InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana
_________________________________________
.........................[8.000
membres].........................
Butlletí número 35 (dimecres
5/11/2008)
La informació continguda en aquest butlletí ha estat
seleccionada per Eugeni S. Reig
1) Eugeni S. Reig - Salpassa
2) Valencians universals (valencians a Europa i al
món)
3) Francesc Bodí publica 'El soroll de la resta'
4) La UPF avisarà abans de l'idioma de les
assignatures
5) Llei de llengües
6) Invitació a la inauguració de l'exposició Realitat i
vitalitat de la llengua catalana
7) Juli Martínez Amorós - L'alqueria
blanca
8) Softcatalà publica la traducció al català de l'OpenOffice
3.0
===============================================================================
1)
Eugeni S. Reig - Salpassa
Reproduïsc a continuació l'entrada SALPASSA del meu llibre
Valencià en perill d'extinció.
Salpassa
Cerimònia catòlica de beneir les
cases en temps pasqual.
Al començament del segle xix, aquesta cerimònia encara se
celebrava en pràcticament totes les poblacions valencianes però, a hores d'ara,
només es conserva en algunes de les més menudes. Joaquim Martí Gadea, en el seu
llibre Tipos, modismes i coses rares i
curioses de la terra del xe, ho comenta i explica que, quan el sacerdot
beneïa una casa, els que hi habitaven li donaven, en agraïment, ous o diners. A
causa del costum de donar ous als capellans, la cerimònia en qüestió, a més de
salpassa, s'anomena també ous-ous. Martí Gadea recull la cançoneta
següent, que cantava la xicalla el dia de la salpassa mentres feien soroll
colpejant amb les maces:
|
Ous als
ous,
bones pasqües, bons
dijous.
Ous al
ponedor,
bastonades al
rector;
ous a
l'armari,
bastonades al
vicari;
ous a la
pallissa,
bastonades a la
justícia. |
Una amiga de Gorga (el Comtat)
m'informa que, en el seu poble, encara es
manté ben viva l'antiga tradició catòlica de beneir les cases en temps
pasqual i els xiquets el Dimecres
Sant canten:
|
Ous ací, ous
allà;
ous a la
finestra,
bastonades a la
mestra;
ous al
finestró,
bastonades al
rector. |
La paraula salpassa deriva del llatí salsparsio, contracció de salis sparsio, que significa
‘espargiment de sal', perquè la benedicció es fa espargint aigua i sal. En el
migjorn valencià és habitual la variant formal sarpassa.
|
En valencià també es diu |
ous-ous, sarpassa |
|
La llengua estàndard sol emprar |
salpàs |
|
En castellà es diu |
bendición pascual de las
casas |
==============================================================================
2)
VALENCIANS
UNIVERSALS (VALENCIANS A EUROPA I EL MÓN)
Pensar el segle
XXI
================================================================================
3)
Francesc Bodí publica 'El soroll de la resta'
Publicat en el diari digital VILAWEB dimecres 29 d'octubre del
2008
Un canvi en l'aritmètica de la vida
Francesc Bodí publica 'El soroll de la resta'
(Bromera)
Bataller, un periodista que ha assolit l'èxit en el camp de la
publicitat, fa un infart quan arriba a la cinquantena. Es para i fa balanç de la
vida i de com vol endreçar-la. 'De fet, és una història d'amor, diu l'autor, amb
un tema de fons important, que es concentra en la metàfora del títol, 'El soroll de la resta'. El protagonista creu que
no n'ha d'esperar grans coses, del futur, i opta per fer un canvi en
l'aritmètica de la seva vida.'
Bodí, que és professor de filosofia de secundària, reflexiona
sobre el sentit de l'obra més enllà de la història superficial: 'El protagonista
s'adona que ell no se sent, que escolta el soroll de la resta. I s'atura. El
silenci qualla i pot arribar a sentir-se. El silenci funciona com una metàfora
del pas del temps. I hi reflexiona, des d'una visió postmoderna, aquesta idea
que impera en la societat marcada pel relativisme, la sensació de
provisionalitat constant en un món contradictori. Perquè vivim en un món
superficial i horitzontal, on la felicitat i el benestar es confonen sovint.
Bataller troba la manera de superar aquesta situació vital a través de l'art, la
ficció, el somni.'
Francesc Bodí (Agres, 1963) ha obtingut el Premi
Enric Valor amb aquesta novel·la, que publica Bromera. És
la segona vegada que obté el guardó. El 1994 el va guanyar amb la novel·la
'Volves i olives'.
================================================================================
4)
La UPF avisarà abans de l'idioma de les
assignatures
Publicat en el diari AVUI (pàgina 35) dimecres 29
d'octubre del 2008
La UPF avisarà abans de l'idioma de les
assignatures
La Universitat Pompeu Fabra (UPF) va presentar ahir el seu
projecte multilingüe, que proposa advertir els estudiants de l'idioma en què
s'impartiran les assignatures abans que es matriculin. La finalitat d'aquest
projecte és protegir l'ús del català a les aules, sobretot en aquelles en què hi
ha alumnes estrangers.
================================================================================
Llei de llengües
Publicat en el diari AVUI (pàgina 27) dimecres 29 d'octubre
del 2008
Llei de llengües
Joaquim Montclús
De la llei de llengües de l'Aragó se n'ha parlat tant, ha estat tantes
vegades anunciada -i fins i tot s'ha divulgat el seu contingut-, que són molts
els que pensen que ja fa temps que està en vigor, però la veritat és que el més
calent és a l'aigüera. També s'ha de dir que Marcelino Iglesias i el seu govern,
des que van començar a governar a l'Aragó, sempre han tingut la voluntat de
tirar endavant aquesta llei. Aleshores, la pregunta que tothom es fa és: per què
la llei de llengües encara no ha entrat a les Corts d'Aragó? La resposta és
lògica i senzilla: perquè des de Madrid sempre s'ha fet tot el possible per
aturar-la. Segons hem pogut saber, algunes vegades ha estat la mateixa direcció
del PSOE la qui l'aturada. El president Zapatero, després de guanyar les
eleccions, va deixar caure que l'Aragó tindria la seva llei de llengües. Esperem
que ara compleixi, no faci cas de les pressions de l'ala falangista del PSOE i
respecti la voluntat i la sobirania del govern d'Aragó. De totes maneres,
aquesta vegada la cosa deu anar de debò, perquè des de fa uns mesos la caverna
mediàtica de Madrid no para de dir bestieses. Els darrers articles publicats
contra la llei de llengües, fins i tot, fan algunes comparacions entre la
Generalitat Republicana i l'Alemanya nazi. Estaria bé que la Generalitat de
Catalunya i els dirigents socialistes catalans fessin alguna cosa perquè aquesta
llei s'aprovés. Això no seria ficar-se en el que no pertoca, sinó defensar els
drets més elementals que tenen els 45.000 habitants i escaig que viuen a la
Franja de Ponent.
================================================================================
6)
Invitació a la inauguració de l'exposició Realitat i
vitalitat de la llengua catalana
Us convidem a la inauguració de l'exposició
Realitat i vitalitat de la llengua catalana, que tindrà lloc
dilluns 10 de novembre, a la sala Prat de la Riba de
l'Institut d'Estudis Catalans (c. del Carme, 47 de Barcelona), a les 19
h.
La inauguració de l'exposició anirà a càrrec del
Sr. Joan Martí i Castell, president de la Secció Filològica de l'IEC; la Sra.
Elisenda Romeu i Oller, presidenta de la FOLC, i el Sr. Jordi Solé i Camardons,
comissari de l'exposició. Clourà l'acte el Sr. Bernat Joan i Marí, secretari de
Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
Aquesta és una exposició sobre l'ús
social del català que vol mostrar la realitat de l'existència de la
llengua amb els següents eixos temàtics: els territoris on es parla el català,
la realitat desigual dels usos idiomàtics, la vitalitat i la història de la
llengua catalana.
No partim de plantejaments ni
pessimistes ni optimistes, perquè no volem expressar situacions o
predisposicions anímiques, ni volem fer propaganda partidista. Volem expressar
la realitat tal com és, subratllant la vitalitat enorme de la llengua malgrat
segles de persecució política, repressió dels usos lingüístics, prohibicions,
ocultació vergonyant de la realitat catalana o submissió lingüística dels
parlants derivada d'aquella repressió.
Proposem l'autoestima: no som una
llengua petita, el català forma part del 2,5% de les llengües més
parlades del món, compartim una història de més de mil anys farcida de
contribucions de primera categoria que la comunitat lingüística catalana ha
brindat a la humanitat en l'àmbit de la literatura i en altres expressions
artístiques i culturals.
Mireia Grangé
Secretaria de la FOLC
Tel. 625 170 535
================================================================================
Juli Martínez Amorós - L'alqueria blanca
Publicat en el diari digital pàgina26
dimecres 23 juliol del 2008
L'alqueria
blanca
Ho confesse: sóc seguidor habitual de
L'Alqueria Blanca, addicte, hi estic enganxat. Celebre, doncs, l'enorme
èxit d'audiència, pics de fins un 28%!, magnífica i esperançadora notícia. Què
explica este èxit, en principi sorprenent? A banda dels factors merament
aleatoris (ja sabem que hi ha bons productes que en tres setmanes desapareixen i
autèntics despropòsits que acumulen temporades), jo destacaria els següents:
d'entrada, el bon treball dels actors i les actrius (Joan Gadea, per exemple,
clava el personatge del Falcó); el tema costumista que permet entroncar amb
l'herència blasquiana (Cañas y barro, La barraca), amb què tan
identificats ens sentim els valencians; la credibilitat de cada escena (hi ajuda
molt fer que l'Alqueria siga un poblet de l'Alcoià); i la llengua que
hi predomina: el valencià.
El contrast entre l'encert de produir i emetre
L'Alqueria Blanca (i també Socarrats o Maniàtics) i
el destarifo d'inserir bunyols repel·lents en la graella de la nostra benvolguda
RTVV esdevindria un tema d'expedient X si no fóra perquè coneixem de quin peu
coixegen els dirigents de l'ens. Per què es neguen a fixar-se en els índexs
d'audiència i actuar en conseqüència? Doncs no ho sé, però tot açò em recorda al
que passà fa anys amb La bola del drac: tots els xiquets se la sabien
de memòria i començaven a tindre, per fi, un al·licient per a aprendre i usar el
valencià. Aleshores, Canal 9 en vengué els drets d'emissió, no fóra cas que una
sèrie japonesa de dibuixos animats els desballestara l'invent i acabaren sent
realment útils per a la normalització del valencià. Ara fa la impressió que la
gran acollida de L'Alqueria Blanca torna a mostrar la clau de l'èxit,
que romania reblida. Per què no s'arrisquen a emetre produccions pròpies en
prime-time? Per què no una pel·lícula actual doblada al valencià una
volta per setmana? Per què no un programa d'entrevistes, que fuja de les
xafarderies, que presente, posem per cas, Carolina Ferre? Per què no eleven
l'estatus de Medi Ambient, conduït amb mestratge per Xelo Miralles, i
el passen de Punt 2 a Canal 9? Per què no fan algun producte sarcàstic, que
parodie amb un puntet de mala bava la nostra realitat actual, com fa
Polònia en TV3?
Què, hi ha alguna resposta? Doncs sí, mira, n'hi
ha, i és simple: no els interessa. Això seria prestigiar més del compte esta
llengua que volen desprestigiada i reduïda; esta llengua que maten un poquet més
amb cada repetidor de TV3 que tanquen, estults inquisidors postmoderns; esta
llengua que, atònita, observa com una caterva de fal·laços intel·lectualoides
s'inventa un Manifiesto ridícul i arter per empetitir-la una mica més.
Esta llengua. La que usen en Polònia. La que usen en L'Alqueria
Blanca.
Juli Martínez Amorós és tècnic lingüístic de la
Universitat d'Alacant.
================================================================================
Softcatalà publica la traducció al català de l'OpenOffice
3.0
Publicat en el diari digital VILAWEB dijous 30 d'octubre del
2008
Softcatalà publica la traducció al català de
l'OpenOffice 3.0
La nova versió l'han traduïda el Termcat i
Softcatalà
Ja us podeu descarregar la versió en català
del paquet de programari OpenOffice
3.0. El dia 14 en va sortir la versió en anglès i d'altres idiomes, però per
a la catalana han calgut uns dies més. Des d'aquesta tarda ja us la podeu
descarregar a la web de Softcatalà, el
col·lectiu que tradueix l'OpenOffice.org des de l'any 2000. Enguany, per primera
vegada, la traducció l'han feta conjuntament amb el Termcat arran d'un acord signat amb la
Generalitat.
Gràcies a aquesta col·laboració, per
primera vegada des que es tradueix el paquet de programari s'ha aconseguit
passar al català tota la documentació i l'ajuda en línia.
Entre les
novetats més destacades d'aquesta nou llançament hi ha una versió més ben
integrada per a MacOS X. Això vol dir que els programes funcionen molt millor
amb sistemes operatius Mac, en què fins ara eren més aviat lents i feixucs.
També inclou suport per a nous formats de text com l'odf 1.2, un format obert
que és un estàndard utilitzat cada vegada a més països, i és més compatible amb
els documents del Microsoft Office.
L'OpenOffice.org és un programa que
ha tingut molta acceptació, entre més raons, perquè és gratuït i alhora capaç de
substituir completament paquets de programari semblants com el Microsoft Office,
que és de pagament. Cal fer observar que, a Softcatala.org, és el programa més
descarregat. L'OpenOffice.org inclou programes per a escriure documents, fer
presentacions de diapositives, gestionar bancs de dades, fer fulls de càlcul,
dibuixar i fer operacions ofimàtiques.
================================================================================
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius
relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge
als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga
coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la
llengua catalana.
==============================================================================