InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [8.500 membres]
 
Butlletí número 83 (dimecres 18/02/2009) - Informació triada per Eugeni S. Reig
 
1) Joan Solà - «Tornem d'aquí cinc minuts»
 
2) Jornades sobre "Incerta glòria. La memòria històrica i les veritats de la novel·la"
 
3) Carles Palau - Tallers per la Llengua arriba a la Catalunya Nord amb La Bressola
 
4) El català xitxarel·lo / Jordi Pujol i Quim Monzó coincideixen a denunciar l'empobriment de la llengua
 
5) Material didàctic per a preparar els nous nivells de la JQCV
 
6) Francesc Esteve - Llengua i drets a la Carta
 
7) Jornada del Processament del Català
 
8) Un gran futur
 
========================================================================================
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)
========================================================================================
1)
 

Joan Solà - «Tornem d'aquí cinc minuts»

Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI dissabte 14 de febrer del 2009
 

«Tornem d'aquí cinc minuts»

 

Tots els locutors de ràdio i TV s'anguniegen quan han de concedir un espai a la publicitat: tenen encara tantes coses a dir, tantes fotos a exhibir, i sobretot tanta competència en altres canals, que s'afanyen a avançar-nos les interessants novetats que encara ens esperen si ens mantenim fidels a la sintonia o al canal on som, a part, naturalment, d'anar un momentet al lavabo, que això ja se suposa que ens ho permeten. I, doncs, el locutor ens diu: «Tornem d'aquí cinc minuts, no es moguin». No són mai cinc minuts, o són cinc minuts molt repetitius, però això ja forma part del joc.

No és ben bé el mateix, no cal pas que els ho juri, el que ens diu l'empipadora veu anònima de la companyia ix (d'aigua, gas, llum o etc.), que al cap de deu, quinze minuts encara ens etziba la cantarella: «Les nostres línies estan ocupades. Us atendrem {tot d'una / així que puguem / immediatament / ara mateix}»; i tu, esclar, vés pagant la tarifa. I el defensor del poble (!!), ben arrepapat a les seves butaques.

Però sí que és el mateix, o prou semblant, el que trobem en ascensors de metros perquè els claustròfobs no es posin nerviosos i no comencin a tocar botons: «L'ascensor arribarà {tot seguit / tot d'una / d'aquí no res} al pis inferior i s'obriran les portes». I també la notícia de premsa de fa pocs dies: «Catalunya només té una planta dessalinitzadora. D'aquí quatre mesos entrarà en servei la gran planta que s'està construint al Prat de Llobregat». O aquesta altra, menys periodística però trista: «A la pobra dona li han dit que ha de deixar el pis d'aquí vuit dies». O el que ens diu l'amic: «No et preocupis, que et tornaré els diners d'aquí un mes com a molt».

Només que la majoria de vegades, sobretot en els mitjans de comunicació i en les empreses, el que sentim és en cinc minuts, en uns moments, etc. Fa pena d'haver-ho de sentir cada dia, per exemple, a l'«Hora Q» de TV3 i en tants i tants altres mitjans, i demanaria des d'aquí que es corregís. Perquè la construcció amb en no és acceptada, és un forasterisme. I, en canvi, d'aquí cinc minuts, d'aquí no res és precisament molt nostra, molt genuïna, com vam dir fa uns mesos. Aleshores dèiem també que avui hi ha la seguretat que aquesta expressió és millor sense afegir-hi la a (d'aquí a), però veig que a penes n'ha fet cas ningú: és una llàstima que els assessors excloguin o «esmenin» (!) amb el mateix raser casos de flagrant forasterisme i casos de construccions molt nostres, que precisament hem d'escampar i protegir.

No és que tot en sigui impropi (com ho és, també i retambé!, valga'ns Déu val!, el de Pis en lloguer, per Pis de lloguer o per llogar), no. Quan volem dir 'durant x temps' sí que és correcte: «El metge li ha dit que no surti de casa en vuit dies» vol dir durant vuit dies; però direm «El metge li ha dit que d'aquí vuit dies ja pot sortir a caminar», que si no se li encarcararan les cames, i després de les cames l'esquena, i després se li girarà el cap, ja ho veurà.

 

Joan Solà
 
NOTA.- El text d'aquest article és l'original que Joan Solà ha enviat al diari AVUI i que ha tingut l'amabiliat d'enviar també a la llista InfoMigjorn, per tant podria haver-hi alguna petita diferència entre aquest text i el publicat en el diari.
 
============================================================================================================
 
 
2)
 

Jornades sobre "Incerta glòria. La memòria històrica i les veritats de la novel·la"

 
La Fundació Caixa de Catalunya organitza unes jornades sobre "Incerta glòria. La memòria històrica i les veritats de la novel·la", que coordina el professor Xavier Pla, de la Universitat de Girona.

Les dues sessions, obertes però amb places limitades, es faran a Barcelona, a l'auditori de la Pedrera (Passeig de Gràcia, 82) els dies 27 i 28 de gener a les 18 h, segons el programa següent:

  • Dimarts 27 de gener
    18.00 h Incerta glòria o la novel·la com un món
    Carme Riera, Jaume Cabré i Carles Pujol,
  • 19.15 h Novel·listes que fan història, historiadors que llegeixen novel·les
    Hilari Raguer, Antoni Puigverd, Àngel Duarte

  • Dimecres 28 de gener
    18.00 h Joan Sales, de la guerra als llibres
    Nora Catelli, Josep Vicent Garcia-Raffi, Carme Arnau
    19.15 h Història i recepció d'una novel·la
    Jordi Sales, Llibert Tarragó, Ramon Tremosa

    20.30 h Lectura de textos de Joan Sales
    A càrrec de Feliu Formosa
 

 

============================================================================================================
 
 
3)
 

Tallers per la Llengua arriba a la Catalunya Nord amb La Bressola

El passat 19 de desembre de 2008 es va realitzar el primer taller al Nord de Catalunya. Va ser en forma d'un Taller d'Educació per la Llengua impartit al col·legi de secundària Pompeu Fabra, que La Bressola va inaugurar al Soler el 2008. El taller es va desenvolupar molt satisfactòriament amb una quarantena d'alumnes d'entre 13 i 15 anys que, amb una notable capacitat de disciplina per a mantenir l'atenció durant les dues hores de taller, van exposar activament els seus punts de vista en relació l'ús del català.

No vam descobrir cap gran diferència, en comparació al Sud, quant als usos lingüístics dels adolescents, llurs actituds envers la llengua i les traves que al·leguen. Així que arriben a la secundària, els nois i noies prenen aclaparadorament l'hàbit d'abandonar el català en sortir de l'aula (com en molts IES de les àrees metropolitanes del Sud). Com a trets distintius cal dir que quasi tots els alumnes que hi van assistir són francòfons amb les famílies. Segurament això els reforça a l'hora de fer al·legacions per no usar el català com ara el veure'l com una llengua poc útil i, molt interessant, el desconèixer un argot juvenil per a poder parlar de temes d'adolescents (sexe, sentiments, oci nocturn...).

Amb tot, la realització del taller va ser una magnífica avinentesa per a entrar en contacte amb l'equip directiu de La Bressola, que pensem que és una molt bona llançadora per a donar a conèixer el nostre projecte als cercles que treballen per la normalització del català al Nord. Estem convençuts que tots els plantejaments dels nostres tallers són perfectament aplicables, i adaptables, a la realitat sociolingüística nord-catalana. Per exemple, com ja hem vist, l'èxit que els TEL tenen al Principat és perfectament expansible a La Bressola i a les línies bilingües de l'educació pública; el TELP serà igualment profitós en el volum de gent que ja parla el català, joves, avis i, especialment, en el bast teixit associatiu catalanista, ja que tothom pot trobar un marge significatiu per a parlar més el català amb més persones; i un TFUILC adaptat podria ser incisiu en un sector sociolingüístic molt interessant: la generació dels pares dels infants que avui van a La Bressola i que no utilitzen el català, ni el coneixen bé, tot experimentant un sentiment generalitzat de frustració com a “generació perduda” entre els avis i els néts.

Com que La Bressola és una xarxa d'escoles que té com una de les seves raons de ser precisament l'ús del català entre l'alumnat, es tracta d'un molt bon àmbit per a desenvolupar mètodes de treball, des de la psicopedagogia, per a poder incidir eficaçment sobre els usos lingüístics dels infants i adolescents. La qual cosa, quan s'assolís, seria ambiciosament expansible al Sud. Per això confiem en poder consolidar durant el 2009 la presència dels Tallers per la Llengua a la Catalunya Nord de la mà de La Bressola.

 

Carles Palau

============================================================================================================
 
4)

http://www.avui.cat/article/cultura_comunicacio/51868/pujol/monzo/denuncien/catala/sesta/empobrint/carrer/mitjans.html

http://www.avui.cat/article/cultura_comunicacio//51868/catala/xitxarel·lo.html


El català xitxarel·lo

Del ‘collons' al ‘joder': Pujol i Monzó denuncien que el català s'està empobrint al carrer i als mitjans

Ignasi Aragay
 
Xitxarel·los o gilipollas? El cas és que hi ha molts catalans que de seguida es passen al castellà. I que així es va empobrint la llengua, i de retruc la literatura, i que si no vigilem ens carregarem el país tal com l'hem conegut durant alguns segles, amb alguns alts i baixos, esclar, però vaja... Això és del que ahir van explicar davant la premsa Jordi Pujol i Quim Monzó, en un distès esmorzar al Majestic. Sí, collons, o joder, l'hotel aquell del pacte amb un senyor molt castellà que ens feia la gara-gara, o ens donava coba, dient que parlava català en la intimitat.

Bé, Pujol i Monzó parlaven d'això i més o menys coincidien. Però l'un, l'Honorable i incombustible, ho feia mirant “d'aixecar la moral de la gent” perquè al país “també hi ha moltes coses que van bé”. I l'altre, el de la magna tragèdia, mirant de no enganyar la mateixa gent: “Jo dic el que veig”. I si el que veu és la decadència, doncs ens la serveix amb unes bones dosis d'humor. Com quan explica, enmig de referències a la “pedagogia de plastilina de Rosa Sensat”, que fa uns anys li va arribar una carta de l'escola del seu fill en què els mestres li demanaven la firma per no haver de treballar tantes hores, i ell va agafar el retolador vermell, hi va anar corregint una a una totes les faltes i els la va tornar amb un cridaner, també en vermell, “necessita millorar”. I sense la firma. I au, a treballar.

Monzó i Pujol s'entenen a l'hora de fer diagnosis –ep, que no anem bé!– però no a en la manera de posar-hi remei. I no sabem quin camí és el millor, si el monzonià de cantar-les ben clares o el pujolià de sermonejar amb aquella gràcia. Doncs quedem-nos amb el diagnòstic: “El català s'està convertint en un dialecte del castellà”, alerta l'escriptor. “Sí, existeix el perill de convertir-nos en una llengua calc”, remata el polític. “La immersió lingüística és una mentida, conec molts professors de català que a classe parlen en castellà perquè si no els parteixen les cames”, deixa anar Monzó. “Sí, la immersió en part està en perill per la immigració i pel cansament de la gent a causa del sobreesforç que han fet i fan”, matisa Pujol. “La literatura catalana està molt bé, però el país no. I si l'escriptor es queda sense el seu grup lingüístic de referència passa a ser una peculiaritat ètnica”, diu l'un. “El nostre món intel·lectual i mediàtic ha fallat molt, els mitjans no han ajudat gaire al desenvolupament de la cultura catalana”, respon l'altre... I així fins que es van esgotar els arguments i els croissants, i el presi va fer la jugada final: “Però ara, tu, Monzó, tens molta més responsabilitat que jo”. I Monzó, ai, es va mossegar la llengua. Sí, la pobra llengua.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 
 

Jordi Pujol i Quim Monzó coincideixen a denunciar l'empobriment de la llengua

 

 

L'expresident Jordi Pujol i l'escriptor Quim Monzó han denunciat l'empobriment de la cultura i la llengua del país, en un esmorzar de premsa organitzat pel Centre d'Estudis Jordi Pujol per analitzar l'estat de la cultura catalana. Tots dos han estat molt crítics amb la situació, sobretot Quim Monzó, que ha afirmat que 'el país s'enfonsa' i el català s''està convertint en un dialecte del castellà', amb el suport dels mitjans de comunicació, als que ha acusat d'expressar-se en un català 'que fa feredat'. L'expresident també ha criticat el panorama actual i la indiferència dels mitjans de comunicació cap a la cultura del país, però s'ha mostrat més esperançat en canviar les coses.  

   

Envoltats d'una vintena de periodistes, l'expresident Pujol i l'articulista Quim Monzó han parlat aquest dijous obertament de l'estat de la cultura catalana i de la llengua, el seu tret més característic. Tots dos han dibuixat un panorama força desolador per al català, però l'expresident s'ha mostrat més esperançat en capgirar la situació pels 'actius' que té el país, referint-se a un article que va escriure el setembre passat, titula 'Perplexitat? Sí, però amb molts actius'.

En canvi, Quim Monzó ha estat molt més catastròfic, amb afirmacions com ara el 'país s'enfonsa' o 'el català s'està convertint en un dialecte del castellà'. La culpa de tot plegat ve de diferents pols, a parer de Monzó, que ha criticat la manera d'educar massa tova del moviment pedagògic iniciat per Rosa Sensat, la mínima presència de títols en català a les llibreries i ha negat la 'immersió lingüística', que segons l'escriptor és una 'falsedat'.

Però bona part de la culpa d'aquest empobriment se l'han endut els mitjans de comunicació, als que tots dos acusen de maltractar la llengua. Per Monzó, és intolerable que els pronoms febles hagin desaparegut del llenguatge, en una clara assimilació del català amb el castellà. Però tots dos també han admès que les habilitats lingüístiques s'estan perdent tant en català com en castellà. Monzó, de crítica més aferrissada, ha deixat anar que 'les edicions digitals fan vomitar'.

Tot i i això, i discrepar amb Monzó sobre els nuls efectes de la immersió lingüística, una escomesa que va iniciar el govern de Pujol, l'expresident ha defensat que cal 'aixecar la moral de la gent perquè també hi ha coses que es fan bé'. Això sí, ha lamentat que 'els mitjans de Barcelona no hagin contribuït al desenvolupament de la cultura catalana', alguns per mirar massa cap a Madrid, segons ha afegit.

Sobre els esdeveniments de més actualitat, com ara el Consell Nacional de la Cultura i les Arts, tots dos li han donat un vot de confiança perquè tot just s'acaben de nomenar els seus membres, i els Premis Gaudí, que la nova Acadèmia del Cinema Català va lliurar dilluns passat per primera vegada, també han rebut el seu vistiplau.

 
============================================================================================================
 
5)
 

 
La Universitat d'Alacant i l'editorial Bromera llancen un nou material didàctic per a preparar els nous nivells de la JQCV


'Va de bo!' és el títol amb què Bromera enceta una nova línia editorial amb materials i recursos per a preparar les diferents proves de nivell de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià.

A mitjan gener estarà disponible a les llibreries el volum per al nivell Mitjà, elaborat amb la col·laboració de la Universitat d'Alacant, adequat a les noves proves de la Junta i adaptat al Marc Europeu Comú de Referència.

'Va de bo!' vol normalitzar l'ensenyament d'una llengua en ús amb una perspectiva lúdica d'aprenentatge i amb una oferta completa i innovadora: un llibre de l'alumne, un quadern d'activitats i un CD amb recursos sonors i els solucionaris del llibre i del quadern, amb l'objectiu de proporcionar als estudiants una eina dissenyada tant per a
l'autoaprenentatge com per als cursos preparatoris de les proves de la Junta Qualificadora.

Una vegada més, et presentem una nova línia editorial amb el desig de comptar amb la teua confiança en Bromera, una editorial valenciana amb més de vint anys d'experiència en el món editorial.

Més informació en:
http://www.bromera.com/asp_cgi/inicitxt.asp?urlpaper=/BROMERA_TEXT/JQCV/mitja.htm


 

============================================================================================================
 
6)
 

Publicat en el número 523 del setmanari El Punt (edició del País Valencià) (del 8 al 14 de febrer del 2009)

 

Llengua i drets a la Carta

 

Malgrat el nom, paga la pena que li prestem l'atenció que es mereix i que en traguem tot el profit que puguem. És cert que “Carta europea de les llengües regionals o minoritàries” no invita a concedir-li gran eficàcia normalitzadora ni indueix a creure que puga ser-nos d'una mínima utilitat. El nom “Carta” no encén les expectatives de vigor normatiu que atribuiríem a un text anomenat “tractat”, “convenció” o “directriu”. I, per acabar-ho d'adobar, l'anticlímax està assegurat amb el rètol de “les llengües regionals o minoritàries”. Sembla, per tant, que la cosa va per a llengües en un estadi bastant més precari i no pas per al català.

 

Però no és així, ni de bon tros. La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries pot ser un instrument útil per a impulsar un mínim de normalitat lingüística, començant per les zones amb més desprotecció legal, com és el cas valencià o de la Franja de Ponent, la zona catalanoparlant dins la comunitat autònoma d'Aragó on encara, després de 30 anys de democràcia formal, Constitució i d'estatut d'autonomia aragonès, encara no té ni el menor reconeixement d'oficialitat.

 

Com a convenció internacional signada per Espanya, la Carta forma part del seu ordenament jurídic, tant com qualsevol altra llei. Primer avantatge: allà on no hi ha legislació, com és el cas que adés comentàvem del català a la Franja, la Carta esdevé una normativa directament exigible a l'Estat. On n'hi ha, com és el cas del País Valencià, les Illes o el Principat, pot esdevenir un reforçament addicional, en el cas d'incompliments flagrants, com ocorren sovint per part de l'Estat. O pot ser una confirmació neutral al més alt nivell de les “bones pràctiques” lingüístiques, com la Carta reconeix, per exemple, a la immersió lingüística o al requisit de coneixement del català per part dels funcionaris de l'Estat o de l'administració de Justícia, tan discutits des del cantó oficial espanyol i des dels grups mediàtics espanyolistes. Així, un altre dels avantatges de la Carta –potser el més important– és que no es tracta només d'una norma que es promulga i prou. Té uns mecanismes d'avaluació de compliment periòdics i independents: l'Estat ha d'elaborar uns informes detallats de com s'aplica cada paràgraf de cada article i hi ha un Comitè d'Experts que l'avalua i el confronta amb els informes d'entitats cíviques lligades a la promoció de les llengües en qüestió, per tal de tenir una visió contrastada a banda de l'oficialment declarada.

 

En el segon i darrer informe d'aplicació, publicat fa poc, les conclusions del Comitè d'Experts, assumides pel Comitè de Ministres del Consell d'Europa, donaven tot el suport a una sèrie de reclamacions i mesures transcendentals per a assolir un mínim de normalitat lingüística en aquest Estat que es proclama oficialment plurilingüe. Un plurilingüisme retòric que, sense controls extern, pot prescindir d'aplicar quan vol. Entre les mesures que, per a complir la Carta, el Comitè d'Experts i el Comitè de Ministres reclamen al Regne d'Espanya hi ha demandes crucials, que sovint se'ns regategen i se'ns impugnen. Enumerem-ne uns quants i veurem que no són, ni de bon tros, minúcies negligibles. Per exemple, el personal de totes les administracions a les comunitats autònomes amb una llengua emparada per la Carta n'ha de tenir un coneixement pràctic suficient. Una altra: l'Estat ha d'assegurar “la presència de totes [aquestes] llengües “en els serveis públics estatals”. Una tercera: es requereix a l'Estat i l'administració aragonesa que adopten “un marc jurídic específic per a protegir i promoure les llengües aragonesa i catalana a Aragó”. I cal dir que, en les conclusions, s'arriba a denunciar sense embuts l'arrogància en l'incompliment del respecte a les llengües per part de la cúpula del poder judicial espanyol, que és qui més hauria de garantir-lo: “el Comitè d'Experts ha transmès el contingut de la Recomanació al Consell General del Poder Judicial, però aquest òrgan [...] no sembla que tinga gens d'interès a vetlar per l'aplicació d'aquesta recomanació”.

 

De tot plegat, se n'ha parlat massa poc i ha tingut una presència escassa i efímera en els mitjans de comunicació i el debat públic. Potser perquè desmunta el discurs apocalíptic de persecució de l'espanyol i d'imposició del català que dia a dia llança la Brunete mediàtica. Per això, hem de fer valdre que els organismes que segueixen el compliment de la legalitat subscrita pel Regne d'Espanya ens avalen en els punts fonamentals de la política lingüística. Així, en aquest segon informe hi ha, com hem dit, un suport claríssim a la immersió lingüística al País Valencià, amb un reconeixement que els programes d'ensenyament en valencià són els únics que asseguren el domini de la llengua pròpia exigit per la Carta, com també hi ha la demanda de més televisió en valencià a la Generalitat Valenciana. I, sobretot, s'hi repeteix un retret constant a aquesta: la falta d'impuls normalitzador, l'incompliment i la manca de compromís i de transparència informativa. Però això demana un altre article específic, que publicarem punt per punt amb el permís d'El Punt.

 

 

Francesc Esteve

 

============================================================================================================
 
7)
 

Jornada del Processament del Català

Organitzada amb l'objectiu de donar a conèixer els diversos grups de  de recerca sobre el processament del llenguatge natural i de la parla i afavorir la col·laboració entre ells, tindrà lloc el 26 de març al Palau Robert de Barcelona. La Jornada té el suport de la Secretaria de Política Lingüística.

El 20  de febrer acaba el termini per al lliurament de propostes de presentacions, demostracions i pòsters.

Per a més informació i inscripcions:
http://sites.google.com/site/jornadacatala/

============================================================================================================
 
8)
 
Un gran futur
 
Publicat en el diari digital Indirecte.cat dimarts 10 de febrer del 2009
 
http://in.directe.cat/plataforma-llengua/bloc/un-gran-futur
 
Saber transformar la teoria en una bona pràctica és un repte. A la Plataforma per la Llengua no només en som conscients sinó que a més a més és un repte que volem assolir en tot allò que fem. Amb aquesta voluntat hem preparat dues exposicions que presenten de manera molt gràfica la llengua catalana com a eina de cohesió: “Obre't en català!” i “El català? És chévere!”. Amb aquestes exposicions es vol implicar tant als catalans com als nouvinguts per fomentar la llengua catalana com a eina de cohesió social.

La immigració no és pas un fenomen nou al nostre país, sinó tot el contrari: és un tret que ens defineix com a poble i que és recurrent al llarg dels segles. La llengua catalana ha tingut la funció de cohesionar la diversitat d'orígens. Per això és tan important avui dia, en què formem part d'una societat més heterogènia i diversa que mai, que continuem fent que la llengua catalana sigui la llengua comuna, de cohesió i d'inclusió.

Totes dues exposicions són una metàfora sobre el que cal que fem com a país: cal donar les eines necessàries perquè les persones que s'estableixen a casa nostra puguin aprendre el català, però, alhora, cal que els qui ja el parlem els facilitem les coses i no els amaguem la llengua. De fet la pertinença a la societat catalana, en el marc del respecte a totes les identitats, té més a veure amb la voluntat que no pas amb els orígens. És per això que la llengua catalana, com a llengua d'adopció, és una eina ideal per evitar la discriminació, perquè dilueix el concepte d'immigrant i contribueix a la inclusió social. Cal, però, que els catalanoparlants ens comportem amb normalitat i parlem en català amb tothom. Fent-ho farem saber al nostre interlocutor, vingui d'on vingui, que el considerem com un dels nostres.

El nostre objectiu és que aquestes exposicions tinguin la màxima difusió possible, que recorrin tot el país i tot el nostre àmbit lingüístic. De moment començaran a rodar per la ciutat de Barcelona, a la biblioteca Can Fabra. Cal que tothom prengui consciència de la importància de la llengua en el procés per cohesionar la societat. Si ho fem i ho posem en pràctica estarem contribuint a assegurar un gran futur per la nostra llengua.

Daniel Mundet
Plataforma per la Llengua
 
============================================================================================================
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta
Si voleu posar-vos en contacte amb l'administrador d'InfoMigjorn, escriviu a l'adreça InfoMigjorn@telefonica.net
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)
 
============================================================================================================