InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana
[8.500 membres]
Butlletí número 82 (dimarts 17/02/2009) - Informació triada
per Eugeni S. Reig
1) Joan Solà - Lluita d'alfabets
2) Incorporacions a la web de Joan
F. Mira
3) Joaquim Torrent - TV3, espanyolització
creixent
4) Presentació del llibre de Simone Weil, Autobiografia
espiritual i altres escrits de Marsella
5) Eivissa tindrà un Pla Pilot de
Normalització Lingüística / El Parlament aprova per unanimitat que
es faci un Pla Pilot de Normalització Lingüística a l'illa
d'Eivissa
6) El Congrés demana al Govern espanyol agilitar la
reciprocitat de TV3 i Canal 9 / Esquerra aconsegueix que el Govern espanyol
impulsi la reciprocitat TV3-Canal 9 / La Generalitat Valenciana critica la moció
per a la reciprocitat de TV3 i Canal 9 perquè equipara valencià i llengua
catalana
7) Sico Fons - Països Andorrans
8) Entrivista a Martí Gasull: 'Ha de quedar clar que adoptar
una llengua no vol dir renunciar a res'
========================================================================================
========================================================================================
1)
Joan Solà - Lluita d'alfabets
Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI
dissabte 7 de febrer del 2009
Lluita d'alfabets
Els he resumit diverses vegades
conferències fetes a l'IEC de tema relacionat amb aquesta columna. Ho faig quan
ho crec d'interès i per defugir el viarany fàcil de parlar de qüestions massa
petites. La darrera, de fa uns quants dies, va ser de Zorica Tomic, de la
universitat de Belgrad, i es titulava «Llengua, alfabet i identitat cultural: el
cas serbi». La resumeixo.
La fase final de l'alfabetització de
l'era grecollatina ens va deixar els dos alfabets llatí i ciríl.lic. Rostislav,
governant de Moràvia (846-870), havia demanat a l'emperador bizantí Miquel III
que els enviés missioners que parlessin eslau. Com que una major unitat dins la
comunitat eslava també afavoria els seus interessos d'expansió de la influència
bizantina, l'emperador els va enviar Constantí (esdevingut Ciril de nom religiós) i Metodi (863).
Els missioners, prenent com a base l'alfabet grec, van crear el primer alfabet
eslau (que els eslavistes del segle XIX van anomenar escriptura glagolítica) i van poder
traduir fragments de les sagrades escriptures. No era la llengua col.loquial,
sinó l'eslau antic o «eslau de la vella Església», que es venia a sumar a les
«llengües santes», el grec, l'hebreu i el llatí. Al segle X els deixebles de
Ciril i Metodi van fer el segon alfabet eslau, que avui en diem ciríl.lic, el qual es va imposar. El
cisma de l'any 1054 va crear dos corrents de cultura eslava, l'ortodox a l'est i el llatí a l'oest, amb les corresponents
variants del ciríl.lic, la sèrbia i la bosniana. L'oriental, vehicle de la
literatura sèrbia, es va reemplaçar al segle XVIII per l'eslau rus (la manera
russa d'escriure l'eslau antic), que era una barreja de l'antic eslau i de
l'eslau col.loquial. Dues noves reformes al segle XIX van acostar el serbi a
l'ideal d'«escriu com parles», «una de les ortografies més perfectes del món»,
diu Tomic.
A l'època del comunisme va prendre
força l'acceptació de l'alfabet llatí, com a mitjà per reforçar la unitat
estatal amb els territoris occidentals del serbocroat, concretament amb Croàcia.
A les darreries del segle XX l'equiparació legal i pràctica dels dos alfabets
era un fet, però encara és més important que «moltes persones que avui viuen a
Sèrbia gairebé no noten diferències entre usar l'alfabet ciríl.lic i el llatí»
(deu ser com el que passa avui entre els nostres joves amb l'ús del castellà i
el català). D'una banda, les guerres que van desfer l'antiga Iugoslàvia han
conduït a identificar el ciríl.lic amb la ideologia perversa dels dirigents de
Sèrbia; i d'altra banda, la pressió del comerç i la globalització (la necessitat
de sortir al món exterior) han reforçat cada cop més l'ús de l'alfabet llatí.
Els ciutadans de Sèrbia identifiquen cada cop més l'alfabet i la cultura
tradicionals-oficials-«nacionals» amb el repugnant «nacionalisme» agressiu, i
això fa que «la part més important de l'herència cultural intangible sèrbia»
vagi esdevenint un gueto. (¿Com el que ens passa aquí, per motius mig
oposats?)
Joan
Solà
NOTA.- El text d'aquest article és l'original que Joan Solà ha
enviat al diari AVUI i que ha tingut l'amabiliat d'enviar també a la llista
InfoMigjorn, per tant podria haver-hi alguna petita diferència entre aquest text
i el publicat en el diari.
============================================================================================================
2)
Incorporacions a la web de Joan F. Mira
============================================================================================================
3)
TV3, espanyolització creixent
Dia de Nadal, Telenotícies Migdia de TV3, se'ns
ofereixen unes imatges de la felicitació papal amb motiu d'aquesta data. Una veu
en "off" ens informa que el Papa utilitza seixanta llengües per fer-la, sense
anomenar-ne cap. Com sabem, ell no fa servir usualment la nostra llengua per
desitjar bon Nadal, i, com que no s'esmenta que l'hagi utilitzada, és de suposar
que ha continuat amb la mateixa tònica habitual. Així, el silenci al voltant
d'aquest greuge vers els catalanoparlants no fa més que institucionalitzar-lo i
legitimar-lo, ja que per TV3 no és motiu de cap comentari. Tot seguit, un tall
de veu del propi Papa ens permet sentir la felicitació únicament en castellà,
tal com, posem per cas, deu fer Telemadrid, amb la qual cosa es dóna per fet que
els teleespectadors catalanoparlants no tenen cap singularitat en relació als
d'altres lloc de l'Estat i que, igual que aquests, s'identifiquen emocionalment
amb la "llengua comuna" -una llengua, dit de passada, gens comuna per als qui
sintonitzen TV3 des de Perpinyà-, la qual, segons es veu, és la que ens pertoca
quan el Vaticà s'adreça a nosaltres, i no pas la que parlem en la intimitat. En
fi, com diuen al País Valencià, si en vols més para el cabàs.
A banda d'aquest fet puntual, que, malgrat una
primera aparença no té res d'anecdòtic, la despersonalització i
l'espanyolització de TV3 semblen no tenir aturador, des de l'ús d'una fonètica i
un lèxic infectes a la manca de referents nacionals, tot passant per la
subordinació al provincià i patètic cercle de "famosos" hispànics i per la
reiteració del mot "Espanya" o "espanyols· amb el menor pretext, o fins i tot
per la ridiculització descarada de tot allò que fa olor de "massa català", fins
al punt que hi ha moments en què no saps si estàs veient l'abans citada
Telemadrid o Tele-5 traduïdes al català, i de vegades ni això. Amb el nomenament
de Mònica Terribas com a directora de TV3 semblava que hi podia haver algun
canvi, però transcorregut un temps prudencial el desencís, malauradament, és
total. Cada dia que passa anem més de mal borràs i la descatalanització avança a
un ritme galopant, fins al punt que un nombre creixent de teleespectadors està
deixant de considerar TV3 com "la nostra". A la vista d´aquest panorama potser
ha arribat el moment de demanar responsabilitats, abans que no sigui massa tard.
¿Qui s'atrevirà a posar el cascavell al gat?...
Joaquim Torrent
============================================================================================================
4)
Presentació del llibre de Simone Weil, Autobiografia
espiritual i altres escrits de Marsella
El pròxim dimecres dia 18 de febrer el CEIC Alfons el Vell ha
organitzat a Gandia la presentació del llibre de Simone Weil,
Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella. L'acte se
celebrarà a les 20.00 hores en la Casa
de Cultura Marqués de González de Quirós, al passeig
de les Germanies, 13. Hi participaran el pare Enric Ferrer Solivares, en
representació del CEIC Alfons el Vell, i la professora Emilia
Bea, traductora i prologuista del llibre.
El centenari del naixement de la pensadora jueua francesa,
Simone Weil
(1909-1943), ha despertat l'interés del públic i dels mitjans de comunicació,
que han acollit amb molt d'interés l'edició del llibre Autobiografia
espiritual i altres escrits de Marsella. Al nostre blog http://rentllibres.wordpress.com
podreu accedir a les recensions i articles sobre l'obra i comprovareu la bona
acollida que ha tingut la col·lecció de literatura religiosa en valencià en el
panorama assagístic del nostre domini lingüístic.
Editorial Denes
===========================================================================================================
Tots
els Grups Parlamentaris del Parlament de les Illes Balears han donat suport a la
proposició no de llei presentada per Esperança Marí, diputada d'Eivissa pel
Canvi (ERC), que ha defensat la iniciativa perquè es faci un pla pilot de
normalització lingüística a l'illa d'Eivissa. La diputada alerta que l'ús de la
llengua a les Illes és molt desigual i que Eivissa és 'una àrea especialment
delicada' en aquest aspecte perquè a la situació 'precària' de la llengua s'hi
ha afegit l'arribada 'molt important' de població
immigrada.
Per
tal de poder pal·liar les deficiències en matèria de normalització lingüística,
la diputada eivissenca proposarà al Parlament de les Illes Balears 'la
realització d'un pla pilot de normalització lingüística a l'illa d'Eivissa, al
qual s'hi hauran de destinar els recursos necessaris, per part de
la Direcció
General de Política Lingüística, en coordinació amb tots els
sectors implicats (institucions, sectors empresarials, sindicats, associacions,
etc) a l'Illa'. Segons Marí, 'el pla pilot ha de servir per reequilibrar la
situació sociolingüística i per donar un impuls al procés de normalització del
català a l'illa d'Eivissa'.
La
diputada ha explicat que 'la situació sociolingüística a les Illes Balears és
extraordinàriament complexa, i hi tenim des de zones on la llengua es troba
pràcticament en una situació de ple ús –hauríem de destacar Menorca i algunes
àrees de Mallorca- fins a àrees on la llengua catalana s'hi troba en una
situació molt precària'.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
El Parlament aprova per unanimitat que es faci un Pla Pilot de
Normalització Lingüística a l'illa d'Eivissa
Publicat a la web d'Esquerra Republicana de Catalunya divendres
13 de febrer del 2009
Tots els Grups Parlamentaris han donat suport
aquesta tarda a la proposició no de llei presentada en comissió per Esperança
Marí, diputada d'Eivissa pel Canvi membre d'Esquerra Republicana, que ha
defensat la iniciativa perquè es faci un pla pilot de normalització lingüística
a l'illa d'Eivissa.
Segons la diputada eivissenca, “la situació
sociolingüística a les Illes Balears és extraordinàriament complexa, i hi tenim
des de zones on la llengua es troba pràcticament en una situació de ple ús
–hauríem de destacar Menorca i algunes àrees de Mallorca- fins a àrees on la
llengua catalana s'hi troba en una situació molt precària”. Segons Esperança
Marí, “Eivissa és una àrea especialment delicada en aquesta qüestió, perquè ha
rebut un contingent de població immigrada molt important, en un context en què
la situació de la llengua era molt precària”. A fi i efecte de poder pal·liar
les deficiències en matèria de normalització lingüística, la diputada eivissenca
proposarà al Parlament de les Illes Balears “la realització d'un pla pilot de
normalització lingüística a l'illa d'Eivissa, al qual s'hi hauran de destinar
els recursos necessaris, per part de la Direcció General de Política
Lingüística, en coordinació amb tots els sectors implicats (institucions,
sectors empresarials, sindicats, associacions, etc) a l'Illa”. Segons Marí, “el
pla pilot ha de servir per reequilibrar la situació sociolingüística i per donar
un impuls al procés de normalització del català a l'illa
d'Eivissa”.
============================================================================================================
6)
Esquerra aconsegueix que el Govern espanyol
impulsi la reciprocitat TV3-Canal 9
Publicat en la web d'Esquerra Republicana de Catalunya dijous
12 de febrer del 2009
El portaveu d'Esquerra al Congrés, Joan Ridao, ha celebrat el
suport de la majoria de formacions del Congrés, excepte el PP, a la moció
presentada per Esquerra que insta el govern espanyol a impulsar la reciprocitat
d'emissions entre TV3 i Canal 9. Ridao ha considerat que aquest és ‘un
acord històric, que va més enllà de compromisos retòrics i verbals' i
ha apuntat que és moment ‘d'aparcar les polèmiques'. En aquest
sentit, el dirigent independentista ha subratllat que 'rectificar és de
savis', en referència a les paraules del ministre d'Indústria, Miguel
Sebastián, que va rentar-se les mans sobre aquest assumpte durant la
interpel·lació feta el mes de desembre.
La moció presentada per Esquerra
defensa ‘aprovar les mesures i promoure els acords tècnics i legals
necessaris per fer efectiva l'emissió de Televisió de Catalunya al País Valencià
i de la Televisió Valenciana a Catalunya', arreglat amb el principi de
reciprocitat, abans d'acabar l'any 2009. L'acord també inclou que s'incorpori al
projecte de llei de l'audiovisual dels espais de comunicació que facilitin la
reciprocitat d'emissió entre territoris que comparteixen el mateix sistema
lingüístic, en base al compromís assumit pel Govern amb la ratificació de la
Carta Europea de les Llengües Minoritàries o Regionals.
El portaveu
d'Esquerra al Congrés ha destacat que el govern espanyol ha assumit, a través de
la moció, la responsabilitat per assignar les freqüències dels canals de TDT.
Segons el portaveu independentista 'no era lògic que al segle XXI es
posessin traves a la lliure comunicació'. A més, Ridao ha afegit que és
'sorprenent que en ple segle XXI es pugui veure la CNN i no la veïna
TV3' i ha tancat la seva intervenció lloant la tasca duta a terme per
Acció Cultural del País Valencià, que ha fet possible la recepció de TV3 durant
més de dues dècades.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
El Congrés demana al Govern espanyol agilitar la reciprocitat de TV3 i
Canal 9
Publicat
en el diari digital Directe.cat divendres 13 de febrer del 2009
http://www.directe.cat/article/el-congres-demana-al-govern-espanyol-agilitar-la-reciprocitat-de-tv3-i-canal-9-12357
El Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous una moció
presentada per ERC, amb una esmena pactada amb el PSOE, en què s'insta el govern
espanyol a normalitzar l'emissió de TV3 al País Valencià i la reciprocitat de
Canal 9 a Catalunya abans d'acabar l'any. La moció reclama que s'adoptin mesures
i que es promoguin els acords tècnics i legals necessaris per fer efectiva
l'emissió de TV3 al País Valencià i de Canal 9 a Catalunya d'acord amb el
principi de reciprocitat abans de finalitzar l'any. El portaveu d'Esquerra al
Congrés, Joan Ridao, ha qualificat l'acord d''històric' i ha dit que va més
enllà de compromisos 'retòrics' i 'verbals'. El PP i una part del grup Mixt hi
han votat en contra.
El portaveu d'ERC al Congrés, Joan Ridao, ha celebrat
l'aprovació de l'acord i ha dit que era moment d''aparcar' les polèmiques. En
aquest sentit, Ridao ha subratllat que 'rectificar és de savis' en referència a
les paraules del ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, que fa unes setmanes
deia que el tema 'no era de la seva incumbència'.
Ridao ha destacat que
el govern espanyol ha assumit, a través de la moció, la responsabilitat per
assignar les freqüències dels canals de TDT. Segons el portaveu d'Esquerra 'no
era lògic' que al segle XXI es posin traves a la lliure comunicació. Ridao ha
afegit que és 'sorprenent' que, per exemple, a Gandia es pugui veure la CNN i no
la 'veïna' TV3. També ha lloat la tasca duta a terme per Acció Cultural que ha
fet possible la recepció de TV3 al País Valencià.
La moció inclou un
segon punt en què es demana que s'avaluï la incorporació en el projecte de Llei
de l'audiovisual d'espais de comunicació que facilitin la reciprocitat
d'emissions entre aquells territoris que comparteixen un mateix sistema
lingüístic d'acord amb el compromís assumit pel govern espanyol amb la
ratificació de la Carta Europea de les llengües minoritàries o regionals.
Ferran Bono (PSOE) ha dit que és 'absurd' que avui en dia no es puguin
veure les televisions públiques i veïnes i ha destacat que hauria de ser de
'sentit comú'. En la seva intervenció, Bono també ha aprofitat per posar de
manifest que la pluralitat 'brilla per la seva absència' a la ràdio i televisió
pública valenciana.
Montserrat Surroca (CiU) ha recordat que aquesta
mateixa setmana el Senat ha aprovat una moció similar a proposta del grup
convergent. Surroca ha posat èmfasi en el fet que es tracta d'un pas endavant
per tancar el problema de les emissions de forma definitiva.
En la seva
intervenció, Marta Torrado (PP) ha subratllat que es tractava d'un dia
'històric' però al mateix temps 'dolent' per als valencians. Torrado ha recordat
que l'octubre del 2007 el ministeri d'Indústria va preparar un reial decret per
habilitar la reciprocitat entre les comunitats limítrofes que garantia al País
Valencià poder disposar d'un tercer múltiplex. La representant del PP ha
lamentat que el decret està paralitzat i que el govern espanyol n'és l'únic
responsable. Torrada ha exigit 'igualtat de condicions' i ha reivindicat al
govern espanyol que cedeixi el tercer múltiplex.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
La Generalitat Valenciana critica la moció per a la reciprocitat de TV3 i
Canal 9 perquè equipara valencià i llengua catalana
Publicat en Avui.cat dissabte 14 de febrer del
2009
El vicepresident primer del consell executiu de la Generalitat
Valenciana, Vicente Rambla, ha rebutjat la moció aprovada ahir al Congrés dels
Diputats en què es demana que es faciliti el fet que TV3 i Canal 9 puguin
veure's recíprocament al País Valencià i Catalunya perquè comparteixen "un
mateix sistema lingüístic".
Rambla ha lamentat en una roda de premsa l'aprovació d'aquesta
moció d'ERC, amb el suport del PSOE, i ha volgut "deixar clar que és
inadmissible que els socialistes considerin la Comunitat Valenciana i Catalunya
un lloc en el qual es comparteix la mateixa llengua".
"El nostre Estatut d'Autonomia estableix que el valencià és la
llengua del nostre poble, forma part dels nostres sentiments i de les nostres
senyes d'identitat, i de cap manera tolerarem l'homologació amb la llengua
catalana", ha manifestat.
En aquest sentit, ha lamentat que els socialistes no tinguessin
"cap objecció a aliar-se amb ERC, en un atac frontal" a l'Estatut valencià i ha
preguntat al secretari general del PSPV-PSOE, Jorge Alarte, si dóna suport a la
posició del seu partit i què pensa fer "sobre la votació dels seus companys al
Congrés".
Les reaccions a les mocions aprovades entre dimecres i ahir al
Senat i al Congrés se succeeixen aquest divendres. Acció Cultural del País
Valencià (ACPV), propietària de part dels repetidors del TV3, ha anunciat que
celebra que "les dues cambres del Parlament estatal s'hagin posicionat clarament
a favor de la continuïtat de les emissions dels quatre canals de la Corporació
Catalana de Mitjans Audiovisuals (TV3, Canal 33, 3/24 i 300) al País
Valencià".
L'entitat presidida per Eliseu Climent destaca que la moció
s'acosta a la línia defensada per l'entitat de reconèixer que la competència
sobre els canals de TDT correspon a l'Estat i no a la Generalitat Valenciana.
Tanmateix, Acció Cultural adverteix que cap de les dues mocions "no tenen cap
efecte jurídic ni valor vinculant per al govern espanyol", de manera que reclama
el pronunciament de l'executiu de Zapatero.
Acció Cultural també vol veure "mesures concretes i efectives
que no depenguin de l'aprovació del govern valencià" i proposa que continuï la
mobilització social. De fet, l'entitat està sondejant els seus socis i altres
entitats per promoure a les Corts espanyoles una iniciativa legislativa popular
per convertir en llei el dret d'una televisió a emetre en tot el territori on es
parli la llengua utilitzada per la cadena.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
============================================================================================================
7)
Sico Fons - Països Andorrans
PAÏSOS ANDORRANS
Pareix que, per a molts valencians, allò més
inadmissible i indignant de la reconeixença de la unitat de la llengua comuna
que compartim amb catalans i balears és la pèrdua del nostre gentilici
valencià.
Pareix que, per a molts valencians (sí, aquells
mateixos valencians que només se'n recorden de la seua estimada llengua el dia
de Sant Josep i en algun partidet del València CF) és totalment inacceptable
anomenar a la seua llengua català.
Per a ells, nosaltres els valencians parlem un
idioma que ve del llatí, sí; bonament emparentat amb el castellà, sí; però mai,
mai de la vida relacionat de cap manera –però de cap, eh!– amb el català. "No
mos fareu mai catalans!" criden imbuïts de transcendència i seriosa dignitat
blavers i espanyolistes (valga la redundància).
Però potser el problema que tenen ells és
purament fisiològic o mental i pateixen una mena d'al·lèrgia psicosomàtica que
se'ls manifesta amb especial virulència en escoltar la terrorífica paraula
"català". Tal volta si aconseguírem una nova denominació per a l'idioma que
compartim amb catalans i balears (i rossellonesos, i ponentins, i
algueresos...), podríem guarir-los del seu mal.
Tal vegada aquest és el gran problema que
entrebanca la unitat de la nostra nació: aconseguir un nom unitari que satisfaça
certes persones quimeroses i amb evidents deficiències d'identitat i
autodefinició. Una vegada desfasada l'anacrònica i vuitcentista denominació de
llemosí (per evidents motius etimològics i històrics), caldria cercar-ne una
altra que no ofenga ningú. I si el català és, tot i ser el mot adequat, lògic,
històricament correcte i reconegut per tota la comunitat lingüística
internacional, no pot ser paït per certes persones, hauríem de trobar-ne un
altre més, diguem-ne, innocu i políticament correcte.
Així doncs, pregunte jo, quin és l'únic país del
món (més o menys independent) reconegut per tots i amb el català com a idioma
oficial? Sí, ho heu endevinat: el Principat d'Andorra. I vet aquí la meua
proposta: nosaltres, catalans, valencians, balears, rossellonesos, etc. parlem
l'andorrà, i hem de cridar tots junts i a una veu... VISQUEN ELS PAÏSOS
ANDORRANS!! Visquen, visquen, visquen...
Sico Fons
===========================================================================================================
Entrivista publicada en el periòdic digital directe.cat dimecres 29
d'octubre del 2008
'Ha de quedar clar que adoptar una llengua no vol dir renunciar a
res'
Martí Gasull és un dels
portaveus de la Plataforma per la Llengua. L'entitat treballa per promoure la
llengua catalana com a eina de cohesió social. I ho fan als diferents territoris
de parla catalana i des d'una perspectiva transversal en l'àmbit socioeconòmic i
audiovisual, en l'acollida lingüística als nouvinguts, en les universitats i en
l'educació i a les administracions, entre d'altres àmbits d'actuació. Va néixer
l'any 1993 per omplir el buit deixat per La Crida i té com a objectiu estendre
l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits com a eina de cohesió social.
Actualment engloba unes 4.000 persones i 20 entitas i enguany ha rebut el Premi
Nacional de Cultura 2008 a la Projecció Social de la Llengua Catalana.
Quins són els canvis que s'han produit a
l'entitat des d'aquests 15 anys d'existència?
Fa
15 anys la Plataforma per la Llengua (PL) ja va néixer amb la intenció de ser
una entitat gran, malgrat que al principi només es movia amb el voluntariat. Un
dels canvis més importants és que, avui en dia, tenim molt més voluntariat que
aleshores i una estructura professional que permet portar més endavant els
projectes que tinguem entre mans. Juntament amb això, també es nota una major
repercussió pública de tot el què fem, i actualment podem considerar que la
Plataforma és un referent dins de les entitats de llengua.
Quines accions es feien al principi i com va evolucionar
l'entitat?
La Plataforma per la Llengua va ser com una suma
d'entitats i tractava dos temes principals: empreses i cinema. I, públicament,
va néixer ara fa 15 anys amb un rècord Guinness en reunir 18.000 llaunes de
Coca-Cola a la plaça de Catalunya per demanar el seu etiquetatge en català. La
Plataforma passa de fer una feina totalment voluntaria, amb accions només al
carrer, a un creixement a partir de l'any 1998 quan va començar a tenir una
estructura professional definida. Després, van venir els socis i a mesura que
s'anaven fent actuacions i que la gent veia que s'aconseguien bons resultats, es
van aconseguir més socis, cosa que va permetre un creixement més
sostingut.
El pes del voluntariat és molt important en la
PL, quin volum té? Ha crescut?
Tot va lligat, perquè aquesta
estructura professional de la que parlava ha fet créixer paralel·lament el
voluntariat. Hi ha més gent avui que ahir, i tenim voluntaris de tot tipus i
alguns de molt implicats. El nombre de socis ha crescut molt, paral·lelament al
creixement de l'estructura professional.
Què significa per a la
PL rebre el Premi Nacional de Cultura?
Aquest premi suposa el
reconeixement públic d'una tasca que ha requerit molts esforços, molta suor...
tot a base del treball intens de molta gent. Al mateix temps, ens anima a tirar
endavant molts més projectes i campanyes.
La PL existeix perquè
l'administració pública no vetlla suficientment per la
llengua?
Nosaltres sempre diem que l'objectiu fundacional de la PL
és que la situació de la llengua catalana estigui plenament solucionada.
Nosaltres creiem que des dels governs i les institucions es pot fer molt més del
què ara es fa, però també és cert que cal una societat civil forta que empenyi a
tirar endavant determinades accions que l'administració engega. I també hem de
tenir en compte que la societat civil pot arribar a llocs on les administracions
no hi poden arribar.
Dit això, una de les funcions principals de la PL
és proposar als governs i demanar que les propostes en qüestió les duguin a la
pràctica. Posarem un exemple: el català és una llengua que està marginada ja des
del punt de vista legislatiu, no hi ha cap llengua que tingui les inferioritats
jurídiques que té la catalana, per tant, és normal que tot això ho recordem als
polítics. És a dir, com és que l'etiquetatge en català a Catalunya té 140 lleis
que protegeixen l'etiquetatge en castellà i només una llei que protegeixi el
català? La PL proposa quan hi ha motius per millorar i felicita quan hi ha
accions, com el programa de voluntariat lingüístic, les oficines de garanties
lingüístiques, les polítiques d'acollida, que funcionen i serveixen per al
foment del català.
La setmana passada es va presentar la Guia
'Salam al català', ens podries explicar el perquè d'aquesta guia i perquè heu
escollit aquest col·lectiu?
El que es va voler amb la guia 'Salam
al català' va ser treballar amb una comunitat religiosa que fos influent i que
tingués molts nous catalans. Per això vam escollir la comunitat islàmica.
Aquesta guia, doncs, es farà també en urdú, en amazic, etc, I ho vam encarar des
de punt de vista de les comunitats religioses perquè vam considerar que les
religions afecten a l'afectivitat, a la vida quotidiana, actua com a vehicle
social. Hem començat per aquesta però tenim previst de treballar amb altres
comunitats religioses.
Es demostra, com a l'acte de 'El català, llengua
comuna' de la Diada de Sant Jordi on es reuneixen moltes comunitats de Catalunya
de diversos origens, que aquestes comunitats estan unides per la llengua i que
la prenen com una eina de reivinidicació social i una forma d'accés a la plena
ciutadania.
Quines són les espectatives de
futur? Mulleu-vos en un diagnòstic pel futur de la llengua.
Volem
potenciar alguns pilars fonamentals com són universitats, educació, acollida
lingüística i empreses. Una altra línia a treballar intensament és el
reconeixement internacional, el català a la justícia i el cinema en català que
no l'hem deixat mai però que és molt complicat.
Volem vincular molt la
llengua a la cohesió social, al país, l'obertura, la innovació, el diàleg,
etcètera. Fer un discurs que la gent vegi que adoptar una llengua no vol dir
renunciar a res: sinó que se la faci seva i que la
visqui.
============================================================================================================
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius
relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge
als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga
coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la
llengua catalana.
============================================================================================================