InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [8.000 membres]
 
Butlletí número 58 (dimarts 16/12/2008) - Informació triada per Eugeni S. Reig
 
1) Abelard Saragossà - Canviar tastar per provar és empobrir-nos
 
2) Solidaritat amb EL PUNT
 
3) Bloc de Joan Tudela a laMalla.cat
 
4) Europa avala la immersió plena i censura l'actuació d'Espanya / Aplicació a Espanya de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries / Iu Forn - Ens creiem de veritat la immersió? / Isabel-Clara Simó - Sí a la immersió!
 
5) Catalanoparlants fins a la sepultura / Parelles per la llengua
 
6) Víctor Alexandre - Rebuig al català a Fraga
 
7) Les Nacions Unides, Pau Casal i Miquel Barceló: cultura i drets humans! Llengüa, pintura, música...
 
8) «Maria Antònia Salvà – Llorenç Riber. Camins que es troben» 
 
 
===============================================================================
Si voleu donar d’alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)
===============================================================================
 
1)
 
Abelard Saragossà - Canviar tastar per provar és empobrir-nos

Publicat en el número 6 (tardor 2007) de la revista Viajero@s por la Comunitat Valenciana

 

Canviar tastar per provar és empobrir-nos

 

En l’article anterior, vàrem parlar del verb tastar, que no és d’origen llatí. Diuen que ve d’una onomatopeia (el so que fa la llengua fa quan, tastant un menjar, toquem repetidament les genives). Des del segle xiii, és d’ús general en balear, en valencià i en català: «A qualsevulla part que tastes la mar, salada la trobaràs» (Tirant lo Blanch). Naturalment, també apareix en els llibres de cuina medievals. Explicant una recepta, Sent Soví deia que, «quan serà tan cuita que no n’hi haurà sinó una escudella, tasta-la de sal». Ininterrompudament, des de Jaume I ha arribat a la segona mitat del segle xx. En canvi, actualment estem abandonant el verb tastar a favor de provar. ¿Guanyem alguna cosa fent eixe canvi? Mirem-ho.

    El verb provar té cinc significats. El primer és ‘fer una activitat per vore si una qualitat (o una entitat) existix’. Així, quan algú diu Ara provarem quina és la seua fidelitat, vol saber si una persona és fidel i fins a on arriba la seua actitud. Un exemple clàssic: «com no sabia si Jesús era mort, volgué provar-ho ab la llança». El segon valor és ‘fer una activitat per vore si obtenim un cosa’ (Ho ha provat tot, però no ha trobat cap entrada per a l’actuació). El tercer significat és ‘fer una activitat per a mostrar que una cosa és veritat’ (Ha provat que les espècies evolucionen). El quart és posar-se una peça de roba per vore si ens va bé (Es va provar unes sandàlies per vore com li paraven). Finalment, també significa ‘fer profit’: Ha anat a Morella per la malaltia dels pulmons, i li ha provat molt.

A la vista que el verb provar té molts valors, ens hem de preguntar què guanyem abandonant tastar i assignant el seu ús a un verb tan ample com és tastar. La resposta és clara: no guanyem res. En canvi, sí que perdem. Primer que res, mutilem la llengua. Així, en la cuina no tenen el mateix valor les oracions ¿Has tastat les anguiles? i ¿Has provat com estan les anguiles? Quan fem un allipebre, l’anguila ha d’estar solta de l’espina, però no desfeta i, per a saber-ho, és útil fer una prova: amb una cullera i un ganivet, agarrar un tros d’anguila i mirar si la carn ja s’assolta de l’espina. Des d’un punt de vista simbòlic, també perdem: ens separem del valencià tradicional i ens supeditem al castellà, que no practica la distinció de tastar i provar.

El verb tastar és un bon exemple del nord que ha de seguir el valencià culte. Per a aconseguir el model lingüístic que la societat valenciana necessita, no hem de canviar paraules usuals i vàlides per paraules que no diu ningú, sobretot si fent eixa operació perdem característiques pròpies del valencià i ens acostem al castellà. El camí adequat és partir de la nostra forma de ser i de parlar. La immensa major part del valencià culte ha d’estar lligat als carrers valencians, des del Maestrat a les Valls del Vinalopó (i l’Horta d’Oriola, on es diuen tantes paraules valencianes). Ha de ser una llengua natural i fresca, amb la qual es puguen identificar d’una manera oberta els valencians actuals. I, sobre eixa base, hem de fer dos operacions: d’una banda, procurar que tornen a la vida quotidiana aquelles paraules que els nostres pares i avis deien habitualment i que en la vida actual són útils; de l’altra, hem de fer que el valencià culte tinga tanta dignitat com tenia aquella llengua formidable que va crear la societat valenciana del segle xv.

 

==============================================================================
 
 
2)
 
Solidaritat amb EL PUNT

La delicada situació per què travessa l'economia en general i el sector de la comunicació en particular aconsellen a l’empresa editora d’El Punt del País Valencià realitzar alguns lleus ajustos de caràcter temporal a fi de donar continuïtat al projecte informatiu que, des de fa més d'una dècada, intenta obrir un espai alternatiu en el mercat editorial valencià amb ambiciosos objectius.

El Punt tracta de falcar-se dins una realitat que ha canviat molt durant aquests deu anys, els mateixos que fa que aquesta proposta informativa va prendre la decisió de fer un primer pas i convertir-se en un setmanari «valencià, independent, comarcal i democràtic».

No hi ha cap mena de dubte que l’evolució tecnològica està canviant la forma en què les persones busquen i obtenen la informació del que passa al seu voltant, i aquest és un altre dels motius pels quals aquesta publicació té un programa de treball que li permetrà donar una resposta oportuna als escenaris que ens plantejarà el futur.

En aquest sentit, prenem com a model de distribució exclusiu el que ja funciona en diversos països europeus, especialment aquells on el mercat lingüístic és tant reduït o més que el nostre però que, així i tot, han aconseguit imprimir molta força als seus mitjans de comunicació per haver-se adaptat amb gran solvència al context social.

Així les coses, des del diumenge 7 de desembre, el setmanari El Punt només se serveix per subscripció, com a conseqüència d’haver dissenyat un pla de viabilitat que consisteix, bàsicament, en la supressió de la despesa afegida de cobrir els punts de venda dels quioscos (amb l’alt cost que això comporta) de la demarcació de València. La mesura no afecta gens els subscriptors actuals, que no han de fer cap tràmit complementari per continuar rebent el producte.

Volem consolidar l’espai comunicatiu propi i arribar a nous lectors pel sistema de la subscripció, raó per la qual convidem a totes les persones que fins ara ens han estat adquirint en el quiosc que es plantegen la possibilitat de rebre el setmanari que els informa en valencià per una altra alternativa. El compromís continua sent el mateix, un fet que queda palés amb el manteniment de l'actual format de la publicació i de l'equip humà que l'elabora.<