que en època molt recent els nostres lampistes llatinitzants i italianitzants introduïssin el grifo amb l'accent a la i. I no pensaven en cap animal fantàstic. Sembla que tan fantàstic com la relació d'aquell mot medieval amb les aixetes actuals.

============================================================================================================

 
5)
 

 

L'ACPV comença una Iniciativa Legislativa Popular perquè totes les televisions en català es vegin arreu del país
 
Pubicat a Tribuna catalana, dimarts 10 de febrer del 2009
 

Acció Cultural del País Valencià ha anunciat que aquest dimarts a la nit iniciarà una Iniciativa Popular Legislativa per tal que el parlament espanyol aprovi una llei “que asseguri que totes les televisions en català es veuen arreu del territori lingüístic”. Aquest fet, tal com ha explicat l'ACPV, “implica l'elaboració d'una llei i la recollida de mig milió de signatures”. “L'objectiu –ha afirmat Eliseu Climent- és, òbviament, difícil, però el pas que podem fer és històric. Deixeu-me que us diga que la vida només té sentit viure-la per a projectes importants”.


Climent ha fet aquesta afirmació en una carta –publicada a Vilaweb- en que explica el perquè tothom s'ha d'implicar a engegar l'ambiciosa iniciativa. Els primers actes informatius se celebraran a Alcoi, Montaverner i Benicàssim. La recollida de signatures es realitzarà arreu de l'estat, amb una especial importància al País Valencià, ja que és el tancament de la xarxa de repetidors de TV3 a la zona la que ha motivat la campanya.

Tal com diu Eliseu Climent, la solució, en aquest cas sí, ve d'Europa, ja que l'any 2000 l'Estat espanyol va aprovar una carta europea en el que s'afirma que “les parts es comprometen a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i televisió dels països veïns en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d'una llengua regional o minoritària, i a no oposar-se a la retransmissió d'emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en aquesta llengua”. A partir d'aquí, doncs, “es tracta senzillament d'aplicar aquest text aprovat pel Congrés espanyol, de reclamar directament al Congrés de Diputats de Madrid que s'intercanvien totes les televisions en llengua catalana, fetes 2 des de Catalunya, València i Balears (les que hi ha i les que vindran)”.

En la carta enviada, Eliseu Climent també explica la importància de la iniciativa al·legant que, més enllà del problema de TV3 al País Valencià, “en el món globalitzat que ens toca viure, només les comunitats amb una cohesió interna potent podrem sobreviure”. “En aquest sentit –conclou- la nostra llengua ("el nostre valencià, el català de tots", que deia Enric Valor), si no té instruments de comunicació, i malgrat els esforços que fem tots dia a dia, tindrà un futur més que dubtós”.
 
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 
Publicat a Vilaweb, dimarts 10 de febrer del 2009
 

Eliseu Climent: "Per salvar la llengua cal una major cohesió comunicativa"

Text de la carta convidant a les reunions per a iniciar l'Acció Popular Legislativa sobre les televisions sense fronteres

Aquest és el text que Eliseu Climent ha enviat convidant a la celebració de reunions per a preparar la Iniciativa Popular Legislativa Televisió Sense Fronteres:

Benvolgut amic / Benvolguda amiga:

El tema és important. Molt important. Al meu entendre -i estic segur que també al vostre-, decisiu per al nostre futur. Es tracta de TV3. Com sabeu, el govern de la Generalitat valenciana ha decidit tancar definitivament TV3 (malgrat que el de la Generalitat catalana ja ha posat Canal 9 a Catalunya): de moment, ja ha tancat els repetidors de la Carrasqueta, Llosa de Ranes i Alginet (que donen cobertura a l'Alacantí, la Costera i la Ribera Alta, respectivament) i, a més, han multat Acció Cultural amb 700.000 euros. Evidentment, la voluntat del Govern valencià és tancar també la resta de repetidors i incrementar la multa a Acció Cultural. Però el tema va més enllà de TV3, molt més enllà. Com sabeu, en el món globalitzat que ens toca viure, només les comunitats amb una cohesió interna potent podrem sobreviure En aquest sentit, la nostra llengua ("el nostre valencià, el català de tots", que deia Enric Valor), si no té instruments de comunicació, i malgrat els esforços que fem tots dia a dia, tindrà un futur més que dubtós. Mirem si no quina llengua hi ha en la majoria de quioscos o de televisions. El Govern valencià hauria de tenir com a prioritat salvar les nostres senyes d'identitat. Però no ho fa. I tenim un exemple recent i significatiu de la seua actitud: el president Camps acaba d'explicitar que mai més no se l'anomene "Francesc": diu que és "Francisco" només. Ja no accepta ni tan sols el bilingüisme! És obvi que per salvar la llengua cal una major cohesió comunicativa i cultural (i també econòmica) entre els territoris de Cata lunya, el País Valencià i les Illes Balears. I això també hauria de ser una altra prioritat del Govern valencià. Però el president Camps, mentre que ja s'ha reunit més de cinquanta vegades amb el president murcià, no ho ha fet ni una sola amb els presidents català o balear.

Com deia Joan Fuster, no volen que mirem al nord. No volen que mirem cap a Europa. Però és justament d'Europa, d'on pot eixir la solució a aquest trist atemptat a la llibertat d'informació i a la llengua. Per què d'Europa? Doncs perquè el Congrés espanyol va aprovar l'any 2000 la Carta Eu Regionals o Minoritàries, la qual afirma que “Les parts es comprometen a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i televisió dels països veïns en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d'una llengua regional o minoritària, i a no oposar-se a la retransmissió d'emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en aquesta llengua. Es comprometen, a més, a ga rantir que no sigui imposada a la premsa cap restricció a la llibertat d'expressió i a la lliure circulació de la informació en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d'una llengua regional o minoritària” (article 11.2). Es tracta senzillament d'aplicar aquest text aprovat pel Congrés espanyol, de reclamar directament al Congrés de Diputats de Madrid que s'intercanvien totes les televisions en llengua catala na, fetes 2 des de Catalunya, València i Balears (les que hi ha i les que vindran). Per tant, que una per sona d'Alcoi, Vinaròs o Castelló puga veure no només TV3, Canal 9.. sinó també IB3, la televisió de Mallorca... I com? Doncs mitjançant una Iniciativa Legislativa Popular, una possibilitat contemplada per la llei espanyola. Aquesta Iniciativa permet presentar propostes de llei sempre que tinguen el suport d'un mínim de 500.000 signatures de tot l'Estat. L'objectiu és, òbviament, difícil, però el pas que podem fer és històric. Deixeu-me que us diga que la vida només té sentit viure-la per a projectes importants.

El nostre poble, la nostra gent, els postres avantpassats sempre han dit i diuen “voler és poder”: és, en definitiva, el “we can” d'Obama, l'inimaginable i, per sort, actual president dels EUA. Us anime a deixar el pessimisme i treballar tots junts per a aconseguir un objectiu importantíssim. Malgrat el que va dir el comte-duc d'Olivares -“los valencianos son gente muelle”-, hem de trencar aquest mite, com l'han trencat tanta gent de la nostra història, des de Vicent Peris (que encapçalà les Germanies), passant per Joan Baptista Basset (el nostre general maulet) o Joan Baptista Peset (rector de la Universitat de València, víctima de la dictadura). Gràcies a la pressió popular hem liquidat entre tots l'absurd projecte de fer l'assignatura de Ciutadania en anglès i ara, amb la nostra pressió popular, guanyarem també un espai de llibertat i una major normalitat de la nostra llengua.

Tots tenim un lloc en aquest projecte, tots som necessaris per fer-lo realitat. Per això us convoque, a vós i als vostres amics, a una reunió per tal de tractar aquests temes amb els representants d'Acció Cultural que hi acudiran.

Endavant.

Eliseu Climent

============================================================================================================
 
6)
 
 
 
Publicat en el diari digital Directe.cat dimecres 11 de febrer del 2009
  

Els partits catalans semblen disposats a intentar forçar el Govern espanyol a garantir d'una vegada per totes la reciprocitat d'emissions entre TV3 i Canal 9 al País Valencià. Tant CiU a través d'una moció al Senat com l'Entesa a través d'una esmena a aquesta moció o Esquerra al Congrés dels Diputats demanaran aquesta setmana que el Ministeri d'Indústria compleixi els compromisos adquirits per Zapatero i concedeixi un tercer multiplex al País Valencià, que aniria destinat exclusivament a complir amb la reciprocitat tal com ja succeeix al Principat. L'Entesa demana que es garanteixi 'de manera immediata' la reciprocitat amb la concessió d'aquest tercer múltiplex i demana un informe sobre el conflicte del tancament de repetidors.

Paral·lelament a aquestes mocions parlamentàries, ACPV ha anunciat que preparen una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per tal que s'assegurin per llei que totes les televisions en català es puguin veure arreu dels Països Catalans.

La moció de CiU insta el govern espanyol a complir els seus compromisos en relació amb la recepció normalitzada i estable dels canals de TV3 i Canal 33 al País Valencià. En aquest sentit, es demana aprovar 'de manera immediata' el reial decret, ja elaborat pel Ministeri d'Indústria, pel qual es modifica el Pla Tècnic Nacional de la Televisió Digital i atorga un tercer múltiplex condicionat a l'efectivitat de la reciprocitat entre les emissions del Canal 9 i Televisió de Catalunya, acordada per la Generalitat de Catalunya i la Generalitat Valenciana.

L'Entesa també reclama presentar davant el Senat, en el termini de tres mesos, un informe sobre les actuacions portades a terme per normalitzar les emissions d'aquests canals al País Valencià i per resoldre el conflicte generat pel tancament dels repetidors que durant anys han permès la recepció de TV3 i el Canal 33al País Valencià.

Segons l'Entesa, aquest informe ha d'incloure la confirmació, per part de l'Agència Estatal de Ràdiocomunicacions o per part dels òrgans competents del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç que exerceixen les seves funcions, que els canals 47 i 55 eren i són canals dependents de l'Administració General de l'Estat, i que en el reial decret del 29 de juliol, els canals 47 i 55 no figuren com atribuïts al País Valencià ni a cap comunitat autònoma. També, l'informe ha de presentar la confirmació que les competències quant a l'atorgament de concessions per a la gestió, control i inspecció dels canals de TDT correspon a l'administració general de l'Estat i en concret a l'Agència Estatal de Ràdiocomunicacions o dels òrgans competents del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç que exerceixen les seves funcions.

Finalment, aquest informe ha d'icloure, segons indica l'Entesa, la presentació dels recursos pertinents davant els tribunals que han ordenat el tancament dels repetidors de La Carrasqueta (Alacant) el 9 de desembre del 2007, el tancament dels repetidors d'Alginet, a la comarca de la Ribera Alta, i el de la Llosa de Ranes, a la comarca de Costera el 28 de novembre del 2008, així com encarregar-se de la defensa d'Acció Cultural del País Valencià, que ha estat multat pel jutge per l'emissió dels canals de TV3 i Canal 33, pels canals 47 i 55.

Esquerra defensarà una moció al Congrés

Esquerra Republicana també reclamarà aquest dijous al govern espanyol que s'impulsi 'd'una vegada per totes' la reciprocitat entre les emissions de TV3 i el Canal 9. Com a conseqüència de la interpel·lació del passat mes de desembre, el portaveu d'Esquerra al Congrés, Joan Ridao, defensarà aquest dijous una moció per aconseguir la reciprocitat de les emissions entre TV3 i Canal 9.

Esquerra explica que la moció, que Ridao defensarà, pretén que el Ministeri d'Indústria compleixi el compromís del propi president del govern espanyol, el 25 d'abril del 2007, i posteriorment refermat per qui aleshores era Ministre d'Indústria, Joan Clos. Un decret firmat per Clos on es deia que aquelles comunitats que arribessin a un acord poguessin disposar d'un tercer múltiplex per permetre les emissions de reciprocitat de les emissions de les seves respectives televisions. La moció reclama que s'aprovi 'de forma immediata' el reial decret perquè es modifiqui el Plan Técnico Nacional de la TDT, que atorga el tercer múltiplex al País Valencià, després de l'acord entre la Generalitat de Catalunya i la Valenciana. El portaveu d'Esquerra ha explicat que 'l'acord permetria d'aquesta manera assegurar que TV3 es pugui veure al País Valencià i Canal 9 a Catalunya d'una vegada per totes, més enllà de l'apagada analògica l'any 2010'.

La moció també reclama avaluar la incorporació en el Projecte de Llei de l'Àudiovisual d'espais de comunicació que facilitin la reciprocitat d'emissió entre territoris d'una mateixa comunitat lingüística, en base al compromís assumit pel govern de l'Estat amb la ratificació de la Carta Europea de les Llengües minoritàries, o regionals. Ridao ha afirmat que espera 'trobar una major predisposició per part del Ministre d'Indústria, Miguel Sebastián' qui durant la interpel·lació de desembre va afirmar que era una qüestió que havia d'arreglar la Generalitat Valenciana, 'obviant el decret de Clos i rentant-se les mans sobre les responsabilitats del seu Ministeri'.

Recollida de signatures d'ACPV

Paral·lelament a aquestes iniciatives a Madrid, el president d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Eliseu Climent, ha anunciat que la seva entitat prepara una recollida de signatures per tal de tirar endavant una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) demanant que el Congrés dels Diputats impulsi una llei garantint les emissions arreu del territori lingüístic català d'aquelles televisions que emetin en català. Per tal de recollir les 500.000 signatures que calen per engegar el tràmit parlamentari, ACPV ha anunciat que la recollida de firmes es farà a tot l'Estat, amb especial atenció als territoris lingüísticament més sensibles, com els Països Catalans, Galícia i el País Basc.

 

============================================================================================================
 
7)
 
Publicat en el DIARI PER A TÈCNICS LINGÜÍSTICS divendres 13 de febrer del 2009

Convocatòria del 2009 per als certificats de català

La Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ens envia la convocatòria següent:

Dilluns, 16 de febrer, s'inicia el termini d'inscripció a les proves per a l'obtenció dels certificats de català de 2009

Aquesta és l'única convocatòria que hi haurà durant l'any 2009

El proper dilluns, 16 de febrer s'obre el termini per inscriure's a la convocatòria de proves per obtenir els certificats de coneixement de la llengua catalana de la Secretaria de Política Lingüística.

Les dates d'examen són:
- Certificat de nivell bàsic de català (A bàsic): 20.06.2009
- Certificat de nivell elemental de català (A elemental): 20.06.2009
- Certificat de nivell intermedi de català (B): 16.05.2009
- Certificat de nivell de suficiència de català (C): 06.06.2009
- Certificat de nivell superior de català (D): 23.05.2009

Aquesta serà l'única convocatòria del 2009.

La inscripció es pot fer de manera telemàtica des del portal de serveis i tràmits de la Generalitat de Catalunya (http://www.cat365.net), o bé per telèfon (012).

Per a més informació sobre la convocatòria (terminis i condicions de preinscripció, de pagament, de sol·licitud d'exempció i de bonificació de l'import de les taxes, dates i llocs de notificacions de l'hora i el lloc de les proves, etc): http://www.gencat.cat/llengua/certificats

============================================================================================================
 
8)
 
Xarrada d'Alfons Esteve sobre Els drets lingüístics dels valencians
 
El proper divendres 20 de febrer, a les 21.30 hores, tindrà lloc al Casal del Bloc (carrer Sant Jaume, 31, carrer paral·lel a la carretera que va a Carlet) el sopar i xarrada amb Alfons Esteve que ens parlarà d''Els drets lingüístics dels valencians'

Alfons Esteve i Gómez (Xàtiva, la Costera, 1968), és llicenciat en Dret per la Universitat de València. Ha treballat com a tècnic lingüístic en la
Generalitat Valenciana i en la Universitat de València i ha estat tècnic jurídic de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat
Valenciana. Actualment és el cap tècnic del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València. És membre de la Comissió d'Experts de l'Observatori de la Llengua Catalana i membre de la Secció de Política Lingüística d'Acció Cultural del País Valencià. Així mateix, és autor
diversos articles especialitzats sobre drets lingüístics i política lingüística. És coautor de l'"Informe de la Fundació Ausiàs March al Consell Valencià de Cultura per a l'elaboració del dictamen sobre qüestions lingüístiques"; coautor del llibre publicat el 2005, *El nom, la unitat i la normalitat. Informe sobre el reconeixement del català com a llengua oficial i pròpia del País Valencià;* coautor, amb Francesc Esteve, de la
"Guia pràctica de drets lingüístics al País Valencià", en el 2006; del llibre  "Drets cap a la normalitat. Propostes per a una política lingüística eficaç i factible", d'abril del 2007; i finalment, del llibre publicat en febrer de 2008, "Català, per què? Legislació i sentències que avalen el català al País Valencià".

 

BLOC DE PROGRÉS JAUME I
SANT JAUME, 31
46250 L'ALCÚDIA

blocjaume@mesvilaweb.cat

Adreça postal:   Bloc de Progrés Jaume I
                            Apartat de Correus 111
                            46250 L'ALCÚDIA

Telèfon: 660519774
 
===========================================================================================================
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta
Si voleu posar-vos en contacte amb l'administrador d'InfoMigjorn, escriviu a l'adreça InfoMigjorn@telefonica.net
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)
 
===========================================================================================================