Joan Solà - «Tornem d'aquí cinc minuts»
«Tornem d'aquí cinc minuts»
Tots els locutors de ràdio i TV s'anguniegen quan han de concedir un espai a la publicitat: tenen encara tantes coses a dir, tantes fotos a exhibir, i sobretot tanta competència en altres canals, que s'afanyen a avançar-nos les interessants novetats que encara ens esperen si ens mantenim fidels a la sintonia o al canal on som, a part, naturalment, d'anar un momentet al lavabo, que això ja se suposa que ens ho permeten. I, doncs, el locutor ens diu: «Tornem d'aquí cinc minuts, no es moguin». No són mai cinc minuts, o són cinc minuts molt repetitius, però això ja forma part del joc.
No és ben bé el mateix, no cal pas que els ho juri, el que ens diu l'empipadora veu anònima de la companyia ix (d'aigua, gas, llum o etc.), que al cap de deu, quinze minuts encara ens etziba la cantarella: «Les nostres línies estan ocupades. Us atendrem {tot d'una / així que puguem / immediatament / ara mateix}»; i tu, esclar, vés pagant la tarifa. I el defensor del poble (!!), ben arrepapat a les seves butaques.
Però sí que és el mateix, o prou semblant, el que trobem en ascensors de metros perquè els claustròfobs no es posin nerviosos i no comencin a tocar botons: «L'ascensor arribarà {tot seguit / tot d'una / d'aquí no res} al pis inferior i s'obriran les portes». I també la notícia de premsa de fa pocs dies: «Catalunya només té una planta dessalinitzadora. D'aquí quatre mesos entrarà en servei la gran planta que s'està construint al Prat de Llobregat». O aquesta altra, menys periodística però trista: «A la pobra dona li han dit que ha de deixar el pis d'aquí vuit dies». O el que ens diu l'amic: «No et preocupis, que et tornaré els diners d'aquí un mes com a molt».
Només que la majoria de vegades, sobretot en els mitjans de comunicació i en les empreses, el que sentim és en cinc minuts, en uns moments, etc. Fa pena d'haver-ho de sentir cada dia, per exemple, a l'«Hora Q» de TV3 i en tants i tants altres mitjans, i demanaria des d'aquí que es corregís. Perquè la construcció amb en no és acceptada, és un forasterisme. I, en canvi, d'aquí cinc minuts, d'aquí no res és precisament molt nostra, molt genuïna, com vam dir fa uns mesos. Aleshores dèiem també que avui hi ha la seguretat que aquesta expressió és millor sense afegir-hi la a (d'aquí a), però veig que a penes n'ha fet cas ningú: és una llàstima que els assessors excloguin o «esmenin» (!) amb el mateix raser casos de flagrant forasterisme i casos de construccions molt nostres, que precisament hem d'escampar i protegir.
No és que tot en sigui impropi (com ho és, també i retambé!, valga'ns Déu val!, el de Pis en lloguer, per Pis de lloguer o per llogar), no. Quan volem dir 'durant x temps' sí que és correcte: «El metge li ha dit que no surti de casa en vuit dies» vol dir durant vuit dies; però direm «El metge li ha dit que d'aquí vuit dies ja pot sortir a caminar», que si no se li encarcararan les cames, i després de les cames l'esquena, i després se li girarà el cap, ja ho veurà.
Jornades sobre "Incerta glòria. La memòria històrica i les veritats de la novel·la"
Tallers per
El passat 19 de desembre de 2008 es
va realitzar el primer taller al Nord de Catalunya. Va ser en forma d'un Taller d'Educació per
No vam descobrir cap gran diferència, en comparació al Sud, quant als usos lingüístics dels adolescents, llurs actituds envers la llengua i les traves que al·leguen. Així que arriben a la secundària, els nois i noies prenen aclaparadorament l'hàbit d'abandonar el català en sortir de l'aula (com en molts IES de les àrees metropolitanes del Sud). Com a trets distintius cal dir que quasi tots els alumnes que hi van assistir són francòfons amb les famílies. Segurament això els reforça a l'hora de fer al·legacions per no usar el català com ara el veure'l com una llengua poc útil i, molt interessant, el desconèixer un argot juvenil per a poder parlar de temes d'adolescents (sexe, sentiments, oci nocturn...).
Amb tot, la realització del taller
va ser una magnífica avinentesa per a entrar en contacte amb l'equip directiu de
Com que
Carles Palau
Publicat en el diari digital Directe.cat dijous 22 de gener del 2009
Jordi Pujol i Quim Monzó coincideixen a
denunciar l'empobriment de la llengua
L'expresident Jordi Pujol i l'escriptor Quim Monzó han denunciat l'empobriment de la cultura i la llengua del país, en un esmorzar de premsa organitzat pel Centre d'Estudis Jordi Pujol per analitzar l'estat de la cultura catalana. Tots dos han estat molt crítics amb la situació, sobretot Quim Monzó, que ha afirmat que 'el país s'enfonsa' i el català s''està convertint en un dialecte del castellà', amb el suport dels mitjans de comunicació, als que ha acusat d'expressar-se en un català 'que fa feredat'. L'expresident també ha criticat el panorama actual i la indiferència dels mitjans de comunicació cap a la cultura del país, però s'ha mostrat més esperançat en canviar les coses.
Envoltats d'una vintena de periodistes,
l'expresident Pujol i l'articulista Quim Monzó han parlat aquest dijous
obertament de l'estat de la cultura catalana i de la llengua, el seu tret més
característic. Tots dos han dibuixat un panorama força desolador per al català,
però l'expresident s'ha mostrat més esperançat en capgirar la situació pels
'actius' que té el país, referint-se a un article que va escriure el setembre
passat, titula 'Perplexitat? Sí, però amb molts actius'.
En canvi, Quim
Monzó ha estat molt més catastròfic, amb afirmacions com ara el 'país s'enfonsa'
o 'el català s'està convertint en un dialecte del castellà'. La culpa de tot
plegat ve de diferents pols, a parer de Monzó, que ha criticat la manera
d'educar massa tova del moviment pedagògic iniciat per Rosa Sensat, la mínima
presència de títols en català a les llibreries i ha negat la 'immersió
lingüística', que segons l'escriptor és una 'falsedat'.
Però bona part de
la culpa d'aquest empobriment se l'han endut els mitjans de comunicació, als que
tots dos acusen de maltractar la llengua. Per Monzó, és intolerable que els
pronoms febles hagin desaparegut del llenguatge, en una clara assimilació del
català amb el castellà. Però tots dos també han admès que les habilitats
lingüístiques s'estan perdent tant en català com en castellà. Monzó, de crítica
més aferrissada, ha deixat anar que 'les edicions digitals fan
vomitar'.
Tot i i això, i discrepar amb Monzó sobre els nuls efectes de
la immersió lingüística, una escomesa que va iniciar el govern de Pujol,
l'expresident ha defensat que cal 'aixecar la moral de la gent perquè també hi
ha coses que es fan bé'. Això sí, ha lamentat que 'els mitjans de Barcelona no
hagin contribuït al desenvolupament de la cultura catalana', alguns per mirar
massa cap a Madrid, segons ha afegit.
Sobre els esdeveniments de més
actualitat, com ara el Consell Nacional de
La Universitat d'Alacant i l'editorial Bromera llancen un nou material
didàctic per a preparar els nous nivells de la JQCV
'Va de bo!' és el títol amb què Bromera enceta una nova línia editorial
amb materials i recursos per a preparar les diferents proves de nivell de la
Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià.
A mitjan gener estarà
disponible a les llibreries el volum per al nivell Mitjà, elaborat amb la
col·laboració de la Universitat d'Alacant, adequat a les noves proves de la
Junta i adaptat al Marc Europeu Comú de Referència.
'Va de bo!' vol
normalitzar l'ensenyament d'una llengua en ús amb una perspectiva lúdica
d'aprenentatge i amb una oferta completa i innovadora: un llibre de l'alumne, un
quadern d'activitats i un CD amb recursos sonors i els solucionaris del llibre i
del quadern, amb l'objectiu de proporcionar als estudiants una eina dissenyada
tant per a
l'autoaprenentatge com per als cursos preparatoris de les proves
de la Junta Qualificadora.
Una vegada més, et presentem una nova línia
editorial amb el desig de comptar amb la teua confiança en Bromera, una
editorial valenciana amb més de vint anys d'experiència en el món
editorial.
Més informació en:
Publicat en el número 523 del setmanari El Punt (edició del País Valencià) (del 8 al 14 de febrer del 2009)
Llengua i drets
a
Malgrat el nom, paga la pena que li prestem l'atenció que es mereix i que en traguem tot el profit que puguem. És cert que “Carta europea de les llengües regionals o minoritàries” no invita a concedir-li gran eficàcia normalitzadora ni indueix a creure que puga ser-nos d'una mínima utilitat. El nom “Carta” no encén les expectatives de vigor normatiu que atribuiríem a un text anomenat “tractat”, “convenció” o “directriu”. I, per acabar-ho d'adobar, l'anticlímax està assegurat amb el rètol de “les llengües regionals o minoritàries”. Sembla, per tant, que la cosa va per a llengües en un estadi bastant més precari i no pas per al català.
Però no és així, ni de bon tros.
Com a convenció internacional signada per Espanya,
En el segon i darrer informe d'aplicació, publicat fa poc, les
conclusions del Comitè d'Experts, assumides pel Comitè de Ministres del Consell
d'Europa, donaven tot el suport a una sèrie de reclamacions i mesures
transcendentals per a assolir un mínim de normalitat lingüística en aquest Estat
que es proclama oficialment plurilingüe. Un plurilingüisme retòric que, sense
controls extern, pot prescindir d'aplicar quan vol. Entre les mesures que, per a
complir
De tot plegat, se n'ha parlat massa poc i ha tingut una presència
escassa i efímera en els mitjans de comunicació i el debat públic. Potser perquè
desmunta el discurs apocalíptic de persecució de l'espanyol i d'imposició del
català que dia a dia llança
Francesc
Esteve
El 20 de febrer acaba el termini per al lliurament de propostes de presentacions, demostracions i pòsters.
Per a més informació i inscripcions:
http://sites.google.com/site/jornadacatala/