ENSENYAMENT DEL VALENCIÀ O TERÀPIA D'AVERSIÓ?

(L'ENSENYAMENT DEL VALENCIÀ VIST PER UN USUARI NO PASSIU)

Comencem pel principi.

Qui açò subscriu va nàixer, ha viscut i viu a Alacant.

Professor Ciències Naturals des de fa vint-i-vuit anys, vaig ser el primer que va donar classes en valencià a Alacant, a l'Institut Miguel Hernández, cosa va comportar, entre altres i com era “normal” en aquella època, denúncies a comissaria i al govern civil.

Vaig ser també el primer autor al que li van publicar un llibre de divulgació científica en valencià a l'Institut Gil Albert, Les nostres plantes.

Durant dos anys vaig exercir d'assessor i després, durant set anys, de director del Centre de Professors d'Alacant.

En fi, porte a l'esquena uns quants anys de batallar pel valencià en l'ensenyament, de manera teòrica i, sobretot, pràctica. I tot i que això no dota de raó als meus arguments, sí almenys de sentit a algunes de les coses que puga dir a continuació.

La primera de totes, retre un homenatge als qui em van ensenyar a escriure en valencià (als díhuit anys; ja sabeu, per lliure; i més quan a casa, com en tantes d'Alacant, ens parlaven en castellà tot i ser de pares valenciano-parlants, per estalviar-nos les humiliacions que havien hagut de patir per eixa causa). He tingut, i continue tenint, bons mestres, que sovint em corregeixen els escrits i m'ensenyen a millorar la meua expressió en valencià.

I els ho agraïsc perquè ho han sabut fer al voltant d'allò que necessitava per expressar-me, sense examinar-me de “pronoms febles”, “regles per usar la dièresi”, '”oracions subordinades adverbials” ni “funcions dels adjectius relatius”.

Gràcies als seus esforços, que em consta que també fan a classe, ha aprés també a estimar la llengua i a mirar-la com un guany col·lectiu i un instrument útil per l'expressió, la comunicació i la conservació dels sabers.

Però, des de fa anys, cada volta que agafe un llibre “de” valencià, o mire els quaderns “de valencià” d'alumnes pròxims (parents, fills d'amics, alumnes meus, ...), m'òmplic de desassossec i trobe fins i tot comprensible que hi haja alumnes que rebutgen una assignatura de la que han de copiar de la pissarra, o del llibre, i després han de bolcar en un examen coses com les següents (en segon d'ESO):

Funcions dels pronoms febles EN: CD indeterminat C preposicional CC de procedència HI: C preposicional CC de lloc CC de temps CC d'instrument   Combinacions de pronoms febles. En les combinacions de pronoms febles, tant davant del verb com darrere, l'elisió es fa en l'últim pronom. Quan hi ha més d'un pronom feble, l'ordre en què es col·loquen és aquest: ·   el reflexiu (es) sempre es posa en primer lloc i es converteix en se. ·   El pronom que fa de CI s'anteposa al CD ·