«Deixa-l'hi»
Suposem que hem de pronominalitzar els dos complements [1] i [2] d'expressions com les següents: Deixa [1] {el préssec / la poma / els plàtans / les taronges / pa / això} [2] al calaix. A la major part del domini lingüístic (en les parles que usen el pronom hi) el resultat és el següent: Deixa-l'hi (el préssec, la poma, això), Deixa'ls-hi (els plàtans), Deixa-les-hi (les taronges), Deixa-n'hi (de pa). Ens trobem amb un cas semblant al que exposàvem dissabte passat, però ara en lloc d'un complement indirecte li que es converteix en hi (Dóna-l'hi, etc.), tenim directament un locatiu hi. Observem que el pronom ho que representa això (Deixa-ho al calaix) ha esdevingut l', exactament igual que davant la forma hi provinent de li: tenim Deixa això al calaix > Deixa-ho al calaix > Deixa-l'hi, exactament igual que Deixa això a la teva germana > Deixa-ho a la teva germana > Deixa-l'hi.
Doncs bé: aquest cas ha sofert una ziga-zaga
interessant al codi normatiu. Fabra no el registra en treballs importants de
1913 i 1917, però sí a la primera edició de la gramàtica normativa (1918) (amb
l'exemple Li he dit que posés això dins l'armari, i no
l'hi ha posat), on roman fins a la 6a edició
(1931), però sobtadament el suprimeix sense cap explicació de la 7a edició
(1933), tot i que l'havia també recollit com a normal alguna altra vegada, com
ara en una conversa de 1920 (Agafeu això
i poseu-ho a l'armari; poseu-l'hi de
seguida). Però a la gramàtica pòstuma (1956) torna a aparèixer el cas (§ 79)
i ara entrelluquem la raó d'aquella supressió, perquè l'autor diu: «La llengua
rebutja emprar hi com a representant
d'un circumstancial de lloc quan el complement-acusatiu [...] és el pronom ho: hom recorre a vegades a la
substitució de ho per l'» (sense exemples!). Crec que avui
tenim el desllorigador d'aquest misteri. Simplement, és cert que en algun cas no
obtenim el resultat l'hi sinó
directament ho (amb desaparició del
locatiu): diem «Això, a la biblioteca,
ho estudio cada matí» (i
segurament no «l'hi estudio cada
matí», com explica Eulàlia Bonet a
Encara trobem ho + hi > l'hi en un altre cas, el cas en què hi no és un locatiu sinó un predicatiu que pot representar un adjectiu com vertical o un adverbi com ara així. Tenim: Posa això vertical > Posa-ho vertical > Posa-l'hi, Intenta posar-l'hi. Aquest cas no consta al codi normatiu. I per tant no ens ha d'estranyar que tots dos casos hagin sofert un oblit total o parcial als manuals del mercat, malgrat que representen realitats de la llengua primàries, indiscutibles i clares (clares, esclar, un cop aclarides).
Joan Solà
En castellà, si em ruboritze “me pogo
colorado (o rojo) como un tomate”. En valencià em faig roig (o vermell) com un
titot. “Em faig”, no “em pose”.
En castellà, si tinc un sobresalt i
m'esglaie, “me pongo blanco como un muerto”. En valencià, “em faig blanc com la
paret (o com el paper)”. “Em faig”, no “em pose”.
En castellà, si patisc d'aliacà, és a dir,
d'icterícia, “me pongo amarillo”. En valencià, “em faig groc”. “Em faig”, no “em
pose”.
En castellà, si menge com un energumen i no
faig estrici, “me pongo gordo como un tonel”. En valencià, “em faig gord com un
porc”. “Em faig”, no “em pose”.
En castellà, si fruïsc fins a la sacietat
menjant (o amb altres coses), “me pongo las botas”. En valencià, “faig l'agost”.
“El faig”, l'agost, no “em pose” res.
En castellà, si algú s'aborrona a causa del
fred, de la por o perquè rep una emoció molt forta, “se le ponen los pelos de
punta” o “se le pone la carne de gallina”. En valencià, “se li fa pell de
gallina”. “Se li fa”, no “se li posa”.
En castellà, si amb paraules o gestos
desperte el desig vehement d'alguna cosa en una altra persona, “le pongo los
dientes largos”. En valencià, “li faig dentetes (o denteta)”. “Li faig”, no “li
pose” res.
En castellà, si parle malament d'algú, “lo
pongo verde” o “lo pongo de hoja de perejil”. Em valencià, “el faig un drap
vell”. “El faig”, no “el pose”.
En castellà, si algú s'atribuïx mèrits que no
té amb intenció de presumir, “se pone moños”. En valencià, “fa el fatxenda” (o
“fa el gall”). “Fa”, no “es posa” res.
En castellà, si emmalaltisc, “me pongo
enfermo”. En valencià, “em faig malalt”. “Em faig”, no “em
pose”.
"Jo em dic Yousseff. Sóc un nen i tinc 15 anys". Primeres paraules en català de Yousseff, que acaba d'arribar de Nador (Marroc), en el dia de l'estrena dels Espais de Benvinguda Educativa (EBE) a Reus. Vuit joves van prendre contacte ahir amb el primer dels tres EBE que Reus té previst posar en marxa al llarg d'aquest trimestre. Aquesta avantsala de l'escolarització, que a Vic funciona des de l'inici de curs, pretén facilitar la integració al sistema educatiu dels alumnes estrangers. I la primera "prioritat", segons Mercè Represa, responsable de l'EBE ubicat a la Salle de Reus, és que els nois "adquireixin competència lingüística" en català, vehicular a l'escola.
A través de jocs intuïtius i material molt visual, en aquests espais els futurs alumnes rebran nocions bàsiques de català i aprendran conceptes elementals sobre el país i la seva ciutat d'acollida. A Reus cada centre tindrà dues aules amb capacitat per una quinzena d'alumnes (noranta en total), que estaran assistits per un equip de tres professionals especialitzats en educació i treball social. Es calcula que cada jove passarà una mitjana d'un mes a l'EBE abans d'assignar-se-li una plaça escolar, si bé segons va explicar Zacarías Henar, responsable d'Educació al Baix Camp, aquest temps variarà segons les necessitats de cada cas.
Butlletí de la Xarxa CRUSCAT
Núm.18. 1 d'octubre de 2008
Butlletí disponible a http://demolinguistica.cat
Novetats de la Xarxa
- Cursets d'estadística: sobre l'anàlisi factorial, del 9 al 12 de desembre de 2008, i sobre proves no paramètriques, del 12 al 16 de gener de 2009. Ambdós cursos es faran a l'edifici Josep Carner de la Universitat de Barcelona. Per obtenir-ne més informació i inscriure-us-hi, escriviu un correu a cruscat@iec.cat
Xarxa CRUSCAT: presència pública
- Marí, Isidor i Strubell, Miquel (2008), Llengua i identitat a Catalunya 2008.
- Galindo i Solé, Mireia (2008), Les llengües en joc, el joc entre llengües. L'ús interpersonal del català entre els infants i joves de Catalunya. Lleida: Pagès Editors.
- Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu (2008), Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l'alumnat de 4t d'ESO de Catalunya. Avaluació de l'educació secundària obligatòria 2006. Barcelona: Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu, Generalitat de Catalunya. [Informes d'Avaluació, 11].
- Bastardas i Boada, Albert (2007), Les polítiques de la llengua i la identitat a l'era “glocal”. Collecció Institut d'Estudis Autonòmics, núm. 50. Barcelona: Institut d'Estudis Autonòmics.
- El CUSC demana suggeriments per a nous temes de la revista electrònica LSC – Llengua, Societat i Comunicació.
Recerca i dades
- «Informe de política lingüística 2007», de la Generalitat de Catalunya.
- «Hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya 2007»
- «Més de 40 llengües tenen més de dos mil parlants a Catalunya»
- Bibliografies selectives de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya: Llengua i immigració, Canadà/Quebec, Llengua i joventut, La llengua catalana al sector socioeconòmic
- Darrers estudis de la Plataforma per la Llengua sobre
la presència del català: «Productes amb segell ecològic», «Catàlegs dels grans
establiments comercials», «Telefonia mòbil».
- Sistema d'Indicadors Lingüístics de Catalunya
- Llengua i ús, núm. 41 Torrijos, Anna. Perfils de
consumidors i usos lingüístics en les TIC. Sintes, Elena. Llengua i consum
cultural a Catalunya. Fabà, Albert; Llaberia, Mireia. Ofercat 2001-2006: Oferta
lingüística en quinze ciutats de Catalunya.
Congressos
- Languages and the Media», del 29 al 31 d'octubre de 2008, a Berlín.
- «11th Eastern Caribbean Island Cultures Conference “The Islands in Between”», del 6 al 8 de novembre, a Curaçao (Antilles Neerlandeses).
- «Anthropology, interculturality and language learning and teaching», del 4 al 6 de desembre de 2008, a París.
- «12th International Conference on Minority Languages (ICML XII) “Language revitalization and new technologies”», del 28 al 30 de maig de 2009, a Tartu (Estònia).
Cursos i conferències
- «Understanding European Diversity and the art of governing it», assignatura de la Universitat Oberta de Catalunya oberta al públic general amb L'@teneu Universitari.
- «XXI curs de sociolingüística de la Nucia: ensenyament, difusió i ús de la norma lingüística», 24 i 25 d'octubre i 7 i 8 de novembre de 2008, a La Nucia (Marina Baixa).
- Curs «Investigació per enquesta», del 28 d'octubre al 13 de novembre, a Barcelona.
- «Cursos i seminaris per al suport a l'ensenyament en valencià i del valencià»
- «Tecnologies del llenguatge I: anàlisi quantitativa de textos», els divendres, del 7 de novembre al 12 de desembre de 2008.
- «Situació i perspectives del plurilingüisme a Europa», del 6 al 8 de novembre de 2008, al Palau de la Música de València.
- «III Jornada “Llengua i Immigració. Acolliment lingüístic: una perspectiva europea”», l'11 de novembre, a l'Auditori del Palau de la Generalitat, a Barcelona.
- «CLUB 16: Setzè Col∙loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona. “L'assessorament lingüístic: funcions i criteris”», 17 de novembre de 2008, a la Universitat de Barcelona.
Notícies
- «Europa nega la persecució del castellà a Catalunya»
- «Per ACPV, la resolució contra el tancament de repetidors de TV3 és una “batalla guanyada”»
Butlletí disponible a http://demolinguistica.cat
El cinema en valencià arriba de nou a Gandia
Publicat en el diari digital pàgina26 dimarts 28 octubre del 2008
http://www.pagina26.com/centrals/comenca-la-campanya-cinema-en-valencia-a-gandia.html
El cinema en valencià arriba de nou a Gandia
ImageLa campanya de cinema en valencià 2008-2009, organitzada sota el títol «Cinema en valencià a Gandia», comença el primer trimestre de programació amb estrenes que han tingut èxit de públic i crítica, com ara la nova pel·lícula de Woody Allen, «Vicky Cristina Barcelona» dijous vinent. «L'orfenat», de Juan Antonio Bayona, és podrà veure dijous 27 de novembre, i «La caixa Kovak», de Daniel Monzón, dijous 18 de desembre. L'entrada a totes les sessions és de només 2 euros, i les projeccions es fan al Teatre Serrano en dues sessions, a les 19.30 i a les 22.30. Enguany a la campanya de Gandia s'ha incorporat una novetat, l'oferta d'una programació estable durant tot el curs 2008-09, per tal de donar una continuïtat en el temps, cosa que aporta normalitat pel fet de poder veure cinema d'estrena en valencià durant tot l'any.
«Cinema en valencià a Gandia» és possible gràcies a la col·laboració de l'Àrea de Promoció i Normalització Lingüística de la Universitat Politècnica de València, l'Oficina de Promoció del Valencià de l'Ajuntament de Gandia i el Centre Internacional de Gandia de la Universitat de València, amb el suport de la Mancomunitat de Municipis de la Safor i el CEIC Alfons el Vell. La iniciativa forma part d'un ambiciós projecte de fer una programació de cinema en valencià per tota la Comunitat Valenciana sota el títol «Cinema en valencià», que va nàixer el 2005 a València per iniciativa de l'Àrea de Promoció i Normalització Lingüística de la Universitat Politècnica de València (UPV) i del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València (UV), i que s'eixamplà a altres ciutats, com Alcoi, Alacant i Castelló, amb la col·laboració del Secretariat de Promoció del Valencià de la Universitat d'Alacant (UA) i el Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Jaume I de Castelló (UJI).
Un dels àmbits on el català topa amb més esculls com a llengua d'ús normalitzat és el judicial. Les dades revelades ahir per l'AVUI són demolidores: el 2007, a Catalunya, només un 16,8% de les sentències es van emetre en català, enfront d'un 83,20% en castellà. És cert que la justícia no ha estat aliena als avenços en l'ús de la llengua en tots els nivells de la vida social. Només fa 8 anys, el 2000, el percentatge de sentències dictades en la llengua pròpia de Catalunya era un ínfim 1,26%. Però és evident que, ben entrats al segle XXI, és el castellà l'idioma normal a la justícia i també el més emparat per les lleis.
Es pot fer justícia en català? Aquesta pregunta pot semblar un contrasentit, però, d'acord amb la legislació estatal vigent, la resposta més aviat és negativa. L'article 231 de la vigent llei orgànica del poder judicial estableix que "en totes les actuacions judicials, els jutges, els magistrats, els fiscals i els secretaris i els altres funcionaris dels jutjats i tribunals han d'usar el castellà, llengua oficial a tot l'Estat". És a dir: no només són els jutges els que, en les seves relacions amb els administrats, "tenen l'obligació" de fer servir el castellà, sinó que també la té tota la resta del personal de l'administració judicial. I això, a la pràctica, pot convertir qualsevol tràmit en un terreny vedat per a l'ús de la llengua catalana a la justícia.
Com ha denunciat la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) cal una reforma legal. Cal que el dret a usar el català en les relacions amb la justícia que sí que es reconeix als administrats en d'altres normatives, com la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, o en la jurisprudència de l'Audiència Nacional, no sigui un dret nominal sinó plenament efectiu. Per això, les iniciatives que es generen des de l'àmbit de la justícia, d'on també provenen precisament les resistències més intenses, han de ser necessàriament benvingudes. Però és des de la política, i amb les lleis a la mà, entre les quals l'Estatut, que equipara a tots els efectes el català amb el castellà, que s'ha d'acabar amb l'estatus de segona categoria que té la nostra llengua en un àmbit del tot clau com és el de la justícia.