Vicent Brotons

*Director Unitat per a l´Educació Multilingüe. Universitat d´Alacant.

L´espectacle ha estat, i continua sent, lamentable, vergonyós. Una benintencionada assignatura promoguda des de la LOE pel Govern central -tan benintencionada com, segurament, poc eficient en els seus previsibles resultats- ha servit al Partit Popular, al front de la Generalitat Valenciana, per muntar la maniobra propagandista d´anglofília idiomàtica i de pas, oposició frontal al Govern espanyol socialista, més grollera, patètica i antieducativa que mai ens haguérem pogut imaginar.
La política educativa -com tantes altres polítiques del PP al País Valencià- ha destacat bàsicament pel seu caràcter mentider i propagandista. Diguem´ho clar i ras: vendre fum, que una bona part de la ciudadania s´engoleix acríticament (el cas més descarat és el de les infraestructures; s´explica per activa i per passiva que no es para de construir centres de nova planta i un percentatge altíssim d´alumnes de l´ensenyament públic estan escolaritzat en infames barracons) mentre que la veritable política positiva en educació s´adreça a la promoció de l´ensenyament privat (pagat amb la concertació, que són diners públics, inventada inexplicablement per un partit que es diu socialista).
Una cosa pareguda han muntat amb això de l´anglés. Volen fer creure a la bona gent valenciana -siga de Vinaròs, Alacant, Castelló, Oriola, Requena, València, Morella o Elx- que han introduït encertadament l´anglés -la llengua sacralitzada pel papanatisme esnob de molts i moltes provincians valencians- en el sistema educatiu perquè en un futur totes i tots els xiquets que es troben escolaritzats en estos moments esdevinguen brillants cosmopolites triumfadors en el món professional i dels negocis (actrius recollints òscars, astronautes o taurons bursàtils). Mentida. La manera en què estan plantejant la introducció de les llengües estrangeres, encara que només es refereixen a l´anglés, està abocada al fracàs més estrepitós i, el que es pitjor, pot ser causa de part del fracàs escolar general.
Per dalt, a l´ESO, la sainestesca Education for Citizenship and Human Rights, que no serveix ni per a educar, ni per aprendre ni valors ciutadans, ni drets, ni deures, ni anglés. Com deia el genial humorista Gila, «en casa no comemos, pero nos reímos?», això mateix, «a l´institut no aprenem un borrall però ens riem?». Per l´etapa d´Infantil tenim això de l´anglés anticipat als 4 anys amb la bona voluntat dels mestres i centres que vulguen, sense un cèntim públic, sense orientacions metodològiques, senses professorat format, llevat d´honroses excepcions; sense atendre el que recomanem les últimes investigacions en matèria d´ensenyament d´idiomes estrangers, que van en sentit contrari a l´anticipació irreflexiva? Altre desgavell.
Però tot, tot, tot, conformant una boira propagandística que acabarà fent creure a moltíssima gent que els moderns, progressistes i avançats, en termes educatius, són els infalibles governants del PP. Són uns mestres de la propoganda, venen el caos i el despropòsit educatiu com si fos l´última moda d´uns grans magatzems. i ho acabaran convertint en centenars de milers de vots. Que sofrida que és la democràcia!
I mentre, l´ensenyament en valencià es deteriora -el sistema educatiu públic valencià es deteriora!- l´oferta de programes d´immersió és inferior a la demanda social, als instituts posen professors i professores que no saben parlar l´idioma al front d´assignatures en valencià, es menyspreen els projectes innovadors i plurilingües lligats a l´Escola Valenciana -els autèntics valedors dels models plurilingües autènticament eficaços i contrastats-. Per cert, unes certes classes mitjanes privilegiades duen els seus fills a centres ultraprivats, cars, i amb dubtoses apostes anglòfones que com operació de màrqueting classista funcionen francament bé. Esta és la autèntica aposta del PP mentre que l´enseyament públic es desfà amb maniobres de distracció dissenyades en laboratoris electorals carregats de mala fe. No ho dubten. Semblen pallassos, però són polítics professionals. Poca broma.