InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana
_________________________________________
.........................[8.000
membres].........................
Resum número 27 (dimecres 22/10/2008)
1) Rosó Herrera i Joan Tudela - Les persones
socialment actives, motor del canvi lingüístic
2) Eugeni S. Reig - anar a escola i altres
construccions sense article
3) Francesc Esteve - Una feliç coincidència?
4) El català, assignatura pendent de l'administració de
l'Estat
5) Google.cat obté el Premi
Nacional d'Internet
6) Conferències de la Professora Inger Lindberg
7) III Premis Literaris Poble de
Suera
8) Víctor Alexandre - La llengua amb pijama de
ratlles
===============================================================================
1)
Rosó Herrera i Joan Tudela - Les persones
socialment actives, motor del canvi lingüístic
Article publicat en la revista digital LLENGUA I
ÚS, editada per la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de
Catalunya
L'article té tres
lectures simultànies. L'una explica l'experiència del taller de foment de l'ús
del català adreçat a sindicalistes del comerç, sector estratègic de
normalització lingüística. L'altra lectura convida a l'adaptació d'aquest taller
a altres col·lectius. I la darrera argumenta la necessitat que la política
lingüística de la nostra àrea idiomàtica prioritzi les actuacions adreçades als
quadres socials, perquè les persones més socialment actives són el principal
motor de qualsevol canvi lingüístic.
Els autors són Rosó Herrera i Joan Tudela de l'
Àrea de Llengua i Comunicació de la Fundació
Comaposada
Eugeni S. Reig - anar a escola i altres construccions sense
article
Publicat en el setmanari EL PUNT (edició del País
Valencià)
anar a
escola i altres construccions sense
article
Anar a escola
significa ‘assistir un
xiquet regularment a un centre docent d'ensenyament primari a fi de rebre
l'educació, la instrucció i els coneixements
adients'.
Exemple:
- El teu xiquet ¿encara no va a
escola?
- La setmana que ve
comença.
No hem de confondre anar a
escola (sense article), que expressa el concepte definit, amb anar a l'escola (amb article), que
significa anar a l'edifici a on s'impartixen les
classes.
Exemple:
El meu xiquet ja fa dos anys que va a escola, però ell no va a l'escola
en autobús com el teu, se'n va a peu amb la seua
cosineta.
Actualment, a la porta dels
centres docents públics d'ensenyament primari a on es formen els xiquets
valencians, podem llegir: “Col·legi públic d'Educació Infantil i Educació
Primària”. Alguns energúmens intransigents i d'esperit justicier s'han permés
empastifar amb pintura negra alguns d'eixos cartells posant al damunt la paraula
colege. I fan açò, sense cap mena de
dubte, perquè pensen que en valencià no es diu col·legi, es diu colege. Però estan completament
equivocats, perquè en valencià, els citats centres docents, no es diuen ni s'han
dit mai de la vida ni col·legis ni coleges, s'han dit sempre escoles. La paraula escola és una de les més dignes i més
belles de la nostra llengua. Sempre s'ha dit anar a escola per a expressar el
concepte ací definit. És una locució molt antiga com ens ho demostra el fet que
diem anar a escola i no anar a l'escola, de la mateixa manera
que diem parar taula i no parar la taula. Les construccions sense
article com ara anar a escola, parar taula, llevar taula, fugir d'estudi, anar a missa, anar a costura,
anar a cama-coixa, anar en cama crua, seure a taula, servir taula, dinar en taula, primavera d'hivern, primavera d'estiu, tornar paus, fer paus, quedar-se a fosques, partir palletes, caminar a palpes, a primeries,
a darreries, a migjorn, a migdia, a mitjanit, de
matí, de vesprada, de nit, d'estiu, d'hivern,
posta de sol, eixida de sol, a poqueta nit, de totes
maneres, passar per baix cameta, deixar baix taula, etc., són
autèntiques relíquies de temps antics que hem conservat durant segles. Ara,
després d'haver-nos transmés la locució anar a escola de generació en generació
durant anys i anys, ens permetem el luxe de llançar-la per la borda i
substituir-la per l'expressió anar al
cole, enormement allunyada de la idiosincràsia del nostre poble. ¿És pot dir
alguna cosa més ridícula, més cursi i més coenta que anar al cole?
================================================================================
3)
Fancesc Esteve - Una feliç coincidència?
Publicat en el número 506 del setmanari EL PUNT (Edició del
País Valencià) 12 d'octubre del 2008
Una
feliç coincidència?
No sé si es tracta d'una
feliç coincidència o del símptoma d'alguna cosa que, malgrat tot, es mou. Com
que estem tan acostumats a les inclemències quan intentem viure en català a la
ciutat de València, sovint ens hi concentrem i minimitzem alguns fets positius.
I l'altre dia, me'n van passar tres, de positius i de successius, en una mateixa
vesprada i en tres llocs diferents.
Vam anar a un centre
comercial d'Alfafar, a l'estricta àrea metropolitana de València. I, per
començar amb energia després del dinar, vam decidir prendre un cafè. El lloc més
a prop i més tranquil --que costen de trobar!-- era l'elegant cafeteria d'un
hotel situat en aquesta àrea comercial. Vaig demanar els cafès. La cambrera, una
jove entre 20 i 30 anys, em va respondre en català, cosa no sols poc habitual en
aquest ram i en aquesta zona, sinó que, a més, jo diria que ho va fer amb una
amabilitat afegida pel fet d'haver usat aquesta llengua. Vaig endevinar un cert
orgull en la seua resposta, com dient "jo també sé parlar-lo i parlar-lo amb
correcció". No era la típica parlant nadiua que s'adreça en valencià a un
valencià en una espècie de benestès "ací som tots de casa". Era algú que sap que
exhibeix un català estàndard, com qui mostra el seu millor anglès davant un
britànnic.
Ja reconfortats amb la
cafeïna i la tertúlia, anàrem per feina. Passàrem a la botiga d'una coneguda
marca de roba de llit. Preguntàrem sobre mides, preus i qualitats. Una altra
xicota encara en la vintena ens respongué en català amb la més absoluta
normalitat. Talment com si ho haguéssem demanat a una botiga tradicional de la
Vall d'Albaida.
Com que no ho havíem trobat
tot, tornàrem a València i férem cap a una botiga on fa uns mesos havíem comprat
a bon preu. Ens atengué una senyora que responia en castellà al que li demanàvem
en català, en una distesa conversa, a la qual s'afegí un senyor d'una edat
mitjana, que parlava en català, aquest amb accent de les comarques centrals del
País Valencià. El senyor ens remeté a una altra botiga seua per als articles que
volíem i a una tercera persona, una dona d'uns 40 anys, també
catalanoparlant.
Ja sé que d'una anècdota --o
de tres o quatre anècdotes successives-- no se'n poden traure conclusions
vàlides i tampoc no ho pretenc. Però almenys vull deixar constància d'uns fets
que he observat repetidament en aquests darrers anys. Hi ha un bon contingent de
gent jove, probablement de família castellanoparlant, que canvia al català quan
t'adreces a ells en aquesta llengua. A
alguns se'ls nota amb una certa inseguretat lingüística, però també una
clara voluntat d'ús i sovint una disposició a exhibir el seu millor estàndard,
almenys en el lèxic. I ací, a petita escala, hi ha un canvi qualitatiu inèdit.
Amb aquest comportament es trenca una de les normes socials més sacrosantes i
arrelades, una norma no escrita que té més força que la llei: el pas al castellà
quan hi ha almenys un interlocutor castellanoparlant. Tant fa que n'hi haja
vint, de catalanoparlants, i que tots, per exemple, tinguen trets socials que
inspiren superioritat o respecte. Vint catedràtics de medicina i directors
d'hospital d'una edat ja venerable canviaran indefectiblement a l'espanyol quan
aparega un sol cambrer arran de la vintena i amb pinta de mascachapas que
els parle en aquesta llengua.
Els canvis que assenyale són
segurament el resultat del valencià a l'escola, sovint només com a simple
assignatura, i potser fins i tot de l'escassa oferta televisiva en català. Però
malgrat tot, si els catalanoparlants no ens ocultem com a tals, la resposta més
habitual a València i la seua àrea metropolitana ja no és quasi mai "No te
entiendo" ni "Háblame en
castellano" sinó la col·laboració amable, siga sovint amb canvi de llengua --al
català-- en els més joves o amb una certa petició d'excuses ("Perdona que no te
hable en valenciano"), en els més grans. Ja sé que hi ha fuites alarmants en els
percentatges d'ús del català i conec el pes social d'uns immigrants que
s'integren sobretot en castellà. Però, malgrat tot això, encara es detecten
símptomes de vitalitat inequívoca que ens haurien d'encoratjar a actuar com a
catalanoparlants actius pertot arreu.
Després de l'aventura de les
botigues, al vespre em vaig proposar engolir-me com un xarop amarg l'informatiu
de Canal 9, per comprovar com havia anat i com era tractat el congrés del
PSPV-PSOE. Ja sabia que hi havia guanyat per més del 90% de vots mantenir el nom
del País Valencià en les sigles i renunciar al gir al centre, un altre petit
triomf de la societat contra els jerarques. A la notícia no hi vaig arribar a
temps però sí que en vaig tenir per a constatar que la majoria dels consellers i
dels alts càrrecs de la Generalitat Valenciana que encara aparegueren en el
telenotícies ho feren en castellà. I això sí que és tot un símptoma
incontestable. Mentre que l'escola i una part de la societat fan el seu paper,
sovint a contracorrent, per la normalitat del català, els nostres màxims
governants, aquells que d'ací a poc, en el Nou d'Octubre, s'ompliran la boca amb
els "senyals d'identitat" del poble valencià i la llengua valenciana, no es
molesten ni a usar-la ni, si cal, a aprendre-la, ni tan sols quan intervenen en
l'exercici del seu càrrec en la televisió pública que paguem els valencians.
Podrà, al final, la societat guanyar la mà --i la llengua-- als consellers de la
Generalitat?
================================================================================
4)
El català, assignatura pendent de l'administració de
l'Estat
Publicat en el diari AVUI diumenge 12 d'octubre del
2008
El català, assignatura pendent de l'administració de l'Estat
Agència Tributària, Seguretat Social i subdelegacions del govern fan en
català el 43% de documents de difusió externa. En les comunicacions orals el seu
ús és més reduït que l'escrit en totes les administracions
El català millora però continua sent una assignatura pendent per als
organismes instal·lats a Catalunya que depenen de l'administració de l'Estat.
L'enquesta sobre usos lingüístics a les institucions de Catalunya 2007 elaborada
per la secretaria de Política Lingüística a partir de 1.159 entrevistes posa en
evidència que els organismes dependents del govern espanyol són les institucions
que fan menys ús del català: si bé tenen gairebé la meitat de rètols escrits en
aquesta llengua, només s'utilitza en el 43% dels documents de difusió externa
d'un servei o d'un producte i encara se'n redueix més l'ús en el cas de les
comunicacions escrites a usuaris i associats, on el 69% es fan en
castellà.
L'anàlisi s'ha fet a les delegacions de l'Agència Tributària,
de l'administració de la Seguretat Social i de la Tresoreria de la Seguretat
Social, així com a la delegació del govern de l'Estat a Catalunya i a les quatre
subdelegacions del govern, és a dir, a Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
“Queda clar que a l'administració perifèrica de l'Estat és on la situació és més
precària, tot i que en general en totes les institucions l'índex de normalitat
d'ús del català és molt elevat”, destaca el secretari de Política Lingüística,
Bernat Joan.
La radiografia de la situació de la llengua feta en vuit
sectors d'institucions de caràcter públic indica que tant els rètols, com els
documents de difusió externa i les comunicacions escrites personalitzades són en
català entre el 94% i el 99% dels casos a la Generalitat, als seus organismes
autònoms i als consells comarcals. Els ajuntaments i els col·legis professionals
també tenen en català gairebé tots els rètols, així com nou de cada deu
documents externs, mentre que el percentatge baixa en l'anàlisi de les
federacions d'entitats, que només escriuen en català el 85% dels documents que
surten a l'exterior i un 88% de les comunicacions per a usuaris i
associats.
En les comunicacions orals amb les persones usuàries és on la
utilització de la llengua catalana és inferior a totes les administracions si es
compara amb la documentació i la retolació. Segons l'enquesta d'usos
lingüístics, només la meitat de comunicacions de tu a tu a les delegacions de
l'Agència Tributària, de la Seguretat Social o a les subdelegacions del govern
de l'Estat es fan en català. Les institucions que representen l'Estat lideren
també el rànquing de menys ús de la llengua catalana en el cas de les
comunicacions orals.
A l'altra banda de la balança, on més es parla en
català és a la Generalitat (90,6%), seguida dels col·legis professionals (90%),
els consells comarcals (88%) i l'administració local
(72%).
Identificar punts dèbils
Joan apunta que el de
l'administració és un dels àmbits amb més normalització lingüística, tot i que
reconeix que cal buscar fórmules de millora a les institucions dependents del
govern central i a les associacions, que continuen sent punts on la
normalització pot millorar. “L'enquesta ens permet identificar els punts fluixos
–afegeix– i planificar les accions necessàries”. De totes maneres, insisteix que
s'està “en un procés de millora” i que “tot i que els criteris puguin semblar
discutibles, no hi ha incompliments de la llei”.
================================================================================
Google.cat obté el Premi Nacional d'Internet
Publicat en el diari digital VilaWeb dimarts 14 d'octubre del
2008
Google.cat obté el Premi Nacional d'Internet
Avui s'han fet públics els guanyadors dels Premis
Nacionals de Comunicació
Google.cat rebrà dilluns el Premi
Nacional d'Internet. El jurat ha destacat que 'hi ha empreses globals que
aposten pel multilingüisme com a element competitiu i, igual que d'altres
multinacionals que han apostat pel català, Google ha incorporat el català com
una de les llengües d'ús (d'entre una quarantena) a gairebé una vintena de
productes (Google, Gmail, Blogger, Google Maps...), utilitza el domini .cat en
aquells serveis que tenen un domini diferent al .com i també ofereix la nostra
llengua al seu servei de traducció'.
Google també digitalitza 380.000 llibres de cinc biblioteques catalanes i dos
mil més del fons de l'Institut d'Estudis
Catalans, que es podran consultar mitjançant el cercador. Tot plegat, segons
el jurat, 'afavoreix la presència del català a internet de la mà d'una de les
empreses més importants d'aquest entorn tecnològic a nivell mundial. És un
exemple de respecte i reconeixement a la llengua catalana i als 13 milions de
persones que l'entenen i la viuen com a pròpia'.
El domini Google.cat es va activar el 7 de novembre de l'any
passat, tot i que ja feia temps que era en mans de Google. El febrer del mateix
any l'empresa del cercador ja havia activat el domini andorrà, Google.ad. Fins llavors, la inexistència d'una
versió específica per als Països Catalans del cercador havia fet que diversos
grups d'internautes obrissin pàgines mirall del
cercador, algunes de les quals encara funcionen, com Google Països Catalans.
Els altres premis
El Premi Nacional de Radiodifusió és
per al programa