InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana
[8.000 membres]
Butlletí número 47 (dimecres 26/11/2008) -
Informació triada per Eugeni S. Reig
1) Sico Fons - Genocidis culturals
2) Escola Valenciana obri una seu a Alacant en el 25
aniversari de la LUEV
3) Agenda d'activitats de l'Intitut d'Estudis
Catalans
4) La Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià «és una llei de
mínims que s'ha aplicat al mínim»
5) Josep Ballester obté el 20è premi Ciutat
d'Alzira
6) Conferència: "El català, llengua d'Europa"
7) Activitats a Can Alcover
8) Activitats a l'Espai
Mallorca
===============================================================================
===============================================================================
1)
Sico Fons - Genocidis culturals
Publicat en el número 511 del setmanari EL PUNT (edició del
País Valencià) (pàgina 7) diumenge 16 de novembre del 2008
GENOCIDIS CULTURALS
Qui haja estat mai a França i senta certes
inquietuds lingüístiques i culturals, hi haurà comprovat com el fet diguem-ne
diferencial de certes regions ha assolit, amb el pas del temps, un caire molt
sovint anecdòtic i folklòric. Això hom pot percebre fàcilment observant la poca
vitalitat que han acabat tenint llengües minoritàries com la catalana al
Rosselló (tot i que cal dir que sovint ens hi sorprén un cert reviscolament no
sabem si temporal), el basc a Iparralde, l'alemany a Alsàcia, el bretó a
Bretanya, el cors a Còrcega i, sobretot, l'occità al Llenguadoc, Provença i
Gascunya. Ací, prop de Tolosa, es pot sentir comentar –no sense un cert
desassossec– que l'occità o llengua d'Oc és un parlar de vells sense prestigi ni
utilitat. Conclusió: l'estat francés, model i exemple des de fa molt de temps de
país centralitzat i uniformador, ha assolit allò que sembla estar en l'essència
i objectius de qualsevol estat modern, a saber, uniformar un territori i
destruir qualsevol fet diferenciador de les diverses regions com ara la llengua,
la cultura, les lleis i, fins i tot, la religió o la raça. En definitiva,
probablement del que es tracta és d'anorrear qualsevol pensament no dictat per
les directrius estatals. La diferència sempre és perillosa i dificulta la
governabilitat d'una nació.
França, com ja hem dit, ha estat sempre, com a
bon estat jacobí que és, un mestre en tot açò, i de fet es podria considerar com
l'estat precursor i modèlic del centralisme. Espanya, des de fa temps –sobretot
des del regnat d'Isabel II i els seus liberals– ha intentat imitar el seu veí
septentrional, però sortosament per a molts, els dirigents espanyols han palesat
sempre una negligència i una ineficàcia que, paradoxalment han salvat moltes
llengües i cultures minoritàries. Els francesos, però, sí que saben fer les
coses bé –o millor– i a l'hora d'uniformar (o si sou poc amics dels eufemismes,
de practicar el genocidi cultural) no hi han deixat ni una pedra sana. Si
observem atentament la història de l'anomenada Catalunya francesa o Catalunya
Nord (annexionada a França des del segle XVII), ens farem una idea ràpida i ben
versemblant de la política que s'hi ha seguit per mètode des de sempre. Primer
que res es tracta de fer creure als habitants de la regió que es vol englotir o
eliminar que la seua cultura és rural, anacrònica i pròpia de gent analfabeta i
el seu idioma un patués dialectal sense literatura ni prestigi, mentre que la
del poble dominador és una llengua culta i digna d'una nació civilitzada,
poderosa i admirada per tot el món. Abandoneu les vostres obsoletes arrels, és
el missatge subliminal que se'n desprén, abraceu la nostra causa i formareu part
també d'aquest club de privilegiats. Vosaltres sou quatre gats mal comptats i
nosaltres, en canvi, un imperi. Els francesos han practicat aquesta política
genocida d'una forma tan hàbil i subtil, que avui en dia es pot dir que no queda
ni un habitant de l'antiga Gàl·lia que parle habitualment la llengua dels seus
avantpassats (occità, bretó, alemany, català, etc.) o que no conega el francés,
propi i original del nord de França. En el cas del Rosselló, hi trobarem tantes
senyeres catalanes o adhesius de burrets com vulgueu, però a l'hora de la
veritat, el fet català és una mostra curiosa i folklòrica d'una petita regió
fins a cert punt simpàtica i acollidora del sud de França. En definitiva, allò
és tan irrenunciablement francés com ho puga ser Normandia, l'Orleanès o
Borgonya. I potser tan políticament nacionalista com la "Feria de Abril" de
Sevilla a Espanya –des d'un punt de vista andalusista, volem dir..
Espanya, com ja s'ha dit, ha intentat seguir
aquesta política de centralització massiva. Folkloritzar les velles
característiques identitàries de vells regnes medievals i castellanitzar (com
els francesos han afrancesat) les seues institucions, cultures i llengües. En el
cas català, tenim un altre tret que l'estat espanyol ha practicat amb especial
virulència. Coneixent aquella vella màxima de "divideix el teu enemic i el
venceràs", s'hi ha parat un gran esment en potenciar les diferències internes
dels antics territoris de la Corona d'Aragó –no debades, el territori per
extensió i economia més poderós, i per tant més inquietant, dins d'Espanya. Es
tractava –es tracta!– de fer creure que ni catalans ni valencians ni balears
tenen res en comú –ni història ni literatura ni llengua– i que més aviat són
enemics naturals. Una vegada aconseguit açò, l'amenaça d'una hipotètica nació
dins de les fronteres espanyoles quedarà definitivament neutralitzada o
eliminada. Us imagineu com de perillós seria per a Madrid el sorgiment d'una
veritable consciència d'unitat nacional als territoris de parla catalana?
Això no obstant, fins ara ens ha salvat d'una
total extinció –als catalanoparlant, volem dir– la tradicional ineptitud de les
autoritats espanyoles, però tot observant el panorama actual i els enemics
exteriors i interiors que ens surten amb tanta freqüència, hem de reconèixer que
la nostra situació és ben preocupant i fins i tot alarmant. Com diria la
nostrada Maria del Mar Bonet: "Què volen aquesta gent, que truquen de matinada".
Sabem massa bé què volen; esperem, però, que ens conscienciem d'una vegada del
que som i volem ser, i que l'estat espanyol no seguesca agafant com a model la
política centralista dels francesos. Clar que encara seria pitjor que agafara
exemple dels turcs, els russos o els nord-americans. Eixos sí que són vertaders
mestres en això de posar en pràctica exterminis massius de nacions senceres.
Toquem ferro, doncs.
Sico Fons
==============================================================================
2)
Escola Valenciana obri una seu a Alacant en el 25 aniversari
de la LUEV
Notícia publicada en el diari digital pàgina26.com dissabte 22 novembre del
2008
Escola Valenciana obri una seu a Alacant en el
25 aniversari de la LUEV
Escola Valenciana ha protagonitzat un acte
lúdico-reivindicatiu a les portes de la delegació de la Generalitat a Alacant (a
la imatge). La concentració s'ha fet en motiu de l'aniversari de la Llei d'Ús i
Ensenyament del Valencià (LUEV), que demà fa 25 anys que s'aprovara. D'una altra
banda, el conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora també ha aprofitat
l'efemèride per fer balanç de la llei. Al seu parer, la LUEV «ha tingut èxit per
la seua capacitat d'adaptació a la realitat social de la Comunitat
Valenciana».
De fet, llums i obres han centrat aquesta
commemoració del quart de segle. Diego Gómez, portaveu d'Escola Valenaciana, ha
ressaltat que la LUEV «no s'ha aplicat de forma efectiva». Així doncs, dels 5
objectius específics de la llei, només se n'hauria complit un, delimitar els
territoris en els quals predomine l'ús del valencià i del castellà. Tanmateix,
«el present i el futur del valencià passa també per la divulgació dels beneficis
contrastats que reporta l'ensenyament en valencià; passa també per la salut de
l'audiovisual valencià, per la imatge pública de la classe política, per la
normalització lingüística en les esferes prestigioses de la cultura, per les
televisions, per les ràdios, pels periòdics, per unes administracions
sistemàticament respectuoses amb el marc legal lingüístic, pel requisit
lingüístic en l'accés a la funció pública, per la solvència del mercat editorial
i la indústria de l'oci i el temps lliure i, en definitiva, per la consolidació
d'uns models de conducta lingüística que evidencien la normalitat del valencià
en els àmbits d'ús amb major grau de prestigi social», segons ha explicat Diego
Gómez.
L'acte ha tingut un marcat vessant simbòlic.
Tenia lloc a Alacant, ciutat on es va signar la llei ara fa 25 anys. A més a
més, Escola Valenciana hi ha inaugurat una nova seu, que acostarà l'associació a
totes les comarques del migjorn valencià. Així mateix, s'ha llançat 25 globus a
l'aire amb els corresponents desitgs per tal que la LUEV s'aplique en tots els
aspectes que s'ha esmentat. Un altre anunci cabdal que s'ha produït aquest matí
ha estat la posada en marxa de l'Oficina de Drets Lingüístics. Naix amb
l'objeciu de ser un servei per als ciutadans als quals se'ls negue per algun
motiu el dret a viure en valencià. De fet Escola Valenciana li ha escrit una
carta al president Camps sol·licitant-li una reunió per a presentar-li aquest
nou servei. L'Oficina de Drets Lingüístics es posa en marxa a partir d'ara i la
ciutadania valenciana podrà accedir als serveis a través de la pàgina web
www.escolavalenciana.org, el correu electrònic drets@fev.orgAquesta adreça de
correu electrònic està protegida contra els robots d'spam, necessita activar
Javascript per veure-la i el telèfon 96 347 27 83.
Per la seua banda, el conseller d'Educació,
Alejandro Font de Mora, ha presentat aquest matí la nova campanya de promoció
del valencià «Junts. En Valencià, Naturalment» amb motiu del XXV aniversari de
la LUEV. Així mateix, el conseller n'ha realitzat un balanç i ha indicat que «si
observem els resultats de la mateixa llei veiem que és una disposició que va
tindre la sensibilitat suficient i la prudència d'adaptar-se a les condicions de
la nostra realitat social i política i el seu èxit es deu al seu realisme». Font
de Mora ha assenyalat que amb la campanya que es presenta «es pretén
sensibilitzar la població que l'ús del valencià en la nostra societat s'ha
d'entendre com un fet natural, sense limitacions, que tots els ciutadans podem
expressar-nos amb naturalitat en valencià, amb llibertat i sense imposicions, en
convivència amb el castellà. Tractem d'impulsar bones pràctiques en l'ús de les
llengües oficials i propiciem un clima favorable a la nostra
llengua».
«Junts. En Valencià, Naturalment» vol continuar
les campanyes presentades en 2005 i 2006, que varen iniciar la marca «En
valencià, naturalment!» per a recuperar l'ús social del valencià. En aquest
sentit, Font de Mora ha destacat que «s'ha prioritzat la formació en valencià
del personal al servei de les administracions a través de cursos de coneixement
del valencià i cursos específics per als funcionaris de l'administració i per
als docents. S'ha continuat amb la implantació progressiva dels programes
d'educació bilingüe i multilingüe, i s'ha promocionat el valencià en tots els
àmbits amb subvencions perquè la nostra llengua estiga cada vegada més present
en la societat». Finalment, ha destacat el que són al seu parer les fites dels
diferents governs populars que han governat la Generalitat des del 1995. És a
dir, en quatre legislatures s'hauria incrementat en un 165% l'alumnat que
segueix els programes d'ensenyament en valencià, i 1.043 centres n'oferixen
voluntàriament. Els professors que tenen alguna titulació en valencià
representen el 91%, i de Secundària el 78%. A més a més, el conseller ha
destacat que el 1997 es posara en marxa el segon canal de RTVV, Punt 2, que emet
el 100% de la programació en valencià i la creació de l'Acadèmia Valenciana de
la Llengua.
================================================================================
3)
Agenda d'activitats de l'Intitut d'Estudis
Catalans
================================================================================
4)
La Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià «és una llei
de mínims que s'ha aplicat al mínim»
Publicat en el diari digital pàgina.26 dilluns 17 de novembre del
2008
La Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià «és una
llei de mínims que s'ha aplicat al mínim»
La Mesa per l'Ensenyament en Valencià, formada
per Escola Valenciana, l'STEPV, CCOO, FAPA-València i Acció Cultural, ha valorat
la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, que aquest 23 de novembre complirà 25
anys. Diego Gómez, de la FEV, ha afirmat que els diferents governs de la
Generalitat no han aplicat a fons la llei, per aquesta raó el valencià és poc
present en la vida públic, «ocupa un lloc de tercera fila a l'ensenyament» i
està absent dels mitjans de comunicació. El president d'Escola Valenciana també
s'ha referit al món econòmic, a l'oci o a les noves tecnològies, en les quals la
presència del valencià és anecdòtica. Gómez ha assenyalat que la llei no s'ha
actualitzat i ha posat d'exemple la immigració, que representa en l'actualitat
el 16% de la població de la Comunitat Valenciana.
Isidre Crespo, coordinador de la Mesa, ha
criticat l'administració ja que hauria de ser un model en el compliment de la
llei i «és un bon exemple de la deixadesa» a l'hora d'aplicar la LUEV. En
l'informe que s'ha presentat, es denuncia que el 55,2% dels centres d'infantil i
primària no oferten cap línia d'ensenyament en valencià, fet que manté la
matriculació congelada en 130.000 alumnes. Pel que fa a les universitat, tampoc
se salven de les crítiques, ja que la mitjana de crèdits que s'imparteixen en
valencià arriba, de mitjana, a l'11,17%. Ara bé, el percentatge varia del 0% de
la Miguel Hernández d'Elx al suposat 24% de la Universitat de
València.
El títol quart de la UEV parla del foment en les
activiats de l'administració. Ara mateix, la Generalitat disposa de 15.669
funcionaris, dels quals només a 193 se'ls ha exigit un determinat grau de
coneixement del valencià. Per aquestes raons, des de la Mesa de l'Ensenyament
s'ha qualificat la LUEV «d'una llei de mínims que s'ha aplicat al
mínim».
================================================================================
Josep Ballester obté el 20è premi Ciutat
d'Alzira
Publicat en el diari AVUI (pàgina 33) dilluns 17 de novembre del 2008
Josep Ballester obté el 20è premi Ciutat d'Alzira
El col·leccionista de fades, la primera novel·la del
poeta i assagista Josep Ballester (Alzira, 1961), ha guanyat el 20è premi de
novel·la Ciutat d'Alzira, que lliura l'Ajuntament d'aquesta localitat i publica
l'editorial Bromera. Ballester crea al llibre una "ficció versemblant" sobre
l'obsessió secreta d'un escriptor real victorià, la identitat del qual no
revelarà fins al final. "És la història d'un secret, un secret letal, on el
lector, a qui se li van donant pistes, fa d'investigador", explica el també
guanyador d'altres premis com l'Ausiàs March o el Vicent Andrés Estellés.
La novel·la que Ballester qualifica d'intriga té com a
protagonistes Sigmund Freud i l'escriptor victorià, un professor de
matemàtiques, reprimit i angoixat, molt aficionat a la fotografia i que sent una
forta estima pels infants. La correspondència mantinguda per ambdós i el recreat
diari secret del segon deixaran al descobert l'enigma.
D'altra banda, el premi d'assaig Mancomunitat de la Ribera Alta
ha estat per a Carmel Ferragud per Medicina per a un nou regne, que
aborda la consideració que de la medicina es tenia en temps del rei Jaume I; el
premi de poesia Ibn Jafadja ha estat per a Juli Capilla per L'instant
fugaç; i el premi de teatre Ciutat d'Alzira Palanca i Roca ha estat per a
Jordi Faura per Natura morta, una obra que recrea la història de Josef
Fritzl, el monstre d'Àustria. Francesc Gisbert i Lourdes Boïgues han
rebut el de narrativa juvenil i infantil respectivament.
dimecres,
26 de novem
dimecres,
26 de novembre
20.30h
Presentació del llibre “Obra poètica i altres
escrits”, d'Andreu Vidal.
Hi intervindran Antoni Xumet,
d'Edicions del Salobre, i Karen
Müller i Margalida
Pons, curadores de l'edició. Hi haurà una actuació musical a càrrec
de Pere Pla, acompanyat de
J.M. Puigserver “Puter” i de
Pep Toni Ferrer. Glòria Julià dirà alguns dels poemes del
llibre. En acabar l'acte se servirà un refrigeri. Andreu Vidal i Sastre, poeta
mallorquí inspirat i inspirador, va morir jove, ara fa 10 anys. D'entre la seva
obra, anguniosament vital, destaquen Xicraini (1977), Necròpsia (1983) o L'animal que no existeix (1993).
dijous,
27 de novembre
20h
Recital
poètic en homenatge a
Josep Maria
Llompart, presentat per Cèlia Riba,
especialista en Josep M. Llompart i professora. Hi intervindran els poetes
Bernat Nadal, Àngel Terron, Joan Cabalgante i Carles Sánchez, que llegiran poemes de
Josep M. Llompart. Activitat realitzada en col·laboració amb la revista S'Esclop.
divendres,
28 de novembre
19h
Tertúlia literària. S'hi comentarà “Ad vivum”
(Empúries), d'Andreu Vidal.
Es recomana haver llegit el llibre. Acte organitzat en col·laboració amb el grup
Fartdart.
dissabte,
29 de novembre
19h
Homenatge a Josep
Piera. Diversos poetes mallorquins recitaran poemes per
homenatjar la figura de Josep Piera. Hi intervindran, entre d'altres, Joan Perelló, Miquel Bezares, Aina Ferrer, Sebastià Alzamora, i Pere Joan Martorell. Acte coordinat per M.
Josep Escrivà i organitzat en col·laboració amb l'Associació d'Escriptors en
Llengua Catalana (AELC).
Entrada
lliure.
Can Alcover - Espai de
Cultura
C. de Sant Alonso, 24. 07001 -
Palma
Tel. 971 729 446 - Fax 971 425
240
canalcover@ocb.cat
Font:
================================================================================