El dia de difunts
Enguany vaig sentir que en Canal
9 deien que el dia 1 de novembre era el dia de difunts. Tots els que ens
hem criat immersos en una cultura de tradició cristiana –i als valencians, això
ens afecta de ple–, tots els que som, diguem-ho així, culturalment catòlics,
independentment que siguem creients, agnòstics o ateus, catòlics practicants o
anticlericals convençuts, sabem perfectament que el dia 1 de novembre és el
dia de Tots Sants i que l'endemà, dia 2 de novembre, és el
dia de difunts o dia de les ànimes. La nostra tradició diu que
eixe dia les ànimes dels nostres familiars difunts venen a casa a passar el dia
amb nosaltres, motiu pel qual és costum encendre ciris, minetes o altres tipus
de llumetes a fi que les ànimes s'hi vegen. El fet de creure o no creure eixes
coses no té res a veure amb el fet de conéixer o no conéixer els costums dels
nostres avantpassats que encara es mantenen vius en bona part de la població
actual. Una cosa són les creences religioses, les supersticions o les manies i
una altra completament diferent, la cultura. Actualment, cada vegada hi han més
pocs valencians que saben coses relacionades amb les nostres tradicions. En lloc
del dia de Tots Sants, del dia de les ànimes, de dur flors
al cementeri i de torrar castanyes, els va millor el Halloween. Deu ser per la
cosa de les carabasses. Cadascú tria allò que li quadra més bé, que millor li
escau.
En la columna de Salvador Sostres Aprovar fent faltes publicada ahir, 5 de desembre, s'hi poden llegir dues afirmacions que són literalment falses: a) no és cert que el motiu pel qual algun corrector de les proves de selectivitat pugui haver estat apartat de la seva feina sigui el fet de suspendre alumnes que fan faltes d'ortografia; b) tampoc no és cert que jo hagi escrit mai cap carta "despatxant" cap corrector, per la senzilla raó que els escrits oficials en què es comunica als correctors que l'organització de les proves prescindeix dels seus serveis no són ni han estat mai competència meva. Partint d'aquestes falsedats, i d'algunes consideracions genèriques sobre "el sistema que fa aigües per tot arreu", l'autor treu un lamentable partit periodístic del meu parentiu amb Salvador Espriu i l'aprofita per intentar ofendre'm. Per sort meva, estic segur que l'opinió del senyor Sostres mereix la mateixa consideració dels qui em coneixen que la que jo tinc de les seves falsedats.
Sebastià Bonet Espriu
Barcelona
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Salvador Sostres - Aprovar fent faltes, 2
No acostumo a respondre a escarafalls o impertinències perquè entenc que he de disposar d'una manera més eficaç del temps dels lectors. Però ahir Sebastià Bonet i Espriu va escriure una carta a la Bústia acusant-me de difondre falsedats en l'article de dijous sobre les faltes d'ortografia a les proves de selectivitat. No tinc cap interès a entrar en controvèrsia amb Bonet i Espriu, però sí que em sembla fonamental que els lectors interioritzin que tenim un problema gravíssim amb la situació acadèmica del català. És anecdòtic que Bonet i Espriu sigui un dels màxims responsables de l'elaboració de les proves de català de la selectivitat i dels criteris de correcció, però no ho és que el nivell d'aquestes proves faci tanta pena que el més burro pugui passar-les. Que Bonet i Espriu sigui nebot del poeta és només una coincidència, tot i que ben trista per a la memòria de Sinera, però és un escàndol nacional que els criteris d'avaluació de les proves només contemplin una rebaixa de la nota de l'examen a partir d'un cert nombre de faltes ortogràfiques, i en cap cas el 0 automàtic que evidentment mereix i pedagògicament necessita un que pretengui accedir a la universitat no sabent ni escriure amb un mínim de decència la llengua del seu país. Ben segur que el professor que va ser apartat de la correcció dels exàmens ho fou per haver suspès alumnes que feien faltes, i ben segur també que el criteri que hauria de prevaler és el de la qualitat i l'exigència, i no aquest vigent tot a 100 amb què els relativistes ens degraden la moral i la llengua. És vergonyós, dramàtic. Resulta de poca importància si la carta de comiat la signava Bonet i Espriu o qualsevol dels seus sequaços.