InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [8.500 membres]
 
Butlletí número 82 (dimarts 17/02/2009) - Informació triada per Eugeni S. Reig
 
1) Joan Solà - Lluita d'alfabets
 
2) Incorporacions a la web de Joan F. Mira
 
3) Joaquim Torrent - TV3, espanyolització creixent
 
4) Presentació del llibre de Simone Weil, Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella
 
5) Eivissa tindrà un Pla Pilot de Normalització Lingüística / El Parlament aprova per unanimitat que es faci un Pla Pilot de Normalització Lingüística a l'illa d'Eivissa
 
6) El Congrés demana al Govern espanyol agilitar la reciprocitat de TV3 i Canal 9 / Esquerra aconsegueix que el Govern espanyol impulsi la reciprocitat TV3-Canal 9 / La Generalitat Valenciana critica la moció per a la reciprocitat de TV3 i Canal 9 perquè equipara valencià i llengua catalana
 
7) Sico Fons - Països Andorrans
 
8) Entrivista a Martí Gasull: 'Ha de quedar clar que adoptar una llengua no vol dir renunciar a res'
 
========================================================================================
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)
========================================================================================
 
1)

 
Joan Solà - Lluita d'alfabets
 
Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI dissabte 7 de febrer del 2009
 

Lluita d'alfabets

 

Els he resumit diverses vegades conferències fetes a l'IEC de tema relacionat amb aquesta columna. Ho faig quan ho crec d'interès i per defugir el viarany fàcil de parlar de qüestions massa petites. La darrera, de fa uns quants dies, va ser de Zorica Tomic, de la universitat de Belgrad, i es titulava «Llengua, alfabet i identitat cultural: el cas serbi». La resumeixo.

La fase final de l'alfabetització de l'era grecollatina ens va deixar els dos alfabets llatí i ciríl.lic. Rostislav, governant de Moràvia (846-870), havia demanat a l'emperador bizantí Miquel III que els enviés missioners que parlessin eslau. Com que una major unitat dins la comunitat eslava també afavoria els seus interessos d'expansió de la influència bizantina, l'emperador els va enviar Constantí (esdevingut Ciril de nom religiós) i Metodi (863). Els missioners, prenent com a base l'alfabet grec, van crear el primer alfabet eslau (que els eslavistes del segle XIX van anomenar escriptura glagolítica) i van poder traduir fragments de les sagrades escriptures. No era la llengua col.loquial, sinó l'eslau antic o «eslau de la vella Església», que es venia a sumar a les «llengües santes», el grec, l'hebreu i el llatí. Al segle X els deixebles de Ciril i Metodi van fer el segon alfabet eslau, que avui en diem ciríl.lic, el qual es va imposar. El cisma de l'any 1054 va crear dos corrents de cultura eslava, l'ortodox a l'est i el llatí a l'oest, amb les corresponents variants del ciríl.lic, la sèrbia i la bosniana. L'oriental, vehicle de la literatura sèrbia, es va reemplaçar al segle XVIII per l'eslau rus (la manera russa d'escriure l'eslau antic), que era una barreja de l'antic eslau i de l'eslau col.loquial. Dues noves reformes al segle XIX van acostar el serbi a l'ideal d'«escriu com parles», «una de les ortografies més perfectes del món», diu Tomic.

A l'època del comunisme va prendre força l'acceptació de l'alfabet llatí, com a mitjà per reforçar la unitat estatal amb els territoris occidentals del serbocroat, concretament amb Croàcia. A les darreries del segle XX l'equiparació legal i pràctica dels dos alfabets era un fet, però encara és més important que «moltes persones que avui viuen a Sèrbia gairebé no noten diferències entre usar l'alfabet ciríl.lic i el llatí» (deu ser com el que passa avui entre els nostres joves amb l'ús del castellà i el català). D'una banda, les guerres que van desfer l'antiga Iugoslàvia han conduït a identificar el ciríl.lic amb la ideologia perversa dels dirigents de Sèrbia; i d'altra banda, la pressió del comerç i la globalització (la necessitat de sortir al món exterior) han reforçat cada cop més l'ús de l'alfabet llatí. Els ciutadans de Sèrbia identifiquen cada cop més l'alfabet i la cultura tradicionals-oficials-«nacionals» amb el repugnant «nacionalisme» agressiu, i això fa que «la part més important de l'herència cultural intangible sèrbia» vagi esdevenint un gueto. (¿Com el que ens passa aquí, per motius mig oposats?)

 

Joan Solà
 
NOTA.- El text d'aquest article és l'original que Joan Solà ha enviat al diari AVUI i que ha tingut l'amabiliat d'enviar també a la llista InfoMigjorn, per tant podria haver-hi alguna petita diferència entre aquest text i el publicat en el diari.
 
============================================================================================================
 
2)
 
Incorporacions a la web de Joan F. Mira
 
La web sobre Joan F. Mira ha incorporat material sobre els seus dos darrers llibres publicats: el recull d'assajos En un món fet de nacions (Palma: Lleonard Muntaner, 2008) i la novel·la El professor d'història (Barcelona: Proa, 2008), que tanca la trilogia sobre València iniciada amb Els treballs perduts el 1989 i continuada amb Purgatori el 2003.

En un món fet de nacions (i altres textos i papers)
http://www.joanfmira.info/general/calaix.php?id=313

El professor d'història (capítol 1)
http://www.joanfmira.info/general/calaix.php?id=314

Sobre El professor d'història (entrevistes, crítiques, vídeos...)
http://www.joanfmira.info/general/sobre.php?vinc=PH
 

============================================================================================================
 
 
3)
 
TV3, espanyolització creixent
 
 
Dia de Nadal, Telenotícies Migdia de TV3, se'ns ofereixen unes imatges de la felicitació papal amb motiu d'aquesta data. Una veu en "off" ens informa que el Papa utilitza seixanta llengües per fer-la, sense anomenar-ne cap. Com sabem, ell no fa servir usualment la nostra llengua per desitjar bon Nadal, i, com que no s'esmenta que l'hagi utilitzada, és de suposar que ha continuat amb la mateixa tònica habitual. Així, el silenci al voltant d'aquest greuge vers els catalanoparlants no fa més que institucionalitzar-lo i legitimar-lo, ja que per TV3 no és motiu de cap comentari. Tot seguit, un tall de veu del propi Papa ens permet sentir la felicitació únicament en castellà, tal com, posem per cas, deu fer Telemadrid, amb la qual cosa es dóna per fet que els teleespectadors catalanoparlants no tenen cap singularitat en relació als d'altres lloc de l'Estat i que, igual que aquests, s'identifiquen emocionalment amb la "llengua comuna" -una llengua, dit de passada, gens comuna per als qui sintonitzen TV3 des de Perpinyà-, la qual, segons es veu, és la que ens pertoca quan el Vaticà s'adreça a nosaltres, i no pas la que parlem en la intimitat. En fi, com diuen al País Valencià, si en vols més para el cabàs.
 
A banda d'aquest fet puntual, que, malgrat una primera aparença no té res d'anecdòtic, la despersonalització i l'espanyolització de TV3 semblen no tenir aturador, des de l'ús d'una fonètica i un lèxic infectes a la manca de referents nacionals, tot passant per la subordinació al provincià i patètic cercle de "famosos" hispànics i per la reiteració del mot "Espanya" o "espanyols· amb el menor pretext, o fins i tot per la ridiculització descarada de tot allò que fa olor de "massa català", fins al punt que hi ha moments en què no saps si estàs veient l'abans citada Telemadrid o Tele-5 traduïdes al català, i de vegades ni això. Amb el nomenament de Mònica Terribas com a directora de TV3 semblava que hi podia haver algun canvi, però transcorregut un temps prudencial el desencís, malauradament, és total. Cada dia que passa anem més de mal borràs i la descatalanització avança a un ritme galopant, fins al punt que un nombre creixent de teleespectadors està deixant de considerar TV3 com "la nostra". A la vista d´aquest panorama potser ha arribat el moment de demanar responsabilitats, abans que no sigui massa tard. ¿Qui s'atrevirà a posar el cascavell al gat?...
 
Joaquim Torrent
 
============================================================================================================
 
4)
 

Presentació del llibre de Simone Weil, Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella

 
El pròxim dimecres dia 18 de febrer el CEIC Alfons el Vell ha organitzat a Gandia la presentació del llibre de Simone Weil, Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella. L'acte se celebrarà a les 20.00 hores en la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós, al passeig de les Germanies, 13. Hi participaran el pare Enric Ferrer Solivares, en representació del CEIC Alfons el Vell, i la professora Emilia Bea, traductora i prologuista del llibre.
 
El centenari del naixement de la pensadora jueua francesa, Simone Weil (1909-1943), ha despertat l'interés del públic i dels mitjans de comunicació, que han acollit amb molt d'interés l'edició del llibre Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella. Al nostre blog http://rentllibres.wordpress.com podreu accedir a les recensions i articles sobre l'obra i comprovareu la bona acollida que ha tingut la col·lecció de literatura religiosa en valencià en el panorama assagístic del nostre domini lingüístic.
 
 
Col·lecció Rent
Editorial Denes
 
===========================================================================================================
 
5)

 

Eivissa tindrà un Pla Pilot de Normalització Lingüística

 

El Parlament de les Illes aprova la proposta per unanimitat
 
Publicat en el diari digital Directe.cat divendres 13 de febrer del 2009
 

http://www.directe.cat/article/eivissa-tindra-un-pla-pilot-de-normalitzacio-linguistica-12370

 

Tots els Grups Parlamentaris del Parlament de les Illes Balears han donat suport a la proposició no de llei presentada per Esperança Marí, diputada d'Eivissa pel Canvi (ERC), que ha defensat la iniciativa perquè es faci un pla pilot de normalització lingüística a l'illa d'Eivissa. La diputada alerta que l'ús de la llengua a les Illes és molt desigual i que Eivissa és 'una àrea especialment delicada' en aquest aspecte perquè a la situació 'precària' de la llengua s'hi ha afegit l'arribada 'molt important' de població immigrada.

 

Per tal de poder pal·liar les deficiències en matèria de normalització lingüística, la diputada eivissenca proposarà al Parlament de les Illes Balears 'la realització d'un pla pilot de normalització lingüística a l'illa d'Eivissa, al qual s'hi hauran de destinar els recursos necessaris, per part de la Direcció General de Política Lingüística, en coordinació amb tots els sectors implicats (institucions, sectors empresarials, sindicats, associacions, etc) a l'Illa'. Segons Marí, 'el pla pilot ha de servir per reequilibrar la situació sociolingüística i per donar un impuls al procés de normalització del català a l'illa d'Eivissa'.


La diputada ha explicat que 'la situació sociolingüística a les Illes Balears és extraordinàriament complexa, i hi tenim des de zones on la llengua es troba pràcticament en una situació de ple ús –hauríem de destacar Menorca i algunes àrees de Mallorca- fins a àrees on la llengua catalana s'hi troba en una situació molt precària'.

 

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

El Parlament aprova per unanimitat que es faci un Pla Pilot de Normalització Lingüística a l'illa d'Eivissa

Publicat a la web d'Esquerra Republicana de Catalunya divendres 13 de febrer del 2009

Tots els Grups Parlamentaris han donat suport aquesta tarda a la proposició no de llei presentada en comissió per Esperança Marí, diputada d'Eivissa pel Canvi membre d'Esquerra Republicana, que ha defensat la iniciativa perquè es faci un pla pilot de normalització lingüística a l'illa d'Eivissa.

Segons la diputada eivissenca, “la situació sociolingüística a les Illes Balears és extraordinàriament complexa, i hi tenim des de zones on la llengua es troba pràcticament en una situació de ple ús –hauríem de destacar Menorca i algunes àrees de Mallorca- fins a àrees on la llengua catalana s'hi troba en una situació molt precària”. Segons Esperança Marí, “Eivissa és una àrea especialment delicada en aquesta qüestió, perquè ha rebut un contingent de població immigrada molt important, en un context en què la situació de la llengua era molt precària”. A fi i efecte de poder pal·liar les deficiències en matèria de normalització lingüística, la diputada eivissenca proposarà al Parlament de les Illes Balears “la realització d'un pla pilot de normalització lingüística a l'illa d'Eivissa, al qual s'hi hauran de destinar els recursos necessaris, per part de la Direcció General de Política Lingüística, en coordinació amb tots els sectors implicats (institucions, sectors empresarials, sindicats, associacions, etc) a l'Illa”. Segons Marí, “el pla pilot ha de servir per reequilibrar la situació sociolingüística i per donar un impuls al procés de normalització del català a l'illa d'Eivissa”.

============================================================================================================
 
6)
 

Esquerra aconsegueix que el Govern espanyol impulsi la reciprocitat TV3-Canal 9

 
Publicat en la web d'Esquerra Republicana de Catalunya dijous 12 de febrer del 2009
 

El portaveu d'Esquerra al Congrés, Joan Ridao, ha celebrat el suport de la majoria de formacions del Congrés, excepte el PP, a la moció presentada per Esquerra que insta el govern espanyol a impulsar la reciprocitat d'emissions entre TV3 i Canal 9. Ridao ha considerat que aquest és ‘un acord històric, que va més enllà de compromisos retòrics i verbals' i ha apuntat que és moment ‘d'aparcar les polèmiques'. En aquest sentit, el dirigent independentista ha subratllat que 'rectificar és de savis', en referència a les paraules del ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, que va rentar-se les mans sobre aquest assumpte durant la interpel·lació feta el mes de desembre.

La moció presentada per Esquerra defensa ‘aprovar les mesures i promoure els acords tècnics i legals necessaris per fer efectiva l'emissió de Televisió de Catalunya al País Valencià i de la Televisió Valenciana a Catalunya', arreglat amb el principi de reciprocitat, abans d'acabar l'any 2009. L'acord també inclou que s'incorpori al projecte de llei de l'audiovisual dels espais de comunicació que facilitin la reciprocitat d'emissió entre territoris que comparteixen el mateix sistema lingüístic, en base al compromís assumit pel Govern amb la ratificació de la Carta Europea de les Llengües Minoritàries o Regionals.

El portaveu d'Esquerra al Congrés ha destacat que el govern espanyol ha assumit, a través de la moció, la responsabilitat per assignar les freqüències dels canals de TDT. Segons el portaveu independentista 'no era lògic que al segle XXI es posessin traves a la lliure comunicació'. A més, Ridao ha afegit que és 'sorprenent que en ple segle XXI es pugui veure la CNN i no la veïna TV3' i ha tancat la seva intervenció lloant la tasca duta a terme per Acció Cultural del País Valencià, que ha fet possible la recepció de TV3 durant més de dues dècades.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

 

El Congrés demana al Govern espanyol agilitar la reciprocitat de TV3 i Canal 9

 

Publicat en el diari digital Directe.cat divendres 13 de febrer del 2009

 

http://www.directe.cat/article/el-congres-demana-al-govern-espanyol-agilitar-la-reciprocitat-de-tv3-i-canal-9-12357 

 

El Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous una moció presentada per ERC, amb una esmena pactada amb el PSOE, en què s'insta el govern espanyol a normalitzar l'emissió de TV3 al País Valencià i la reciprocitat de Canal 9 a Catalunya abans d'acabar l'any. La moció reclama que s'adoptin mesures i que es promoguin els acords tècnics i legals necessaris per fer efectiva l'emissió de TV3 al País Valencià i de Canal 9 a Catalunya d'acord amb el principi de reciprocitat abans de finalitzar l'any. El portaveu d'Esquerra al Congrés, Joan Ridao, ha qualificat l'acord d''històric' i ha dit que va més enllà de compromisos 'retòrics' i 'verbals'. El PP i una part del grup Mixt hi han votat en contra.

El portaveu d'ERC al Congrés, Joan Ridao, ha celebrat l'aprovació de l'acord i ha dit que era moment d''aparcar' les polèmiques. En aquest sentit, Ridao ha subratllat que 'rectificar és de savis' en referència a les paraules del ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, que fa unes setmanes deia que el tema 'no era de la seva incumbència'.

Ridao ha destacat que el govern espanyol ha assumit, a través de la moció, la responsabilitat per assignar les freqüències dels canals de TDT. Segons el portaveu d'Esquerra 'no era lògic' que al segle XXI es posin traves a la lliure comunicació. Ridao ha afegit que és 'sorprenent' que, per exemple, a Gandia es pugui veure la CNN i no la 'veïna' TV3. També ha lloat la tasca duta a terme per Acció Cultural que ha fet possible la recepció de TV3 al País Valencià.

La moció inclou un segon punt en què es demana que s'avaluï la incorporació en el projecte de Llei de l'audiovisual d'espais de comunicació que facilitin la reciprocitat d'emissions entre aquells territoris que comparteixen un mateix sistema lingüístic d'acord amb el compromís assumit pel govern espanyol amb la ratificació de la Carta Europea de les llengües minoritàries o regionals.

Ferran Bono (PSOE) ha dit que és 'absurd' que avui en dia no es puguin veure les televisions públiques i veïnes i ha destacat que hauria de ser de 'sentit comú'. En la seva intervenció, Bono també ha aprofitat per posar de manifest que la pluralitat 'brilla per la seva absència' a la ràdio i televisió pública valenciana.

Montserrat Surroca (CiU) ha recordat que aquesta mateixa setmana el Senat ha aprovat una moció similar a proposta del grup convergent. Surroca ha posat èmfasi en el fet que es tracta d'un pas endavant per tancar el problema de les emissions de forma definitiva.

En la seva intervenció, Marta Torrado (PP) ha subratllat que es tractava d'un dia 'històric' però al mateix temps 'dolent' per als valencians. Torrado ha recordat que l'octubre del 2007 el ministeri d'Indústria va preparar un reial decret per habilitar la reciprocitat entre les comunitats limítrofes que garantia al País Valencià poder disposar d'un tercer múltiplex. La representant del PP ha lamentat que el decret està paralitzat i que el govern espanyol n'és l'únic responsable. Torrada ha exigit 'igualtat de condicions' i ha reivindicat al govern espanyol que cedeixi el tercer múltiplex.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

La Generalitat Valenciana critica la moció per a la reciprocitat de TV3 i Canal 9 perquè equipara valencià i llengua catalana

Publicat en Avui.cat dissabte 14 de febrer del 2009
 
http://www.avui.cat/article/mon_politica/53798/govern/valencia/soposa/la/reciprocitat/tv/canal/si/equipara/valencia/catala.html

El vicepresident primer del consell executiu de la Generalitat Valenciana, Vicente Rambla, ha rebutjat la moció aprovada ahir al Congrés dels Diputats en què es demana que es faciliti el fet que TV3 i Canal 9 puguin veure's recíprocament al País Valencià i Catalunya perquè comparteixen "un mateix sistema lingüístic".

Rambla ha lamentat en una roda de premsa l'aprovació d'aquesta moció d'ERC, amb el suport del PSOE, i ha volgut "deixar clar que és inadmissible que els socialistes considerin la Comunitat Valenciana i Catalunya un lloc en el qual es comparteix la mateixa llengua".

"El nostre Estatut d'Autonomia estableix que el valencià és la llengua del nostre poble, forma part dels nostres sentiments i de les nostres senyes d'identitat, i de cap manera tolerarem l'homologació amb la llengua catalana", ha manifestat.

En aquest sentit, ha lamentat que els socialistes no tinguessin "cap objecció a aliar-se amb ERC, en un atac frontal" a l'Estatut valencià i ha preguntat al secretari general del PSPV-PSOE, Jorge Alarte, si dóna suport a la posició del seu partit i què pensa fer "sobre la votació dels seus companys al Congrés".

Les reaccions a les mocions aprovades entre dimecres i ahir al Senat i al Congrés se succeeixen aquest divendres. Acció Cultural del País Valencià (ACPV), propietària de part dels repetidors del TV3, ha anunciat que celebra que "les dues cambres del Parlament estatal s'hagin posicionat clarament a favor de la continuïtat de les emissions dels quatre canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (TV3, Canal 33, 3/24 i 300) al País Valencià".

L'entitat presidida per Eliseu Climent destaca que la moció s'acosta a la línia defensada per l'entitat de reconèixer que la competència sobre els canals de TDT correspon a l'Estat i no a la Generalitat Valenciana. Tanmateix, Acció Cultural adverteix que cap de les dues mocions "no tenen cap efecte jurídic ni valor vinculant per al govern espanyol", de manera que reclama el pronunciament de l'executiu de Zapatero.

Acció Cultural també vol veure "mesures concretes i efectives que no depenguin de l'aprovació del govern valencià" i proposa que continuï la mobilització social. De fet, l'entitat està sondejant els seus socis i altres entitats per promoure a les Corts espanyoles una iniciativa legislativa popular per convertir en llei el dret d'una televisió a emetre en tot el territori on es parli la llengua utilitzada per la cadena.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

 

 

============================================================================================================
 
7)

                 

Sico Fons - Països Andorrans

 

PAÏSOS ANDORRANS
 
Pareix que, per a molts valencians, allò més inadmissible i indignant de la reconeixença de la unitat de la llengua comuna que compartim amb catalans i balears és la pèrdua del nostre gentilici valencià.
 
Pareix que, per a molts valencians (sí, aquells mateixos valencians que només se'n recorden de la seua estimada llengua el dia de Sant Josep i en algun partidet del València CF) és totalment inacceptable anomenar a la seua llengua català.
 
Per a ells, nosaltres els valencians parlem un idioma que ve del llatí, sí; bonament emparentat amb el castellà, sí; però mai, mai de la vida relacionat de cap manera –però de cap, eh!– amb el català. "No mos fareu mai catalans!" criden imbuïts de transcendència i seriosa dignitat blavers i espanyolistes (valga la redundància).
 
Però potser el problema que tenen ells és purament fisiològic o mental i pateixen una mena d'al·lèrgia psicosomàtica que se'ls manifesta amb especial virulència en escoltar la terrorífica paraula "català". Tal volta si aconseguírem una nova denominació per a l'idioma que compartim amb catalans i balears (i rossellonesos, i ponentins, i algueresos...), podríem guarir-los del seu mal.
 
Tal vegada aquest és el gran problema que entrebanca la unitat de la nostra nació: aconseguir un nom unitari que satisfaça certes persones quimeroses i amb evidents deficiències d'identitat i autodefinició. Una vegada desfasada l'anacrònica i vuitcentista denominació de llemosí (per evidents motius etimològics i històrics), caldria cercar-ne una altra que no ofenga ningú. I si el català és, tot i ser el mot adequat, lògic, històricament correcte i reconegut per tota la comunitat lingüística internacional, no pot ser paït per certes persones, hauríem de trobar-ne un altre més, diguem-ne, innocu i políticament correcte.
 
Així doncs, pregunte jo, quin és l'únic país del món (més o menys independent) reconegut per tots i amb el català com a idioma oficial? Sí, ho heu endevinat: el Principat d'Andorra. I vet aquí la meua proposta: nosaltres, catalans, valencians, balears, rossellonesos, etc. parlem l'andorrà, i hem de cridar tots junts i a una veu... VISQUEN ELS PAÏSOS ANDORRANS!! Visquen, visquen, visquen...
 
Sico Fons
                       
===========================================================================================================
 
8)
 
Entrivista publicada en el periòdic digital directe.cat dimecres 29 d'octubre del 2008
http://www.directe.cat/entrevista/adoptar-una-llengua-no-vol-dir-renunciar-a-res

'Ha de quedar clar que adoptar una llengua no vol dir renunciar a res'


Martí Gasull és un dels portaveus de la Plataforma per la Llengua. L'entitat treballa per promoure la llengua catalana com a eina de cohesió social. I ho fan als diferents territoris de parla catalana i des d'una perspectiva transversal en l'àmbit socioeconòmic i audiovisual, en l'acollida lingüística als nouvinguts, en les universitats i en l'educació i a les administracions, entre d'altres àmbits d'actuació. Va néixer l'any 1993 per omplir el buit deixat per La Crida i té com a objectiu estendre l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits com a eina de cohesió social. Actualment engloba unes 4.000 persones i 20 entitas i enguany ha rebut el Premi Nacional de Cultura 2008 a la Projecció Social de la Llengua Catalana.

Quins són els canvis que s'han produit a l'entitat des d'aquests 15 anys d'existència?

Fa 15 anys la Plataforma per la Llengua (PL) ja va néixer amb la intenció de ser una entitat gran, malgrat que al principi només es movia amb el voluntariat. Un dels canvis més importants és que, avui en dia, tenim molt més voluntariat que aleshores i una estructura professional que permet portar més endavant els projectes que tinguem entre mans. Juntament amb això, també es nota una major repercussió pública de tot el què fem, i actualment podem considerar que la Plataforma és un referent dins de les entitats de llengua. 

Quines accions es feien al principi i com va evolucionar l'entitat?
La Plataforma per la Llengua va ser com una suma d'entitats i tractava dos temes principals: empreses i cinema. I, públicament, va néixer ara fa 15 anys amb un rècord Guinness en reunir 18.000 llaunes de Coca-Cola a la plaça de Catalunya per demanar el seu etiquetatge en català. La Plataforma passa de fer una feina totalment voluntaria, amb accions només al carrer, a un creixement a partir de l'any 1998 quan va començar a tenir una estructura professional definida. Després, van venir els socis i a mesura que s'anaven fent actuacions i que la gent veia que s'aconseguien bons resultats, es van aconseguir més socis, cosa que va permetre un creixement més sostingut. 

El pes del voluntariat és molt important en la PL, quin volum té? Ha crescut?
Tot va lligat, perquè aquesta estructura professional de la que parlava ha fet créixer paralel·lament el voluntariat. Hi ha més gent avui que ahir, i tenim voluntaris de tot tipus i alguns de molt implicats. El nombre de socis ha crescut molt, paral·lelament al creixement de l'estructura professional.

Què significa per a la PL rebre el Premi Nacional de Cultura?
Aquest premi suposa el reconeixement públic d'una tasca que ha requerit molts esforços, molta suor... tot a base del treball intens de molta gent. Al mateix temps, ens anima a tirar endavant molts més projectes i campanyes.

La PL existeix perquè l'administració pública no vetlla suficientment per la llengua?
Nosaltres sempre diem que l'objectiu fundacional de la PL és que la situació de la llengua catalana estigui plenament solucionada. Nosaltres creiem que des dels governs i les institucions es pot fer molt més del què ara es fa, però també és cert que cal una societat civil forta que empenyi a tirar endavant determinades accions que l'administració engega. I també hem de tenir en compte que la societat civil pot arribar a llocs on les administracions no hi poden arribar.

Dit això, una de les funcions principals de la PL és proposar als governs i demanar que les propostes en qüestió les duguin a la pràctica. Posarem un exemple: el català és una llengua que està marginada ja des del punt de vista legislatiu, no hi ha cap llengua que tingui les inferioritats jurídiques que té la catalana, per tant, és normal que tot això ho recordem als polítics. És a dir, com és que l'etiquetatge en català a Catalunya té 140 lleis que protegeixen l'etiquetatge en castellà i només una llei que protegeixi el català? La PL proposa quan hi ha motius per millorar i felicita quan hi ha accions, com el programa de voluntariat lingüístic, les oficines de garanties lingüístiques, les polítiques d'acollida, que funcionen i serveixen per al foment del català.

La setmana passada es va presentar la Guia 'Salam al català', ens podries explicar el perquè d'aquesta guia i perquè heu escollit aquest col·lectiu?
El que es va voler amb la guia 'Salam al català' va ser treballar amb una comunitat religiosa que fos influent i que tingués molts nous catalans. Per això vam escollir la comunitat islàmica. Aquesta guia, doncs, es farà també en urdú, en amazic, etc, I ho vam encarar des de punt de vista de les comunitats religioses perquè vam considerar que les religions afecten a l'afectivitat, a la vida quotidiana, actua com a vehicle social. Hem començat per aquesta però tenim previst de treballar amb altres comunitats religioses.

Es demostra, com a l'acte de 'El català, llengua comuna' de la Diada de Sant Jordi on es reuneixen moltes comunitats de Catalunya de diversos origens, que aquestes comunitats estan unides per la llengua i que la prenen com una eina de reivinidicació social i una forma d'accés a la plena ciutadania.

Quines són les espectatives de futur? Mulleu-vos en un diagnòstic pel futur de la llengua.
Volem potenciar alguns pilars fonamentals com són universitats, educació, acollida lingüística i empreses. Una altra línia a treballar intensament és el reconeixement internacional, el català a la justícia i el cinema en català que no l'hem deixat mai però que és molt complicat.

Volem vincular molt la llengua a la cohesió social, al país, l'obertura, la innovació, el diàleg, etcètera. Fer un discurs que la gent vegi que adoptar una llengua no vol dir renunciar a res: sinó que se la faci seva i que la visqui.
 
============================================================================================================
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta
Si voleu posar-vos en contacte amb l'administrador d'InfoMigjorn, escriviu a l'adreça InfoMigjorn@telefonica.net
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)
 
============================================================================================================