Des del 7 de desembre El Punt (edició del País Valencià) només se serveix per subscripció. Si encara no ets subscriptor, telefona al 902 45 60 00 i rebràs el setmanari al teu domicili. També pots clicar directament: http:// quiosc.elpunt.cat i restarà formalitzada la teua subscripció.
tirar a
bracet
Fer una prova de força entre dos hòmens, colzes damunt
la taula, per a veure qui arrossegarà el contrincant i demostrar així qui és el
més fort.
|
Quan jo era jove, tirava a bracet amb els meus
amics i els guanyava a tots, i ara no puc obrir la tapadora d'este pot.
Açò de fer-se vells és un
desastre. |
En valencià també es diu:
La llengua estàndard sol
emprar: demostrar braça, fer braça, fer un torcebraç
En castellà es diu:
echar un
pulso
El prefecte de Perpinyà, Hugues Bousiges, va notificar dijous al Centre d'Ensenyament Secundari Pompeu Fabra de la Bressola al Soler (Rosselló) que el ministeri d'educació francès ha firmat el 'Contracte d'Associació', el Concert, per a aquest centre, segons ha informat en un comunicat l'associació, que a més d'aquest institut també gestiona set centres escolars de primària. Per al director general de la Bressola, Joan Pere Le Bihan, aquesta és una fita 'històrica' per l'ensenyament en català a la Catalunya Nord ja que 'és la primera vegada d'ençà del Tractat dels Pirineus que el govern francès reconeix l'ensenyament secundari immersiu en català i en comença a assumir una part del cost'.
L'objectiu principal de Tallers per
Sovint, quan els assistents als tallers constaten que les pràctiques lingüístiques individuals tenen una repercussió directa en l'ús social del català i, per tant, en la seva continuïtat com a llengua viva (durant les sessions exposem un model sociolingüístic en què s'evidencia la correlació entre la submissió lingüística i l'extinció de les llengües), molts d'aquests assistents volen comprometre's a utilitzar el català en qualsevol context, per difícil que els sembli a priori. En intentar, però, dur-ho a la pràctica, és possible que aquestes persones experimentin certa angoixa i frustració, ja que sovint tendim a focalitzar els nostres esforços en les situacions de més dificultat: persones nouvingudes que tot just acaben d'arribar, gent gran que fa molts anys que van immigrar però que sempre han viscut en entorns abassegadorament castellanoparlants, comercials del telemàrqueting que no sabem des d'on ens truquen... Tanmateix, segur que hi ha moltes altres situcions que, per norma general, ens són més fàcils d'afrontar: aquell veí castellanoparlant que segueix totes les retransmissions esportives de TV3, aquella dependenta jove que s'expressa en espanyol però que sabem del cert que ha estat escolaritzada en català, aquell company de feina al qual hem sentit parlar en català per telèfon, si bé amb nosaltres no hi parla mai...
Així doncs, quan ens proposem d'incrementar l'ús personal del català, hem de prendre consciència que l'adopció d'una conducta lingüísticament assertiva (és a dir, mantenir-nos en la nostra llengua i fer-ho amb absoluta comoditat) és un procés gradual, de manera que rarament passarem a parlar en català amb tothom, d'un dia per l'altre, sense sentir cap mena de neguit o incomoditat. Per tal de reeixir-hi, és útil, doncs, començar identificant les diverses situacions d'interacció lingüística amb què podem trobar-nos i, tot seguit, classificar-les per ordre de dificultat (cal dir que no existeix una graduació vàlida per a tothom: allò que per a un pot ser molt difícil, per a un altre pot ser fàcilment assolible). Un cop fet, el nostre objectiu ha de ser començar a utilitzar el català en les que ens semblin més fàcils. De mica en mica, anirem guanyant confiança i comoditat i, possiblement, les situacions que en un primer moment identificàvem com a difícils ja no ens ho semblaran tant, de manera que ens veurem amb cor de fer-hi front. I així, a poc a poc, anirem introduint el català en un major nombre de contextos, per arribar, si ho desitgem, a un ús total de la llengua.
En resum, l'assoliment d'uns hàbits de fidelitat lingüística és qüestió de recursos, temps, pràctica i experiència. Aquest és l'enfocament que traslladem als assistents als tallers. I és que recuperant les paraules de Lao-Tsè, “un viatge de mil milles comença amb el primer pas”. Aquest és el pas que nosaltres proposem.
David Vila i
Ros
Tallers per
Publicat a El
Punt el 4/1/09
El morfema ideològic
Autor
Josep-Àngel Mas Castells
El morfema ideològic aborda el controvertit tema del(s) model(s) de llengua adoptat(s) pels valencians en la formalitat comunicativa. L'autor parteix de la hipòtesi que les formes lingüístiques adquireixen unes connotacions que van més enllà de la simple tria estilística per a bona part dels parlants d'entre el Sénia i el Segura. Els diversos grups ideològics valencians fan servir determinades variants lingüístiques, fins i tot aquelles en principi tan asèptiques com una grafia o un morfema, per tal d'indicar la seua posició en l'ecosistema ideològic.
Josep Àngel Mas Castells
(Xaló -Marina Alta-, 1970) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València. Actualment és professor del Departament de Lingüística Aplicada de la Universitat Politècnica de València.Sol·liciteu l'obra al correu electrònic onada@onadaedicions.com
També la podeu adquirir a la vostra llibreria habitual
Distribuïdores l'Arc deBerà / Gea
L'àmbit territorial de la llengua catalana acull una quantitat ingent de tensions disgregadores que la fan especialment vulnerable en un món global que es regeix amb criteris de mercat. Tot i que d'aquest funcionament tribal, no n'és exempt cap dels set territoris de la comunitat lingüística, el cas valencià, per intensitat i tradició, deu ser el que ha concitat més reflexió. L'autor, amb l'horitzó sempre present de l'establiment peremptori d'una comunitat cultural sòlidament travada, ens ofereix interpretacions reeixides de les dinàmiques comunicatives que senyoregen l'ecosistema valencià. I ho fa centrant l'atenció, ara en qüestions referides a la planificació del corpus (codificació i estandardització), ara en qüestions relacionades amb la planificació de l'estatus (matriu legal i valorativa; vitalitat i ús de la llengua). La imbricació de totes dues perspectives d'anàlisi planteja de manera descarnada les conseqüències dramàtiques d'un procés d'individuació que retroalimenta la minorització creixent de la varietat valenciana en el seu territori històric.
Miquel Àngel Pradilla Cardona
(Rossell, Baix Maestrat) és professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili i membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans.