InfoMigjorn, revista virtual sobre
llengua catalana
_________________________________________
.........................[8.000
membres].........................
Resum número 8
1) Discriminació en un concurs d'articles contra la
discriminació
2) II Jornades de Normalització Lingüística de Menorca
3) Eugeni S. Reig - Altra volta
4) XIV edició de la "Gramàtica catalana referida especialment a les Illes
Balears"
5) Juan Carlos Moreno Cabrera - Un manifiesto nacionalista
6) Ignasi Termes - El problema del bilingüisme: ¿Per què?
7) Correllengua d'Areny de Noguera
8) Web del Parlament Europeu
==================================================================
1) Discriminació en un concurs d'articles contra la discriminació
Un concurs d'articles contra la discriminació conté a les seves
bases una discriminació per motius lingüístics: exclou totes les llengües tret
de les 23 que figuren en el règim lingüístic comunitari. Qualsevol escrit en
llengua catalana queda automàticament invalidat. Es tracta d'una agressió
silenciosa més contra la vocació cívica de la nostra àrea
idiomàtica.
Vegeu-ne les bases traduïdes amb el
traductor de GC (extretes de
http://journalistaward.stop-discrimination.info/271.0.html):
Regles del concurs
1. Tots els articles
presentats han d'anar acompanyats d'un formulari d'inscripció emplenat en línia.
2.
Tots els articles han d'haver estat publicats per mitjans de comunicació entre
l'1 de gener de 2008 i el 31 d'octubre de 2008.
3. Tots els articles han
d'haver estat publicats originàriament en un mitjà de comunicació, ja sigui en
paper o en línia, incloent publicacions d'empreses,
associacions o universitats individuals. L'oficina editorial principal dels
mitjans en els quals s'hagi publicat l'article ha
de tenir la seva seu en un dels 27 Estats membres de la UE.
4. El termini de presentació d'articles finalitza a
les 12.00 h (migdia) del 31 d'octubre de 2008.
5. Cada participant pot
presentar fins a tres articles.
6. Els articles han de tenir una extensió
mínima de 3.800 caràcters (inclosos els espais).
7. Els articles s'hauran de
presentar en un dels 23 idiomes oficials dels 27 Estats membres de la UE.
8. Els treballs
presentats poden consistir d'un sol article o d'una sèrie d'articles, sempre que
hagin estat publicats en una única edició.
9. S'acceptaran treballs d'equip sempre que tots els participants
principals (com a investigadors, periodistes i
editors) figurin al formulari d'inscripció i que l'equip no consti de més de 5
persones.
10. Totes les presentacions s'han de fer amb el consentiment de
l'autor.
11. Els participants han de guardar còpies de tot el material
presentat ja que no es retornaran els treballs.
12. La Comissió Europea es reserva el dret
d'utilitzar els articles en materials de presentació i amb els mitjans de
comunicació, així com perquè les obres es copiïn de qualsevol manera de cara a
la promoció del Premi i de la campanya "Per la diversitat. Contra la
discriminació".
13. La decisió del jurat és inapel·lable. El jurat també es
reserva el dret de rebutjar qualsevol treball que
no compleixi els requisits del concurs.
14. En presentar un article, el
participant accepta haver llegit i comprès les regles del concurs.
15. Es pot
demanar als participants que presentin una prova que l'obra presentada ha estat
publicada.
16. Els participants han de tenir 18 o més anys d'edat.
===================================================================
2) II Jornades de Normalització Lingüística de
Menorca
El Departament de Cultura, Patrimoni, Educació i Joventut del
Consell Insular de Menorca ha organitzat per al divendres dia 26 i el dissabte
dia 27 d'aquest mes de setembre les III Jornades de Normalització Lingüística de
Menorca, que tindran lloc a la seu del Consell Insular de Menorca, a la plaça de
la Biosfera de Maó.
En aquesta edició, les Jornades giraran al voltant de dos
eixos: el vint-i-cinquè aniversari del Servei d'Assessorament Lingüístic del
Consell Insular de Menorca i la llengua en els àmbits juvenils i d'oci.
Així, el divendres 26, les jornades s'obriran amb el
recorregut que el primer conseller insular de Normalització Lingüística, Joan F.
López Casasnovas, i Pilar Vinent, assessora lingüística del CIM, faran pels
vint-i-cinc anys d'existència del Servei d'Assessorament Lingüístic.
Tot seguit, Joan Solé Camardons, del Servei d'Informació,
Difusió i Estudis de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de
Catalunya, presentarà una anàlisi de la situació sociolingüística dels joves a
Catalunya i de les campanyes sobre l'ús del català que s'han promogut en aquest
àmbit.
El mateix divendres, els codirectors del programa de TV3
Bocamoll, Espartac Peran i Sílvia Pons, parlaran de la difusió de la
llengua en els àmbits lúdics.
El dissabte 27, Jaume Salvanyà, assessor lingüístic de Flaix
FM i de Ràdio Flaixbac, tractarà la normalització de la llengua col·loquial en
els àmbits juvenils.
Posteriorment, Carles Bertran, coordinador del Centre
d'Informació per a Treballadors Estrangers de CCOO de Catalunya, parlarà dels
joves immigrats i la llengua d'acollida.
Les jornades es clouran amb una taula rodona sobre joves i
llengua, en la qual participaran Eduard Coll, de l'associació Cas Vesins de
Ferreries; Joan Carrasco, representant de Noves Generacions; Sebastià Maimó,
portaveu de Joves de Mallorca per la Llengua, i Margarette Rodrigues, aprenent
del programa de voluntariat lingüístic Integra'm.
Durant els dos dies, hi haurà exposada una mostra sobre els
vint-i-cinc anys del Servei d'Assessorament Lingüístic del CIM.
La pàgina web
http://www.culturamenorca.org/sal/ recull tota la informació
referida a aquest esdeveniment. Les inscripcions es poden fer enviant la
butlleta d'inscripció adjunta al díptic al Servei d'Assessorament Lingüístic del
CIM, pl. de la Biosfera, 5 de Maó, o pl. de la Catedral, 5 de Ciutadella, o bé
en línia des de la pàgina web esmentada o a través de l'adreça electrònica
efp.assling@cime.es.
Font: InfoZèfir
==================================================================
3) Eugeni S. Reig - Altra
volta
Publicat en el setmanari EL PUNT (Edició del país Valencià)
Altra volta
La locució altra volta significa 'novament, de
nou'.
Podem dir, per exemple: «¿Ja estàs altra
volta ací? ¿No t'he dit que no et mogues de la teua
habitació?»
En la rondalla L'amor de les tres taronges d'Enric
Valor (dins Rondalles valencianes, 6é
volum, Edicions del Bullent, Picanya, 1986, pàg. 33) podem llegir: «[...] però
les plantes que voregen la senda, i el ventet juganer, que no atura un moment,
us han embullat altra volta el cabell [...]»
Tenim l'expressió ¿altra volta pum? que s'usa per a
manifestar contrarietat quan una mateixa cosa s'ha dit o s'ha preguntat en
repetides ocasions.
La locució altra volta, sense article, significa,
com hem dit, 'novament, de nou', mentres que la locució una altra volta, amb article, significa
'en una altra ocasió'. Si dic “ja estic altra volta en l'hospital” vull dir “ja
estic de nou en l'hospital”, però si dic “una altra volta aniré a l'hospital”
vull dir “en una altra ocasió aniré a l'hospital”.
Com que en castellà no hi ha eixa diferència i usa otra vez en els dos casos, els
catalanoparlants, per desgràcia, tenim la tendència, cada volta més, a usar
únicament i exclusivament la locució una
altra volta. Això és un castellanisme empobridor, innecessari i molt
lamentable. Hem d'esforçar-nos a usar les expressions altra volta i una altra volta quan
corresponga.
===================================================================
4) XIV edició de la "Gramàtica catalana referida especialment a les Illes
Balears"
S'acaba de publicar, dins
la col·lecció RAIXA, la catorzena edició de la Gramàtica
catalana referida especialment a les Illes Balears
de
Francesc de B.
Moll
Aquest obra s'ha
convertit en un clàssic de les gramàtiques de la nostra llengua. Lloat per molts
com a llibre especialment didàctic i fàcil d'emprar, la present edició ha estat
adaptada en alguns dels seus paràgrafs a la nova normativa sorgida dels acords
de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, presos els darrers
anys, per tal d'oferir al lector un manual completament actualitzat de la
llengua que es parla a les nostres Illes.
=====================================================================
5) Juan Carlos Moreno Cabrera - Un
manifiesto nacionalista
Publicat en el diari PÚBLICO divendres 4 de juliol del
2008
Un manifiesto nacionalista
El manifiesto por la lengua común presentado el pasado mes de
junio en Madrid comienza con la siguiente afirmación: “Todas las lenguas
oficiales en el Estado son igualmente españolas [
] sólo una de ellas es común a
todos [
] por tanto sólo una de ellas –el castellano– goza del deber
constitucional de ser conocida”. Este enunciado contiene una contradicción que
recorre de arriba abajo todo el manifiesto. Consiste en afirmar, por un lado,
que todas las lenguas oficiales son igualmente españolas y, por otro, que sólo
una de ellas goza del deber constitucional de ser conocida. Es decir, no todas
las lenguas oficiales son igualmente españolas: una es mucho más española que
las demás. No sólo esto; es que además se contradice de forma palmaria el
segundo punto del comunicado. En efecto, a continuación se dice que “son los
ciudadanos quienes tienen derechos lingüísticos, no los territorios ni mucho
menos las lenguas mismas”. Si esto es así, entonces no debería haberse dicho en
el punto primero que el castellano goza del deber constitucional de ser
conocido, porque las lenguas no gozan de derecho o deber alguno. Aquí se percibe
de forma cristalina el nacionalismo lingüístico castellanista imperante en el
manifiesto: sólo son las demás lenguas españolas las que carecen de derechos; el
castellano tiene todos los derechos del mundo.
Pero ¿sólo las personas individuales tienen derechos y
deberes? Que se sepa, existe una entidad política denominada España, con un
territorio bien definido y en el que hay una lengua oficial denominada español.
Esa entidad se define, entre otras cosas, mediante el derecho a usar esa lengua
en todo el territorio del Estado y en todos los organismos oficiales. ¿No está
asociada España a derechos lingüísticos y territoriales? ¿No ha ejercido en más
de una ocasión España, a través de sus representantes, el derecho a que el
español sea reconocido en la Unión Europea como lengua oficial que es de un
estado miembro?
En el punto tercero se dice “en las comunidades bilingües es
un deseo encomiable aspirar a que todos los ciudadanos lleguen a conocer bien la
lengua co oficial. Pero tal aspiración puede ser solamente estimulada, no
impuesta”. Conocer la lengua oficial del Estado no es un deseo encomiable, sino
un imperativo legal. Por eso, quienes trabajan en las instituciones del Estado
están obligados a usar el castellano. Pues bien, si el catalán es oficial en
Cataluña, quienes ejercen sus funciones en las instituciones catalanas deberían
igualmente estar obligados a usar el catalán. Esta obligación está legalmente
legitimada por el hecho de que el catalán es lengua oficial. Es una incoherencia
evidente exigir que en Cataluña se hable y escriba en castellano porque es
lengua oficial y no hacer lo mismo respecto del catalán, la otra lengua oficial
o ¿es que la primera es más oficial que la segunda?
En el punto cuarto se afirma que el hecho de que las lenguas
de las comunidades autónomas hayan dejado de estar prohibidas o restringidas es
suficiente para el pleno cumplimento del apartado tres del artículo tercero de
la Constitución. Pero lo que dice la ley es que las lenguas nacionales de las
comunidades autónomas son oficiales y, por tanto, exigir esas lenguas a sus
ciudadanos no es acto de discriminación respecto de la otra lengua oficial, el
castellano. Lo que sí es un acto de discriminación es no exigir a todos los
ciudadanos de las Comunidades sus lenguas nacionales, como lenguas oficiales de
pleno derecho que son, o que deberían ser.
A continuación, se hace una serie de solicitudes al Parlamento
español. La segunda de ellas consiste en la petición de que “las lenguas
cooficiales autonómicas deben figurar en los planes de estudio [
] pero nunca
como lengua vehicular exclusiva”. Esto equivale a pedir, por ejemplo, que en
Cataluña ha de exigirse por ley que no se enseñe en catalán. Pero ¿cómo se puede
conciliar esto con la idea de que el catalán es lengua oficial de Cataluña? Creo
que no hay manera sensata de hacerlo.
En el punto tercero se insiste en la
idea de que no todos los funcionarios de las comunidades cutónomas tienen que
conocer la lengua oficial de su comunidad. Esto vuelve a entrar en contradicción
con su carácter oficial. ¿Es posible ser funcionario de la Administración del
Estado sin conocer el español? Si esto no es posible ¿por qué habría de serlo
que un funcionario de la Generalitat no sepa catalán?
En conclusión, lo que parece pedirse en este manifiesto es que
las lenguas de las diversas comunidades cutónomas dejen de ser de facto
oficiales en ellas para volver a una situación en la que el castellano sea la
única lengua realmente oficial en todo el territorio del Estado
español.
Estamos, pues, ante un manifiesto a favor de la supremacía y
dominio absolutos de la lengua española sobre todos los demás idiomas de España.
Por esa razón, es un claro exponente de la ideología del nacionalismo
lingüístico español en una de sus formas más radicales y megalómanas. Según esta
ideología, el español, lengua oficial del Estado, es superior en algunos
aspectos a la práctica totalidad de las lenguas del mundo. En el preámbulo del
manifiesto se menciona que sólo hay dos lenguas con mayor pujanza que el español
(el chino y el inglés) y que esta lengua se asocia por derecho propio a la
comunicación democrática y a los derechos educativos y cívicos. Con premisas
como estas no es de extrañar la actitud altanera e intolerante que informa el
manifiesto en todos sus puntos.
Juan Carlos Moreno Cabrera es catedrático
de Lingüística General en la UAM y autor de El nacionalismo lingüístico.
Una ideología destructiva
=====================================================================
6) Ignasi Termes - El problema del
bilingüisme: ¿Per què?
Aquesta carta s'ha publicat en la bústia del PERIÓDICOI DE
CATALUNYA dilluns 30 de juny del 2008
El problema del bilingüisme: ¿Per què?
Ignasi Termes
Buenos Aires (Argentina)
¿Per què, senyors intel.lectuals? Vostès diuen que "les
llengües no tenen el dret d'aconseguir coactivament parlants". Llavors ¿per què
el castellà pot fer-ho, i el català, no? ¿S'ha de recordar que el castellà és
oficial a Catalunya perquè es va imposar mitjançant guerres, repressió i
dictadures? Vostès diuen que les llengües "no tenen el dret ... d'imposar-se com
a prioritàries". Llavors ¿per què el castellà pot ser la llengua prioritària a
Espanya per a qualsevol persona que trepitgi terra espanyola i, en canvi, no pot
passar el mateix amb el català a Catalunya? Vostès diuen que "són els ciutadans
els que tenen drets lingüístics, no els territoris, ni encara menys les llengües
mateix". ¿Per què a l'Estat espanyol existeix obligació de saber castellà i, en
canvi, no pot passar el mateix amb el català a Catalunya? Gràcies, senyors
intel.lectuals, per seguir demostrant-nos que l'únic camí que tenim els catalans
de ser respectats culturalment és tenir el nostre propi
Estat.
=====================================================================
7) Correllengua d'Areny de Noguera
=====================================================================
8) Web del Parlament
Europeu
Aquest lloc web és una traducció calcada, perfecta i impecable
de la web del Parlament Europeu feta per un jove de Lleida. Ho sembla, però no
és el web oficial.
Malgrat que el web autèntic està traduït a més de vint
llengües europees, moltes de les quals amb molt menys parlants que el català
(*), el Parlament Europeu ha denunciat el plagi i vol fer tancar la versió
catalana. Si fins ara no s'ha tancat és simplement perquè s'han quedat sorpresos
de les moltes visites que ha rebut.
Per tant, passeu -si us plau- aquesta informació als vostres
contactes: com més visites més possibilitats hi ha que s'ho
repensin!
* Llengües com el letó, l'estonià, el finès o l'eslovè, així
com el maltès -amb només uns 300.000 parlants- tenen estatus de llengua oficial
a Europa. En canvi el català amb uns 9.500.000 parlants i sent la desena llengua
europea en importància, no té cap reconeixement en l'àmbit
europeu.
====================================================================
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als
vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga
coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la
llengua catalana.
====================================================================