InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua
catalana [8.000 membres]
Butlletí número 42 (dimarts 18/11/2008) -
Informació triada per Eugeni S.
Reig
1) Joan Tudela -Temps era
temps
2) Eugeni S. Reig - La no concordança del
participi passat amb el pronom acusatiu de tercera persona
3) La Secretaria de Política Lingüística
estrena el joc "Diverllengua"
4) Joaquim Torrent - Impressions de Perafita de Fades i de les
Paüls
5) Sense les ajudes públiques no
hi hauria més de 150 revistes en català
6) Vicent Usó - Quatre homenots
7) Xarxa de Consumidors amb Llengua informa
8) Els responsables de les titulacions de
Filologia Catalana adverteixen que faltaran llicenciats a
Catalunya
===============================================================================
1)
Joan Tudela -Temps era temps
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 34. Dilluns, 17 de
novembre del 2008
Temps era temps
Joan Tudela
Temps era temps és una locució molt bonica que
sovint triem com a títol. Penso, per exemple, en la memorable, rodona, cançó de
Joan Manuel Serrat. O en l'espai de Jordi Creus en aquest mateix diari, que jo
sempre llegeixo amb molt de gust. Vaig pensar en aquesta locució a l'hora de
posar títol al blog que acabo d'encetar a lamalla.cat; però al final vaig optar
per Anys d'aprenentatge, per encomanar-me a Goethe i a Espriu, però també
perquè els articles que hi reprodueixo pertanyen, efectivament, als meus primers
anys d'aprenentatge com a articulista.
Si explico tot això és perquè jo mateix he quedat ben sorprès
del que deia en el primer d'aquells articles que ara tornen a veure la llum.
Parlava dels dilluns, es va publicar un dilluns del mes de març del 1987 i la
paraula que feia de títol era, naturalment, dilluns. L'article celebrava
un fet insòlit a Barcelona: "Ara els dilluns ja no seran com fins ara, amb
quioscos deserts de diaris en català. Tindrem l'AVUI, revifat, i el Diari de
Barcelona, ressuscitat". Sí: fa poc més de vint anys, Hoja del Lunes
ja no es publicava i la premsa diària en castellà ja s'editava tots els dies
de la setmana; però de diaris en català, els dilluns, a Barcelona, cap ni un.
Ara, en canvi, poder comprar i llegir en dilluns un diari en català ens sembla
la cosa més natural del món.
De vegades, des del catalanisme lingüístic, els arbres de les
adversitats quotidianes no ens deixen veure el bosc dels progressos que hem
viscut. És per això que, de tant en tant, val la pena fer memòria i recordar
coses com ara els dilluns sense diaris en català. Temps era temps.
==============================================================================
2)
Eugeni S. Reig - La no concordança del participi passat amb el
pronom acusatiu de tercera persona
Publicat en el número 511 del setmanari EL PUNT (edició del País
Valencià) 16 de novembre del 2008
La no concordança del participi passat amb el pronom acusatiu de tercera
persona
Tots els
valencians hem fet sempre i continuem fent la concordança del participi passat amb
el pronom acusatiu de tercera persona. Encara que en el cas del masculí plural
l'hem perduda per complet des de fa temps, en el femení singular i en el femení
plural continuem fent-la. Tots diem, per exemple: «dóna'm una altra novel·la,
que eixa ja l'he llegida»; «ad aquelles xiques ja les havia vistes jo ahir»,
etc. Observe que en els programes de Canal 9 –en els pocs programes que parlen
valencià, clar– fan sistemèticament la no concordança i diuen: «dóna'm una altra
novel·la, que eixa ja l'he llegit»; «ad aquelles xiques ja les havia vist jo
ahir», etc. És evident que, amb construccions així, ens acostem cada vegada més
al castellà. Trobe lamentable i molt trist que la nostra televisió pública actue
d'eixa manera.
En
la Gramàtica
Normativa Valenciana de l'AVL (pàgina 180, punt
23.2.2.1.) diu:
«El
participi dels temps composts concorda en gènere i nombre amb els pronoms
acusatius de tercera persona lo, la, los, les:
–Has vist la meua germana? –No, encara no l'he
vista.
»La
concordança també es dóna en aquells casos en què el temps compost va seguit
d'un infinitiu i el pronom s'anteposa al conjunt verbal, amb independència que
el pronom siga un complement de l'infinitiu o no: No les he sentides
entrar. No l'ha deguda conéixer. No les hem pogudes
comentar.»
Hem de
fer l'esforç que calga per tal de conservar les concordances del femení, que són
les que encara mantenim vives, i, si és possible, recuperar la del masculí
plural que vàrem perdre fa temps.
================================================================================
3)
La Secretaria de
Política Lingüística estrena el joc
"Diverllengua"
Es tracta d'un joc en
línia que reflecteix la pluralitat de llengües al món i destaca la importància
del català com a llengua moderna d'una societat d'avantguarda
Amb motiu de l'Any Internacional de les
Llengües, la Secretaria de Política Lingüística ha posat el línia el joc
Diverllengua. Es tracta d'un joc interactiu de preguntes i respostes, divertit,
àgil i dinàmic que fa èmfasi en la diversitat de llengües al món i les
situacions de
pluralitat de les llengües. El Diverllengua va a adreçat a un
públic jove –a partir de 13 anys- i adult a qui agradi gaudir
d'Internet.
El joc consisteix a contestar preguntes sobre
situacions de diversitat de llengües en què es formula la pregunta i es tria una
de les tres opcions proposades (format de resposta múltiple). Tant si la
resposta es correcta com incorrecta, s'explica el perquè i es dóna informació
complementària del tema sobre el qual s'està preguntant. Al final del joc, es
pot accedir a un resum dels continguts més destacats que s'han anat explicant
durant l'evolució del joc. La durada del joc són cinc minuts.
Està plantejat com un joc competitiu, en què
poden jugar des d'un jugador contra la màquina, fins a tres jugadors competint
entre ells. El joc permet la participació repetida dels jugadors sense haver de
passar les mateixes proves.
En el tractament que el joc fa de les llengües,
se subratlla la universalitat d'ús del català, una llengua que no és només
vehicle de comunicació amb l'administració o els centres d'ensenyament, sinó que
és instrument de qualsevol activitat humana i, en aquest cas concret, del joc,
tant si és al carrer, com al pati o a Internet.
Trobareu el joc a
http://www.gencat.cat/llengua/diverllengua.
Característiques tècniques del joc
El joc està programat
en Adobe Flash, una eina de programació que és un estàndard molt divulgat a
Internet. Això permet que el joc es pugui fer servir en entorns Windows,
Macintosh i els sistemes de codi obert basats en Linux.
Font:
InfoZèfir
================================================================================
4)
Joaquim Torrent - Impressions de Perafita de Fades i de les
Paüls
Impressions de Perafita de Fades i de les
Paüls
Quan passem pel Coll de Fades, entre la Vall de
Benasc i l'Alt Isàvena, podem observar no gaire lluny la Casa de Fades. Aquesta
és una gran casa, amb construccions annexes, que du el mateix nom que el coll
contigu. Fins que no la visità Coromines tothom convenia que el Benasquès
arribava per l´est fins al terme municipal de les Paüls, però no és així.
Coromines deixà ben clar que tant a Fades com als llogarrets contigus de
Perafita de Fades i Sant Valeri –tots tres nuclis llastimosament deshabitats a
hores d´ara- parlaven la mateixa varietat lingüística que a les Paüls, català
ribagorçà, però no català ribagorçà de transició, com seria el benasquès, tot i
pertànyer administrativament a la Vall de Benasc, però no fisiogràficament, atès
que les aigües corren ja cap a l´Isàvena.
Encara recordo quan vaig visitar el nucli de
Perafita i vaig poder parlar amb un dels seus antics habitants, que casualment
hi havia tornat transitòriament per a fer algunes feines, el qual tota l´estona
em va parlar en castellà, amb un fort accent del país que el traïcionava. Ell
era conscient que en el primer llogarret benasquès immediat, Bissaürri,
parlaven, si bé semblant, un xic diferent; tot estirant-li la llengua li vaig
fer confessar que, igual que jo, també feia servir el mot `gos´(*), tanmateix,
per un ancestral sentiment de vergonya no va voler emprar el seu català.
Finalment, li vaig comentar si havia sentit parlar d´en Coromines, i sí, es va
recordar del seu pas per aquell indret. Per a acabar em va dir que una casa
contígua l'havien llogada uns gironins. Ignoro en quina llengua es comunicaven,
tot i deduir que això podria tenir repercussions lingüístiques
insospitades.
També he de dir que a les Paüls si que vaig
aconseguir sentir parlar en català -un català magnífic, per cert- a diverses
persones, si bé malauradament un grup de joves que vaig observar, probablement
estiuejants, parlava en castellà, tot i això vaig aconseguir parlar en català
amb una dona de mitjana edat. En canvi, a l'hostal, quan a una joveneta -amb
pinta d'haver fet el batxillerat (SIC)- que em va servir li vaig preguntar per
l'estat de la parla local, en percebre que jo era del Principat es va sentir
violentada i, fins i tot, ofesa per la meva pregunta; no cal dir que tota
l'estona va parlar en castellà... Com que era la festa major del `llugar´ em va
tocar també d'assistir a un espectacle vergonyós: resulta que hi havia d'actuar
un grup folklòric d'un poble de les comarques tarragonines, representant un ball
de bastons; doncs bé, el portantveu d'aquest grup es va dirigir tota l'estona
als presents en castellà. No vaig poder més que reflexionar sobre aquesta
conducta quan vaig marxar, tot passant davant el llindar d'una casa on és
inscrita en pedra la salutació `benvenits´...
Joaquim Torrent
(*) Altres formes documentades de designar `gos´
en els parlars ribagorçans són `cotxo´i `can´.
================================================================================
Sense les ajudes públiques no hi hauria més de
150 revistes en català
Publicat en el diari digital
elSingulardigital.cat dissabte 8 de novembre del 2008
Entrevista a Lluís Gendrau, president de
l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català (Appec)
"Sense les ajudes públiques no hi hauria més de 150 revistes
en català”
Lluís Gendrau és el president de
l'
Associació de Publicacions Periòdiques en Català
(Appec) i director de la revista de música
Enderrock. Els propers dies 10, 11 i 12 el Fòrum Espai
Català de Premsa, organitzat per l'Appec, debatrà sobre l'estat de la premsa
feta a Catalunya. Lluís Gendrau ens explica el present i el futur de la premsa
no diària a Catalunya.
per Manuel Sebastian
13.100 joves de 18 anys
s'han apuntat a la campanya que els oferia la subscripció gratuïta a una
revista. Com valora aquesta iniciativa de la Generalitat?
Ha estat
una bona manera de fomentar la lectura i em consta que hi hagut un esforç perquè
les subscripcions fossin majoritàriament de publicacions en català, però trobo
que no té massa sentit que la Generalitat també es dediqui a promocionar la
lectura en castellà entre els joves de 18 anys, perquè si hi ha un dèficit de
lectura és de publicacions catalanes.
Quin paper juguen les
revistes en la difusió de la llengua i la cultura catalana?
Un paper
fonamental. Davant la manca de referents en llengua pròpia, petites editorials
han anat creant una xarxa de comunicació en català. Catalunya és un país de
revistes segurament perquè tenim una manca de grans productes editorials o grans
diaris fets i pensats en català. Són les petites publicacions les que fan la
funció d'aquest espai comunicatiu.
Pot viure una revista en
català sense subvencions?
Són fonamentals. Si volem igualtat de
condicions, també les hem de tenir en aquest àmbit. Si una publicació en
castellà té ajudes del ministeri de Cultura, nosaltres també les volem. Sense
les ajudes públiques no hi podrien haver més de 150
publicacions.
S'han produït novetats en les subvencions amb el
tripartit?
Ara arriben més tard. Som a novembre i encara no s'ha
liquidat la totalitat de les pertanyents al 2007. No sabem quan ens pagaran, i
no sabem quins dels projectes que han presentat els editors han estat aprovats.
El sistema de subvencions en aquest moment és totalment caòtic. Està desregulat.
Ja va haver-hi problemes l'any passat, i enguany s'han arribat a uns límits
insostenibles.
Quina és la situació de les revistes en català
respecte a la resta de l'estat espanyol?
De discriminació. Les grans
marques estatals boicotegen les publicacions en català. Quan les gran centrals
de compra arriben a una publicació en català diuen: “Això és un producte
regional, no interessa”. En canvi, en castellà, tot i tenir la mateixa tirada
accepten posar publicitat.
142 revistes, 700.000 exemplars i 2,5
milions de lectors. Cal créixer o consolidar aquests números?
En el
futur cal apostar en dues línies: creació d'editorials cada cop més potents a
partir de la unió de diferents editors i creació de mitjans transmediàtics. El
mateix redactor que s'ocupa de la revista, també actualitza la pàgina d'internet
i surt al carrer amb una càmera.
L'intent d'adaptar formats
estrangers en català, el cas de NAT o Time-Out, no han acabat
de quallar. Per què creu que no han donat resultat?
Està clar que
nosaltres no podem copiar les estructures editorials de llengües i mercats més
potents, no podem copiar el model espanyol, alemany, nord-americà, de grans
editorials i pensar que podem competir amb ells. No podem oblidar la nostra
idiosincràsia.
Per què encara no hi ha revistes del cor o
publicacions per adolescents en català?
Segurament és perquè no hi
ha mercat. Són publicacions que venen a Catalunya entre 30.000 i 40.000
exemplars però que no se sostenen per les ventes sinó per la publicitat. Sense
la inversió privada no pots fer una publicació competitiva i de gran consum. Si
no fem una publicació encarada al públic teenager en català és perquè
no tenim suficient suport publicitari.
Les revistes en català
s'han de recolzar per aquest motiu o per què són bones com a
producte?
S'ha de donar suport perquè són en català, segur. Si són
en la llengua pròpia del país han de tenir les infraestructures i les ajudes per
poder tirar endavant. Ara bé, també hem de demanar l'excellència, que siguin de
qualitat. Per tant, està bé que hi hagi moltes revistes en català, però també
cal que els continguts siguin competitius i potents, especialment en una
situació de mercat com la nostra, on a prop hi ha els mercats en francès o
castellà que són molt potents.
================================================================================
6)
Vicent Usó - Quatre homenots
Publicat en el diari MEDITERRÁNEO diumenge 9 de novembre del
2008
Quatre homenots
Vicent Usó
Els darrers dies, a diferents llocs del País
Valencià, s´han celebrat homenatges a Joan Fuster, Josep Piera, Joan Francesc
Mira i Carles Santos. Quatre personalitats immenses que, en altres
llocs, no cal dir-ho, mereixerien els parabens de les instàncies oficials, els
mitjans de comunicació i, en conseqüència, de la mateixa societat. Una pràctica
ben sana, la d´honorar l´excellència, siga en la disciplina que siga, que
contribueix a potenciar l´autoestima collectiva, a crear referents per a les
noves generacions i a cohesionar la societat. Un supòsit, ja saben vostés,
completament utòpic a terres valencianes. Un país, el nostre, com bé escrivia
Palau i Fabre on, sovint, dir "sóc d´ací" equival a dir "sóc estranger".
Com sempre, l´excepció a aquesta trista norma ve
de la societat civil i d´algunes institucions culturals. Un grup d´escriptors,
per exemple, ha estat el promotor dels actes d´homenatge al poeta de la Safor
Josep Piera, amb motiu dels quaranta anys que fa que dedica la seua vida
a la literatura. Al projecte, s´han sumat gent, institucions i organismes
diferents impulsats pel convenciment que el reconeixement de la vàlua de l´obra
de Piera "no és cap acte de vanitat, sinó una actitud de respecte i
consideració cap al seu treball, i cap al de tants i tants creadors que, en
contra de tots els embats del vent, són els qui continuen construint,
modernitzant i expandint la nostra cultura", com escriu la poeta Maria Josep
Escrivà.
La UJI també ha cregut oportú celebrar la recent
jubilació (únicament com a docent, espere) de Joan Francesc Mira. I ho ha
fet amb la publicació d´una miscellània "bellament editada", com escrivia en
aquestes mateixes pàgines el professor Lluís Meseguer. Un volum que, més
enllà del seu valor intrínsec, suposa el reconeixement de la ingent tasca
intellectual i cívica que ha fet el senyor Mira: un savi, si em permeten,
d´aquells que ja no se´n fan. Repassar l´obra de Mira fa vindre vertigen.
Perquè parlem no sols d´un dels principals narradors valencians del segle XX
sinó d´un dels seus pensadors més lúcids. Dos virtuts que serien suficients per
a justificar qualsevol homenatge, però que, en el cas de Mira, són dos
aspectes d´una trajectòria que acumula més mèrits: d´antropòleg, de docent, de
sociòleg, de traductor... Que s´escriu prompte.
De la Universitat Jaume I ha partit també el
reconeixement de la trajectòria esplèndida del músic Carles Santos. El
pianista de Vinaròs és una de les potències creatives més descomunals que han
donat mai aquestes terres. La seua capacitat va molt més enllà de la música i
del teatre, les dues disciplines --un terme molt relliscós quan parlem d´un
heterodox com Santos-- on s´ha mogut més habitualment. I dic que va més
enllà no sols perquè haja trepitjat també territoris com la fotografia, sinó
perquè l´objecte últim de tots els seus espectacles ha estat transgredir els
límits convencionals i fondre la ficció de l´espectacle o de la música amb la
vida. Per al músic vinarossenc, res no separa el que s´esdevé a dalt de
l´escenari --si n´hi ha-- i al pati de butaques. Per a ell, l´únic escenari
possible és el món. I l´únic objectiu raonable és commoure. Perquè l´art no és
res sinó és capaç de transformar-nos. Per tot això, la concessió de la medalla
de la UJI no sols és de justícia, sinó que hauria de ser el punt de partida d´un
reconeixement més ample.
Una altra universitat, la de la ciutat de
València, ha promogut un homenatge visual a un altre dels grans intellectuals
valencians: Joan Fuster. Setanta minuts de metratge que volen divulgar la
figura de l´intel lectual però també la del Fuster més casolà. Per a
dur-lo a terme, Llorenç Soler --que ja va dirigir el documental Del
roig al blau-- s´ha servit de l´arxiu literari i fotogràfic de l´escriptor,
a més d´entrevistar una trentena de persones.
Tots aquests reconeixements, com els deia, em
semblen de la major importància. Principalment, perquè potencien l´autoestima
collectiva, creen referents per a les noves generacions i cohesionen la nostra
societat. Que és com dir que fan país.
Per això, precisament per això, n´hi ha qui en
fuig com una rabosa del foc. I vostés ja m´entenen.
Escriptor
================================================================================
7)
XARXA DE CONSUMIDORS AMB
LLENGUA INFORMA:
XARXA DE CONSUMIDORS AMB LLENGUA té el goig de
comunicar als seus adherents que hem rebut 315 cartes de suport en només una
setmana,tot i que encara no hem engegat oficialment les campanyes. Això fa que
ens sentim optimistes perquè hi ha una franja de públic que té ganes de fer
coses, però que no en té oportunitat. Davant, doncs,la impossibilitat de
escriure a cadascun dels adherents fem aquest comunicat públic
d'agraïment.
D'acord amb algunes peticions hem corregit
algunes adreces electròniques. Si persisteix el problema ens ho feu saber. També
us demanem que ens envieu noves adreces de gent a qui li pugui interessar
participar en aquestes campanyes.Recordeu que el correu és:
xarxa.de.consumidors.amb.llengua@josoc.cat (No oblideu els punts
entre les paraules)
Us informem també que totes les campanyes es
publicaran al web
WWW.RADIOCATALUNYA.CA .
Així tindreu
informació puntual de tot el que fem.