InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana
_________________________________________
.........................[8.000
membres].........................
Resum número 24 (dijous 16/10/2008)
1) La importància de tenir el navegador
configurat en català
2) Eugeni S. Reig - Seguim amb el
«chiringuito»
3) Shaudin Melgar Foraster - El català a les
universitats de Toronto (1962 - 2008)
4) Josep Maria Virgili i Ortiga - Vamos a contar mentiras, tra-la-rá!
5) Ressenya del llibre MÉS ENLLÀ DEL SOMNI de Shaudin
Melgar-Foraster
6) Es presenta el 'Diccionari bàsic occità-català, glossari
català-occità'
7) Bernat Joan valora molt positivament la
declaració per la llengua dels sindicats d'ensenyament dels Països
Catalans
8) Ignasi Riera - La lletra petita
==================================================================
1)
La importància de tenir el navegador configurat en
català
Òscar del Pozo Triscon, actualment enginyer
de Google a Irlanda, i antic col·laborador de Softcatalà, ens va fer saber la
importància de tenir el navegador configurat en català, durant la celebració del
10è
aniversari de Softcatalà, el passat divendres 3 d'octubre al Museu
d'Història de Catalunya.
Ens va explicar que l'any passat a Google
van engegar una iniciativa per oferir els seus productes més populars en les 40
llengües més parlades a internet; el català va entrar-hi però molt just. Un dels
criteris que fan servir per a Google per saber quin és l'idioma preferit dels
usuaris és l'idioma configurat al navegador.
Per tant, la conclussió és simple: si volem
comptar a internet, una de les coses que podem fer i que són 5 minuts és
assegurar que l'idioma predeterminat del navegador és el català. Compte, es
pot tenir els menús en català i no tenir el català com a llengua predeterminada
del navegador!
Per assegurar-vos que teniu el català com a
llengua predeterminada del navegador cal fer:
- si feu servir l'Internet Explorer:
eines > opcions d'Internet > idiomes
> afegir > català
Un cop fet això cal posar el català a dalt de
tot amb el botó corresponent.
- si feu servir el Firefox versió
3.0.X:
edita > preferències > continguts > llengües >
afegir > català
-si teniu la versió 2.X del Firefox:
eines
> opcions > avançat > llengües > afegir > català [ca]
també
cal fer-la pujar fins que sigui a dalt de tot.
Fonts:
==============================================================================
2)
Eugeni S. Reig - Seguim amb el
«chiringuito»
Publicat en el número 505 del setmanari EL PUNT (edició del
País Valencià) 5 d'octubre del 2008
Seguim amb el
«chiringuito»
Aquest estiu Canal
9 ens ha oferit el programa d'humor Socarrats, un programa amb escenes
humorístiques molt gracioses, ben dirigit i ben interpretat. Enhorabona. Però
com la felicitat no és mai completa, hem hagut de patir, per desgràcia, l'ús i
abús de la paraula castellana chiringuito, emprada desenes de vegades
en les escenes de programa en qüestió (el chiringuito de Mamella). Per a
denominar l'establiment més o menys provisional i més aïna xicotet, situat en
una platja i fet amb fusta i altres materials efímers, a on es venen cerveses,
refrescs, entrepans, llaminadures, etc., els valencians sempre hem usat la
paraula barracó, que és un diminutiu
de barraca com guitarró ho és de guitarra, barró de barra o botifarró de botifarra. La paraula barracó, amb el significat especificat,
és molt coneguda i usada a la ciutat de València i comarca de l'Horta. ¿Com és
possible que un programa televisiu fet precisament a València ignore la paraula
que hem usat sempre i encara usem i adopte un castellanisme que no té cap
tradició entre nosaltres? Ho trobe inexplicable, francament. I, a més, ho trobe
indignant, perquè l'any passat ja varen cometre el mateix error i ja el vaig
denunciar. No han fet gens de cas. Enguany, com l'any passat –o més encara–,
chiringuito per ací, chiringuito per allà, chiringuito va,
chiringuito ve. Caiga el chiringuto. Vinga el chiringuito.
Una poca vergonya imperdonable. A veure si hi ha sort i l'any que ve els
responsables de Canal 9 demostren una miqueta més de sensibilitat per la llengua
i ens estalvien la chiringuitamenta bestial dels dos darrers
anys
===============================================================================
3)
Shaudin Melgar Foraster - El català a les universitats de
Toronto (1962 - 2008)
EL CATALÀ A LES UNIVERSITATS DE
TORONTO (1962-2008)
Fa temps que vull escriure la història del
català a les universitats de la ciutat canadenca de Toronto (i rodalies). A la
fi m'he decidit. Serà una mica llarga, però, per molt que ho vulgui resumir. Us
prego que sigueu pacients i ho llegiu perquè no és una història prou coneguda.
Se'n saben coses aquí i coses allà, si bé tota la història, tret de dues
persones, ningú no la sap bé. Jo us la puc explicar perquè l'he viscuda els
darrers anys i tinc el privilegi de conèixer força la persona que començà i va
mantenir molts anys el català en una de les universitats de Toronto.
Ens
haurem de remuntar molts anys endarrere per trobar els començaments amb el
professor Joseph Gulsoy. Potser alguns de vosaltres heu sentit parlar del
professor Gulsoy, potser en sabeu força d'ell, tot i això potser d'altres no en
sabeu res.
Joseph Gulsoy va neixer a Turquia l'any 1925, si bé és
d'origen armeni. El 1949 se n'anà al Canadà, on va completar els seus estudis
universitaris (llicenciatura i màster). El 1955, anà a Chicago per fer el
doctorat sota la direcció del professor Joan Coromines. Estudià a fons
(coneixent el professor Gulsoy de segur que va ser "a fons"), particularment la
lingüística hispànica. Joseph Gulsoy trobà feina de professor a la Universitat
de Toronto l'any 1958 al departament que ara s'anomena Department of Spanish and
Portuguese. Va haver d'insistir molt per tal que el deixessin ensenyar català
-hi havia professors d'aquest departament que s'oposaven a que s'ensenyés català
a la universitat. Tanmateix ho aconseguí i l'any 1962 començaren cursos de
màster i doctorat de llengua catalana i d'analisi de textos medievals catalans.
El 1979 començà a ensenyar també cursos de català de llicenciatura.
Pel
que fa a la seva vida professional com a eminent filòleg, us en faré un breu
resum:
L'any 1957 Joseph Gulsoy i Joan Coromines van fer recerca in situ
als Pirineus pels dos grans projectes que farien plegats més endavant i que
esdevindrien el Diccionari etimològic i l'Onomasticon Cataloniae. Durant la
decada dels 60 féu recerca dels dialectes del Païs Valencià; escrigué molts
articles importants sobre fonologia i morfologia catalana, alguns publicats al
volum Estudis de gramàtica històrica editat per la Universitat de València el
1993. Els anys 70 el professor Gulsoy fou un dels fundadors de la NACS (North
American Catalan Society) de la que eventualment en fou president (1980-1982);
passà un any a Perpinyà on va fer recerca dels textos del filòleg rossellonès
Julià Bernat Alart; col·laborà amb Coromines en el Diccionari etimològic i
complementari de la llengua catalana; i fou membre de l'Institut de Filologia
Valenciana. El 1982 fou convidat per Òmnium Cultural al Palau de la Generalitat
de Catalunya, durant la commemoració del 59 aniversari del Diccionari general de
la llengua catalana de Pompeu Fabra, i féu una ponència sobre "El diccionari
normatiu català: història i realització". L'any 1988 va rebre el premi Catalonia
de l'Institut d'Estudis Catalans i el 1989 el IV Premi Internacional Ramon Llull
de la Fundació Congrés de Cultura Catalana; el 1994 fou membre corresponent de
la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans; el 1998 va rebre un
doctorat honoris causa de la Universitat de Barcelona; el mateix any fou
guardonat per la Generalitat de Catalunya amb la Creu de Sant Jordi; i el 1999
va rebre un altre doctorat honoris causa de la Universitat de València.
Col·laborà amb Coromines -passava els estius a la seva casa de Pineda- del 1975
al 1985 fent el diccionari i del 1992 al 1995 fent l'Onomasticon
Cataloniae.
Tot i això, el professor Gulsoy és un home molt senzill, molt
pacient i d'una gran humanitat. No parla mai de premis rebuts, ni de que hagi
fet molt per la llengua catalana, si bé pot passar hores parlant de filologia
catalana. Ara viu als afores de Toronto i el veig poc, però parlem per telèfon i
m'explica que té molta feina; mai no para d'escriure i de fer recerca sobre la
llengua.
El professor Gulsoy donà classes de català a la Universitat de
Toronto des de 1962 fins l'any 1997. Durant aquests anys aconseguí també que la
biblioteca de la universitat adquirís molts llibres catalans fins a esdevenir
una de les millors col·leccions de textos catalans de l'Amèrica del Nord. De
fet, el nombre de llibres catalans escollits d'aquesta biblioteca és
impressionant; milers i milers de textos: obres de filologia, llibres sobre
literatura, llibres d'història, novel·les....; vaig conèixer un estudiant català
que va venir a Toronto a fer la seva tesi doctoral sobre filologia catalana
perquè hi podia trobar tant material.
Els darrers anys d'ensenyament del
professor Gulsoy foren de cursos de màster i doctorat. Deixà de donar cursos de
llicenciatura coincidint, però, amb la creació de la Comissió de promoció de
l'ensenyament del català a les universitats de fora de l'àmbit territorial de
Catalunya, de la Generalitat de Catalunya, que envià una lectora per ensenyar
català. Va donar una classe de llengua i una de cultura. Ho va fer em sembla que
foren cinc anys. Vingué un altre lector que després de dos anys es barallà amb
el Department of Spanish and Portugues; tenia tota la raó el noi, el departament
feia fortor d'espanyolitat. Després de tants anys amb el professor Gulsoy i
encara et trobaves professors que et deien coses com "España es toda goda" i que
no tenien cap interès per la llengua o la literatura catalana. Quan, de tant en
tant, hi posaven interès era pel prestigi que adquiria el departament amb el
professor Gulsoy. Bé, doncs, en aquest punt vaig entrar jo; era l'any 1995 i
estava acabant la meva tesi doctoral (literatura) al departament. Com que
faltaven uns dies per començar el curs i el lector se n'havia anat i hi havia
estudiants matriculats per fer català, el departament va haver de trobar una
solució. Van parlar amb la Generalitat i tot seguit amb mi. Volia ensenyar
català? Vaig dir que sí de seguida, estava tipa d'ensenyar castellà.
El
que aconseguí que tots els meus alumnes es quedessin a les meves classes, fou
posar cançons de la Nova Cançó, principalment d'en Raimon, Lluís Llach i Maria
del Mar Bonet. Van tenir un èxit que no m'esperava. Els meus alumnes es quedaven
encisats tot escoltant les cançons (i llegint-ne la traducció a l'anglès a la
classe de cultura). Vaig donar les classes de català cinc anys a la Universitat
de Toronto i a mesura que passaven els anys el nombre d'alumnes augmentava. Quan
algú em preguntava com m'ho feia per tenir tants alumnes, sempre deia: "amb la
Nova Cançó". El darrer any que vaig ensenyar en aquesta universitat tenia 24
alumnes de llengua i 87 de cultura, i eren assignatures optatives. La classe de
cultura espanyola aquell any, per cert, tenia 26 alumnes i era una assignatura
obligatoria.
I tot d'un plegat em comuniquen que s'han cancel·lat les
classes de català per l'any vinent i tots els anys vinents. Havien suprimit el
català de la Universitat de Toronto. Us podeu imaginar el cop que això va ser
pel professor Gulsoy. El nou cap del Department of Spanish and Portuguese ho
havia decidit, així, ras i curt, sense consultar-ho amb ningú. Només una
professora argentina i el professor de portuguès es van indignar en saber-ho. Hi
va haver una reunió (jo no hi vaig ser convidada, ni el professor Gulsoy que ja
s'havia jubilat) i segons m'explicà la profesora argentina, tret d'ella i el
professor de portuguès, ningú no va protestar per l'anihilació de les classes de
català. Com que al cap del departament li calia un pretext per haver fet una
cosa d'aquella magnitud, deia que la Generalitat no pagava, tal com havia de
fer, que no rebien cap ajut de la Generalitat. Mentida, jo tenia papers i havia
vist els rebuts de la secretaria quan arribaven els diners. Bé, per fer-ho curt,
realment el català va desaparèixer de la Universitat de Toronto, una universitat
on el tret més definitori és una burocracia enrevessada i implacable. No hi
havia res a fer, s'havia eliminat, doncs s'havia eliminat, i de res no van
valdre les meves protestes sobre els pagaments de la Generalitat, ni el
professor Gulsoy, ni els milers de llibres a la biblioteca, ni les signatures
que vaig recollir. No es van molestar ni a comunicar-ho a la Generalitat, ho
vaig fer jo i no s'ho podien creure.
Una amiga que donava classes al
departament de llengües modernes de la Universitat de McMaster (a una hora i
mitja de Toronto si no hi ha ni neu ni gel), va parlar amb el cap del
departament que va acordar amb la Generalitat de tenir classes de català. Vaig
donar les classes tres anys. En acabar-se el tercer any acadèmic em comunicaren
que les classes de català s'havien cancel·lat, no n'hi hauria mai més. Ho decidí
la degana aquest cop; com que no hi veia més enllà del nas, deia que no calia
tenir classes de català i que ningú no sabia que era allò. Ja era la segona
vegada que passava el mateix. Ara el conveni era amb l'Institut Ramon Llull,
perquè el darrer any que vaig ser a McMaster ja s'havia creat l'Institut que
s'encarregava dels lectorats a les universitats de l'estranger.
Semblava
que era el final del català a Toronto fins que vaig recordar una cosa. Al campus
de Glendon de la Universitat de York (a la ciutat de Toronto) hi havia un nou
degà, el professor de ciències polítiques Kenneth McRoberts, que havia publicat
un llibre sobre Catalunya, Catalonia: Nation Building Without a State. Com que
jo l'havia conegut perquè li vaig traduir unes coses pel llibre, se'm va acudir
trucar-lo i preguntar-li si voldrien classes de català a la Universitat de York,
al campus de Glendon. Vam passar tot l'estiu amb això, l'Institut Ramon Llull,
en K. McRoberts, el departament de Hispanic Studies de Glendon, cartes del
professor Gulsoy, i jo al mig de tot plegat. Sortosament tothom involucrat volia
que es fessin les classes de català a Glendon. I, fem-ho curt que tot això és
molt llarg, aquell any van començar les classes de català al campus de Glendon,
les he ensenyades més de cinc anys i, ara per ara, no es veu cap més problema a
l'horitzó.
Com podeu veure, el català sempre ha de lluitar per
sobreviure, i no solament als Països
Catalans.
Shaudin
================================================================================
Josep Maria Virgili i Ortiga - Vamos a contar mentiras,
tra-la-rá!
Publicat al
número 27, de juliol del 2008, de la revista Els porxos, de Montbrió
del Camp.
Vamos
a contar mentiras, tra-la-rá!
Paul
Joseph Goebbels, el poderós ministre de Propaganda de l'Alemanya Nazi, va
afirmar que “Una mentida repetida mil vegades esdevé una veritat”. Tot i que
això és evidentment fals, tenia raó en una cosa: alguns –i a vegades molts–
acaben creient que és certa una falsedat que hom insisteix a donar per bona:
sempre s'ha dit tal cosa, per tant, no cal ni plantejar-se que pugui ser
errònia. Ho dic perquè tots els espanyols en massa, i bona part de la humanitat
que se'ls ha escoltat, estan persuadits, absolutament convençuts, que Catalunya
és un país bilingüe. Ho han dit ta